What do you think?
Rate this book
Vais a decir que estoy loco
«Ara m’adormo, ara em desperto, ara m’adormo.» Així és la vida de Francesc Ascàs, un jove extravagant, intrusiu i diferent, que sent veus i diu coses estranyes, que dibuixa còmics i està enganxat a les prediccions d’una maga televisiva, i tot això reclòs en el pis on viu, amb l’única claror que li proporcionen les escletxes de les persianes abaixades. Fins que un dia apareix morta Blanca Benito, la seva veïna i única amiga, i serà aleshores quan la policia l’acusa d’homicidi, per ser el boig de l’escala, perquè ja se sap que un boig és capaç de tot. Sota aquesta trama, Andreu Martín ens endinsa en tota una roda de la fortuna repleta d’imprevistos i successos de tota mena, on finalment tothom et pren per boig perquè «els bojos sempre diuen que no ho estan, de manera que quan un diu que no està boig, de seguida pensen que està com llum». I, precisament aquí, el lector hi jugarà un paper important: esbrinar qui realment ho està i qui no, qui diu les veritats i qui les mentides, i quines són les veus dels equívocs. Una novel·la plena d’intertextualitats, personatges rocambolescos i llocs emblemàtics, alguns ja de ben coneguts dins l’univers de l’escriptor. Després de títols com Història de mort, L’Harem del Tibidabo, Tothom et recordarà i La favorita de l’Harem, Andreu Martín retorna a «crims.cat» per oferir-nos una història d’ambigüitats, amb una temàtica que l’apassiona com són els trastorns i les psicopaties.
- GenresThriller
224 pages, Paperback
Published January 1, 2021
3 people are currently reading
38 people want to read
About the author
Andreu Martín
287 books91 followersAndreu Martín (Barcelona, 1949), es escritor de novelas y guiones. Ha escrito teatro y series de televisión. También trabajó como director de cine en Sauna.
Ha publicado varias y excelentes novelas policíacas, de las que destacamos Prótesis (Premio Círculo del Crimen, 1980), que se publicó en la prestigiosa "Série Noire" de Gallimard en 1996; Por amor al arte (1982), Aprende y calla (1987), Barcelona Connection (Premio Hammet, 1989), Juez y parte (2002). Es también un prolífico escritor de literatura infantil y juvenil, entre las que destaca la serie protagonizada por el joven detective Flanagan y que comenzó con No demanis llobarro fora de temporada.
Escribe indistintamente en castellano y catalán. Su obra ha sido traducida al alemán, francés, italiano, lituano, holandés, euskera y bable.
Ha publicado varias y excelentes novelas policíacas, de las que destacamos Prótesis (Premio Círculo del Crimen, 1980), que se publicó en la prestigiosa "Série Noire" de Gallimard en 1996; Por amor al arte (1982), Aprende y calla (1987), Barcelona Connection (Premio Hammet, 1989), Juez y parte (2002). Es también un prolífico escritor de literatura infantil y juvenil, entre las que destaca la serie protagonizada por el joven detective Flanagan y que comenzó con No demanis llobarro fora de temporada.
Escribe indistintamente en castellano y catalán. Su obra ha sido traducida al alemán, francés, italiano, lituano, holandés, euskera y bable.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 17 of 17 reviews
April 16, 2025
3.8*
Martin teixeix una exploració incisiva de la foscor psíquica i l'estigma social. El protagonista, enfrontat a una realitat fragmentada, desafia els límits entre la raó i la bogeria, servint de vehicle per a una crítica mordac a les normes que etiqueten el "desviats". La narració, carregada d'ironia àcida i un ritme claustrofòbic, empra un monòleg intern caòtic que imita el flux de consciència, qüestionant la fiabilitat de qualsevol veritat única. L'obra sintetitza la marca de l'autor: crim psicològic, dualitats morals i un estil directe però evocador, condensant en pàgines escasses una reflexió perturbadora sobre la identitat i l'exclusió. Una obra molt original i ben trenada amb una narració excel·lent a càrrec d'Octavi Pujades. En resum, un audiollibre molt recomanable.
