What do you think?
Rate this book
Les closques
«Al pare li faltava mig pulmó. L’hi havien tret en un hospital enmig de les muntanyes, perquè li creixien arbrets a dins que arrelaven i no el deixaven respirar. Llavors l’Arnau tenia vuit anys i una bicicleta acabada d’estrenar, i les cames tan curtes que no li arribaven als pedals. I un vespre el sol que es ponia li va cegar els ulls grisos i el manillar li va fer el boig, i era culpa de les pedretes del camí que s’encastaven a les rodes i les feien ballar i l’Arnau va acabar aterrant sobre la grava.»
L’Arnau es retroba amb la seva filla després d’anys sense tenir-hi contacte. Se l’emporta al seu pis del barri de Gràcia i allà hi comencen una vida junts, que al principi és estranya i nova. Mentre espiem com s’acostumen l’un a l’altre, resseguim la infantesa d’aquest pare recent estrenat, que no es desplega a Barcelona sinó al Delta de l’Ebre, un indret on el món gira a una velocitat diferent. Entre marees tranquil·les i cases blanques com ampolles de llet, l’Arnau s’anirà fent gran i descobrirem per què fuig, i de qui.
De la novel·la «Les closques» de Laia Viñas, el jurat vol destacar-ne la maduresa literària i la complexitat narrativa, sorprenents en una escriptora tan jove, l’elaboració estilística i la boníssima construcció dels personatges, així com l’ambició i la qualitat de la llengua.
L’Arnau es retroba amb la seva filla després d’anys sense tenir-hi contacte. Se l’emporta al seu pis del barri de Gràcia i allà hi comencen una vida junts, que al principi és estranya i nova. Mentre espiem com s’acostumen l’un a l’altre, resseguim la infantesa d’aquest pare recent estrenat, que no es desplega a Barcelona sinó al Delta de l’Ebre, un indret on el món gira a una velocitat diferent. Entre marees tranquil·les i cases blanques com ampolles de llet, l’Arnau s’anirà fent gran i descobrirem per què fuig, i de qui.
De la novel·la «Les closques» de Laia Viñas, el jurat vol destacar-ne la maduresa literària i la complexitat narrativa, sorprenents en una escriptora tan jove, l’elaboració estilística i la boníssima construcció dels personatges, així com l’ambició i la qualitat de la llengua.
176 pages, Paperback
Published March 1, 2021
13 people are currently reading
303 people want to read
About the author
Laia Viñas
2 books22 followersLaia Viñas Abadie (Xerta, Baix Ebre, 1997) és una escriptora i periodista catalana. Graduada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, va completar els seus estudis a Radiofònics. Ha col·laborat amb mitjans com Ser Catalunya, COPE Barcelona i Ràdio Nacional d'Espanya.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 44 reviews
June 16, 2021
Un tresor d’aquells que no vols que acabin mai. Magnífics personatges, plens de records i cicatrius, i un relat narrat amb detalls quotidians que es poden fins i tot tastar. M’ha encantat com el Delta i Barcelona prenen vida inmediatament, formant part de forma indispensable dels records de l’Arnau i la seva família. El recomano MOLT.
May 14, 2021
"El marc en el que es desenvolupa la novel·la és el retrobament entre l’Arnau i la seva filla, amb qui no ha tingut relació durant anys. Ell se l’enduu a Barcelona, al pis on ara viu al barri de Gràcia, i el repte és habituar-se poc a poc l’un amb l’altre, pare i filla, de moment desconeguts i prematurs. Laia Viñas aprofita aquesta posada en escena per desplegar una ambiciosa saga familiar que comença generacions enrere, al despietat Delta de l’Ebre de la postguerra. Entre cases a la vora del mar, camps d’arròs i passatges sensorials que desperten els sentits, un seguit de personatges batallen contra la pobresa i la precarietat. L’autora celebra una escriptura clàssica i tradicional, arrelada al territori i a casa nostra, per explorar quines decisions carreguem a l’esquena, la relació entre maternitat i violència, i a quin ritme es dicta el nostre pas pel temps.
