La dona de la seva vida

by Xavier Bosch

El Joel, el Raimon i la Victòria són els germans Estrada. Malgrat que cadascun viu en una punta de món, es mantenen molt units. Una investigació periodística, però, ho posa tot en risc. El Joel, director de documentals, aviat s’adonarà que hi ha descobertes que fan trontollar els sentiments, sacsegen la vida i obliguen a reescriure el passat.

516 pages, Hardcover

Published March 17, 2021

About the author

Xavier Bosch i Sancho (Barcelona, 21 de juliol de 1967) és un periodista i escriptor català. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha desenvolupat l'activitat en diversos mitjans de comunicació de ràdio, televisió i premsa. És autor de diversos llibres, i guanyador, entre altres, d'un premi Ondas. Tres de les seues novel·les han estat els llibres més venuts a Catalunya els anys 2010, 2015 i 2017. Premi Ramon Llull 2015.

Reviews

[Anna Maria · Rating 4 out of 5]

L'autor va teixint una teranyina que es va estrenyent. La trama hi ha cert punt que és previsible, però no ha fet que en perdi l'interès. El final, lògic. El motiu del títol? Doncs en va ser el motiu, 😉
-------------
El autor teje una telaraña que va estrechándose. La trama es previsible en cierto punto, pero no ha hecho perder nada mi interés en seguir leyendo. El motivo del título? Fue el motivo😉

[Eva Maza · Rating 3 out of 5]

CATALÀ:

Com no podia ser d'una altra manera, Xavier Bosch ha tret novel·la per Sant Jordi. I també, una vegada més, l'he tornat a llegir.

Aquest cop, en aquesta relació d'amor-odi que mantinc amb l'autor, he gaudit amb la lectura. Toca un tema que és colpidor i dur, el tema dels nens robats, i Bosch fa una crítica a aquest escàndol que ha estat silenciat durant molts anys.

També, segons l'autor, la novel·la és un homenatge, ple de reflexions, a la vida, la família, la parella i, sobretot, als germans. Hi ha una frase que m'ha encantat en referència a aquest amor fraternal i és aquesta: "Un germà és el tros d'infantesa que no perdràs mai".

A través dels membres d'una família normal i corrent, i de la investigació periodística d'un dels germans, es construeix una història plena d'intriga i sentiments. Els personatges estan molt ben tramats, són molt variats i es complementen a la perfecció.

Us el recomano si us ha agradat algun dels llibres que ha escrit anteriorment l'autor perquè aquest és una barreja de tots, hi ha sentiments i hi ha periodisme.

Sou lectores de Xavier Bosch? Quina etapa seva us agrada més, la de "novel·lista-periodista" o la de "novelista-sentimental"?

ESPAÑOL:

Como no podía ser de otra manera, Xavier Bosch ha sacado novela para Sant Jordi. Y, también, una vez más, lo he vuelto a leer.

Esta vez, en esta relación amor-odio que mantengo con el autor, he disfrutado de la lectura. Toca un tema que causa conmoción y es duro, el tema de los niños robados, y Bosch hace una crítica a este escándalo que ha sido silenciado durante muchos años.

También, según el autor, la novela es un homenaje, lleno de reflexiones, a la vida, la familia, la pareja y, sobretodo, a los hermanos. Hay una frase que me ha encantado en referencia a este amor fraternal y es esta: "Un hermano es el trozo de infancia que no perderás nunca".

A través de los miembros de una familia normal y corriente, y de la investigación periodística de una de los hermanos, se construye una historia llena de intriga y sentimientos. Los personajes están bien tramados, son muy variados y se complementan a la perfección.

Os lo recomiendo si os ha gustado alguno de los libros que ha escrito anteriormente el autor porque este es una mezcla de todos, hay sentimientos y hay periodismo.

Soléis leer a Xavier Bosch? Qué etapa suya os gusta más, la de "novelista-periodista" o la de "novelista-sentimental"?

[Laia • vidaentrellibres · Rating 2 out of 5]

La dona de la seva vida · Xavier Bosch.

De Xavier Bosch sempre em quedaré amb "Nosaltres dos" i "Algú com tu". Després d'aquestes novel·les que em van apassionar, "Paraules que tu entendràs" i "La Dona de la seva vida" ja no m'han omplert com esperava.

Aquesta novel·la que ressenyo m'ha semblat lenta i molt descriptiva, se m'ha fet llarga. Tot i això, està molt ben escrita, els personatges molt ben perfilats i -encara que el títol no ho deixa entreveure- tracta el tema dels nens/es robats durant el franquisme i la transició de manera intimista i colpidora.

