Refugi de peregrins i restaurant afartapobres, ermita d’un sant miracler i punt de trobada d’ocupes, pescadors i boletaires. Sant Renard ha sigut moltes coses al llarg de la seva existència. I als boscos que la rodegen hi viuen arreplegats que han vist i fet de tot.
En Saül Mariscal és un quarantí que s’ha instal·lat a la casa familiar de Sant Renard. Viu dedicat a l’escriptura de la biografia d’una actriu porno de poca volada i a les crítiques literàries de llibres d’autors a qui detesta. Una successió de fets, i de personatges estrafolaris, li faran emprendre una cursa demencial per salvar les poques coses que queden senceres a la seva vida.
Una gran novel·la, enlletgida per una gramàtica deficient.
L'autor escriu molt bé (i ara no parl de gramàtica). La trama és del millor que es pot llegir, les subtrames, amb multitud de detalls minúsculs que més endavant es revelen importants, queden totes molt ben lligades, els personatges són desenvolupats amb excel·lència, els referents culturals són allí on han de ser... No es pot demanar més.
Bé, sí que es pot demanar més. L'autor usa molt sovent (però no sempre) la preposició simple per en comptes de la composta per a, fins i tot davant sintagmes nominals; fa servir castellanismes lèxics (peregrí per pelegrí, gatell per gallet, contemplar per preveure, apagar la llum per apagar el llum, muleta per crossa), i sintàctics (no esmorzava res, ha mort a l'altre); problemes amb els pronoms febles (li per l'hi), ultracorreccions (vil·la per vila, des d'aquí estant per d'aquí estant o des d'aquí), la típica confusió entre llançar i llençar, ús absurd de les majúscules (el Pare, la Mare, la Cova del bisbe), ordre de la frase (una samarreta sense mànigues Adidas per una samarreta Adidas sense mànigues); nombrosos hagués per hauria o haguera; falta de concordança entre el gènere del subjecte i el del participi, pleonasmes (algun d'absurd: lectores femenines), perquè per per què, haver-la de pegar per haver-li de pegar...
Sí, se'ls pot demanar més: a un autor que és mestre i llicenciat en Humanitats, que faci un repàs a la gramàtica de tant en tant, i a un editor, que faci la feina que no ha fet l'autor.
De sobres li hauria dat un cinc, però no li puc dar més que un quatre, i encara gràcies.
En aquest novel·la, l’escenari és clau per la construcció del llibre i la trama. L’escenari és un lloc anomenat Sant Renard ubicat en mig de les muntanyes a algun lloc d’Empordà a prop del mar. És un lloc on durant el franquisme algun home ric va voler fer un refugi a les muntanyes per la burgesia de Catalunya, però la cosa va espatllar amb una urbanització incompleta amb un hotel que a poc a poc cau en decadència. En aquest lloc, viuen personatges estrafolaris de tots tipus amb somnis trencats, recances, fam, desig, odi i totes les emocions que la humanitat és capaç. És un retrat d’un lloc rural que burla de la romanització de l'entorn. L’autor mostra la humanitat en tota la seva cruesa amb els punts forts i dèbils i com d'imbecils tothom acta a vegades.
El llibre és escrit amb molts tocs d’humor i al mateix temps té lloc per unes crítiques socials com per exemple el que he llegit com un critica contra el capitalisme salvatge a les mans de la construcció i turisme que ha desenvolupat en Catalunya fa moltes dècades. El llibre és sembrat amb moltes referències de la cultura popular i m’encanta moltíssim la coberta del llibre. Em sembla una encapsulació perfecta de l’ànima del llibre. I em va agradar el narrador del llibre i la manera que la seva identitat és revelat cap al final del llibre.
«La pobresa no es destrueix, només canvia d’emplaçament.»
Saül Mariscal ha hagut d’anar a viure a la casa familiar de Sant Renard, una casa de vacances i de caps de setmana en una d’aquelles urbanitzacions de muntanya de carrers sense asfaltar i amb llum per generador que tant van proliferar a mitjan el segle passat. Els seus pares han mort i amb l’escassa herència de la mare, li comprarà la seva part de la casa al seu germà.
Allà conviurà amb tota una fauna de veïns arreplegats que, com ell, han estat expulsats de la ciutat per ser pobres. Malviu de l’escriptura, està amb la biografia per encàrrec d’una actriu porno, la Mikaela Hot, i també fa ressenyes per a un diari d’uns llibres que odia profundament. Però quan les coses van malament sempre poden anar a pitjor... https://www.obrirunllibre.cat/de-sobt...
Ens trobem amb la història d'en Saül Mariscal, un intent d'escriptor que de moment s'ha d'acontentar en escriure biografies d'actrius pornos.
Una història que destaca per la seva forma d'escriure, sense embuts ni pèls a la llengua. Fent salts entre el present i el passat mentre el protagonista és veu immers en una cursa contrarellotge per arribar a casa seu per recollir les seves coses abans que un incendi devori la zona. A través dels records del passat del Saül, l'autor ens descriu la manera de ser del poble de Sant Renard. Un poble sense llei.
Fins aquí, una història que podria ser totalment normal, però que l'autor afegeix un narrador misteriós a la història que li dóna un joc diferent.
Sorpresa majúscula! Acabo de descobrir que a quatre passes de casa meva hi ha un novel·lista que farà carrera (bé, que de fet, ja està fent carrera). Excel·lent novel·la on es convinen amb gran encert la tensió novel·lística (digna de ser duta d'immediat a la pantalla gran) amb una excel·lent descripció sobre les urbanitzacions que hom troba al llarg de la nostra geografia i que només en coneixen la seva idiosincràsia els que hi viuen, els que hi tenen coneguts o els que els genera feina d'algun tipus (policial, urbanística, administrativa,...). El gran descobriment de la temporada, per part meva!
Un llibre collonut, amb un ritme àgil que fa que no el puguis deixar, i una ambientació de pel·lícula. A estones fa riure i a estones fa pensar, també fa caure alguna llàgrima. Els últims capítols són brutals. El protagonista està molt ben trobat. A l’alçada de Lèmmings, i fins i tot diria que ha superat les meves expectatives.
Novel·la solvent, ben lligada i ben escrita sobre la vida a poble, similar a "la casa de foc" però ben resolta i sense palla sobrera; en poc més de dues-centes pàgines l'autor dibuixa un entorn, uns personatges i una reflexió sobre el trànsit de la joventut a la maduresa, quan et comences a preguntar si encaixes en un mon en trànsit permanent.