Les closques és una novel·la de contrastos detallats, on l’oposició entre la ciutat capital i el tornar a casa s’emmiralla amb el joc narratiu que dona forma al text, que permet percebre els salts temporals i els canvis de personatges dins del guió, molts d’ells dones, el paper de les quals ha estat àmpliament invisibilitzat, fins i tot dins dels propis cercles familiars. "
Les closques és una novel·la de contrastos detallats, on l’oposició entre la ciutat capital i el tornar a casa s’emmiralla amb el joc narratiu que dona forma al text, que permet percebre els salts temporals i els canvis de personatges dins del guió, molts d’ells dones, el paper de les quals ha estat àmpliament invisibilitzat, fins i tot dins dels propis cercles familiars. "
August 31, 2024
m’ha agradat molt… heavi que l’autora sigui tant jove. l’he trobat super bonic i ben escrit però he d reconèixer que en slgun moments em perdia entre salts temporals i tants personatges. tot i això mmha encantat, i crec que la laia viñas està escrivint un altre llibre, que també publicarà l’altra i allà estarem 🙇🏼♀️ tmb tinc ganes d seguir llegint els premis documenta 🩷
September 21, 2021
Amb una molt especial expressió literària, que en alguns moments recorda Rodoreda, la Laia Viñas construeix una història familiar molt poètica escrita des de l’emoció, però també des de la temença o el desassossec. M’ha agradat molt.
August 6, 2021
Bonic retrobament pare i filla (ell 28, ella 8 anys). M’ha agradat molt com va introduint tots els personatjes que están lligats amb els protagonistas. Des del Delta a Barcelona. Recomanable!
July 30, 2021
A vegades estàs segura que hi ha llibres molt bons que no t'arriben en els millors moments. I això m'ha passat amb "Les closques". Li he deixat 50 pàgines de marge (tot i que diuen que en són 30). Tenia moltes ganes de llegir-lo, però no hi he connectat. Fa flashbacks entre la vida actual de l'Andreu i la seva infantesa i en algunes ocasions m'he perdut. Laia Viñas l'ha escrit amb 20 i pocs anys, i només per això ja en tenia ganes. Però no hi ha fet vincle, no m'hi he entès. Aquesta novel·la la torno a la Biblioteca amb la voluntat de tornar-la a agafar en préstec d'aquí a un temps.
Quantes pàgines de marge deixeu als llibres abans de dubtar entre abandonar-lo o acabar-lo obligatòriament?
Quantes pàgines de marge deixeu als llibres abans de dubtar entre abandonar-lo o acabar-lo obligatòriament?
August 26, 2021
«I anaven endavant per no aturar-se mai.»
September 27, 2025
Em sembla que em començo a fer pesada, però de veritat que m’ha recordat moltíssim a la Mercè. Ho he trobat ben bé com una versió de Mirall Trencat, amb la diferència d’aquest joc amb el temps que fa Les Closques. M’obsessionen les frases reflexives de les situacions de quotidianitat, que són el que m’ha recordat a la Mercè. Tot i això, he estat poc concentrada i m’ha costat d’entendre en certs moments perquè no recordava els noms i amb qui relacionar cadascú. Me’l tornaré a llegir algun dia.
December 21, 2024
hi ha hagut moments bonics però no m’ha canviat la vida
July 30, 2021
Les closques té una manera de dir les coses a mitges que al principi costa però després té el seu encant i vas descobrint les històries a glopets petits.
September 10, 2022
És bonic i rodoredeja
August 30, 2023
Quina preciositat
July 7, 2025
m'ha semblat increïble la maduresa de l'escriptura amb l'edat de l'autora. Una bonica, i a la vegada dura, història d'una família. Amb uns personatges molt ben construïts de llums i ombres. Un relat que a moments semblen versos de poesia.
March 16, 2021
Al llarg de la primera meitat no tenia massa clar si m'agradava o cap a on anava encaminada la història. Trobo que l'estil de la seva escriptura és molt adient per a textos curts, però que per a una novel·la, encara que curta, carrega una mica.
