Mandíbula afilada és una comèdia de to agredolç, una peça enginyosa construïda amb una gran precisió, que juga amb els somnis, amb el temps imaginat i amb les fantasies d’un Peter Pan que es construeix el seu propi univers amb un guió a la mesura dels seus interessos i que navega entre el desig i la realitat, la raó i la follia. Mandíbula afilada és una petita joia de complexitat narrativa a partir de molt pocs elements que sintetitza a la perfecció un dels temes bàsics del teatre d’Alberola: el refugi en la ficció com a via d’escapament davant d’una realitat inhòspita.
Titulado por la Escuela Superior de Arte Dramático y Danza de Valencia (1983-1986).
En los años 80 trabaja como actor en diferentes compañías valencianas al tiempo que da clases en Escuelas Municipales de Teatro.
A partir de 1989 empieza a simultanear la escritura, la dirección y la interpretación.
En esta primera estapa que abarca los años 90 (1989-1999), Alberola estrenó 14 comedias, de las que dirigió trece e interpretó seis.
Crea, en 1994, la compañía Albena Teatre, de la que es director.
En 1999 comienza la segunda etapa, en la que llega el reconocimiento y el éxito conjunto de crítica y público, con el estreno de Besos; Alberola alcanza proyección nacional y obtiene gran éxito en Madrid y Barcelona.
Además del reconocimiento, premios y galardones, el éxito teatral le ha llevado a desarrollar en los últimos años una intensa carrera televisiva.
En 2003 recibió el Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes de Silla por el conjunto de su obra.
En 2018 es uno de los creadores de la serie de Açò és un destarifo y el productor de dicha serie de la nueva televisión valenciana, À Punt y que es guionista de la serie y de sus contrataciones del elenco de actores y de actrices.
He llegit l’obra perquè enguany s’ha de preparar amb 2n de Batxillerat. Està entretinguda. És senzilla, clara i fàcil de llegir. El Joan em cau un poc malment a estones hahaha. M’agradaria veure-la representada, crec que m’agradaria més.
Preparant la nova lectura de 2n de batxillerat i recordant les vegades que he vist aquesta obra als escenaris. Una obra divertida, essencial per entendre l’univers Alberola.
Unpopular opinion! Per què s’ha substituït El verí del teatre per aquesta obra com a lectura en 2n de Batxillerat? Tòpics típics i gags d’humor qüestionable
Me'n vaig d'excursió a vore esta obra al teatre perquè els entra per a la pau. Està xula pero quien no conoce a dios (El verí del teatre) a cualquier santo le reza #facto #foodie #callosalamadrileña
Serviría para incluirla en una de esas revistas olvidadas que se dejan en los bancos de las estaciones de tren... Entretenida, llena de tópicos, sin ningún valor artístico, es el termómetro del nivel de esos actuales clubes endogámicos de gente guapa y autocomplaciente -eso sí, muy amigos- que son las ESAD españolas.
Es vergonzoso que el estudio de una obra tan intrascendente y superficial forme parte de la prueba de acceso de una de nuestras ESAD.
Tot i que no soc un lector habitual de teatre, aquesta obra l'he trobada entretinguda, sense amagar una gran història darrere, basada en la senzillesa d'una conversa entre dos coneguts amb un passat comú. Els tocs d'humor m'han agradat i els jocs amb els diferents diàlegs estan ben trobats. Diria que és una obra que està bé.
Divertida, no està mal per una estoneta. De lectura fàcil i amb un humor intel·ligent, Alberola fa un relat de la frustració vital de ambdós personatges, per a mi una mica caricaturitzats.
Crec que veure la representació ajuda molt per entendre el sentit total de l’obra. No el consideraria un clàssic però és entretingut.
Primer y último libro de lectura obligatorio que me he leído en toda mi vida. No he llegado a entender bien que ha pasado pero me lo he pasado de puta madre leyéndolo. Me ha sorprendido para bien. EVERY BREATH YOU TAAAAAAKE
leer esto en clase de peporra va a ser de los pocos buenos recuerdos con los que voy a salir de 2bach.
la verdad es que he disfrutado leyéndolo, pero no creo que se merezca muchas más estrellas (aunque también hay que tener en cuenta que no sé mucho de teatro).
me ha gustado mucho la diferencia del escenario y los diálogos entre la fantasía y la realidad, la ensoñación excesiva de juan terminó haciendo que se saliese con la suya, aún por muy loco que esté, en verdad, me ha caído bien el tío
Es un llibre molt divertit, a mi em van fer spoiler del llibre i encara em va soprendre, te un gire molt dràstic que et manté enganxada al llibre, també em va sopredre molt el final, no m’ho vaig esperar res. Es molt bonic com dos adults es reecontren per el seu amor adolescent