El ball dels estudiants ressegueix la vida de quatre amigues: la Salut, la Clara, l'Àngela i la Rosa i un moment transcendental, el ball del 12 de maig de l'any 1956, una data que havia de marcar-les per sempre. El temps ha passat i, tot i la promesa de tornar-se a trobar, ja no són les noies d'aquell any 1956, han crescut i s'han convertit en persones diferents, sovint amb vides que les allunyen d'aquelles que havien estat anys enrere.
L'any 2006 es commemora el cinquanta aniversari del ball d'aquell any que va passar a la memòria de totes quatre amigues, ara altre cop reunides, mirant el passat que van viure plegades.
Se m'ha fet més dur de rosegar que un tros de pa de fa tres dies. Un estil d'escriptura rococó amb moltes paraules i poc pes. Un retrat amb poca gràcia de la burgesia catalana dels 50. Unes pàgines 'prenyades' de paraules. Si arribo a veure una vegada més el 'prenyat' enlloc del 'ple' me faig l'harakiri.
Tanta moguda amb el ball i l'Òscar, la Rosa i l'Àngels total per no aclarir un cap de fava. Tot els meus respectes al treball de qui l'ha escrit, però a mi no m'ha fet gens el pes. Ha sigut un descans acabar-lo.
This entire review has been hidden because of spoilers.