Tot i així, entre els pedaços desordenats de la vida de l'Arnau i la seva família, hi destaquen moments d'extrema tendresa, amorositat i, també, tristesa, molta tristesa.
Tot i així, entre els pedaços desordenats de la vida de l'Arnau i la seva família, hi destaquen moments d'extrema tendresa, amorositat i, també, tristesa, molta tristesa.
April 28, 2022
més un cinc que un sis la veritat. si fas per explicar les penes de tothom al final no expliques les penes de ningú
September 27, 2024
Quina preciositat de llibre… em vaig animar perquè crec que hi ha autors en llengua catalana molt interessants que no els hi presto prou atenció i tot i que aquest llibre tenia opinions diverses, vaig sentir un pressentiment de que em podria agradar i m’ha enamorat!!!
Té un to intimista i amb poques pinzellades, la Laia Viñas fa un retrat perfecte d’una nigassa familiar des de principis del s.XX al Delta de l’Ebre fins la Barcelona dels anys 70.
És cert que l’inici desconcerta una mica perquè no saps qui parla, on es troba, quina època… però un cop entres en aquest univers, la prosa es dolça i tendra, el llibre és preciós, m’ha encongit el cor.
Arrel del retrobament entre l’Arnau i la seva filla Aurora, l’autora a la narració ens planteja temes com les relacions familiars, les conseqüències de la Guerra Civil, la depressió postpart, l’emigració fora d’Espanya a la recerca d’oportunitats, la mort i la pèrdua, les ferides emocionals, els trastorns mentals…
Preciós.
Té un to intimista i amb poques pinzellades, la Laia Viñas fa un retrat perfecte d’una nigassa familiar des de principis del s.XX al Delta de l’Ebre fins la Barcelona dels anys 70.
És cert que l’inici desconcerta una mica perquè no saps qui parla, on es troba, quina època… però un cop entres en aquest univers, la prosa es dolça i tendra, el llibre és preciós, m’ha encongit el cor.
Arrel del retrobament entre l’Arnau i la seva filla Aurora, l’autora a la narració ens planteja temes com les relacions familiars, les conseqüències de la Guerra Civil, la depressió postpart, l’emigració fora d’Espanya a la recerca d’oportunitats, la mort i la pèrdua, les ferides emocionals, els trastorns mentals…
Preciós.
March 5, 2022
Uf. Un trencaclosques de personatges que mareja una mica al principi però d’aquells que saps segur que enyoraràs després. Una bestialitat narrativa (com pot escriure amb aquesta maduresa algú de 23 anys?!) i una llengua cuidada, cuidadíssima. No m’ho esperava i m’ha encantat i remogut a parts iguals. Si no fos de la biblioteca n’hagués subratllat paràgrafs sencers. He d’aprendre a llegir amb post-its.
March 14, 2023
Al final l'he acabat i sa meva opinió no ha millorat. No m'ha agradat gens 😅
September 22, 2025
Un llibre absolutament perfecte...cada personatge té una història més entranyable o més trista q l'anterior. El meu somni és entrar dins del cap de Laia Viñas. Visca el delta!!!!!
August 16, 2025
meeh una historia bonica pero molt confusa… ben be que fins el final no m’he acabat d’ubicar
June 2, 2021
Es un llibre molt diferent a tots els altres, al principi es fa difícil seguir-lo però està ple de tendressa
June 15, 2025
Entenc perfectament la gent que l'ha abandonat o no l'ha convençut, perquè la complexitat del relat, la gran quantitat de narradors i un fet tan tonto com que tothom es digui quasi igual.... Laia, ens ho has posat difícil! Tot i això, la capacitat de construir un relat intergeneracional com aquest és admirable, i de veritat que val la pena continuar, al final acabes trobant-li el sentit i la història val molt la pena.
August 30, 2021
La història és maca, però no hi he connectat. M'ha costat avançar i en alguns moments seguir les diferents veus que parlen en diferents capítols, anades i vingudes del passat, al més passat, i al moment actual. Se m'ha fet una lectura feixuga.
