What do you think?
Rate this book
L'aigua que vols
La Marie Tremblaypierre aprofita la bonança de l'estiu quebequès per organitzar una trobada familiar a l'antic xalet de vacances. L'excusa de celebrar el setanta-sisè aniversari és forçada, però les filles i el fill no s'hi capfiquen: rememorar els banys al llac i reviure la infantesa els sembla una bona idea per retrobar-se al cap de tant de temps. Hi duen les famílies respectives, o el que en queda, però també els seus secrets, les seves vivències i, sobretot, els silencis de les coses que no es van dir quan tocava.
432 pages, Paperback
Published February 1, 2021
16 people are currently reading
171 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 25 of 25 reviews
March 17, 2021
És d'agrair la valentia de Víctor García Tur de fer un salt al buit i aventurar-se en una novel·la com aquesta, tan arriscada temàticament com formalment, que té alguns punts en comú amb les seves obres anteriors (sobretot la presència de microcosmos que funcionen per rutines amb petits glitch distorsionadors) però que també se n'allunya.
Al cap i a la fi, L'aigua que vols es pot llegir de moltes maneres i des de diferents interpretacions. Pot ser un llibre de relats amb personatges compartits, pot ser una pel·lícula de Robert Altman o, sobretot a l'inici, de Woody Allen, o pot ser, sobretot en el llarg (massa i tot) tronc central una obra de teatre d'aquestes que es representen al Nacional sobre famílies que s'apleguen per una celebració i acaben surant tots els problemes silenciats durant anys.
De fet, ja ho vindria a ser, una obra de teatre. "L'aigua que vols" és el títol d'aquesta obra i de la novel·la alhora, aprofundint en la confusió entre realitat i ficció, text i metatext, que tant fascina en VGT.
I aquí ve la part de la forma, element indispensable en la seva obra: el text no és text sense l'apartat gràfic que el secundi, i això fa que depenent del moment de la història vagi adoptant una disposició o altre, algunes de més encertades que d'altres, però totes una aposta forta i arriscada que descol·locarà més d'un lector (penso en la part de la boira sobre el llac, per exemple, però també de forma més subtil en els diàlegs encreuats de la festa etílica).
Si bé L'aigua que vols té alguns llasts, com un excessiu protagonisme dels diàlegs superficials i les trivialitats. En VGT té una oïda excepcional per fer parlar els seus personatges, però com a Tarantino en algunes de les seves pel·lícules, li manca contenció. Sobretot en la segona meitat de la novel·la s'haurien agraït les tissores en unes quantes converses intranscendents que alenteixen un ritme que, d'altra banda, és força fluid durant gairebé tota l'obra.
Tan fluid com l'aigua.
L'aigua que vols.
Al cap i a la fi, L'aigua que vols es pot llegir de moltes maneres i des de diferents interpretacions. Pot ser un llibre de relats amb personatges compartits, pot ser una pel·lícula de Robert Altman o, sobretot a l'inici, de Woody Allen, o pot ser, sobretot en el llarg (massa i tot) tronc central una obra de teatre d'aquestes que es representen al Nacional sobre famílies que s'apleguen per una celebració i acaben surant tots els problemes silenciats durant anys.
De fet, ja ho vindria a ser, una obra de teatre. "L'aigua que vols" és el títol d'aquesta obra i de la novel·la alhora, aprofundint en la confusió entre realitat i ficció, text i metatext, que tant fascina en VGT.
I aquí ve la part de la forma, element indispensable en la seva obra: el text no és text sense l'apartat gràfic que el secundi, i això fa que depenent del moment de la història vagi adoptant una disposició o altre, algunes de més encertades que d'altres, però totes una aposta forta i arriscada que descol·locarà més d'un lector (penso en la part de la boira sobre el llac, per exemple, però també de forma més subtil en els diàlegs encreuats de la festa etílica).
Si bé L'aigua que vols té alguns llasts, com un excessiu protagonisme dels diàlegs superficials i les trivialitats. En VGT té una oïda excepcional per fer parlar els seus personatges, però com a Tarantino en algunes de les seves pel·lícules, li manca contenció. Sobretot en la segona meitat de la novel·la s'haurien agraït les tissores en unes quantes converses intranscendents que alenteixen un ritme que, d'altra banda, és força fluid durant gairebé tota l'obra.
Tan fluid com l'aigua.
L'aigua que vols.
