Tretze veïns, amos d'una muntanya. Al poble de Tor, tocant a Andorra. Poderosos que s'enfronten. Interessos, contraban, l'orgull de la força. Estranys assassinats i sentències que fan créixer la crispació. Aquest és el llibre d'una arriscada aventura periodística convertida en narració literària -recordant el nord-americà Truman Capote. Les escenes més tenses i també les més grotesques, retrats de personatges que impressionen per la seva ràbia encesa. Els lectors devoraran aquestes pàgines amb la passió i l'avidesa que desperten les grans històries.
Bon "making of" del 30 minuts sobre els crims de Tor.
Però m'ha sobtat una marcada tendència de l'autor a fer comentaris molt superficials sobre les protagonistes femenines. En un fragment es refereix a l'exercici de la prostitució com "la bona vida" i el llibre va ple de judicis de valor d'aquest tipus:
"És una dona de cabells blancs que de jove debia ser rossa i força atractiva."
"Deu tenir entre vint i vint-i-tres anys, amb una cara preciosa, morena, amb els cabells llargs i arrissats fins a mitja esquena i un cos espectacular."
"Una amiga meva que treballa a la Seu, la Violant, que sempre va vestida de senyoreta decent, podria fer el paper d'advocat. -Molt bé, Antonio, ja que no et refies de mi, buscarem un advocat. Suposo que t'és igual si és una dona, no?"
"La noia -ara que la tenim a prop, resulta ser força bonica- ens somriu."
"...i resulta ser una noia atractiva, encantadora i disposada a ajudar-nos."
Una vegada acabat, ratifico la meva primera opinio : Un Cold blood a la pirinenca, i tambe un resum de com es vivia en aquest raco perdut del Pirineu, no fa tant. Aquest llibre s'ha de completar amb el 30 minuts homonim que es troba facilment a Internet. Seria molt interessant que en un futur s'en fes una nova edicio afegint noves conclusions.
4,5/5 Relectura 2024 Crec que és de llarg el millor llibre de Carles Porta, tot i que m'ha decebut que es vengués que la nova reedició d'aquest llibre inclogués una actualització quan no es així (imagino que si la vull hauré de llegir Foc encès). Però vaja és un llibre que t'enganxa des del principi, es nota que està escrit per un bon periodista ja que té un relat coral, el vocabulari no es fa feixuc i que els capítols al ser, en general breus, fan que la lectura sigui lleugera.
Sobre qui pot ser l'assassí al ser la segona relectura ja sabia que no et deia qui és, però els anys donen experiència i si bé el primer cop que vaig llegir el llibre creia tenir molt clar qui era l'assassí ara dubto més de la meva hipòtesis d'aleshores i estic entre dues opcions. Potser a la tercera relectura ho acabo tenint més clar.
Com a punt a millorar només inclouria una annex més ampli sobre els personatges que surten al llibre.
Hagués gaudit molt fent aquesta nova lectura acompanyada del meu germà Jordi, que és qui em va iniciar en el món de Tor, però si com diuen hi ha vida més enllà estic segura que ja s'ha fet amic de Sansa, Palanca, el Mont, la Marli i tota la fauna que passejava per l'Alt Pirineu en aquella època.
Primera lectura 2006
Llibre que t'enganxa des d'un bon inici. Neix a partir del 30 minuts que TV3 va dedicar a aquest crim, que es va quedar curt. Arribes al final del llibre pensant que és una novel·la policíaca i que t'explicarà el desenllaç, però tristament és una història real com la vida mateixa i que ha quedat sense resposta i els protagonistes van morint sense que ningú pugui esbrinar que va passar realment.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Estamos más cerca de un "Como se hizo" del documental en cuestión que de un libro de thiller al uso. Es cierto que el caso que se aborda es un caso real, y que se narra todo desde el punto de vista del propio periodista: se van haciendo pequeños descubrimientos al mismo paso que él. Pero al final hay mucha paja de por medio (diálogos demasiado largos, investigaciones que no van a nada, abogados de los que no recordaremos los nombres) y eso hace que a mitad del libro estemos ya en un punto en el que poco más va a esclarecerse de la trama. Tampoco quiero parecer muy crítico porque el libro en si me lo he leido del tirón, y eso es porque engancha. Solamente son reflexiones que me han ocurrido al finalizarlo, pero mientras lo leía es cierto que no tenía esa sensación que estoy describiendo. Como gran detalle final recomiendo ver el Documental de TV3 sobre el caso que detalla este MakingOff porque poder poner cara a los personajes le da un punto extra al global de la experiencia.
