Cap al tard és un recull de poesies diverses que Joan Alcover donà a conèixer el 1909, amb les quals es revelà com un dels grans poetes de la literatura catalana contemporània. Aquesta edició pretén acostar els estudiants a l'expressió literària de l'autor, un poeta que defensà un art essencialment humà. Edició a cura de Maria Antònia Perelló, amb un estudi introductori, comentaris de text i guia de lectura.El poemari, de tall romàntic clapat de notes simbolistes, conté quatre eixos «Cançons de la Serra», on predomina el sentiment del paisatge; «Elegies», on sublima la mort dels éssers estimats; «Endreces», on evoca alguns intel·lectuals i artistes, amics del poeta; i «Juvenils» i «Vària», que recullen poemes diversos, escrits en èpoques diferents. La poesia de Joan Alcover és una poesia viva, acostada als sentiments de l'home i del poble, que vibra esplendorosa i rutilant per l'alè d'humanitat que batega en els versos de Cap al tard, on el poeta gira la mirada enrere per reconstruir un món esbucat.Maria Antònia Perelló Femenia (Inca, 1957) ha editat la Poesia Completa (2006) de Joan Alcover, ha antologat diversos poetes mallorquins, com ara Miquel Costa i Joan Alcover; ha preparat diversos reculls d'articles de Josep Maria Llompart i és autora de la novel·la El crepuscle d'un home (2006).
Joan Alcover i Maspons (Ciutat de Mallorca, 3 de maig de 1854 - 25 de febrer de 1926) fou un poeta, assagista i polític mallorquí. Fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza i condeixeble de Miquel Costa i Llobera, Antoni Maura i Montaner i altres autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina. La seva obra poètica estigué molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, reflex de les circumstàncies dramàtiques que li tocaren viure, car tingué 5 fills de dos matrimonis, dels quals només li sobrevisqué el més petit, Pau. Alcover inicià la seva carrera poètica utilitzant preferentment el castellà, però, cap a la maduresa i potser fruit d'un retorn íntim a la necessitat d'expressar els sentiments més pregons en la seva llengua materna, emprà només el català, esdevenint, juntament amb Costa i Llobera, el poeta més destacat de Mallorca.
Les Cançons de la Serra tenen llampegades de valor ocasionals, les Elegies en son el punt mes fort de lluny, pero tot lo que segueix es 😴😴😴 reconec que no m'agrada la poesia preciosista.