S'han deixat les claus sota l'estora

by Manuel de Pedrolo

El dia vint-i-vuit de desembre -declara Pedrolo- vaig comprar tres cintes verges de gravació o, més ben dit, així m'ho pensava; un cop a casa, en passar-les per tal de comprovar que rutllaven bé, en sorgiren successivament set veus que anaven desgranant una història. Només hi va haver dues pauses, com si canviessin de capítol. En acabar, la veu que havia iniciat la narració va donar-ne la data; no havia donat, però , el títol. Aquesta és la meva única contribució a la contalla, transcrita amb tota fidelitat. Em cal afegir que els nois i noies, autores probables del text, semblava que s'hi divertien d'allò més: potser pensaven ja en la cara que posaria el comprador de la cinta. No se'ls devia acudir que tindrien tanta sort. Ara espero, és clar, que, si per atzar llegeixen el llibre, s'identificaran; els ho agrariria molt. I el lector potser també. Com demanar-los comptes, si no?

160 pages, Paperback

First published January 1, 1968

About the author

Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, la Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen.

Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.

Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.

Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.

Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.

Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.

Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut

També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final

Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister

I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques

Reviews

[Joan · Rating 4 out of 5]

Fantàstic.

Hi han moltes coses que no he acabat d'entendre, però m'ha semblat la mar d'entretingut. Segurament caldrà una rellegida per acabar de lligar escenes i trames.

Hi afegeixo una estrella extra per les altres ressenyes que té, són molt divertides!

[Suna · Rating 1 out of 5]

Morbós, mòrbid i escatològic sense cap motiu. M'ha semblat una palla mental d'un bavós insofrible. L'he acabat per tossuderia i prou.

[TeteDiglett · Rating 1 out of 5]

Uf, no he entés res.

En cada pàgina hi ha alguna noieta que perd les calçetes.

[Pep Bonet · Rating 1 out of 5]

M'he preguntat que data posaria com dia en què vaig acabar de llegir el llibre i la veritat és que tant se val. De fet, no l'he acabat. He seguit patint-lo durant nits alternes, pensant que en algun moment esdevindria llegible. He arribat fins gairebé el final i no aconsegueixo llegir-lo. Se'm cau de les mans. no li trobo el suc. Segurament sia culpa meua, que no sé llegir aquest tipus de llibres, però se me'n fot. No tinc edat per patir llegint. Si la lectura no causa plaer, per què hauríem de llegir?
M'hi vaig engrescar perquè no havia llegit res d'en Pedrolo i, ara que ja fa temps que és mort, volia poder jutjar sense dependre d'altres. El primer intent no va anar malament, però aquest segon intent és completament fallit. I tanmateix alguna cosa li degueren veure perquè edicions 62 el publiqués.