La Faula de Guillem de Torroella és una història meravellosa ambientada en un univers artúric de color mediterrani. Un matí de Sant Joan, l’escuder Guillem passeja per la Vall de Sóller i ensopega amb un papagai i una balena que el guien a través del mar fins a una illa encantada. Allà hi troba el rei Artús, però aviat descobreix que el monarca mític està pres d’una tristesa profunda que potser només en Guillem pot solucionar. Escrita originalment en vers i en llengua occitana i francesa, aquesta obra és una de les poques mostres conservades de la narrativa occitana de l’època i, a la vegada, una joia que il·lustra la recepció de la matèria de Bretanya a casa nostra, que també trobarem en el Tirant o en Bernat Metge. L’element meravellós i la qualitat de la narració acaben de transformar-la en una obra exquisida i plena de bellesa.
Guillem de Torroella (també escrit Torroelha) fou un poeta mallorquí (d'ascendència empordanesa), que va viure durant el segle xiv (es pensa que nasqué cap al 1348). Va escriure La faula, en occità acatalanat i algun fragment en francès al voltant del 1370.
L'any passat vaig llegir per primera vegada un llibre de la col·lecció #Tastdeclàssics i en vaig quedar completament fascinada. Tant, que tenc claríssim que, a poc a poc, els aniré llegint!
Aquesta vegada he optat per 'La Faula', de Guillem de Torroella, una obra escrita fa més de sis-cents anys. Jo la veritat és que la desconeixia per complet, no en sabia res de la seva existència, i em sorprèn, ja que no només va arribar a ser un best-seller en el seu moment i va influir autors com, per exemple, Joanot Martorell i Bernat Metge, sinó perquè és probable que sigui una de les primeres mostres on es narren fets fantàstics viscuts en primera persona. Així que, com pot ser que no me'n xerressin al grau? O almenys no en tenc cap record, vaja...
La llengua original de l'obra és l'occità i el francès i, a més, va ser escrita en vers, però Lola Badia ha fet una feina excel·lentíssima i ens la porta al català actual en aquesta edició cuidadíssima que, a banda de la faula en si, també inclou una introducció, diversos textos que ens fan cinc cèntims sobre la matèria de Bretanya i com aquesta es lliga amb la literatura catalana; una anàlisi dels passatges de la història, i una mostra de la llengua i els manuscrits de 'La faula'. Tot plegat ens ajuda a fer-ne una lectura més completa i detallada!
Pel que fa a la història, com que és tan i tan breu, simplement vos en faré cinc cèntims. Bàsicament s'ambienta dins l'univers artúric (un tema recurrent dins la literatura medieval) i la protaganitza el mateix autor, en Guillem. Resulta que el dia de Sant Joan acaba fent un viatge inesperat que el portarà mar enllà fins a l'illa Encantada, on coneixerà el rei Artús en persona, qui li encomanarà una missió.
En definitiva, és un llibre súper breu, gens dens i estic seguríssima que fins i tot molts de vosaltres gaudireu d'aquesta lectura. A més, explora qüestions políticomorals que m'han semblat prou interessant!
M’ha encantat la faula. És divertida, interessant, intel·ligent i innegablement una gran obra medieval. Grandíssima entrada a la matèria artúrica i al vers occità (encara que n’hagi llegit la versió en prosa i en català de la Lola Badia) (n’hem traduït algun fragment a classe)