Explicar històries i menjar: els dos plaers més vells del món, a més de l’altre que compartim amb les bèsties. ¿O potser les bèsties també s’expliquen històries? Les vint-i-set que hi ha dins Aliment van plenes de preguntes. I Martí Sales no viu al Paradís, però com Eva queixala la poma per curiositat i per fam. I tampoc no és Xahrazad, però podria passar-se tres anys explicant històries a un califa pel pur plaer d’explicar-les. El seu llibre és l’abecedari d’un voluptuós i neix del buit que anticipa el desig —el que fa que salivem per una truita a la francesa.
“Entre l’amor i la cuina, entre la lectura i les amistats detonants aterrava les troballes en entrades de diccionari de tota mena i llargada, i així es va anar fent Aliment, amb xup-xup i socarraet mentre casa nostra s’omplia de l’olor ancestral del pa enfornat. Si com deia Boeci el futur és un invent dels enamorats, també aquest diccionari.”
Nascut a Barcelona el 1979, Martí Sales és escriptor i traductor. Llicenciat en Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sales va ser veu i guitarra d’Els Surfing Sirles i ha estat al darrere d’altres projectes musicals com Convergència i Unió. Ha publicat Huckleberry Finn (premi Vila de Lloseta 2005; Editorial Moll, 2006), Dies feliços a la presó (Editorial Empúries, 2007), Ara és el moment (Amsterdam, 2012) i ha traduït Jim Dodge, Kurt Vonnegut, Harold Pinter i John Fante. Va dirigir el Festival Internacional de Poesia de Barcelona entre el 2010 i el 2012, i ha coordinat exposicions com Jo em rebel·lo, nosaltres existim a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac (2013-2014).
Tinc sentimientos encontrados amb aquest diccionari; algunes entrades m'han encantat d'altres les he trobat barates i pedants i apretades. Però ai, és que m'encanta el Martí però també em fot una ràbia i una grima de nen de Barcelona però m'encanta i així tota l'estona. He devorat aquest aliment.
Pedantet i xulo a la vegada. Cita a Nico Roig (assenyalat com un agressor a les parets de Gràcia) i això fa que me faigue ràbia pensar que tots los amiguets van rondant per una Barcelona que consideren seua. Pos esteu equivocats. També és nostra i cada vegada més.
De vegades, quan anem a les llibreries i ens deixem orientar pel que dicten les contracobertes (les nostres guies de viatge?), trobem llibres amb un contingut que pot quedar explicat ras i curt per les línies que el resumeixen. Entre l’expectació i la lectura, gairebé no es deixa marge de sorpresa, tot es resol en una equació neta. En canvi, en altres casos, aquesta operació de síntesi es veu empetitida, impotent, davant de la complexitat d’una obra, i ha de batallar com David contra Goliat, procurant transmigrar l’ànima d’un llibre irreductible a una sèrie de paraules seductores que li facin justícia. Si Deleuze deia que l’escriptor inventa una llengua estrangera dins del llenguatge conegut, podem ben creure que Martí Sales ha escrit el seu propi diccionari en l’inclassificable Aliment, publicat per Club Editor.
Sales ha adaptat el format de l’abecedari no per homologar les taxonomies estanques d’un diccionari, sinó per emparaular l’esdevenir heteròclit dels seus desitjos, els quals van desfilant sota el paraigua temàtic de la gastronomia. En les diferents entrades, encapçalades per una il·lustració dissenyada per dinou lletristes que han col·laborat gràficament amb l’autor, Sales busca esprémer el suc de la seva curiositat i compartir els fruits de les seves investigacions culinàries inserint anècdotes culturals en el vaivé dels seus textos. De tot hi ha a la vinya de l’autor: des de rondalles d’inspiració mallorquina fins a poemes en vers i prosa; fins i tot, dues cançons que es poden escoltar a través d’un enllaç .
El principal esperó que va motivar Martí Sales a cuinar aquest llibre va ser Néstor Luján i el fons que alberga la Biblioteca de Catalunya, però també Una cosa elemental de Weinberger, llibre que confessa que el va “destarotar”. L’aliment, per tant, d’acord amb la concepció del poeta, va molt més enllà de les textures físiques del plat. A ell li interessa més fixar-se en el component social, l’agitació de la taverna i el caliu que es forma al voltant del menjar. La creació, en definitiva, de situacions on l’alimentació i l’art de la paraula van units, com en els simposis clàssics (l’etimologia del qual prové del banquet on es trobaven els filòsofs grecs per beure i dialogar després dels àpats).