La història com deia és maca. La vida, sobretot la infància de l'Arnau, dura i complicada. Més endavant, com va a buscar la seva filla després d'anys de no veure-la, segurament perquè tingui una millor infància que ell i que la que se li presenta a ella.
"No era com els seus germans,que s'anaven fent tristos i es marcien per no parlar. Els etzibava als pares, asseguts a les butques de la sala, cansats de treballar i amb les esqenes que es corbaven, per què ens vau tenir, si no ens estimeu?" (pàg. 79)
La història com deia és maca. La vida, sobretot la infància de l'Arnau, dura i complicada. Més endavant, com va a buscar la seva filla després d'anys de no veure-la, segurament perquè tingui una millor infància que ell i que la que se li presenta a ella.
"No era com els seus germans,que s'anaven fent tristos i es marcien per no parlar. Els etzibava als pares, asseguts a les butques de la sala, cansats de treballar i amb les esqenes que es corbaven, per què ens vau tenir, si no ens estimeu?" (pàg. 79)
October 14, 2024
"Ningú li havia explicat què és estimar algú i va suposar que tot allò que feien de compartir les postres i mirar la plaça quan feia sol era l'amor"
"Les vides que hem tingut en altres mons les podem veure, a estones, i en algun univers llunyà em vaig instal·lar amb la meva filla a la casa de les petxines i els pares van tornar a tenir una nena d'ulls grisos"
una història de llums i ombres, de nens de camp que van creixent cap al món adult, de pares que tenen fills i carreguen una motxilla de qüestions no resoltes, traumes generacionals, primers amors, fugides i escapades nocturnes i una nena que, malgrat tot, estima a tothom i té una mirada ingènua cap al món.
💔❤️🩹
"Les vides que hem tingut en altres mons les podem veure, a estones, i en algun univers llunyà em vaig instal·lar amb la meva filla a la casa de les petxines i els pares van tornar a tenir una nena d'ulls grisos"
una història de llums i ombres, de nens de camp que van creixent cap al món adult, de pares que tenen fills i carreguen una motxilla de qüestions no resoltes, traumes generacionals, primers amors, fugides i escapades nocturnes i una nena que, malgrat tot, estima a tothom i té una mirada ingènua cap al món.
💔❤️🩹
February 24, 2025
Una història única sobre les arrels, la família i les decepcions de la vida, entre d'altres coses. Increïblement escrita.
Sovint li he enyorat una mica d'alegria, més enllà dels pastissos de nata i llimona, en la vida dels personatges. Però estic contenta d'haver-la llegit i m'ha agradat :)
Sovint li he enyorat una mica d'alegria, més enllà dels pastissos de nata i llimona, en la vida dels personatges. Però estic contenta d'haver-la llegit i m'ha agradat :)
August 8, 2022
El llibre comença parlant-nos de l’Arnau, un home de jove de 28 anys que viu al barri de Gràcia de Barcelona i qui de sobte es veu en la obligació de fer-se càrrec de la seva filla de 8 anys amb qui no ha tingut cap contacte fins ara. Totes les qüestions que ens van venint al cap sobre aquest assumpte es van resolent a través de múltiples flashbacks que ens transporten a la infantesa dels pares de l’Arnau i al seu passat com a infant que viu en un petit poblet de les Terres de l’Ebre. Altrament la narració es desenvolupa a partir d’una àmplia gamma de personatges secundaris que ens van explicant la història a partir de múltiples punts de vista. Aquests dos factors fan que la lectura d’aquesta novel·la sigui bastant complexa, ja que és bastant fàcil perdre’s, especialment al principi quan no tens identificats als personatges.
L’autora amb aquesta obra ha volgut reflexionar sobre les relacions maternofilials i la veritat és que tinc dubtes sobre si realment ho ha aconseguit. Estem davant d’un llibre barroc on hi ha múltiples elements començant per la gran quantitat de personatges que hi apareixen. Això te com a conseqüència que al final el tema principal de la novel·la no quedi del tot ben desenvolupat, ja que llegint aquest llibre m’ha donat la sensació d’estar veien un tràiler que no pas endinsar-me dins d’una història, especialment pel que fa a la relació entre l’Andreu la seva filla Aurora la qual creix a passes agegantades fent que és perdi l’essència intimista dels primers capítols.