"True Crime" al pirineu lleidatà. Es una narració que enganxa, amb uns personatges molt particulars, que si no fos perquè hi ha un documental que recolza el llibre i el pots veure a Youtube, hom es pensaria que son inventats.
L´autor fa una tasca especialment bona quan els hi dona, a aquests personatges, la seva propia veu. La recreació dels dial.legs, les particularitats del seu lenguatge (accents, castellanismes a dojo, etc...) els hi aporta gran dosi de versemblança.
Tor est un tout petit village de montagne situé non loin de la principauté d’Andorre, dans les Pyrénées Catalanes. Souvent dans les petits villages l’ambiance ne correspond pas à l’image de carte postale, les tensions, les fâcheries et les disputes sont monnaie courante et perdurent parfois sur des générations. Mais ici les conflits ont pris une toute autre ampleur puisqu’il y a eu des morts.
Une équipe de télévision se rend sur place pour mener l’enquête sur ce sinistre village et se fait happer par son sujet. Elle se retrouve vite à mener une enquête qui n’est pas sans risque. Le livre raconte l’histoire du tournage de ce reportage qui est relativement intéressante. Le bémol est que l’on n’est pas du tout dans le journalisme littéraire, la narration est poussive et même parfois peu claire.
És un xic desconcertant que el llibre sigui la transcripció literal del podcast de Catalunya Ràdio. L’experiència és com la de llegir un guió: el que queda natural en la locució es fa estrany en el text sobre paper. Són llenguatges diferents.
D’altra banda, tot i que la història és curiosa i plena de personatges i situacions excepcionals, inclòs l’entorn, crec que el tractament realista a tall de documental no fa prou justícia al potencial de llegenda de la cultura popular que és el cas de Tor.
Barcelona, 1995. Carles Porta, periodista de la cadena autonómica TV3, recibe el encargo de redactar una breve noticia sobre Tor, un diminuto pueblo montañés colindante con Andorra. Durante más de un siglo ha habido en el pueblo un conflicto de intereses por la propiedad y explotación de la montaña - importante fuente de madera y de pastos, pero también una ubicación idónea para una estación de esquí - que a fecha de 1995 ya ha provocado tres asesinatos. Cuando comienza a investigar, pronto se da cuenta de que el caso da para mucho más que una noticia de tres minutos, y obtiene el permiso para rodar un reportaje. A lo largo de más de dos meses busca e intenta entrevistar a cualquiera que pueda hablarle de los dos caciques locales - Jordi Riba Segalàs "Palanca", y el recientemente asesinado, Josep Montané Baró "Sansa" - y arrojar algo de luz sobre la maraña de conspiraciones, pleitos, testigos dudosos, denuncias infructuosas, tratos con traficantes y contrabandistas, y negocios con promotores multimillonarios que configuran la inusual historia de una agrupación de casas prácticamente deshabitadas.
El libro recoge las investigaciones que Carles Porta llevó a cabo para elaborar el reportaje, y algunas que realizó después de que se emitiera. No es un ensayo, ni mucho menos una novela: es una larguísima explicación de cómo el periodista, el cámara y el técnico de sonido hicieron el documental (lo que incluye muchas páginas sobre montaje de grabaciones en los años 90, que pueden tener su interés en otro contexto pero aquí no aportan más que relleno). El que no sea ficción, sin embargo, no ha influido en nada en que me haya parecido aburridísimo, incluso más que otros libros sobre crímenes que he leído. Desde el principio se nos advierte de que el asesinato de Josep Montané "Sansa" sigue sin resolverse, lo que puede desanimar a aquellos que esperan con ansiedad llegar a un final satisfactorio en que todo encaje à la Holmes o Poirot. Personalmente, ni la historia de la propiedad de la montaña en general ni la de ningún personaje en particular han llegado a interesarme, así que el no resolver el crimen no ha sido lo que ha afectado negativamente a mi opinión.
