Vi befinner oss på starten av 1960-tallet. Europa er delt, og John F. Kennedy er fremdeles president i USA. Sovjetunionen planlegger den store verdensrevolusjonen - men trenger hjelp av Greven av Champignac. Snart befinner Sprint, Kvikk og Spip seg bak jernteppet. Her møter de lumske agenter og gale vitenskapsfolk, men også vanlige og hjelpsomme russere. Det blir enda et skummelt og spennende eventyr for våre venner, fullt av komiske forviklinger. Verden balanserer på avgrunnen. Nedtellingen har begynt. Tre, to, én ...
Fred Neidhardtin ja Fabrice Tarrinin "Piko ja Fantasio Neuvostoliitossa" (Story House Egmont, 2021) ilmestynyt meillä Pikon ja Fantasion uudet seikkailut -sarjassa, ja nyt kyseessä on tosiaankin tuore tarina, eikä aiemmin kääntämättä jääneitä ylijäämäjuttuja.
Sankareittemme tie vie nyt Neuvostoliittoon, sillä KGB on siepannut Sieninevan kreivin ja yrittää käyttää tiedemiehen neroutta kommunismin levittämiseen joka puolelle maapalloa. Mitä Siperia opettaakaan sankareillemme? No, ainakin sen, ettei sen enempää kommunismi kuin äärimmäinen kapitalismi toimi.
Neidhardtin satiirinen ja ensisijaisesti aikuisille suunnattu käsikirjoitus sijoittuu jonnekin 1960-luvulle ja siinä vinkkaillaan paitsi klassisten agenttitarinoiden, myös Niilo Pielisen ja totta kai myös Tintti Neuvostojen maassa -seikkailun suuntaan. Seikkailu menee ehkä loppupuolella vähän överiksi, mutta hei, on tämä silti keskivertoa parempi Piko & Fantasio.
Comprat per impuls al Saló del Còmic 2025. Em venia de gust llegir un Spirou i tan el tema com l'ambientació i sobretot la portada m'han cridat molt l'atenció. Però ja des d'un inici la cosa grinyola (no entraré en l'argument, que és la típica historieta clàssica de pla malèvol de dominació mundial, aquest cop dut a terme pels comunistes de la URSS), amb la sensació que la cosa no ha envellit bé. I, de cop i volta, acudits a costa de dones amb borrissol a la cara i semblant masculí, o caracteritzacions totalment racistes que fins i tot s'expliciten en forma de diàleg (el mal que fa llegir algú parlant de "razas inferiores" a un negre caricaturitzat com un salvatge de tribu). Miro la data en què es va publicar, esperant trobar-hi unes quantes dècades de delay i descobreixo que és un còmic del 2020. 2020! Tot el final ja l'he llegit amb força angúnia, perquè només no millora, sinó que políticament és per flipar.
Ei tämä ihan kauheaa ollut vaikka hölmö kommunismijuoni ja vaivaannuttava kohellus yrittivätkin pilata kaiken. Pienet intertekstuaaliset ja historialliset viittaukset antoivat kuitenkin nostetta. Vahvat kaksi puoli tähteä.
Iako nije do kraja otišlo u jednodimenzionalnu pljuvačinu Sovjetskoz Saveza i komunizma, ni krajnja poruka stripa nije predstavljala dovoljno opravdanje za pretencioznost ove epizode. "Humor" u ovom stripu nije ni najmanje drugačiji od Tintina u zemlji Sovjeta, pa ako neko ima reči hvale za tu epizodu, uživaće i u ovom.
La verdad es que he pasado un buen rato leyendo esta historia. Está escrita en clave de humor - y bastante bestia- como un nuevo viaje de un héroe de papel belga, después de Tintín al país de los Soviets, y como tal en el país de los Soviets, todo es exagerado. A destacar, el personaje de Natalia, la amazona que se hace amiga de Fantasio, con su pelusilla en la cara por el hormonaje de los Juegos Olímpicos de Helsinki. En el libro hay muchos homenajes, a la misma serie de Spirou (con unas escenas en Paombia) y a otros personajes de la editorial Dupuis, como Gaston o Natacha. El dibujo, bastante apropiado, con algunas composiciones notables. Destacar también una escena onírica de Spirou en la primera parte del relato. En definitiva, bastante entretenido.
Diversión pese al mensaje. Los soviéticos quieren inocular en todo el mundo el comunismo y para ello secuestran a Champignac, motivo por el cual Spirou y Fantasio viajarán a la URSS. Ya lo digo, tiene su guiño a Tintin en el país de los Soviets, pero un mensaje super simplón de ¿Mofa al comunismo y el capitalismo?. El mensaje al final lo peor.
Un retour aux sources avec la lecture de cet album qui marque un pan d'histoire avec sa mise en scène du KGB, de la guerre froide et des enjeux internationaux. Spirou et Tintin = best aventuriers-reporters ever and forever.
No olihan tämä luettava, mutta ei mitenkään erikoinen. Jos tämä olisi tehty alunperin 60-luvulla, niin tilanne voisi olla toinen. Paljon hauskoja ideoita, mutta loppu jotenkin väkinäinen. Olisi kaivannut vähän paremman loppuratkaisun.
Le dessin fait plaisir mais les références aux classiques de la BD sont un peu lourdes. Lourd aussi : le trope de la lanceuse de poids soviétique ... Un peu usé non? Enfin: il faut vraiment arrêter de faire n'importe quoi avec les caractères cyrilliques pour faire joli.