Albertine desapareguda, I

by Marcel Proust

«La senyoreta Albertine se n’ha anat», anuncia la minyona Françoise al començament d’aquest volum. D’aquesta manera, el protagonista es veu confrontat de sobte amb una situació que no havia previst, ja que, de fet, ell es proposava establir unes noves bases per a la convivència amb l’Albertine. O, el que en aquest cas és el mateix, buscar una manera de suportar una mica millor la gelosia que el rosegava per dins cada vegada que l’Albertine es veia amb algú altre. Però la fugida de l’Albertine situa la història en un altre context. En assabentar-se que la noia es troba a la Turena, el protagonista hi envia immediatament el seu amic Robert de Saint-Loup per mirar d’esbrinar si hi ha cap possibilitat que torni a París. I mentrestant, en el seu esperit lluiten el desig de tornar-la a tenir amb ell a casa i el despit de sentir-se abandonat, que li fa pensar que potser estarà més bé sense ella.

176 pages, Paperback

Published August 31, 2020

About the author

Marcel Proust was a French novelist, best known for his 3000 page masterpiece À la recherche du temps perdu (Remembrance of Things Past or In Search of Lost Time), a pseudo-autobiographical novel told mostly in a stream-of-consciousness style.

Born in the first year of the Third Republic, the young Marcel, like his narrator, was a delicate child from a bourgeois family. He was active in Parisian high society during the 80s and 90s, welcomed in the most fashionable and exclusive salons of his day. However, his position there was also one of an outsider, due to his Jewishness and homosexuality. Towards the end of 1890s Proust began to withdraw more and more from society, and although he was never entirely reclusive, as is sometimes made out, he lapsed more completely into his lifelong tendency to sleep during the day and work at night. He was also plagued with severe asthma, which had troubled him intermittently since childhood, and a terror of his own death, especially in case it should come before his novel had been completed. The first volume, after some difficulty finding a publisher, came out in 1913, and Proust continued to work with an almost inhuman dedication on his masterpiece right up until his death in 1922, at the age of 51.

Today he is widely recognized as one of the greatest authors of the 20th Century, and À la recherche du temps perdu as one of the most dazzling and significant works of literature to be written in modern times.

Reviews

[Laura · Rating 5 out of 5]

Free download available at Project Gutenberg

I made the proofing of this book for Free Literature and Project Gutenberg will publish it.

Les romanciers prétendent souvent dans une
introduction qu'en voyageant dans un pays ils
ont rencontré quelqu'un qui leur a raconté la vie
d'une personne. Ils laissent alors la parole à cet
ami de rencontre, et le récit qu'il leur fait, c'est
précisément leur roman.

[David · Rating 5 out of 5]

"La senyoreta Albertine se n'ha anat", una sola frase que provoca un daltabaix difícil de superar en el món emocional del protagonista.
Al llarg d'aquesta primera part viurem els alts i baixos dels sentiments, sobretot de la gelosia, del narrador i descobrirem com els paral·lelismes que havia anat plantejant amb la vida d'en Swan, no són tan reals com ell creia. Descobrirem que la gelosia és tan dolorosa per qui la pateix com per qui és objecte d'ella. I notarem, molt més que en cap altra volum, com el temps s'escola i transforma les coses.
Curiosament, en algunes ocasions aquest volum s'ha traduït com "La fugitiva", títol que no fa honor al veritable contingut de la narració. Molt més encertat és mantenir la traducció literal del mateix i que ens situa, perfectament, en el pensament del protagonista.
Com sempre, llegir Proust és un plaer en l'excel·lent traducció d'en Josep Mª Pinto.

[P-E L · Rating 3 out of 5]

-Albertine est morte d'une chute à cheval. Le narrateur passe ce chapitre à se plaindre et à réaliser combien Albertine lui avait menti sur tellement de choses qu'il ignorait jusqu'alors. Comme elle est morte, les langues se délient.
- il se rend compte qu'il n'aime plus Albertine. Tout ça pour ça !
- il va a Venise avec sa maman
- son amie d'enfance, Gilberte, de Marie avec son ami st-Loup. On apprend que celui-ci est gay. Triste couple.
-L'auteur redevient ami avec Gilberte, en toute simplicité

[Darth Reader · Rating 3 out of 5]

Ho sento, aquest llibre de Proust es quasi insofrible. Adoro Proust, pero aquest es absolutament prescindible.