Como no puede ser de otra manera, dado su género, el libro consiste en entrevistas, una tras otra, que el periodista le hace a cualquiera que le pueda hablar sobre el caso. Nos presenta una relación interminable de nombres de abogados, funcionarios, familiares, conocidos y secuaces de los dos protagonistas principales del conflicto - los apodados Sansa y Palanca - y no vale la pena acordarse de ninguno. Muchas conversaciones parecen tener una gran cantidad de licencia poética, ya que le fueron repetidas de segunda o tercera mano, y parece dudoso que el periodista sepa las palabras exactas que se dijeron o el acento con que se pronunciaron. La información se repite de modo frustrante; la mayoría de personajes habla un catañol insoportable; al final hay episodio, sobre el paso de judíos por el pueblo de Tor, que no tiene absolutamente nada que ver con el resto del libro. Ha sido un sopor, y me parecía que no terminaba nunca.
Pero como siempre intento sacar algo bueno de todo lo que leo, incluso si el conjunto es tan cutre, me quedo con esta espléndida descripción de la biblioteca de uno de los abogados:
"La biblioteca era una gran sala con estanterías en las paredes llenas de libros".
mentre que la història de tor no m'acaba de resultar completament interessant, el treball periodístic i la forma de relatar els fets de carles porta em semblen brillants i d'una capacitat sorprenent i és en definitiva el que per mi converteix aquest llibre en una joia i un indispensable del true crime
Je dois avouer que je n'ai pas été aussi embarquée par ce bouquin que ce que je pensais. Je ne sais pas vraiment ce que j'attendais, mais là il y avait beaucoup de personnes, trop de méandres et je me suis un peu perdue.
4'5 No excepcional, però sí un llibre que val la pena. Carles Porta aconsegueix fer-te sentir dins d'un poble, ben de l'interior de Catalunya, emulant paraules textuals dels personatges (i quins personatges), com per la definició del lloc on succeeixen les coses. La idea del punt de llibre amb una guia bàsica per no perdre't ha sigut un "puntàs".
La història està molt ben documentada i explicada. Carles Porta, ara només cal que t’apliquis una mica en l’assignatura de prespectiva de gènere, m’he mossegat la llengua unes quantes vegades
M'ha agradat molt. Em passa sempre, que el què més m'interessa d'un misteri és el plantejament i el nus, i el desenllaç doncs, bé, és el què és. I generalment decepciona una mica. En aquest cas ja sabia quin era així què no ha sigut cap disgust.
Una lectura oscura, intrigante y con un ritmo frenético
Actualmente, soy un auténtico fanático de las series y películas que narran sucesos oscuros. Además, si esos sucesos son reales y han sucedido cerca de tu casa siempre provocan un mayor impacto. En consecuencia, decidí leer este libro, pues narra la historia que encierra tres muertes en un pueblo remoto de los Pirineos en mi misma comunidad autónoma. Cabe decir, que yo visité esta aldea perdida en las montañas años atrás (sin apenas conocer todo el misterio la envuelve) y, por ende, me sorprendió aún más, si cabe, su lectura pues, por ejemplo, comí en una de las casas que son muy importantes en el crimen.
En Tor, tretze cases i tres morts Carles Porta nos explica los asesinatos que sucedieron en el pueblo de Tor, pero desde una perspectiva muy distinta a los tradicionales libros de true crimen, ya que fue el mismo, el autor, el que tuvo que realizar una investigación para un programa de televisión. Por ende, la novela es una suerte de diario que va explicando el proceso de grabar ese reportaje a la vez que va sumergiéndose más en la historia y va conociendo los detalles más a fondo.