Recomanació: No 💔 La veritat és que la història en si mateixa no m’ha agradat i la seva lectura se m’ha fet bastant costa amunt, ja que em perdia amb tants canvis de punts de vista sobtats provocant que molts paràgrafs realment no sàpigues a quin dels personatges s’estava referint. A més a més, considero que hi ha altres llibres que aborden millor aquesta temàtica com és el cas de Permagel d’Eva Baltasar. No obstant això, m’ha encantat el seu estil narratiu així que estic desitjant que escrigui un altre llibre.
L’autora amb aquesta obra ha volgut reflexionar sobre les relacions maternofilials i la veritat és que tinc dubtes sobre si realment ho ha aconseguit. Estem davant d’un llibre barroc on hi ha múltiples elements començant per la gran quantitat de personatges que hi apareixen. Això te com a conseqüència que al final el tema principal de la novel·la no quedi del tot ben desenvolupat, ja que llegint aquest llibre m’ha donat la sensació d’estar veien un tràiler que no pas endinsar-me dins d’una història, especialment pel que fa a la relació entre l’Andreu la seva filla Aurora la qual creix a passes agegantades fent que és perdi l’essència intimista dels primers capítols.
Recomanació: No 💔 La veritat és que la història en si mateixa no m’ha agradat i la seva lectura se m’ha fet bastant costa amunt, ja que em perdia amb tants canvis de punts de vista sobtats provocant que molts paràgrafs realment no sàpigues a quin dels personatges s’estava referint. A més a més, considero que hi ha altres llibres que aborden millor aquesta temàtica com és el cas de Permagel d’Eva Baltasar. No obstant això, m’ha encantat el seu estil narratiu així que estic desitjant que escrigui un altre llibre.
July 19, 2021
"Les closques" ha fet que la Laia Viñas, amb vint-i-tres anys, guanyés el Premi Documenta. Així que és un gran inici i un aire fresc per a les prestatgeries. Però, us reconec que m'ha costat. Entrar-hi dins la història -i la peculiar forma d'estar narrada- se m'ha fet pujada.
El llibre destaca per dues coses: per una història intimista i familiar i per un estil molt trencador. El llibre està ple de polisíndeton (repetició infinita de conjuncions per fer frases llargues, escoltades més que llegides) i simbolisme a tot gas, sense gaires punts finals per a respirar. A més, per exemple, us heu adonat -si l'heu llegida- que tots els protagonistes de la novel·la tenen com a inicial la A?
"Les closques" té cert aire al passat, a les pauses i a un ritme, segurament herència del seu terreny, calmat. Narra el pas del temps dins d'una família. Així de senzill, però així de difícil alhora. Anem madurant amb la companyia de tres generacions d'una mateixa família: Armand, patriarca; Arnau, un dels seus fills; i Ariadna, filla d'aquest últim. Tres generacions que en tres parts es van fent grans: viatges del passat al present, del camp a les grans ciutats...i aquí vivim retrobaments, lluites, guerres, somnis i sentiments.
El pas de la infantesa a la maduresa és el fil narratiu d'una obra que, us he de confessar, se m'ha fet una mica bola. Per què? Crec que ha estat "culpa" de l'estil, tan hipnòtic i especial. Aplaudeixo la seva valentia, i l'estil trencador que la fa diferents de molts i moltes, però poder necessitava una mica més de calma al més voltant.
El llibre destaca per dues coses: per una història intimista i familiar i per un estil molt trencador. El llibre està ple de polisíndeton (repetició infinita de conjuncions per fer frases llargues, escoltades més que llegides) i simbolisme a tot gas, sense gaires punts finals per a respirar. A més, per exemple, us heu adonat -si l'heu llegida- que tots els protagonistes de la novel·la tenen com a inicial la A?
