Томино в аду. Том 2

トミノの地獄 [Tomino the Damned] #2

by Suehiro Maruo

Брошенные, преданные, проданные... Суэхиро Маруо разворачивает перед читателем горькую летопись боли и страданий, выпавших на долю близнецов, которые были отвергнуты матерью и сбагрены родственниками в бродячий цирк. Стоит ли продолжать жить в мире воров и убийц, садистов и извращенцев всех мастей? Можно ли найти красоту в уродливом окружающем мире? И долго ли удастся балансировать на грани жизни и смерти? Вот вопросы, которые занимают сумрачного гения японской манги.

Genres: Manga, Comics, Horror, Graphic Novels

160 pages, Paperback

First published May 25, 2016

About the author

Suehiro Maruo ( 丸尾 末広) is a Japanese manga author and illustrator.
Maruo graduated from junior high school in March 1972 but dropped out of senior high school. At the age of 15 he moved to Tokyo and began working for a bookbinder. At 17, he made his first manga submission to Weekly Shōnen Jump, but it was considered by the editors to be too graphic for the magazine's format and was subsequently rejected. Maruo temporarily removed himself from manga until November 1980 when he made his official debut as a manga artist in Ribon no Kishi (リボンの騎士) at the age of 24. It was at this stage that the young artist was finally able to pursue his artistic vision without such stringent restrictions over the visual content of his work. Two years later, his first stand-alone anthology, Barairo no Kaibutsu (薔薇色の怪物; Rose Colored Monster) was published.

Maruo was a frequent contributor to the legendary underground manga magazine Garo (ガロ).

Like many manga artists, Maruo sometimes makes cameo appearances in his own stories. When photographed, he seldom appears without his trademark sunglasses.
Though most prominently known for his work as a manga artist, Maruo has also produced illustrations for concert posters, CD Jackets, magazines, novels, and various other media. Some of his characters have been made into figures as well.

Though relatively few of Maruo's manga have been published outside of Japan, his work enjoys a cult following abroad.
His book Shōjo Tsubaki (aka Mr. Arashi's Amazing Freak Show) has been adapted into an animated film (Midori) by Hiroshi Harada with a soundtrack by J.A. Seazer, but it has received very little release.

Reviews

[Vicente Ribes · Rating 4 out of 5]

Continúan las aventuras de los dos huérfanos ahora separados. En este volumen aparece el surrealismo por medio de las pesadillas de la niña que busca a su hermano cautivo en una extraña isla. Fenomenal el dibujo de Maruiño, como siempre.

[Irene ➰ · Rating 3 out of 5]

3.5/5

Series review on V4 PAGE

[Daniel Andreu · Rating 3 out of 5]

Bastante inferior al primer tomo. La locura, la explosión que esperaba nunca sucedió, se relaja todo demasiado y el final es muy anticlimático. Lo mejor es haber estado con esa sensación todo el rato y descubrir justo al final que no iban a ser dos tomos como yo me pensaba, sino que va a haber un tercer y último volumen. Eso explica el ritmo, el final y que todo parezca una sensación, pero aun así me parece una bajada de nivel bastante grande. Ahora sí, como el último no sea un desmadre me voy a enfadar mucho.

[Elise Belleville · Rating 4 out of 5]

Très heureuse de voir que l'on quitte le cirque pour le monde de la seconde guerre mondiale, très heureuse aussi du développement des personnages.

TRÈS MALHEUREUSE DE CETTE FIN OH MY GOSH UN PEU DE JOIE C'ÉTAIT TROP DEMANDER ?