Se trata de una lectura muy amena, a pesar de que en ciertas partes se me ha podido hacer más pesada, especialmente aquellas cuando el autor se entrevistaba con abogados. No esperéis encontrar el crimen resuelto o una trepidante historia policiaca, pues según mi punto de vista, el autor logra captar como fue todo el proceso de su investigación del crimen haciéndolo puramente mundano y sin artificios. De este modo, logramos conectar aún más pues, al no tratarse de ficción, las emociones, comentarios y sensaciones son totalmente verídicas y creíbles.
En conclusión, recomiendo esta lectura si estáis buscando un libro que explique el proceso de cómo un periodista investiga tres asesinatos en un pueblo perdido de los Pirineos catalanes. En él, podréis hallar como los trabajadores del reportaje logran conocer y desgranar el caso mediante los personajes reales como vecinos, abogados, sospechosos, etc. y, a pesar de no llegar a una resolución total, podemos empatizar con ellos, así como reírnos y asimilar que muchas veces aquello que nos rodea esconde una parte oscura que no podemos ver.
No me l'he acabat, però volia escriure la meva opinió. No m'ha agradat, per una banda perquè està escrit com si fos un guió d'un programa de ràdio o televisió i, pel meu gust no queda gens interessant ni maco en un llibre. Per altra banda, la major part dels diàlegs estan en castellà i alguns pretenen imitar accents, cosa que em produeix bastant cringe. Finalment, jo no els he arribat a llegir tots, però el narrador (Carles Porta) fa diversos comentaris misògins a la novel·la. Si en voleu llegir alguns, hi ha una ressenya que en cita uns quants.
La historia es tan alucinante que dudas si de verdad es real, así que poder ver los documentales después de leer el libro es una maravilla. Me encantó la profundidad y la definición de los personajes y su relación con la montaña. ¡Encima está bien escrito!
En 1997, un equipo de @tv3cat compuesto por @carles_porta y dos periodistas más, recibe el encargo de elaborar un reportaje de 30 minutos sobre la montaña y el pequeño pueblo de Tor, en la frontera con el Principado de Andorra. El objetivo del reportaje: conseguir que los espectadores comprendan cómo es posible que se concentre tanta hostilidad en un entorno aparentemente idílico, un pueblo de trece casas que en 1995 sumó el último de tres asesinatos.
Si alguien ha tenido ocasión de disfrutar de la calidad del programa @crims_oficial, esta novela de no ficción resultará grata y disfrutable. Carles Porta, en su característico estilo entrañable de cuentacuentos de lo tenebroso, se sienta con nosotros y nos confía las mil y una peripecias y riesgos que vivió junto a sus compañeros para poder rodar el reportaje sobre Tor, emitido posteriormente con el título de "La muntanya maleïda" (La montaña maldita).
A través de su testimonio, Porta aclara la compleja relación entre los diferentes protagonistas del caso Tor, y nos esboza retratos de personajes que van de lo pintoresco a lo bizarro, pasando por lo emotivo en algunos casos. Y lo hace con elegancia pero también con un humor ácido que logra quitarle hierro al drama de la situación.
Por supuesto, no quisiera acabar esta reseña sin compartir lo mucho que me ha gustado el tratamiento del lenguaje en los diálogos, vivo con sus coloquialismos, sus imperfectos saltos del català al castellano, sus marcas dialectales de la zona, sus protestas malsonantes. Su realismo sin complejos, rompiendo el molde del lenguaje escrito estandarizado.
Podéis encontrar este magnífico trabajo en català en @lacampanallibres y su versión española en @anagramaeditor. En serio, haceos con él: lo devoraréis en un abrir y cerrar de ojos.
Em vaig enganxar a “Crims” en plena pandèmia. Estic segur que Carles Porta va fer companyia durant el confinament a moltes llars de Catalunya. 😊
El cas és que fent una immersió completa cap al programa i tot el que l’envoltava (llibres + pòdcasts) potser vaig perdre la pista d’altres treballs del periodista. Tenia present Tor, tot i que només havia vist el “30 minuts” i para de comptar.
