Ética para tiempos oscuros: Valores para el siglo XXI

by Markus Gabriel

El nuevo libro del filósofo alemán se ha convertido en un extraordinario best-seller, superando incluso a Por qué el mundo no existe; llegando a acumular 5 ediciones en 3 meses y escalando a lo más alto de las ventas de ensayo en Alemania.
Gabriel ha construido un manual filosófico que ofrece un proyecto para combatir el nihilismo imperante en nuestro tiempo. Y todo ello basándose en una simple pregunta: “¿Qué es el hombre?”.
La crisis de la democracia liberal, el auge del populismo, la obsesión con la inteligencia artificial y la digitalización desenfrenada intensifican un proceso de deshumanización que amenaza con echar por tierra las consecuciones culturales y sociales conseguidas arduamente durante siglos.
El filósofo contemporáneo más famoso de Alemania en todo el mundo –que visitará Barcelona en 2021 invitado por el festival Vilapensa y por la Escuela de Humanidades– muestra por qué hay valores básicos no negociables y universales que se aplican a todas las personas y que deben salvaguardarse.
Necesitamos urgentemente un concepto innovador de cooperación entre la ciencia, la política y la economía para diseñar un sistema social que apunte al progreso moral y nos permita arrojar luz sobre estos tiempos inciertos.

Genres: Philosophy

600 pages, Paperback

Published March 8, 2021

About the author

Markus Gabriel was born in 1980 and studied in Heidelberg, Lisbon and New York. Since 2009 he has held the chair for Epistemology at the University of Bonn; and with this appointment he became Germany's youngest philosophy professor. He is also the director of the International Center for Philosophy in Bonn.

Reviews

[Santiago García · Rating 2 out of 5]

Tengo la sensación de que el autor escribió este libro con prisa y con el único fin de hacer dinero. El libro es superficial y no aporta prácticamente nada.

[Patrick Obregón · Rating 1 out of 5]

La cuestión moral parece enterrada. Sucumbida ante la realidad de la política internacional. Por eso mismo es que impera insistir en su vigencia. Es con esa convicción que inicié la lectura de este libro de Markus Gabriel. Ya me había cautivado su tesis de los ámbitos de sentido desarrollada en “El mundo no existe”, por lo que creía que su ambiciosa postura, según la cual, existe una moral objetiva, no dependiente de una religión, sería igualmente atractiva. Sin embargo, la postura del autor se agota en eso: una mera opinión sin fundamento. Gabriel nunca explica el sustento de su afirmación. De esa forma, se limita a expresar, una y otra vez, que la realidad de los hechos morales se deriva de su propia existencia sin necesidad de requerir una fuente de autoridad que así lo disponga (un dios, por ejemplo). Así, en una técnica que denota significativa ausencia de rigurosidad, respalda sus premisas en recursos como la opinión generalizada o el sentido común. No obstante, en otros apartados arguye que lo moral no puede ser siempre equivalente a la postura de la mayoría. De igual modo, indica que la moral no varía según la cultura (relativismo cultural) pero luego advierte que siempre debe tenerse en cuenta el contexto social. Al final, el libro expone una serie de ejemplos y casos hipotéticos en los que el autor brinda su opinión de lo correcto o incorrecto. Parece acudir más a una suerte de intuición moral y, de forma concreta, se excusa aceptando que no pretendía elaborar un sistema ético para la actualidad. El problema es que el rol de la filosofía es conceptualizar y sistematizar aquellos aspectos de nuestra existencia que son difusos, inconscientes o intuitivos. Si esa no era su pretensión, entonces, no se entiende por qué se tomó el tiempo de escribir un libro sobre el tema. Hoy más que nunca la cuestión moral es fundamental. Impera la búsqueda de un nuevo código convincente en un mundo que ha olvidado hablar de lo correcto y lo incorrecto. Por eso mismo es que el tema hay que abordarlo con entusiasmo, sí, pero con plena seriedad y rigurosidad

[Francesc Brunés]

Aquesta cerca de valors universals per al segle XXI, que desenvolupa en aquest assaig el filòsof alemany Markus Gabriel, resulta de gran interès en l’època que vivim. Una mirada des del centre d’Europa a la realitat actual és necessària, com ho són la resta de mirades, per tal de burxar una mica en allò que l’autor anomena “nou realisme”, i on defensa la complexitat, amb la coexistència d’infinites perspectives que no configuren un tot sinó una realitat múltiple. El llibre ens porta a aprofundir en el concepte de valors i per què són universals; per què els fets morals existeixen, però no els dilemes ètics. També treballa sobre les identitats socials, i el per què el racisme, la xenofobia i la misogínia són dolentes. En un darrer capítol, al meu parer – des d’a prop de l’Onyar-, excel·lent i imprescindible, l’autor aborda el sentit del progrés moral en el segle XXI. Afirma: “Sense progrés moral no pot existir el progrés humà. En aquesta era naixent de la nova Il·lustració, el progrés humà consisteix en la cooperació del progrés científic, tecnològic i moral amb objectius èticament defensables”.