Martin teixeix una exploració incisiva de la foscor psíquica i l'estigma social. El protagonista, enfrontat a una realitat fragmentada, desafia els límits entre la raó i la bogeria, servint de vehicle per a una crítica mordac a les normes que etiqueten el "desviats". La narració, carregada d'ironia àcida i un ritme claustrofòbic, empra un monòleg intern caòtic que imita el flux de consciència, qüestionant la fiabilitat de qualsevol veritat única. L'obra sintetitza la marca de l'autor: crim psicològic, dualitats morals i un estil directe però evocador, condensant en pàgines escasses una reflexió perturbadora sobre la identitat i l'exclusió. Una obra molt original i ben trenada amb una narració excel·lent a càrrec d'Octavi Pujades. En resum, un audiollibre molt recomanable.
November 26, 2021
Se hace rápida la lectura. Intenso.
Me cuestiono el estado mental del escritor :-)
Me cuestiono el estado mental del escritor :-)
September 15, 2021
Una corda, cinta d'embalar, brides, un ganivet... en Francesc Ascàs ho té tot preparat per quan arribi l'hora. Diu que té l'ADN de l'assassí, vol calcular-ho tot al mil·límetre per cometre el crim perfecte, com totes aquelles notícies de crims excèntrics que passa als seus companys dibuixants... Fins que un bon dia es troba a dos policies al replà de casa seva acusant-lo d'assassinat. La víctima és la Blanca Benito, la veïna del pis de baix i la seva única amiga. A sobre, Ascàs viu submergit en una combinació de problemes mentals que el fan viure en una realitat paral·lela, fet que fa encara més evident la seva suposada culpa... una incògnita que ens manté en vetlla fins a l'últim segon.
Confesso que feia molts anys que no llegia novel·la negra i 'Ara direu que estic boig' (@crimscat), d'Andreu Martín, no ha estat el que esperava. El desenvolupament de la trama no excel·leix, però la història explicada en primera persona des dels ulls d'un esquizofrènic fa que acabis compartint espai i pensaments amb el protagonista. I, perquè no, en el meu cas gairebé em fa parar boja a mi també. Perquè Ascàs no és el veí ideal, potser perquè està estigmatitzat per la resta, perquè tothom l'assenyala, pel qual el seu personatge acaba despertant més pena que por. O com diu al llibre: "La bogeria fa molta por perquè tothom sap que, d'alguna manera o altra, la porta a dintre". Andreu Martín és considerat un dels genis de la novel·la policíaca i negra al nostre país, amb publicacions com 'L'Harem del Tibidabo', 'Tothom et recordarà' o 'La favorita de l'Harem'. A banda, Martín és també el pare, juntament amb Jaume Ribera, del personatge infantil Flanagan, qui he sentit parlar molt, però no he llegit mai. És el meu primer llibre de l'escriptor i, la veritat, amb la seva reputació, esperava una mica més. Així i tot, he de dir que m'ha fet riure, patir i estar pendent fins a l'última pàgina.
Confesso que feia molts anys que no llegia novel·la negra i 'Ara direu que estic boig' (@crimscat), d'Andreu Martín, no ha estat el que esperava. El desenvolupament de la trama no excel·leix, però la història explicada en primera persona des dels ulls d'un esquizofrènic fa que acabis compartint espai i pensaments amb el protagonista. I, perquè no, en el meu cas gairebé em fa parar boja a mi també. Perquè Ascàs no és el veí ideal, potser perquè està estigmatitzat per la resta, perquè tothom l'assenyala, pel qual el seu personatge acaba despertant més pena que por. O com diu al llibre: "La bogeria fa molta por perquè tothom sap que, d'alguna manera o altra, la porta a dintre". Andreu Martín és considerat un dels genis de la novel·la policíaca i negra al nostre país, amb publicacions com 'L'Harem del Tibidabo', 'Tothom et recordarà' o 'La favorita de l'Harem'. A banda, Martín és també el pare, juntament amb Jaume Ribera, del personatge infantil Flanagan, qui he sentit parlar molt, però no he llegit mai. És el meu primer llibre de l'escriptor i, la veritat, amb la seva reputació, esperava una mica més. Així i tot, he de dir que m'ha fet riure, patir i estar pendent fins a l'última pàgina.