Com que a finals de març, des de fa uns quants anys, ja reviso si el rei del true crime treu nou llibre per Sant Jordi (no falla 🙌🏼) va ser l’hora de posar-me les piles. Si aquest bon home publica el 4 d’abril “Tor. Foc encès” és lògic que abans hagués d’obtenir un mínim de coneixements amb “Tor. Tretze cases i tres morts”.
Recomano adquirir la versió definitiva (novembre del 2023, la qual conté els noms reals dels personatges i imatges) així com mirar “Tor, la muntanya maleïda” abans, durant o després de llegir-lo, però especialment quan es comença a parlar de les entrevistes a les pubilles de Tor (per a mi el capítol 29 és dels millors), Palanca i companyia. Carles Porta sempre (SEMPRE) és un geni interrelacionant contingut.
Investigació exhaustiva d’un periodista/escriptor/productor/director/guionista/narrador/veu de Catalunya (puc seguir si voleu 😂) i una història on es demostra que, constantment, la realitat supera la ficció. Crec amb totes les meves forces que cada persona té, com a mínim, una necessitat vital que t’empeny 24/7 i la de Carles Porta és seguir posant llum a la foscor que envolta aquesta muntanya maleïda. Ganíssimes de “Tor. Foc encès”, de la sèrie, de la nova temporada de “Crims” i de tot el que estigui per venir. Em trec el barret les vegades que faci falta. 👏🏼
«Tor. Tretze cases i tres morts» de Carles Porta és un llibre que ens transporta al poble de Tor, situat prop d’Andorra, on tretze veïns poderosos es troben immersos en un conflicte que enfronta interessos, contraban i l’orgull de la força. Enmig d’aquest ambient carregat, succeeixen assassinats estranys i les sentències generen una creixent crispació.
L’autor, Carles Porta, ha dedicat vuit anys a investigar la història de Tor, una muntanya maleïda que el va atrapar des de la seva primera visita mentre realitzava un reportatge per a TV3. En aquest temps, ha entablat converses profundes amb personatges difícils, plens d’odi, por i secrets.
El llibre narra una aventura periodística arriscada que es converteix en una obra literària, rememorant el treball de l’escriptor nord-americà Truman Capote. En les seves pàgines, s’hi troben escenes tenses i grotesques, així com retrats de personatges impressionants per la seva ràbia encès. Els lectors s’engoliran aquesta narració amb la passió i l’avidesa que desperten les grans històries.
«Tor. Tretze cases i tres morts» ens manté immersos en el misteri que envolta aquest poble, com la ira del vell Palanca, que declara: «Em van robar, em van intentar matar, i encara sóc jo el cabró! Només em queda una solució: morir matant!»
Aquest llibre captiva els lectors amb una trama intensa i captivadora, que revela secrets profunds i els manté en suspens fins a l’última pàgina.
Después de leer todo el libro, con mucho esfuerzo, he sido capaz de entender mínimamente la problemática del pueblo de Tor. Confío en que el documental de "30 minuts" y el que han hecho recientemente sean más esclarecedores.
El libro me ha parecido bastante malo...muy lioso. Los capítulos no siguen un orden lógico, se va dando información sin ninguna especie de hilo...nombres, personajes, datos, años...todo mezclado.
Me ha sido muy complicado entender el contexto en general, cuál era el problema, qué se pretendía con el libro y quiénes eran los personajes clave.
Además, supongo que el hecho de haber leído el libro en castellano y no en catalán influye a la hora de leer a este autor (porque me pasó algo parecido cuando leí "La farmacéutica"), pero la calidad de la narrativa y de los diálogos que se plasman en el libro dejan mucho que desear... Soy catalanoparlante y al leer el libro en castellano me ha parecido que más que una traducción al castellano, utilizando expresiones traducidas, era como leer un catalán malo y mal hablado, castellanizado.
Además, suscribo un comentario que he leído aquí, referente a las muchas referencias misóginas del libro sobre los personajes femeninos, de los cuales el autor se limita a destacar, en líneas generales, la belleza/fealdad o el físico/atractivo.