"Les closques" té cert aire al passat, a les pauses i a un ritme, segurament herència del seu terreny, calmat. Narra el pas del temps dins d'una família. Així de senzill, però així de difícil alhora. Anem madurant amb la companyia de tres generacions d'una mateixa família: Armand, patriarca; Arnau, un dels seus fills; i Ariadna, filla d'aquest últim. Tres generacions que en tres parts es van fent grans: viatges del passat al present, del camp a les grans ciutats...i aquí vivim retrobaments, lluites, guerres, somnis i sentiments.
El pas de la infantesa a la maduresa és el fil narratiu d'una obra que, us he de confessar, se m'ha fet una mica bola. Per què? Crec que ha estat "culpa" de l'estil, tan hipnòtic i especial. Aplaudeixo la seva valentia, i l'estil trencador que la fa diferents de molts i moltes, però poder necessitava una mica més de calma al més voltant.
March 22, 2021
‘Les closques’, de Laia Viñas @laiaviab , Premi Documenta 2020 i editat @laltraeditorial , comença quan l’Arnau es retroba amb la seva filla Aurora després d’anys de no haver tingut cap mena de relació. Les seves primeres setmanes plegats, sota el mateix sostre són el marc que enquadra la història de tres generacions d’una família, que té lloc a cavall entre el Delta de l’Ebre, Barcelona i Suïssa. ‘Les closques’ està fet amb petits retalls de la vida de l’Arnau i els seus avantpassats i amb moltes escenes costumistes de la vida feréstega al Delta als anys 50-60. 'Les closques' parla de relacions familiars reals i de maternitats gens idíl·liques. Parla també de dones amb llums i ombres
~
Ha estat la forma de construir la història, alternant present en passat, narradors omnipresents amb narradors protagonistes, deixant fluir els diàlegs i els pensaments dels personatges amb un estil molt lliure, el que m’ha acabat atrapant en la lectura. Encara que, si soc sincera, també va ser el que més em va costar per entrar a la història. Amb només 23 anys, Laia Viñas demostra una maduresa extraordinària, amb un domini de la llengua que ens deixa imatges com aquesta: “I les coses importants que no es deien que eren com un cadàver i l’havien de mantenir al fons del llac, ben lligat a la malesa, per evitar que s’elevés cap a la superfície i quedés surant a la vista de tothom”.
~
Si en voleu saber més, a la bio trobareu el link al post complet que vaig penjar al meu blog a @surtdecasa
~
Ha estat la forma de construir la història, alternant present en passat, narradors omnipresents amb narradors protagonistes, deixant fluir els diàlegs i els pensaments dels personatges amb un estil molt lliure, el que m’ha acabat atrapant en la lectura. Encara que, si soc sincera, també va ser el que més em va costar per entrar a la història. Amb només 23 anys, Laia Viñas demostra una maduresa extraordinària, amb un domini de la llengua que ens deixa imatges com aquesta: “I les coses importants que no es deien que eren com un cadàver i l’havien de mantenir al fons del llac, ben lligat a la malesa, per evitar que s’elevés cap a la superfície i quedés surant a la vista de tothom”.
~
Si en voleu saber més, a la bio trobareu el link al post complet que vaig penjar al meu blog a @surtdecasa
April 30, 2021
“Les closques” considero que està dotada d’una narrativa d’alta qualitat, però hi ha molts salts en el temps. Al final he acabat entenent l’argument del llibre, però a l’inici m’ha costat de seguir. Igual que amb l’excel·lent frase que escriu Laia Viñas en aquest llibre “Al començament de l’estiu ens pensem que volem l’amor i a l’agost ja ens ofega”, inicialment vaig encarar el llibre amb molt d’entusiasme però al final ja tenia ganes que s’acabés.
August 25, 2021
M'ha costat entrar-hi, i situar-me en els continus flashbacks. Però poc a poc he après a deixar-me portar fins que cada paraula agafés sentit. M'ha semblat una història preciosa, no hagués volgut que s'acabés.
Displaying 1 - 30 of 44 reviews