August 17, 2023
avui estem de dol i estem de festa perquè s'ha acabat aquest llibre. aquest llibre que m'ha fet riure. aquest llibre que he carregat per tot màlaga i els pobles del voltant malgrat les seves dimensions. no se que fer ara perquè no vull oblidar les seves històries, se que passarà però vull retenir-les una estona méssssss. és molt fort la llibertat que ha tingut aquest autor fent bonament el que li ha vingut de gust amb aquest llibre i a mi m'ha encantat. els moments de madness i de no entendre res també han sigut claus per que destaqui d'entre la resta de llibres. soc tan fàcil de complaure que estic contenta. per això moltes gràcies a les recomanacions d'estiu de la biblioteca central perquè de moment les han encertat totes!!!! 🐢🐢🐢🐢🐢
June 27, 2025
ehm i aquesta petita joia?!
February 25, 2021
Uns personatges sorprenents i profunds, una història familiar curiosa i descarnada, una ubicació atractiva i exòtica en la literatura catalana: totes aquestes troballes acaben malmeses per unes pretensions formals absurdes, que a més de molestar la lectura, porten a un pèssim inici i pitjor final de novel.la. El que hauria pogut ser una novel.la notable acaba sent un recull de situacions brillants però desestructurades i sabotejades per una pedanteria formal innecessària. Sembla increïble que ningú de l'editorial o del jurat hagi pogut advertir a l'autor que buscar la originalitat formal ens fa perdre el temps (i els diners) als lectors de bona fe. Una llàstima.
April 16, 2021
UN DELS PREMIS SANT JORDI MÉS ORIGINALS DELS ÚLTIMS ANYS
M'ha sorprès bastant trobar-me amb un Premi Sant Jordi que no estigui ambientat a Catalunya, tot i els paral·lelismes evidents del Quebec dels anys 90 -on s'ambienta l'obra- i la Catalunya actual, és d'agraïr trobar-te elements que proposin noves fórmules narratives.
A estones novel·la i a estones obra de teatre, és una obra molt lleugera i realment entretinguda. M'hagués agradat que passessin més coses, que es desvetllessin alguns dubtes que l'autor deixa a l'aire, però he gaudit bastant llegint les històries surrealistes de cadascun dels personatges.
M'ha sorprès bastant trobar-me amb un Premi Sant Jordi que no estigui ambientat a Catalunya, tot i els paral·lelismes evidents del Quebec dels anys 90 -on s'ambienta l'obra- i la Catalunya actual, és d'agraïr trobar-te elements que proposin noves fórmules narratives.
A estones novel·la i a estones obra de teatre, és una obra molt lleugera i realment entretinguda. M'hagués agradat que passessin més coses, que es desvetllessin alguns dubtes que l'autor deixa a l'aire, però he gaudit bastant llegint les històries surrealistes de cadascun dels personatges.
August 30, 2021
Llibre curiós, una història d'una família i d'individus. Una història d'una dona i de les relacions humanes, una història d'una mare i del seu llegat. Una història d'un país o països.
L'aigua que vols és una novel·la que fa molts experiments narratius i tipogràfics proposen-te una lectura poc convencional. Es gaudeix!
L'aigua que vols és una novel·la que fa molts experiments narratius i tipogràfics proposen-te una lectura poc convencional. Es gaudeix!
July 22, 2022
No l'he pogut acabar.. l'he anat deixant deixant i quan me n'he adonat ja no sabia qui era fill de qui. No hi he connectat gens.
March 27, 2021
Començament prometedor, però al final no és l'aigua que volem. Diàlegs vulgars, alguns dels quals en clau, en referència velada al procés català, per molt que es parli d'un referèndum acordat que tingué lloc al 1995 al Quebec (on guanyà el no a la independència, com a Escòcia, tot i que el marge del no fou força més estret que a Escòcia).
Molta feina de documentació sobre el Quebec, una mica malaguanyada per la trivialitat dels diàlegs, la petita mistificació sobre el fet que és una traducció d'un llibre en francès, el caràcter avantguardista forçat, amb pàgines amb poques paraules i frases que es van completant d'una pàgina a l'altra, la superficialitat dels personatges, en especial els femenins.
Aquesta obra ha guanyat el premi de novel·la Sant Jordi d'Òmnium Cultural de l'any 2020. Des del 2003 que no el guanya una dona, que va ser Carme Riera. El mateix Víctor García Tur va guanyar el premi Mercè Rodoreda de contes (també d'Òmnium) el 2018, el segon guanyador masculí en el període 2010-2020, després de Ramon Erra el 2011.
