What do you think?
Rate this book
El català tranquil: Un manifest
La llengua catalana ha evolucionat de manera saludable durant 900 anys sense l'Institut d'Estudis Catalans ni cap acadèmia, però en canvi avui l’actitud dels lingüistes respecte al català sovint és d’un proteccionisme excessivament rígid. Enric Gomà creu que cal deixar que la llengua es desenvolupi i creï. Per això proposa (amb arguments) l’acceptació de paraules i expressions vives i expressives com ‘enganxina’, ‘guixeta’, 'cumbaià', ‘xiruca’, ‘xarrup’ (per sorbet), ‘peta’ (per porro)... formes populars com 'àrbit', o expressions com ‘al·lucinar mandonguilles’, ‘bon vespre’ o ‘estar com un tren‘, que generen reticències perquè no tenen tradició. El català tranquil és un pamflet optimista que pretén que els amants de la llengua no creïn més ansietat als parlants. Una llengua que crea inseguretat deixa de parlar-se.
192 pages, Paperback
Published February 10, 2021
2 people are currently reading
15 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 2 of 2 reviews
September 1, 2021
El català tranquil entraria dins del subgènere dels assaigs sobre el català que cada any tenen un espai fix dins de l’oferta editorial. Enric Gomà repeteix el mateix estil de El castellà, la llengua del costat i amb una visió desenfadada va desgranant el que el mateix autor ha definit com un manifest optimista que cerca desdramatitzar la relació dels parlants amb el català. No sembla que sigui una tasca fàcil si ens atenem a la relació dels catalans amb la seva llengua i els daltabaixos emocionals que aquesta mateixa relació ens provoca; des d’aquest punt de vista, el mateix objectiu ja sembla una fita inassolible, però el sentit de l’humor de l’autor sens dubte és el contrapunt ideal. Així doncs, per en Gomà cal posar-se l’ansietat a la butxaca i confiar en les pròpies possibilitats de la llengua deixant de banda les inseguretats del parlant i de tots aquells que l’ataquen. En aquest sentit, cal aplaudir Enric Gomà, la seva proposta m’ha convençut. La seva manera d’enfocar el problema —per dir-ho d’alguna manera— no se’n va per les rames i l’ataca des de la base: la qüestió és bàsicament d’autoestima. D’autoestima del parlant que ha de deixar de dubtar sobre la correcció o incorrecció del seu català d’anar per casa —de la joia del català de cada dia lluny dels rigorismes acadèmics—, però al mateix temps esdevé també una crítica per la rigidesa i la visió conservadora de l’IEC que sembla voler mantenir el català en una llengua allunyada de la realitat que la va veure néixer, el parlant.
Gomà s’ha centrat en la creació lèxica, un dels factors que darrerament és present en moltes converses sobretot perquè plana la sensació que ja no és una llengua útil com a creadora de paraules. Si bé és cert que el context sociolingüístic no hi ajuda —amb l’omnipresència de les llengües hegemòniques bufant el clatell d’una llengua minoritària i minoritzada com el català— també cal recordar que el català és i ha estat capaç d’enriquir i diversificar el seu vocabulari a partir de creacions genuïnes que tenen origen en la llengua viva que sorgeix dels usos col·loquials dels seus parlants. Gomà manifesta aquest neguit i el vehicula mitjançant la seva proposta d’un català tranquil, però a la vegada conscient de la necessitat que tenen totes les llengües d’establir una relació directa amb el parlant i el paisatge amb què conviu.
Per tot plegat cal aplaudir la proposta d’en Gomà com una aportació que avança en una de tantes direccions necessàries del català, en aquest cas l’aposta per una major presència dels usos col·loquials i la fixació d’aquests usos sense estigmatitzar el parlant, cosa que només crea inseguretat. La llengua cal utilitzar-la i imaginar-la en totes les variants possibles —també a l’hora de l’insult i l’escatologia— i deixar de fer cas a tots els Virgilis guardians de les essències que creuen en una llengua rígida i encapsulada en realitats d’altres èpoques.
Gomà s’ha centrat en la creació lèxica, un dels factors que darrerament és present en moltes converses sobretot perquè plana la sensació que ja no és una llengua útil com a creadora de paraules. Si bé és cert que el context sociolingüístic no hi ajuda —amb l’omnipresència de les llengües hegemòniques bufant el clatell d’una llengua minoritària i minoritzada com el català— també cal recordar que el català és i ha estat capaç d’enriquir i diversificar el seu vocabulari a partir de creacions genuïnes que tenen origen en la llengua viva que sorgeix dels usos col·loquials dels seus parlants. Gomà manifesta aquest neguit i el vehicula mitjançant la seva proposta d’un català tranquil, però a la vegada conscient de la necessitat que tenen totes les llengües d’establir una relació directa amb el parlant i el paisatge amb què conviu.
Per tot plegat cal aplaudir la proposta d’en Gomà com una aportació que avança en una de tantes direccions necessàries del català, en aquest cas l’aposta per una major presència dels usos col·loquials i la fixació d’aquests usos sense estigmatitzar el parlant, cosa que només crea inseguretat. La llengua cal utilitzar-la i imaginar-la en totes les variants possibles —també a l’hora de l’insult i l’escatologia— i deixar de fer cas a tots els Virgilis guardians de les essències que creuen en una llengua rígida i encapsulada en realitats d’altres èpoques.
July 17, 2023
"El Català Tranquil" és una obra magistral (com a mínim collonuda) de l'autor Enric Gomà. Amb una prosa enginyosa i un toc d'humor, el llibre explora la singularitat i la riquesa del català, desmuntant mites i mostrant les seves curiositats. És una lectura imprescindible per a tots aquells que estimem i volem saber més coses de la nostra llengua. Gomà ens convida a un viatge lingüístic apassionant que ens farà enamorar-nos encara més de la riquesa cultural de Catalunya i entendre el ridícul i la rigidesa de la norma, que en ocasions talla les ales a l’evolució de l’idioma.
Displaying 1 - 2 of 2 reviews