[Josep Camós lapidario · Rating 4 out of 5]

Una defensa inteligente y accesible de una ética universalista, basada en el realismo moral (existen hechos morales transculturales y eternos, que además podemos conocer) y en la existencia de un progreso moral objetivo, aunque reversible. A veces parece pecar de ingenuidad, aunque puede que sea cosa de mi habitual cinismo... En cualquier caso, yo tiendo más a un cierto relativismo ético que a un realismo moral. Y por otro lado, me hace gracia que cuando Gabriel define rasgos inequívocamente éticos y universales acabe desembarcando en la socialdemocracia centrista liberal europea... Aunque defina su postura hacia el final del libro como "centrismo radical". En cualquier caso, combustible para el pensamiento y el diálogo se esté más o menos de acuerdo con sus tesis.

[Albert Martínez i Cuadras]

Markus Gabriel aborda en aquest llibre el projecte del que ell anomena una "ètica universal", connotant ja des del principi la seva atenció d'abandonar tant el relativisme com el que ell anomena el "nacionalisme" (nom que dona a les ètiques que pretenen compartimentar el seu subjecte).

Gabriel és especialment perspicaç a l'hora d'abordar la qüestió de l'ontologia moral, és a dir, l'estatut de "ser" que rep l'ètica. Es tracta d'una disciplina objectiva, que tracta amb dades contrastables com ho fan les ciències naturals, per exemple? O més aviat és una qüestió espiritual que depèn de la cultura i la tradició? En aquest punt, l'universalisme de Gabriel és incontestable: l'ètica depèn del que ell anomena "fets morals", realitats fàctiques impermeables a la interpretació, que poden categoritzar-se en "bones, neutres o dolentes". També és especialment rellevant la defensa del progrés moral, a la kantiana, que ell considera (en vistes de les evidències històriques) innegable. Fins aquí, el talent filosòfic de Gabriel és indiscutible.

Falla, en canvi, quan busca solucions a problemes morals concrets. El que s'espera d'un bon llibre d'ètica són exemples il·lustratius que posin en entredit el sistema que s'està exposant per, mitjançant l'argumentació i l'exposició lògica, donar-hi resposta. En aquest punt, Gabriel falla. No perquè al llibre no hi hagi exemples (el text està plagat de referències a situacions reals), sinó perquè o bé serveixen per reforçar el sistema ètic de Gabriel, o bé tenen una resolució massa dèbil.

La defensa de l'universalisme ètic és lloable (i, al meu entendre, ineludible per a l'ètica del s. XXI), però perd força si la majoria dels exemples se situen en contextos de societats "occidentals" (per no dir directament "alemanyes"). "Orient" només apareix com "el gran desconegut" quan es parla de com els ciutadans xinesos viuen sota una dictadura totalitària o per denunciar el règim despòtic nord-coreà. Gabriel es lamenta que els acadèmics alemanys no facin cas dels autors (ell diu "per exemple") italians i espanyols (p. 354). Autors que, per cert, brillen per la seva absència a la bibliografia. També defensa la gran saviesa dels àrabs medievals, com Avicenna i Averroes (p. 273). És una llàstima, però, que aquesta saviesa no es aparegui citada ni en una ocasió en tot el llibre. I, per posar punt i final a aquesta traca crítica, sobre "Orient Mitjà" plana un silenci com a mínim incòmode, per dir-ho amablement (potser és perquè, per molt universalista que sigui, Gabriel sap que aquest sistema moral que ha elaborat - i amb l'aplicació del qual tan malparada en surt la societat alemanya - té coses funestes a dir sobre (ara soc jo el que dic "per exemple") Aràbia Saudí o Emirats Àrabs).

Evidentment, un llibre de filosofia no es pot desmuntar amb un trist comentari a una xarxa social i, per tant, no és la meva intenció dur a terme aquesta empresa. Gabriel demostra al llarg del text no només una solvència filosòfica que avui en dia es troba a faltar a la majoria de publicacions sobre ètica, sinó un coneixement de la tradició que ell molt encertadament anomena "universal" impecable. Les capacitats de l'autor són folgades a l'hora d'avaluar la situació de la moral avui en dia i de defensar l'universalisme en el moment en què està menys en voga. Encerta de ple quan diu que el futur de l'ètica no es dirimirà ni al mercat ni a l'Estat (ni a la Smith ni a la Marx), per ser dues solucions antiquades, però es contradiu immediatament anant a buscar la solució encara més enrere, a les ruïnes de l'hel·lenisme, quan parla de l'imperatiu cosmopolita (p. 351).

Gabriel afirma que si ha aconseguit convèncer el lector que l'ètica treballa amb fets i que és universal, se sent satisfet (p. 359). Malgrat fallar a l'hora de muntar un sistema ètic solvent i digne dels filòsofs amb els quals dialoga directament, reïx en la defensa dels fets i del progrés moral. Com a filòsof, Gabriel encara és molt jove. Caldrà seguir-lo de prop, perquè si això és el que ha aconseguit plantejar a les beceroles de la seva carrera, el seu futur és més que prometedor.