Molta feina de documentació sobre el Quebec, una mica malaguanyada per la trivialitat dels diàlegs, la petita mistificació sobre el fet que és una traducció d'un llibre en francès, el caràcter avantguardista forçat, amb pàgines amb poques paraules i frases que es van completant d'una pàgina a l'altra, la superficialitat dels personatges, en especial els femenins.
Aquesta obra ha guanyat el premi de novel·la Sant Jordi d'Òmnium Cultural de l'any 2020. Des del 2003 que no el guanya una dona, que va ser Carme Riera. El mateix Víctor García Tur va guanyar el premi Mercè Rodoreda de contes (també d'Òmnium) el 2018, el segon guanyador masculí en el període 2010-2020, després de Ramon Erra el 2011.
April 28, 2022
Trobe que és la primera vegada que done una puntuació a Goodreads tenint en compte altra cosa més que la meva opinió. I és que, personalment, no he gaudit massa del llibre. Jo li hauria donat dues estreles, perque per a mi ha estat "bé" i prou. Però sé reconeixer que el llibre mereix més que un "bé". Els personatges són interessants i autèntics, el llenguatge flueix de manera natural (encara que de vegades s'hi passa de "natural"), les petites històries que hi trobes al llibre son encisadores, i fins i tot trobe que alguns (només alguns) dels recursos de forma i estil són intel·ligents i funcionen bé, tot i que jo no solc ser molt fan d'aquestes coses.
Però no és un llibre per mi. Moltes de les coses que s'hi diuen al llibre m'han arribat, i m'han fet pensar, però l'història no arriba a cap lloc. Trobe que podria haver sigut més. I com que em sap greu cascar-li dues estreles, li fique tres.
Però no és un llibre per mi. Moltes de les coses que s'hi diuen al llibre m'han arribat, i m'han fet pensar, però l'història no arriba a cap lloc. Trobe que podria haver sigut més. I com que em sap greu cascar-li dues estreles, li fique tres.
October 6, 2021
Podia haver estat una gran novel·la si l'autor no s'hagués perdut en pedanteries formals i no hagués volgut anar de güais amb diàlegs forçats i situacions rocambolesques. Algunes parts estan molt ben escrites, sobretot les introduccions a personatges com JP o Hélène, però tot i crear un microcosmos familiar interessant, la història no acaba de desenvolupar tot el seu potencial. A més, algunes coses no te les acabes de creure (ós) o no són gaire coherents (la jugadeta del John a la mare, al final, no pega gens amb el que fins llavors ens havia arribat de l'únic membre que posa oli al disfuncional engranatge familiar). En fi, seguirem amatents al proper llibre perquè el talent de l'autor és innegable.
November 24, 2021
Fluix com una mala cosa. Forçadament experimental. Cap fondària. Hi, hi, hi; ha, ha, ha. Un altre premi sant Jordi decebedor. I ja en van...
May 3, 2021
'L'aigua que vols' amaga una novel·la convencional a l'interior d'un envoltori original i trencador. I és la part clàssica la que m'ha interessat, mentre que la resta m'han semblat artificis tan enginyosos com insubstancials.
Al Quebec de mitjans dels anys 90 del segle passat una família es reuneix a la casa a la vora d'un llac per celebrar el 76è aniversari de la matriarca. El relat de l'arribada dels convidats i el descobriment de les relacions entre la parentel·la està molt ben escrit i atrau pel mestratge a l'hora d'explicar les dificultats que sorgeixen en una família però sense fer esclatar innecessàriament cap conflicte. Les frustracions, els nervis i la rutina es queden latents. L'atmosfera del llac, i els personatges singulars que l'envolten, funcionen i els esdeveniments finals, exagerats, inversemblants, misteriosament encaixen. Fins aquí l'ortodòxia eficient.
Ai las! però, l'embolcall. La primera part del llibre és una mostra de narrativa visual, en què el paràgraf es va completant afegint un únic concepte a cada pàgina. A la tercera part, el llac deixa de ser teló de fons per convertir-se en protagonista innecessari (si un dels mèrits de la narració és és que flueix sense esclatar, per què calia ascendir el llac d'escenari a protagonista?) i la boira amaga algunes de les paraules. I de forma dispersa trobarem algunes notes de l'autor o de la traducció, ja que el llibre es presenta com una traducció del francès original, publicat l'any 1996. Per desgràcia, aquests jocs formals m'interessen més aviat poc perquè crec que aporten encara menys al resultat final de l'obra.
