La Transición oculta: Ni modélica ni pacífica

by Luis Miguel Sánchez Tostado

Nos inculcaron las grandezas de una Transición pacífica y modélica, pero existe una intrahistoria desconocida colmada de mentiras, conspiraciones, guerra sucia, corrupción y crímenes de Estado. La Transición oculta es un espeluznante recorrido por episodios que nunca nos contaron, que explican cómo y por qué hemos llegado hasta aquí.
Ni tan demócratas, ni tan honestos, ni tan patriotas. ¿Sabía que la Transición española produjo casi 1000 muertos, 3000 acciones violentas, 6 intentonas golpistas, miles de encarcelados y cientos de torturados? ¿Conocía que Juan Carlos I intentó evitar que el PSOE ganara las elecciones financiando a UCD y que su obsesión por enriquecerse apareció muy pronto? ¿Y que el 23F fue ideado por los servicios secretos con pleno conocimiento del monarca? ¿O que Tejero impidió la «Operación Armada» prevista tras la toma del Congreso? ¿Y que el Gobierno de Suárez ordenó la destrucción masiva de documentos comprometidos del régimen? ¿O que la CIA tuteló la Transición Española y que las famosas «Listas de Sangre» –3000 personas que serían asesinadas de triunfar el 23F– fueron un montaje del PSOE para ganar las elecciones de 1982?

592 pages, Kindle Edition

First published February 19, 2021

Reviews

[Rafel Socias · Rating 5 out of 5]

A pesar de no ser un treball d'investigació pròpia, aquesta és una obra que resumeix perfectament el que va ser la Transició, un gran exercici de camaleonisme del franquisme per adoptar les formes democràtiques sense que els franquistes deixassin de tenir les regnes de l'estat. Segurament, la sensació que amb més força s'imposa després de la lectura del llibre és la de la impunitat amb la que actuaren les forces policials i els seus tentacles ultradretans contra les mobilitzacions socials i polítiques. Són nombrosos els fets en els que la policia assassinà manifestants o militants d'esquerres sense que això comportàs cap tipus de pena per als autors de tals actuacions, atesa la connivència de l'estament judicial, sempre disposat a dilatar fins a l'extrem els procediments, a descartar proves i a no forçar la identificació dels agents policials, Fins i tot quan els autors dels crims no eren policies sinó membres d'organitzacions d'extrema dreta, les seves condemnes foren més benèvoles i les condicions dels seus empresonaments més laxes, fins arribar al punt de concedir-se permisos que propiciaren la fuga dels reus. Tal fou el cas d'alguns dels implicats en l'assassinats laboralistes del carrer Atocha. Alguns casos són especialments punyents, com l'assassinat de Yolanda González o el terrible cas Almería. Una altra qüestió que s'ha de prendre en consideració és que la Transició arraconà als que durant el franquisme manteniren viva la flama de la lluita antifranquista, com ara el govern republicà a l'exili, ignorat, o els socialistes històrics, substituïts en el darrer moment per la fornada andalusa de González i Guerra, entre altres. En definitiva, el que es va fer va ser donar legitimitat al franquisme en lloc de cercar la connexió amb el darrer règim polític establert legalment al país, la II República. Aquesta legitimació arribà al seu màxim en el cas de la forma de l'estat.