Els Evangelis, com tota la Bíblia, a part del seu caràcter sagrat per a tants milions de creients, tenen un atractiu excepcional en tant que literatura narrativa. Tot el Nou Testament és una obra literàriament esplèndida, original i plena de vitalitat, a més de ser un dels llibres fundacionals i imprescindibles de la cultura europea. Si ara -fora de cercles reduïts- no forma part de les lectures habituals és, sobretot, a causa d'una traducció més pendent de vetllar per l'ortodòxia doctrinal i religiosa dels textos que de reproduir la vivacitat narrativa de l'original. La traducció que ha dut a terme Joan F. Mira, fidel però de caràcter literari i no dogmàtic, ha esta feta amb els mateixos criteris que habitualment s'apliquen als textos narratius dels clàssics grecs. El resultat és sorprenent, com bé podran comprovar tots els lectors que acceptin el repte de llegir sense prejudicis i vulguin solcar, amb aires i significats nous, els textos de sempre.
Joan Francesc Mira i Casterà (València, 3 de desembre de 1939) és un escriptor, antropòleg i sociòleg valencià. És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i president d'Acció Cultural del País Valencià.
Al voltant de la temàtica valencianista i històrica cal destacar les seues obres Crítica de la nació pura (1984), que discuteix el concepte de nació, Sobre la nació dels valencians (1997) i Els Borja: família i mite (2000).
Algú deia que la mitologia són els textos sagrats de religions que ja no tenen cap creient. No és el cas del cristianisme -de moment-.
Com el mateix Mira explica en la introducció, té sens dubte gran interès una traducció d’uns textos que han marcat la història dels darrers dos-mil anys d’Occident, en base al seu valor literari i no al teològic o dogmàtic. Una lectura interessant, però haguera agraït algunes notes o algun material complementari més.