Visions & Cants

by Joan Maragall

Visions & Cants és un llibre de poemes que es va publicar l'any 1900 i en el qual Maragall, des d'una perspectiva modernista, va presentar la seva aportació al moviment regeneracionista i catalanista. La seva anàlisi de personatges mitificats de la cultura catalana pretén descobrir els trets que defineixen l'ànima catalana. Amb els seus cants vol participar del moment d'autoafirmació que està vivint la societat catalana del seu temps.

La present edició inclou un estudi preliminar, propostes de treball i comentaris de text a cura de Lluís Quintana, professor de llengua catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, i Enric Bou, professor de literatura catalana de la Brown University dels Estats Units.

Joan Maragall (1860-1911) va ser un dels representants més significatius del Modernisme i amb més incidència en la vida artística i cultural catalana de finals del segle XIX i començaments del XX. Com a poeta representa una fita molt important: en ell culmina la tradició de la Renaixença en certs aspectes, mentre que en d'altres inaugura clarament la poesia moderna. Maragall va ser també un notable periodista i autor d'assaigs de gran interès ideològic, cultural i polític.

Genres: Poetry, Classics

128 pages, Paperback

First published January 1, 1900

About the author

Joan Maragall was a catalan poet, journalist and also translator, the foremost member of the modernism movement in literature in Catalonia. His manuscripts are preserved in the Joan Maragall Archive of Barcelona.

Reviews

[Pau Vilchez]

Una recopilación de sensaciones y cotidianidad

Actualmente estoy cursando segundo de bachillerato y esta es una de las lecturas obligatorias para el examen de selectividad de literatura catalana. Al inicio, al tratarse de poesía, era un poco reacio hacia este género literario pero a medida que los versos se deslizaban entre mis dedos y me adentraba más en los poemas de Maragall, el autor, entendí el verdadero significado de sus poemas así como la belleza propia del modernismo.

Para empezar, como es tradición en mis reseñas, haré referencia al diseño del poemario. El ejemplar está tratado muy minuciosamente. La portada muestra una ilustración referente al mundo mitológico y legendario de la primera sección de la obra y encaja a la perfección con el contenido del libro. Seguidamente, el interior del libro ,pese ser bastante sencillo, muestra aquello que la obra literaria necesita: pulcritud.

Al tratarse de un poemario no se puede hablar de un argumento pues con cada poema el autor nos quiere dar a entender historias diferentes. La obra se divide en tres apartados: “Visions”, “Cants” i “Intermezzo”. Primeramente, “Visions” con un total de cinco poemas son una referencia al pasado con poemas que hablan del pasado histórico y legendario de Cataluña pero añadiendo el toque modernista y enfrentando sobre todo el mundo terrenal y el celestial así como exaltando los valores nacionalistas catalanes. Seguidamente “Intermezzo” con un total de catorce poemas hacen referencia al presente y el autor nos habla de sucesos cotidianos de forma cronológica hablando así de festividades, por ejemplo. Finalmente el apartado de “Cants” está formado por seis poemas que hacen referencia al futuro. El autor, Joan Maragall, hace un llamamiento a la juventud para establecer las bases de una nueva sociedad.

Finalmente debo admitir que la obra me ha sorprendido mucho ya que no me esperaba que la poesía me llegara a entusiasmar como Maragall lo ha hecho y que en una misma obra se pudieran encontrar tantas referencias y tantas alusiones a otros sucesos a través de figuras retóricas. Sin duda alguna es una de las grandes obras catalanas y recomiendo su lectura, eso sí, siendo algo experimentados con la poesía, habiéndose informado previamente del movimiento literario y entendiendo el significado detrás de cada poema.

[Lydia]

No acostumbro a puntuar lecturas obligatorias, porque estar obligada a leer implica que vaya con menos ganas y criterio.

[Maria Martinez]

Amb aquestes valoracions la meva mitja de valoracions semblarà la de la marta!! De veritat, poden parar de ficar aquestes lectures a la sele?! Amb ganes de llegir els següents i no aquestes porqueries que m'he llegit fins ara (amb tot el respecte per a qui li agradin :). En fi, la meva esperança està posada en el tercer trimestre que és quan llegirem "Feliçment, jo sóc una dona"🤭, fins ara aquest i "L'alegria que passa" tela tela eh...
Però bueno, com diu la meva professora d'aquesta manera llegim coses que si no fos perquè són obligatòries mai llegiriem. Doncs mira normal que no les llegissim, però té tota la raó.

El llibre nye.