Malgrat que emmarqui alguna de les històries i tituli aquest llibre que tenim entre mans, el més curiós del procediment voluptuós de Sales, però, és que no es dedica a elaborar una història cultural amb tots els ets i uts de l’aliment, a la manera de, per exemple, Matvejević sobre el Mediterrani. Tampoc es tracta d’un exercici de metaforologia on es despleguin tots els usos figurats que hem naturalitzat al llarg del temps. L’autor sent massa la urgència d’il·luminar en la pràctica el vas comunicant essencial entre l’acte de narrar i el de menjar, ambdues accions mogudes per un instint de supervivència, per una força que fa remoure els intestins. ¿Per què, sinó per conservar la nostra memòria col·lectiva, entre altres motius, seguim representant històries per escrit o a viva veu, per moltes morts de la novel·la que hagin de venir? Citant una autora que batega en les idees de Sales, M. F. K. Fisher, “les nostres tres necessitats bàsiques, menjar, seguretat i amor, estan barrejades, solapades i entrelligades que no podem pensar una sense les altres”. En aquest sentit, l’excantant de Surfing Sirles insereix un ingredient civilitzador al rerefons dels seus textos. A causa d’aquest desplaçament, l’autor ha necessitat desdibuixar les fronteres dels gèneres en aquesta antinovel·la que transcendeix tot intent de categorització: “¿Per què hem de perpetuar la segmentació dels sabers? ¿A qui beneficia la distinció entre teoria i praxi, entre manual i assaig, entre narrativa i no-ficció? ¿Per què no fem una literatura sense comportes?”.
La naturalesa del desig, si és tan potent com la de Sales, desemboca per força en aquesta extralimitació que no es deixa atrapar, de manera que, com esmenta l’editora Maria Bohigas, l’autor ens encomana “un estat d’ànim enamoradís”. El seu gaudi tan prolífic com inabastable pren cos en un pastís que només es gaudeix si és compartit i Aliment ens ofereix un festí pantagruèlic de la paraula viva, pouada des del poder dels afectes.
Coda. Per si algú s’ha quedat assedegat, us convidem a descobrir Alcohols. Aproximació als graus (2020, Vibop Edicions), un espectacle poètic al voltant de l’embriaguesa que Sales junt amb Núria Martínez-Vernís van concebre el 2015 i que ara podem recuperar a partir d’aquesta recreació escrita. “Sota la dominació de les esquerdes mentals”, l’esperit llibertari d’aquests poemes evoca l’ambient efervescent de l’Horiginal, bar i residència sísmica d’aquesta generació.
«La principal informació que dóna una pregunta és sobre qui la formula. […] Interrogar-se és fer-se preguntes-ocell, que fan de grumet pel cel de la nostra pensa i albiren terres ignotes, cims gratanúvols i lluors esplèndides, inaudites. Incomprensibles. Inconegudes.»
Un llibre molt interessant... Està molt ben escrit i trobo que el Sales és d'aquests autors que troba la paraula justa. Hi ha hagut entrades que m'han apassionat i emocionat, però alguna altra que no m'ha dit gaire cosa. En general, però, m'ha agradat bastant!
Prefereixo no posar-li nota perquè hi ha capítols que m'han encantat i capítols que he llegit quasi en diagonal. En resum, no m'ha agradat tant com m'esperava, i crec que diu molt que el capítol que més m'ha agradat sigui el de MFK Fisher, que justament ja coneixia i havia llegit el seu llibre.
Vaig narhi per la gastronomia, em va agradar la varietat d'enfocaments (alguns em van entrar millor que altres) dels diferents capítols / lletres i hi celebro la presencia de coneguts propers com la vermuteria del tano o la muntanya pelada.