April 2, 2023
Es esta una novela negra, muy negra, contada por un loco "lleno de ruido y de furia", y sin embargo, cargada de sentido. Y es amena. Difícil mantener un ritmo que sea ágil en una narración en presente. Todo ocurre en presente, en lo inmediato y en lo subjetivo. Pues todo nos lo cuenta Frank. Con su particular visión del mundo, con sus miedos, con sus filias, con su pertinacia.
Andreu Martín ha escrito un historia maravillosa, con un montón de referentes, que sin salirse del género, le da una vuelta de tuerca muy interesante.
💥
És aquesta una novel·la negra, molt negra, comptada per un boig "ple de soroll i de fúria", i no obstant això, carregada de sentit. I és amena. Difícil mantindre un ritme que siga àgil en una narració en present. Tot ocorre en present, en l'immediat i en el subjectiu. Perquè tot ens ho explica Frank. Amb la seua particular visió del món, amb les seues pors, amb les seues filies, amb la seua pertinàcia.
Andreu Martín ha escrit un història meravellosa, amb un munt de referents que sense eixir-se del gènere, li fa un volt de rosca molt interessant.
Andreu Martín ha escrito un historia maravillosa, con un montón de referentes, que sin salirse del género, le da una vuelta de tuerca muy interesante.
💥
És aquesta una novel·la negra, molt negra, comptada per un boig "ple de soroll i de fúria", i no obstant això, carregada de sentit. I és amena. Difícil mantindre un ritme que siga àgil en una narració en present. Tot ocorre en present, en l'immediat i en el subjectiu. Perquè tot ens ho explica Frank. Amb la seua particular visió del món, amb les seues pors, amb les seues filies, amb la seua pertinàcia.
Andreu Martín ha escrit un història meravellosa, amb un munt de referents que sense eixir-se del gènere, li fa un volt de rosca molt interessant.
July 12, 2021
M'ha agradat, m'ha fet riure i enganxa't ràpid. Es el primer llibre que llegeixo de l'autor, llàstima!perque hi han moltes referències a altres llibres del seu univers, segurament n'hagués gaudit encara més!
September 6, 2021
Primera toma de contacto con este autor que es todo un referente del género y, aunque empecé un tanto dubitativa, su estilo literario y la original propuesta me han acabado por conquistar.
✏️
Francesc Ascás es un joven que padece un trastorno psiquiátrico. Dibujante de cómics y escuchando voces en su cabeza constantemente, van pasando los días para Francesc hasta que su vecina y amiga Blanca aparece asesinada. El brutal asesinato apunta a la mano de un loco, y claro, ¿quién tiene todas las papeletas para ser el sospechoso número? Eso es, Francesc.
🖌️
Así comienza esta historia, donde francamente, no nos vamos a engañar, quién cometió el crimen acaba siendo casi lo menos importante. Porque el autor se centra en mostrarnos la peculiar visión de la vida que tiene este joven. Y es que, estar loco, saberlo y ser consciente de que todos te juzgan y te etiquetan como tal es muy duro.
Sigue leyendo en
https://www.instagram.com/p/CS_PKKUjAQG/
https://martaentrelibros.com/2021/08/...