Per no cometre l’error que he comès altres vegades, en comptes de comprar el nou llibre de Carles Porta, he decidit començar per aquest. Ha sigut la lectura d’aquests dies. Segur que n’heu sentit a parlar: el cas sense resoldre de la propietat d’una muntanya, amb 3 morts pel mig. El llibre narra la investigació que es va dur a terme per poder fer el documental de 30Minuts de TV3. Si us agrada Crims, us agradarà això. Malgrat sigui un cas sense resoldre, l’autor sap mantenir el hype i et fa córrer per llegir. No hem pogut posar llum a la foscor però de ben segur que tornaré a tenir un llibre seu a les mans!
El meu cap l’ha llegit amb la veu en off del Carles Porta, pausada i amb accent lleidatà
Fantasía truecrimer con denominación de origen. El particular 'A sangre fría' de Carles Porta y seguramente la semillita de 'Crims' y todo lo que le rodea. Me parece un imprescindible del género en nuestro país. Es muy entretenido y adictivo. En él el periodsita destapa un fascinante submundo de trapicheos, enfrentamientos demenciales entre vecinos, enredos políticos y maldad capitalista con el Pireneo catalán como escenario que le romperán la cabeza en más de una ocasión. Carles tiene una voz muy peculiar, entrañable y directa, con un cierto punto de ingenuidad que me resulta refrescante. Se pegó locamente a la historia y eso se nota no solo en la pasión con la que habla de la historia sino en la cercanía y la empatía que acaba sintiendo hacia algunos personajes.
Excel·lent crònica periodística, relatada en primera persona, de la complexa història de Tor. Arrenca del reportatge de 30 minuts de TV3 que li va dedicar Carles Porta i dos companys el 1997. Però per entendre la història, cita fonts i textos des del segle XIX i la història continua fins al 2005, any de publicació del llibre. Un referent de la investigació periodística del país, no llunyana d''A sang freda', de Truman Capote, però amb un estil propi ben diferent, i antecedent del seu èxit amb el programa de ràdio i televisió Crims. Relata les dificultats per entrar en el món tancat de Tor, els personatges que hi troba, alguns que fan por, la relació que estableix amb ells, fragments de textos judicials i altres documentes...
L’escriptura de Carles Porta és immillorable, el toc humà amb el que narra la història fa entrar el lector al 100% a la pell dels periodistes que estaven a Tor el 1997.
No obstant, al tractar-se d’una història de disputes entre homes carregats d’ego i “afan” pels diners fa que desconecti una mica de la història i dels fets.
De totes maneres, amb la història de Tor es descobreixen, o més ben dit, es reafirmen tants secrets obscurs dins la política, els negocis i les mafies, que a l’hora et deixa amb una sensació mixta d’incomoditat i curiositat. Fet que contribueix positivament a que un s’endinsi en aquesta història.
No sabía que esperar. Sinceramente lo cogí por el título y mis ganas de montaña. Y me ha gustado. No me atraen especialmente las novelas policiacas ni thriller, pero este me ha gustado, era como un “detrás de las cámaras” del documental en cuestión (que me apetece ver obvio por ponerle caras a los personajes) Me ha mantenido en vilo todo el tiempo. Quería saber cómo avanzaba la investigación, y me ha gustado ir al mismo paso que el periodista. Es real, la investigación y los diálogos (con partes que no aportan tanto, pero están ahí y forman parte natural del proyecto) Y ahora quiero visitar ese pueblo.
La historia varios asesinatos ocurridos la montaña de Tor, en la frontera entre Andorra y Cataluña, se mezcla con el 'cómo se hace' de un reportaje para una cadena de televisión. España profundísima: miseria, mezquindad, brutalidad, intereses económicos, disputas de propiedad de varias generaciones.
- Lo mejor: los personajes y la detallada descripción del conflicto entre derecho y hecho. - Lo peor: una narrativa un poco de ir tirando.
A veure, podria ser un quatre estrelles si hagués estat escrit d'una altra manera. Però no era la intenció de l'autor. I perquè la informació es podia haver donat d'una altra manera. Però per l'esforç val la pena llegir-lo. Això sí, no es toca el tema polític, a la manera políticament correcte de TV3.