[Susanna · Rating 5 out of 5]

En aquest segon volum Katan i Tomino han estat separats per Wang. Tomino es converteix en L’ajudant d’Elise, la nena “pop”, destinada a ser la figura venerada d’una nova secta fraudulenta. A Katan el tanquen en una illa on hi ha també un nen al que li posen un casc perquè li deformi el cap mentre es va fent gran, una crueltat enorme molt pròpia de les histÒries de Maruo. A Katan li volen fer el mateix. Un senyor gran amb una adolescent s’encarreguen de vigilar-lo. A la noia li fa pena i per les nits li treu l’arma dura. El vell ho descobreix i la castiga. Paral·lelament, Tomino té una connexió mental amb Katan i viu un gran malson en el que veu com el senyor Wang és el gran malvat del tot i al seu germà l’estat fent patir. Es tracta d’un malson surrealista en el que s’anticipa coses de la història, com l’accident d’avió del volum tres. Tomino crida davant del mar al seu germà. Katan aconsegueix fugir de l’illa i del vell ajudat per la noia. Mentrestant, l’altre grup de nois mal formats viuen que el circ es crema i es queden sols, però al final de la història la senyoreta Utako Ugatawa els ve a buscar per adosptar-los i se’n van amb ella.
Aquest volum, gràficament és una passada. Està ple de moviment i de vinyetes carregades de simbolisme. El treball gràfic és brutal. Tot allò fosc i violent està molt treballat. Per exemple, tota la part del malson de Tomino és superb amb ella a una ciutat derruïda, baixant per unes escales que es van destruínt (no puc desconnectar ni d’Alicia ni dels dibuixos d’Escher!!), la mateixa captació de la nena corrents… quin moviment!!

[Madeleine Jepka-Poslednik · Rating 4 out of 5]

J'ai fait la même review pour le tome 1.
Mon tout premier manga de Suehiro Maruo, lu il y a environ 2 ans.

Par où commencer ? L'esthétique ? Plongé dans le japon d'entre deux guerres, on suit l'histoire de deux orphelins qui se font recueillir au sein d'un cirque itinerant. Rien que le contexte me plait d'une façon inédite. C'était ce pile ce qu'il me fallait pour m'intéressé. Magnifiquement dessiné, c'est beau et à la fois dérangeant. La référence à Tsugouharu Foujita m'a beaucoup plu, appréciant énormément ses oeuvres qui rentrent parfaitement dans le cadre et dans l'esthétique de Tomino la maudite.

Au niveau de l'histoire et de l'écriture, je suis un peu plus mitigée. C'est assez décousu, le passage entre les scènes ne fait parfois vraiment pas sens. L'histoire reste captivante même si ça commence à s'essouffler sur la fin. Point positif, contrairement aux autres oeuvres du mangaka, il n'y a que 1 seule scène plus qu'étrange avec un personnage mineur (voire carrément un enfant)... bravo...
Vous me direz, je met une très belle note par rapport à mon appréciation de l'histoire. Oui, sûrement, mais l'esthétique m'a tellement touché que l'histoire passe au deuxième plan.

Suehiro Maruo c'est avant tout visuel, et Tomino la Maudite à coché toutes les cases pour devenir un de mes mangas préférés.

4/5

[Juan Carlos malik · Rating 4 out of 5]

Buen giro de trama por parte de Maruo, ya que ahora juega con terror religioso montando una secta religiosa, deformidades, separación familiar y torturas psicológicas. Maruo en este tomo sabe usar la violencia necesaria para generar intranquilidad en el lector. El juego de las ilusiones del infierno están tan bien detalladas que sientes las pesadillas como tuyas. Y las imágenes de los monstruos, la sangra y las mascaras mortuorias hacen un espectáculo grotesco y lleno de horror.

[Cristina Bracho Carrillo · Rating 3 out of 5]

El guion mete un bajonazo considerable en este tomo, pero los dibujos brillan con luz propia, son hipnóticos. Hay composiciones que parecen sacadas directamente de un cuadro de Dalí. A ver qué tal se cierra la historia en el tercer volumen y si se equilibra con la calidad de las imágenes.

[Felix · Rating 4 out of 5]

A lot better than the first one in my opinion. I was horrified. And then I was sad. I really did not expect to grow so attached to the characters, especially since most of them don't get much character development or exposition at all. But here we are. I think this one was good enough to make the first read worth it. But don't expect to get all clear answers by the end of this.

[Kakikrok · Rating 4 out of 5]

L'histoire s'essouffle un peu dans ce tome et je n'ai pas tout compris. L'ambiance est toujours assez malsaine, j'essaierai de le relire plus tard.

[xdggsugoigdqs · Rating 5 out of 5]

une des plus belles choses qu’il m’ait été donné de voir