[Ivan Ruiz]

Quina forma més excel·lent de repassar la complexitat de la identitat humana moderna que explorant-la des del jo individual del poeta (Intermezzo), el jo projectat en l'altre (Visions) i el nosaltres (Cants).

[emmasbooks]

No tinc gaire a dir, simplement és una altra lectura obligatoria per la Sele. Em va agradar més l'Alegria que Passa.

[laios :P]

no entiendo la poesia

[Bernat Escanelles]

M'encanta Maragall però he had no right amb lo del Comte Arnau

[zaynayday]

i wish i could unread something. so bad. nothing makes sense in this book and maragall is just.

[marinapingüina]

“Massa pensaves—en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies—a mort els fills,
te satisfeies—d’honres mortals,
i eren tes festes—els funerals”

“germans que en la platja espereu,
no ploreu: rieu, canteu!”

m’ha emocionat molt Maragall, perquè enganyar-vos noies… la seva ànima de rebel·lió, liberal i catalana m’ha captivat

[jana]

pel cole, no tots m’han acabat d’agradar i se m’ha acabat fent pesat

[Ivet ⋆ ✮ ✬ ✯ ✰ ⋆]

"On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!"

[Jo Books]

No soy demasiado fan de la poesía, pero con Maragall he conectado irremediablemente. Me he enamorado de su visión vitalista de la vida que tanto comparto, de su amor por la naturaleza y la belleza de la existencia; me han encantado casi todos sus poemas que son transgresores en muchos aspectos de la téncia poética, y aún así no carecen de belleza ni lirismo. Ha sido un poemario muy entendible y que me ha llegado muchísimo. Joan Maragall, gracias por demostrarme que también puedo amar la poesía.

[mariona]

(Lectura 2025): No sé què n’opino i ni què n’opinava a segon de Batxillerat i, realment, crec que aquest cop hi ha tingut molt a veure els dies feixucs que han acompanyat la lectura, però bé només em surt dir que quin cansansi 😮‍💨

[Mireia Álvarez]

És un llibre molt interessant si t'agrada la poesia, però a mi m'ha semblat avorrit i pesat perquè no hi estic gaire acostumbrada

[Franklin VG]

Un recorregut interessant.

[Eulàlia Quintana]

És un poemari realment prodigiós. S'ha de llegir, però, prenent especial atenció a la simbologia.

[abril ☀️]

l'he hagut de llegir per a lite catalana i m'ha semblar un poemari força interessant i que potser ensenya el modernisme i les moviments del moment. de totes maneres, personalment, no l'he gaudit del tot: hi ha poemes que m'han semblat massa avorrits i pesats, mentre que n'hi ha d'altres (de cants, per exemple) que són interessants.

[Hèctor]

La poesia sempre em costa una mica perquè penso que no té sentit i que no l'entenc, però en aquest cas és diferent. A més, el vam treballar amb la Roser i a mi em va tocar fer Dimecres de Cendra. Si m'ho pregunten, els meus preferits són el cant de la senyera i l'oda a espanya, per sorpresa de ningú

[júlia]

el vitalisme de Maragall nsq, ojala surti lo compta Arnau a la sele

[Pili]

És curiós com empra la cultura popular però ja

[xia]

1. intermezzo,,, amazing
2. cants,, meh, it's okay
3. visions,,,, could be better

[Núria T]

3,5✨

[juno]

it's serving CANT!!!!!!

[Ingrid Lluch]

horrible.

[Carles]

Bé…

[Lluís]

“Escolta, Espanya,—la veu d'un fill
que et parla en llengua—no castellana;
parlo en la llengua—que m'ha donat
la terra aspra:
en 'questa llengua pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.”

[Lluna]

doncs ser home sobrehome, ser la terra palpitant!

[clarysse]

putu maragall k bo k es

[SergiFàbregas]

«Pro a mi el cel no em fa goig més que si el miro | des de la terra sobre meu obert: | me plau trobar-lo, quan els ulls hi giro, | buit i silenciós com un desert. || El cel és el repòs de la mirada.»

«Després del pecat tan gran | ell resta bocaterrosa. | [...] Joan Garí ja no és un sant, | Joan Garí ja no és un home, | que és una fera dels camps | que per Montserrat pastora.»

[Maria Herondale]

Alguns poemes com "En la mort d'un jove", "L'ànima de les flors" o "Cants de Guerra" m'han agradat molt però d'altres no m'han sorprès ni m'han encantat.
Joan Maragall escriu bé, sens dubte, i la idea del llibre en general és molt bona però no m'ha acabat d'agradar del tot i no tots els poemes són destacables