Les convencions literàries topen amb autors tan tossuts com Martí Sales, que sembla decidit a no plegar-s’hi en cap de les seves obres. A Aliment, Martí Sales hi repeteix algunes coses que ja havia fet a “Principi d’incertesa”, com per exemple l’aplegament de materials molt diferents, barrejant la narració de ficció amb els detalls autobiogràfics. A Aliment això es porta un pas més endavant, i ens hi trobem de tot: contes, faules, poemes, receptes per fer espai-temps, cançons...de tot! La premissa és la de fer un diccionari que, a cada lletra, ens ofereix una partícula literària de format breu, juntament amb la col·laboració gràfica d’algun artista. Ens hi trobem: la història d’una patata, un somni dins d’un somni dins d’un somni dins d’un..., una farra als bunkers de barna, un viatge en cotxe a on Martí Sales recita un llibre molt especial, la història d’un pany que es trenca i d’una novel·la que comença, la narració d’un home que buscava granotes enmig d’una guerra, paràboles morals, cançons sobre calçots i sopa de galets...podria continuar fins l’infinit. Martí Sales aconsegueix que aquesta barreja aparent prengui la forma d’un viatge literari apassionant que planteja el caos, l’atzar i la casualitat com els fonaments de l’experiència d’estar vius. Per fer-ho barreja la física quàntica, els calçots, la poesia i els mercats de barri. És impressionant i divertidíssim. Del millor que he llegit en català enguany; que ja és dir, perquè quin any per a la literatura catalana..mare de Déu. Endemés, a parer meu, Aliment és el millor que ha publicat Martí Sales fins ara.
"no esperàvem res ni sabíem res només xerràvem un nucli dur i espontani d'ignorància esca i possibilitat un començament un començament qualsevol qualsevol lloc serveix per començar no ens havia examinat mai cap jutge de pau encara cap crit ni plor ni orgasmes encara ni sang ni atacs de riure encara ni cartes d'amor ni atacs de pànic encara ni lluna plena sobre Kadiköy encara ens miràvem i no ens miràvem i parlàvem sense parar allà de nit al mig del carrer fosc a Barcelona un dotze d'octubre toca't els collons començant de nou sense res a perdre encara empezar a vivir como si no hubiera nacido que diu la Liddell m'ho vas dir la primera nit que t'agradava Wagner i eres del Paraguai la nit que ens vam conèixer jo encara no sabia cuinar."
Un recull d'escrits originals i amb un punt experimental, alguns dels quals m'han semblat brillants. D'altres m'han avorrit una mica, però continuaria recomanant el llibre perquè és diferent, amb una personalitat molt marcada, i això no és habitual i com a lectora ho agraeixo. Em pensava que la gastronomia hi tindria molt més protagonisme (m'esperava un 'Comimos y bebimos', de l'Ignació Peyró, a la catalana), però el llibre és tant o més interessant així.
“De l’amor en pot néixer una bona cuina, per l’esperança que la bona cuina avivi la resposta amorosa de la persona estimada.” “Per amor, vaig passar de la cuina de supervivència (…) al festí dels arrossos, dels guisats i dels peixos. Per amor, vam aprendre a fer, per exemple, conill a la cassola o arròs negre (…).” “La nit que ens vam conèixer jo encara no sabia cuinar.”
M’agrada la manera de descriure que té Martí Sales. El llibre a grans trets m’ha agradat, però potser, en el moment en què estic, buscava llegir una altra cosa. Li donaré una altra oportunitat en el futur.
Endinsar-se en el món de Martí Sales és una aventura literària propera alhora que d'un altre planeta. He gaudit molt de la seva prosa en aquest conjunt d'històries que he sentit molt meves alhora que no podrien ser més llunyanes a la meva realitat.
Ho té quasi tot: contes, poemes, autobiografia, realisme màgic, rondalles, dissertacions, divagacions, història, mentides, veritats, il·lustracions, cançons... I sobretot, literatura.
Per la meva experiència tots els llibres de relats en hi ha que estan molt bé, però es complementen amb entrades mediocres . Relats per pensar, relats per elocubrar i arribar a la “C” de cataclisme.
Una mica sense entendre l'amalgama de capítols i lletres, me l'he cruspit, empassat, ben ràpid. M'agrada que m'hagi fet pensat en el meu diccionari de coses que m'alimenten.
Quan anava per la pàgina 15 vaig dir que era el meu nou llibre preferit, i quan vaig acabar el llibre vaig saber que no m'havia equivocat. Aquest abecedari gastronòmic queda guardat per rellegir.