✏️
Francesc Ascás es un joven que padece un trastorno psiquiátrico. Dibujante de cómics y escuchando voces en su cabeza constantemente, van pasando los días para Francesc hasta que su vecina y amiga Blanca aparece asesinada. El brutal asesinato apunta a la mano de un loco, y claro, ¿quién tiene todas las papeletas para ser el sospechoso número? Eso es, Francesc.
🖌️
Así comienza esta historia, donde francamente, no nos vamos a engañar, quién cometió el crimen acaba siendo casi lo menos importante. Porque el autor se centra en mostrarnos la peculiar visión de la vida que tiene este joven. Y es que, estar loco, saberlo y ser consciente de que todos te juzgan y te etiquetan como tal es muy duro.
Sigue leyendo en
https://www.instagram.com/p/CS_PKKUjAQG/
https://martaentrelibros.com/2021/08/...
July 19, 2021
El autor consigue meternos en la cabeza del protagonista, haciéndonos sentir en primera persona su situación, aunque visto desde la visión del lector puede desconcertar mucho. Me ha hecho pensar en "Los renglones torcidos de Dios", ya que plantea la duda de si el loco lo está o se lo hace. Tiene un cierre adecuado, aunque es posible que el caso sea eclipsado por el protagonista.
February 17, 2022
Una historia original y muy bien escrita. Quizá no sea el estilo convencional de novela negra pero me ha gustado mucho.
July 9, 2022
Francesc Ascás es un dibujante de cómics con un problema mental. Tras pasar una familia conflictiva, se independiza en un pisito para el solo desde donde trabaja. Allí conoce a una vecina y se hacen amigos, Blanca Benito, más conocida como La Beata. Pero una noche, Blanca aparece asesinada en su casa y el único testigo parece ser el único inquilino loco: Francesc. La policía le pone en el punto de mira mientras el lector estará dudando constantemente de lo que es verdad y lo que no, lo que ha pasado y lo que no.
El protagonista es Francesc Ascás. Es un hombre muy variopinto y bastante singular. Se dedica a dibujar cómics, todos muy esperpénticos con mucho toque de humor. Es, además, una persona cerrada, solitaria y con un toque psicópata. Tiene un grupito de amigos con los que puede ser él mismo, incluso compartir noticias "graciosas" de asesinatos que salen mal. Junto a este personaje vamos a conocer a otros, pero siempre desde el punto de vista de este, por lo que la realidad podría estar alterada (o quizás no).
La trama gira en torno a un asesinato muy violento y a la búsqueda de su asesino. El principal sospechoso es Francesc pero luego la investigación se irá ampliando con más pistas y testigos pero con mucha dosis de misterio y, sobre todo, de incertidumbre. Aquí la realidad se rompe y todo lo que vemos no tiene por qué ser real. El autor quiere que el lector se confunda, se cuestione qué es verdad o qué no lo es, si una persona es culpable o inocente. Es una trama muy enrevesada y alucinante.
La pluma del autor es exquisita. Martín, a quien conocí gracias a Flanagan, es alucinante. Es un gran maestro del thriller y se nota que lo domina a la perfección. La historia está escrita y narrada en primera persona por el propio protagonista. De hecho, según el estado mental de este, la escritura así lo reflejará: si está nervioso, sus diálogos no tendrán ni comas ni puntos, siendo una lectura asfixiante. Es, además, una narración que conecta con el lector y le atrapa desde el minuto uno. Una obra muy recomendable.
https://lagranbibliotecadedavid.blogs...
El protagonista es Francesc Ascás. Es un hombre muy variopinto y bastante singular. Se dedica a dibujar cómics, todos muy esperpénticos con mucho toque de humor. Es, además, una persona cerrada, solitaria y con un toque psicópata. Tiene un grupito de amigos con los que puede ser él mismo, incluso compartir noticias "graciosas" de asesinatos que salen mal. Junto a este personaje vamos a conocer a otros, pero siempre desde el punto de vista de este, por lo que la realidad podría estar alterada (o quizás no).