Com us deia, d'aquest autor: "Nosaltres dos" i "Algú com tu". Esteu d'acord amb mi?

[Diana]

Video ressenya el 24 de març del 2021 a https://youtu.be/1vM2sGAdhg0

[Mª Carmen · Rating 4 out of 5]

4/5⭐

Una novela muy bien escrita que trata un tema muy duro.

Lo hace desde una perspectiva en parte diferente. Nos presenta a los tres hermanos de mediana edad de una familia, sus vidas, sus motivaciones, sus logros y sus fracasos. Uno de ellos trabaja en un reportaje periodístico sobre un tema difícil y desgarrador. A partir de ahí, se construye una trama, en la que se ponen de manifiesto testimonios, luchas que se convierten en callejones sin salida, así como la falta de voluntad real del Estado de entrar a fondo en el tema.

El libro es duro y va directo a las emociones en más de un aspecto. Los personajes bien. Esos tres hermanos y la relación que hay entre ellos conmueve.

El final ajustado, me ha gustado mucho.
Recomendable.

[Berta Tous · Rating 4 out of 5]

Llibre perfecte per no pensar, una història tranquil·leta amb el punt d'intriga perquè les ties xulíssimes poguem aguantar la calor que fa. Quan me'l van deixar, vaig pensar que igual seria un llibre massa de cinquentones però, encara que segurament ho és, m'ha agradat!

[Montse #SeguiréLeyendo · Rating 4 out of 5]

4.5 ⭐️

[Carles Badia · Rating 3 out of 5]

"Un germà és el tros d'infantesa que no perdràs mai”. “Tot és a la infantesa. És l’autèntica pàtria”. Frases rellevants per una història irrellevant. Personatges sense ànima. Ensopit, inacabable.Decepció.

[Meritxell Beltran · Rating 3 out of 5]

3,5/5 Sempre m’encanten els llibres de Xavier Bosch, són històries que atrapen, lleugeres però molt ben escrites. Aquest no m’ha agradat tant com els anteriors perquè el tema no m’ha enganxat tant, però segueix sent molt bon llibre!

[Xelus · Rating 3 out of 5]

D'entrada diré que m'agrada molt en Xavier Bosch. Les històries que planteja son interessants, amenes i el seu estil, senzill però efectiu, fa que gaudeixi de cada llibre que escriu.
Més enllà d'això no és un llibre complex ni tampoc li cal. Així mateix té algunes reflexions interessants i frases fetes que fan més juganera la història. El recomanaria sens dubte per gaudir d'una bona història. Sense complexitats però alhora sense caure en l'efectisme. Hi ha trames que es queden una mica penjades però com a resulat final direm que és un llibre que funciona.

#reductecatalà

[Marcel · Rating 3 out of 5]

Costumista amb un toc de misteri, Xavier Bosch escriu una novel·la fàcil de llegir que enganxa. "Un germà és un tros d'infantesa". M'ha agradat molt!

[Ynaê · Rating 1 out of 5]

Em va costar molt d'acabar perquè la vaig començar diversos cops. Una història maca i interessant.

[Pilar · Rating 5 out of 5]

Una molt bona història que, malgrat la cruesa del tema tractat, ens deixa grans reflexions sobre l'amor de la mare: "un sentiment com no n'hi ha cap altre. És l'amor incondicional. La constància. El ser-hi sempre. L'avançar-te a les seves necessitats. A qualsevol edat. Cada dia de cada dia. (...) El patiment i la felicitat que caminen de bracet, per falcar les passes. Era el vincle etern. El lligam. El record del cordó que es va tallar, només, físicament. (...) després he vist, quan he estat mare, que dir «abriga't» també és una manera d'estimar."
Jo, que també soc mare, m'he reconegut en cada idea.
Al final de la novel·la, en Xavier Bosch ens dona una magnífica definició de germà: "Un germà és un tros d'infantesa que no perdràs mai".
I, com diu en un moment el pare dels protagonistes, "d'una vida en queden els viatges" i amb això lligo la referència al Teatro Olimpico de Vicenza (el primer teatre cobert amb teulada de la història, amb el decorat fix tot de fusta), que m'ha transportat a unes vacances familiars de ruta per Itàlia l'any 2010.
Aquest llibre, repeteixo malgrat la cruesa del tema tractat, ha sigut Hygge (la felicitat en les petites coses) per a mi perquè m'ha resultat molt plaent llegir-lo.

