El que em queda de tu

by Pepa Aguar

L’oblit sega la bellesa dels instants d’una vida. a poc a poc però de pressa la mare que era ta mare es va esvaint. Els seus instants brillants cada cop són més ja no et fa petons plens de tendresa i d’alegria i ja no pronuncia tan sovint el teu nom. Perquè tot això era abans que el verb recordar tingués cos i tingués pes. D’un temps ençà, la Fineta ja no és la que era. Una malaltia cruel, imposada i trista, li ennuvola la ment. Tot allò que formava part de la seva vida --la botiga de fruita al poble de Benetússer, prop de València, les trobades amb parents i veïns, les històries de l’àvia Teresa, que atresorava―està condemnat a l’oblit. Només les tornades esporàdiques de la seva filla al poble, d’on fa anys que va marxar per estudiar i treballar a Barcelona, allunyant-se de la seva gent, li retornen alguna espurna de memòria i lucidesa. El que em queda de tu parla de dones, d’àvies, de mares i de filles, i de les paraules que van quedar per dir. Assistim impotents a la litúrgia d’una malaltia que inevitablement arrossega a l’oblit. Però en el procés de la pèrdua, assistim també a la litúrgia del record, una litúrgia mil·lenària que té noms, que té cos, que té pes i té llum i que ens acaba oferint un retrat de tres dones d’una generació de la mateixa família.

169 pages, Kindle Edition

Published January 13, 2021

Reviews

[Anna Maria · Rating 5 out of 5]

Un llibre íntim, recollit, d'aparença senzilla però molt ben escrit, amb un fil conductor que va sorgint en pinzellades: el record. Dur però que desprèn tendresa i amor paraula a paraula.

[Vicent Flor Moreno · Rating 3 out of 5]

“El que em queda de tu“ és una novel·la de Pepa Aguar, Premi Joanot Martorell, sobre la demència de la mare de la protagonista. És trist la “pèrdua del cap” d'un pare o mare (sé del que parle). A més, hi ha records de l'horta durant el franquisme, que ara s'han esvaït degut a la gran transformació social que ha patit en els darrers seixanta anys.

M'ha sobtat l'estàndard de la narradora (entenc que quan els personatges parlen en primera persona és una altra cosa), una barreja de valencianismes, alguns no normatius, i fórmules del català oriental que, a parer meu, resten versemblança a la història.

#elsmeusllibres #llibresenvalencià#llibresencatalà

[Etna · Rating 5 out of 5]

Feia temps que no plorava tant llegint un llibre, duresa i sensibilitat a parts iguals.

[Laura Alberch · Rating 3 out of 5]

M’ha costat molt arribar al final de “El que em queda de tu”. La novel·la mostra la duresa i la realitat de l’Alzheimer, una malaltia que fa poc em va tocar de molt a prop. Pepa Aguar troba les paraules per tractar l’oblit i el record amb una sensibilitat excepcional. Per mi ha estat una lectura dura i balsàmica al mateix temps. En aquesta història d’àvies, mares i filles, que viatja entre el passat i el present, es dibuixen a la perfecció els sentiments d’impotència, pena i ràbia davant d’una malaltia que elimina els records i provoca que una persona deixi de ser ella mateixa. Commovedora i poètica.

[Empar · Rating 5 out of 5]

4'5

[Carla · Rating 2 out of 5]

m’ha costat molt entrar-hi, potser no era el moment de llegir-lo