La trama gira en torno a un asesinato muy violento y a la búsqueda de su asesino. El principal sospechoso es Francesc pero luego la investigación se irá ampliando con más pistas y testigos pero con mucha dosis de misterio y, sobre todo, de incertidumbre. Aquí la realidad se rompe y todo lo que vemos no tiene por qué ser real. El autor quiere que el lector se confunda, se cuestione qué es verdad o qué no lo es, si una persona es culpable o inocente. Es una trama muy enrevesada y alucinante.
La pluma del autor es exquisita. Martín, a quien conocí gracias a Flanagan, es alucinante. Es un gran maestro del thriller y se nota que lo domina a la perfección. La historia está escrita y narrada en primera persona por el propio protagonista. De hecho, según el estado mental de este, la escritura así lo reflejará: si está nervioso, sus diálogos no tendrán ni comas ni puntos, siendo una lectura asfixiante. Es, además, una narración que conecta con el lector y le atrapa desde el minuto uno. Una obra muy recomendable.
https://lagranbibliotecadedavid.blogs...
March 28, 2021
En Francesc Ascàs, Skaass en el submón dels dibuixants de còmic underground, té vocació d'assassí en sèrie. Ho té tot preparat, el kit del perfecte psicòpata, per quan hagi de començar a actuar. Però ai las! Ara l'acusen de la mort violenta de la seva veïna Blanca Benito, l'única amb qui tenia bona relació. Ho ha fet? Ni ell mateix ho té gaire clar. Ascàs té un procés mental complicat, esquizofrènic, narcolèptic... viu en una realitat paral·lela. Però els problemes que té amb la justícia són ben palpables i reals. L'acompanyarem en una trepidant aventura, amb accés il·limitat al seu fil de pensament, per descobrir qui va matar la Blanca... en cas que no fos ell mateix, és clar...
Em declaro molt fan de l'Andreu Martín, a qui considero (jo i molta més gent), com el mestre de la novel·la negra del nostre país. En aquest cas, però, ens presenta una història atípica, fosca com sempre, però en la que el focus està centrat en la salut mental del protagonista, que ens relata tota la trama en primera persona i ens l'exposa tal com la sent i pensa. És una mica esgotador estar en el cap d'un esquizofrènic. La trama criminal no és res de l'altre món però té connexió amb altres llibres de l'autor, en l'escenari d'una Barcelona negríssima de la seva creació. Destaca l'aparició, amb poca participació, però destacable, de l'Emili Santamarta, genial amo de l'Harem del Tibidabo. No és el millor llibre de l'autor i costa seguir el fil de pensament d'en Frank Ascàs, però tot i no ser gaire canònic, Martín garanteix una atractiva estona de lectura, amb humor, bon estil i molt negra.
(SERGI)
Em declaro molt fan de l'Andreu Martín, a qui considero (jo i molta més gent), com el mestre de la novel·la negra del nostre país. En aquest cas, però, ens presenta una història atípica, fosca com sempre, però en la que el focus està centrat en la salut mental del protagonista, que ens relata tota la trama en primera persona i ens l'exposa tal com la sent i pensa. És una mica esgotador estar en el cap d'un esquizofrènic. La trama criminal no és res de l'altre món però té connexió amb altres llibres de l'autor, en l'escenari d'una Barcelona negríssima de la seva creació. Destaca l'aparició, amb poca participació, però destacable, de l'Emili Santamarta, genial amo de l'Harem del Tibidabo. No és el millor llibre de l'autor i costa seguir el fil de pensament d'en Frank Ascàs, però tot i no ser gaire canònic, Martín garanteix una atractiva estona de lectura, amb humor, bon estil i molt negra.
(SERGI)
June 17, 2023
Leer a Andreu Martín siempre resulta entretenido y me gusta. No engaño a nadie si digo que su forma de narrar y su costumbrismo es lo que quiero aspirar a escribir.