Em deixo pel final la valoració de la quarta part, una mena d'epíleg que introdueix un nou tema i aporta un nou sentit a la trama. Bé, no? Sí, però. El problema és que aquest nou sentit és el suïcidi de la protagonista homenatjada per una malaltia irreversible. Fins aquí, fantàstic. Però l'eutanàsia també és el dret a decidir, i un dels aspectes que acompanya l'obra són els dubtes dels convidats sobre què votar en l'imminent referèndum sobre la independència del Quebec. Picada d'ull. Premi Sant Jordi, editat per Òmnium Cultural. En qualsevol altre llibre aplaudiria el gir final. Tanmateix, en aquest fa olor a jugada mestra per conquerir el guardó.
Al Quebec de mitjans dels anys 90 del segle passat una família es reuneix a la casa a la vora d'un llac per celebrar el 76è aniversari de la matriarca. El relat de l'arribada dels convidats i el descobriment de les relacions entre la parentel·la està molt ben escrit i atrau pel mestratge a l'hora d'explicar les dificultats que sorgeixen en una família però sense fer esclatar innecessàriament cap conflicte. Les frustracions, els nervis i la rutina es queden latents. L'atmosfera del llac, i els personatges singulars que l'envolten, funcionen i els esdeveniments finals, exagerats, inversemblants, misteriosament encaixen. Fins aquí l'ortodòxia eficient.
Ai las! però, l'embolcall. La primera part del llibre és una mostra de narrativa visual, en què el paràgraf es va completant afegint un únic concepte a cada pàgina. A la tercera part, el llac deixa de ser teló de fons per convertir-se en protagonista innecessari (si un dels mèrits de la narració és és que flueix sense esclatar, per què calia ascendir el llac d'escenari a protagonista?) i la boira amaga algunes de les paraules. I de forma dispersa trobarem algunes notes de l'autor o de la traducció, ja que el llibre es presenta com una traducció del francès original, publicat l'any 1996. Per desgràcia, aquests jocs formals m'interessen més aviat poc perquè crec que aporten encara menys al resultat final de l'obra.
Em deixo pel final la valoració de la quarta part, una mena d'epíleg que introdueix un nou tema i aporta un nou sentit a la trama. Bé, no? Sí, però. El problema és que aquest nou sentit és el suïcidi de la protagonista homenatjada per una malaltia irreversible. Fins aquí, fantàstic. Però l'eutanàsia també és el dret a decidir, i un dels aspectes que acompanya l'obra són els dubtes dels convidats sobre què votar en l'imminent referèndum sobre la independència del Quebec. Picada d'ull. Premi Sant Jordi, editat per Òmnium Cultural. En qualsevol altre llibre aplaudiria el gir final. Tanmateix, en aquest fa olor a jugada mestra per conquerir el guardó.
This entire review has been hidden because of spoilers.
April 7, 2024
Víctor Garcia Tur presenta una proposta literària que es desmarca estilísticament de la narrativa habitual, però que no deixa ser una novel·la costumista habitual. És un projecte ambiciós pel que fa a l'exploració narrativa que desafia el convencionalisme, cosa que agraeixo i he trobat fresc, malgrat que la història en si no m'ha acabat d'enganxar. Cal dir que la meva visió és d'una persona que no llegeix gaires novel·les costumistes i que en general aquest gènere m'avorreix, potser per això la trama no m'ha acabat de fer el pes.
A través d'una estructura que es pot interpretar com una pel·lícula de múltiples capes o fins i tot una obra teatral que es desenvolupa en el marc d'una celebració familiar, la novel·la trenca els límits del format tradicional. En general, aquesta innovació m'ha semblat estimulant. M'ha agradat sobretot a l'inici i en el moment de la boira, per contra, el moment de la festa i els diàlegs de múltiples converses se m'ha fet pesat.
Al principi de la lectura m'ha semblat més interessant, però a mesura que ha anat avançant la novel·la m'ha anat caient, tinc una sensació ambivalent, els personatges i l'univers és ric i complex, però el ritme narratiu es frena i decau, deixant un regust amarg.
Que estigui ambientat al Quebec dels anys 90 i que explori els paral·lelismes entra la seva situació i la Catalunya dels últims anys és interessant, però sovint se m'ha fet clixé.
