Les obres que formen part d'aquest volum dedicat al teatre trans i al teatre queer porten a l'escenari cossos i identitats de gènere que defugen la normativitat. Limbo, A mí no me escribió Tennessee Williams (porque no me conocía), De tritons i sirenes i Ocaña, reina de las Ramblas ens parlen d'individus que no encaixen en una societat bastida des del privilegi heteronormatiu.
Marc Rosich posa el focus en els col·lectius tradicionalment relegats a la invisibilitat per recordar-nos que hi ha altres possibilitats, altres veus per escoltar, altres indrets per explorar.
És un llibre necessari per al tema que tracta i com el tracta. Cal que els transgèneres tinguin el seu espai a la dramatúrgia, com la resta. Però crec que ho fa d'una forma massa reivindicativa, massa explícita, massa avorrida. A la vegada, crec que era necessari que fos així perquè es tracta d'un col·lectiu massa invisibilitzat i encara estem lluny de veure'n representacions més naturalitzades.
Teatre trans: I altres textos no normatius, de Marc Rosich, és un llibre que recull diferents obres de teatre amb protagonistes que pertànyen al col·lectiu LGBT, especialment al col·lectiu trans.
És la primera vegada que llig teatre fora de clàssics i de llibres per a classe, i la veritat és que les diferents obres que es troben ací m'han paregut molt interessants. Trobem dos obres més enfocades en la identitat de gènere, i altres que es focalitzen més en la vida i les vivències dels protagonistes, que desafien la norma cishetero de l'època a través de la seua roba i del maquillatge.
A banda, també trobem una introducció que ens parla de la teoria queer, i ens explica un poc com ha sigut la trajectòria de les persones LGBT (i, de nou, especialment de les persones trans) al llarg de les últimes dècades. En aquesta introducció també ens expliquen el context de les diferents obres que anem a llegir, i se'ns explica com va sorgir la idea d'escriure-les.
Les obres també son curtetes i estan escrites amb un estil senzill que és fàcil de seguir. El contingut d'algunes obres pot resultar més fàcil o més difícil de llegir depenent de la persona (clar està) i de les experiències personals de cadascú. Això sí:
TRIGGER WARNING: disfòria. Este tema està molt present en alguna obra, així que aneu amb compte.
En general, he trobat el llibre molt interessant. Ha sigut una bona forma d'iniciar-me en el teatre més modern.
És una manera molt maca i necessaria de visibilitzar realitats que no acostumem a contemplar. De vegades es fa pesat perquè els 4 textos que inclou el llibret parlen del mateix, però era important parlar-ne.