Como siempre, resulta una lectura ligera y entretenida. Pero (y aquí va mi pero), al ser narrado en primera persona por una persona con un trastorno mental, creo que puede resultar incómodo en ocasiones ya que no considero que deba entenderse como un trastorno real, más bien una dramatización para una novela. Más como recurso estilístico que como manual de cómo funciona la mente de una persona así.
Además, el caso quedar más en un segundo plano porque el protagonista se come el libro.
Como siempre, Andreu Martín logra resolver el caso con tensión en sus últimas páginas brillantes.
Lo más interesante diría que es leer al narrador poco fiable y ver qué hay de verdad en lo que dice.
Como siempre, resulta una lectura ligera y entretenida. Pero (y aquí va mi pero), al ser narrado en primera persona por una persona con un trastorno mental, creo que puede resultar incómodo en ocasiones ya que no considero que deba entenderse como un trastorno real, más bien una dramatización para una novela. Más como recurso estilístico que como manual de cómo funciona la mente de una persona así.
Además, el caso quedar más en un segundo plano porque el protagonista se come el libro.
Como siempre, Andreu Martín logra resolver el caso con tensión en sus últimas páginas brillantes.
Lo más interesante diría que es leer al narrador poco fiable y ver qué hay de verdad en lo que dice.
June 17, 2021
El protagonista viu al caire del brot psicòtic en el seu món paral·lel on els seus raonaments, a voltes hilarants, ens poden semblar de boig, però que tenen la seva lògica si ens oblidem de les nostres convencions socials.
La història es centra en l'assassinat d'una veïna on viu el "raret" de l'escala que, per descomptat, té tots els números de la rifa per ser considerat l'únic sospitós que, en la seva paranoia, ni ell mateix sap si l'ha comès.
El protagonista és tot un "Freaky" seguidor de "serial killers" on voldria emmirallar-se circumstància que aprofita l'autor per regalar-nos un reguitzell de "bios" d'assassins en sèrie que farien les delícies en un club de lectura de novel·la negre.
Novel·la entretinguda amb moments hilarants, però també de tensió i amb l'indiscutible mestratge de l'Andreu Martín sempre garantia d'una escriptura impecable.
La història es centra en l'assassinat d'una veïna on viu el "raret" de l'escala que, per descomptat, té tots els números de la rifa per ser considerat l'únic sospitós que, en la seva paranoia, ni ell mateix sap si l'ha comès.
El protagonista és tot un "Freaky" seguidor de "serial killers" on voldria emmirallar-se circumstància que aprofita l'autor per regalar-nos un reguitzell de "bios" d'assassins en sèrie que farien les delícies en un club de lectura de novel·la negre.
Novel·la entretinguda amb moments hilarants, però també de tensió i amb l'indiscutible mestratge de l'Andreu Martín sempre garantia d'una escriptura impecable.
October 30, 2022
"Para disfrutar de la muerte debes tener muy presente que tu presa está viva. La vida es su tesoro y tú se la vas a quitar, pero no hay placer posible si ella no se da cuenta de que se la estás quitando."
February 5, 2023
2.75⭐
Este libro es raro no, lo siguiente 😂 casi no lo acabo por las interminables divagaciones del personaje principal, pero aún así admito que las últimas 50 páginas me engancharon y que por algunos momentos la novela me gustó.
Este libro es raro no, lo siguiente 😂 casi no lo acabo por las interminables divagaciones del personaje principal, pero aún así admito que las últimas 50 páginas me engancharon y que por algunos momentos la novela me gustó.
March 28, 2021
Llibre que comença molt fluix, però que té un final sorprenent.
May 14, 2021
Entretenido, sin mucho más. Es rápido, previsible y prescindible.
February 8, 2025
Una novel•la extranya, no saps qui es el boig. On fins el final no acabes de comprendre qui a mort la Blanca, on res es el que pareix.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Displaying 1 - 17 of 17 reviews