Encara que tingui una opinió dividida pel que fa a l'equilibri entre forma i contingut, així com per l'ús de diàlegs i desenvolupament de personatges, la seva valentia a l'hora de transgredir els límits establerts i la seva capacitat per recaragolar l'estil és admirable.
A través d'una estructura que es pot interpretar com una pel·lícula de múltiples capes o fins i tot una obra teatral que es desenvolupa en el marc d'una celebració familiar, la novel·la trenca els límits del format tradicional. En general, aquesta innovació m'ha semblat estimulant. M'ha agradat sobretot a l'inici i en el moment de la boira, per contra, el moment de la festa i els diàlegs de múltiples converses se m'ha fet pesat.
Al principi de la lectura m'ha semblat més interessant, però a mesura que ha anat avançant la novel·la m'ha anat caient, tinc una sensació ambivalent, els personatges i l'univers és ric i complex, però el ritme narratiu es frena i decau, deixant un regust amarg.
Que estigui ambientat al Quebec dels anys 90 i que explori els paral·lelismes entra la seva situació i la Catalunya dels últims anys és interessant, però sovint se m'ha fet clixé.
Encara que tingui una opinió dividida pel que fa a l'equilibri entre forma i contingut, així com per l'ús de diàlegs i desenvolupament de personatges, la seva valentia a l'hora de transgredir els límits establerts i la seva capacitat per recaragolar l'estil és admirable.
June 23, 2024
Torbo que fa molts focs artificials, el Garcia Tur. Focs pels que no trobo justificació clara. A banda, crec que li manca tensió narrativa. Explica aquesta estada al xalet a la vora del llac i les històries que s'entrellacen, però deixa de banda el personatge que ell pretén com a principal (la mare acabada de diagnosticar d'un alzeimer mai anomenat) i se centra en tota la resta. I l'escena de les converses a la festa em sembla gratuïta i embolicada. Prescindible. Els follets, un joc de l'autor. A veure: recordo la necessitat argumental de que les escenes narratives tinguin una justificació. Aquí no les trobo. Es llegeix fàcil, està ben redactat, però no entenc perquè se li ha donat el premi Sant Jordi. Potser és que no hi ha res més. Decebedor.
October 27, 2025
És un llibre que es llegeix bé, més curt del que sembla (l’edició resulta molt gruixuda però la lletra és grossa i té marges molt grans). De bon començament t’ensumes el que està passant, i després vas llegint i a mi m’ha semblat que costa que passin coses rellevants. No es fa pesat, però penses “Va! Que no ha de passar res aquí o què?”. Li hauria posat 3 estrelles, però val a dir que el darrer capítol, que es podria llegir com un conte, m’ha deixat bon gust de boca. Tanca la història de manera circular (m’agraden les històries circulars) i es confirma allò que t’ensumaves d’entrada.
July 23, 2021
Un llibre que juga amb el lector a través de noves formes de relacionar-se amb ell.
July 25, 2021
Psè. Passa ràpid i té una edició curiosa. Historieta d’una celebració familiar a Quebec
Read
November 1, 2021Un 3’5. Pel potencial i pel que podria haver sigut, però que no va ser.
January 2, 2022
M'agrada. El principi t'enganxa, fins una mica més de la meitat El final s'ha resolt molt ràpid, llàstima.
January 8, 2022
Lectura molt ràpida, un estil molt arriscat. M'ha agradat molt!
May 19, 2022
Original per la forma. Es llegeix com l’aigua que vols. Personages dels Que voldries saber mes. Destila un humor finisssim.
June 7, 2022
Em va agradar molt. Literatura fresca i cuidada. Una història divertida. Molt recomanable!
August 9, 2022
Llibre prou original, tot i que pel meu gust, abusa d'experiments tipogràfics visuals (el mateix text repetit 10 pàgines, es feia pesat de llegir, o "notes del traductor" falses).
Un final sorprenent.
Un final sorprenent.
October 6, 2022
Llibre bastant pretensiós i poc reeixit en l'estil i amb una història que decau a mesura que avança.
Sorprenent que s'endugués un premi important.
Sorprenent que s'endugués un premi important.
June 27, 2021
Es un llibre increïble que no et deixa de sorprendre, hi ha drama, amor, comèdia i sobretot intriga, ja que quan t'esperes una cosa, passa una altra..Magnífic!!
Displaying 1 - 25 of 25 reviews