[olgasololibros · Rating 5 out of 5]

Hoy os traigo una historia muy dura.
Tres hermanos están muy unidos a pesar de vivir en diferentes países. Pero una investigación periodística pone a esta sólida familia en peligro. El hermano mayor, director de documentales, pronto se dará cuenta de que hay revelaciones que provocan que los sentimientos se tambaleen, que sacuden la vida y obligan a reescribir el pasado.
Cada familia tiene sus silencios, cada país también.
La narración es una dura crítica sobre los silencios de mucha gente y de todo un país sobre los niños robados. Está tratada desde tres puntos de vista: la gente de calle, las madres y los hijos.
Hay mucho sentimiento en toda la obra, impotencia, rabia, engaño, amor, esperanza. Toca el duelo, la moralidad, los lazos familiares, la homosexualidad.
Los capítulos son cortos y hay muy buen trabajo de investigación. Los personajes cambian y maduran durante la narración.
Este libro también es de los que habla de libros y de lo que son. Y lo que son los periodistas o como han cambiado. Me ha gustado ver un toque de humor, sutil, cuando el autor se ríe de sí mismo y de sus obras. Y la frase final es BRUTAL.
Es el primer libro que, después de leerlo, me lo he comprado para que forme parte de mi biblioteca, con eso os lo digo todo.
¿Quien es la mujer de su vida?

[Salvador Grifell · Rating 4 out of 5]

“La dona de la seva vida” fou el llibre amb el qual el periodista i escriptor Xavier Bosch acudia a la seva cita anual de #santjordi2021.

L’autor després d’uns anys conrean la novel·la de tall més romàntic amb “La dona de la seva vida”, encara que el títol ens pugui dur a confusió, torna als seus orígens per recuperar el gènere de novel·la negre amb la qual s’inicià narrant les vicissituds del periodista d’investigació Dani Santana.

“La dona de la seva vida” és un best-seller de lectura amena, lleugera i sense més pretensions que fer-nos gaudir d’una bona trama -ull espoiler- basada en un fet real com són les adopcions il.legals i compres de nadons per part de famílies durant el franquisme i post-franquisme.

Una bona lectura!

[Gemma Gabarró · Rating 5 out of 5]

El primer llibre que m'he llegit d'aquest autor i periodista i m'ha encantat. En llegiré més d'aquest mateix autor.
Narra una història fosca del nostre país, Catalunya, però que també passava a Espanya: adopcions il•legals a partir de nadons robats, a les famílies dels quals deien que havien mort minuts després de néixer. A través dels personatges d'una família barcelonina -tres germans i els pares- i amics i companys de feina, es va coneixent aquesta història, sobretot a partir d'un gir bèstia que té lloc a la meitat del llibre. Una història del nostre país que fa basarda i que cal conèixer
La trama està molt bé i, a més, el llibre està molt ben documentat i basat en fets reals. Es nota que l'escriptor, a més, de ser escriptor també és periodista.

[Júlia Cantarell · Rating 3 out of 5]

Arriba el moment d’acabar-se un llibre i adonar-se que “no tinc res per llegir” (que és igual o més mentida que el “no tinc res de roba per posar-me”) així que toca recórrer a la llibreria de la mama. L’escrpitor és, per excel·lència, el Xavier Bosch i escullo un llibre que, en realitat, em va regalar el meu pare a MI el Sant Jordi que va ser best seller.
En un primer moment, em va costar. Tenia bastant present la idea que era una mica boomer, només pel fet que la mama i la tieta són “mega fans”. Però, mica en mica, em va acabar enganxant, tant la història com la seva manera d’escriure. Està bé per passar l’estona i descobrir alguna coseta que, almenys jo, desconeixia!

[Elias Serhed · Rating 3 out of 5]

LA SUMA DELS GÈNERES QUE MÉS DOMINA XAVIER BOSCH = EL LLIBRE MÉS VENGUT DE ST.JORDI
L'autor torna a presentar-nos una història on una investigació periodística fa regirar-ho tot, però també apareixen episodis sentimentals on els protagonistes ens expliquen la seva situació i les seves emocions. Aquesta barreja és bastant resultona, tot i que no sé si acaba de convèncer ni els amants del gènere periodístic ni als del gènere romàntic.
Amb l'estil inconfusible de l'autor, com no podria ser d'altra manera no hi falten les magnífiques reflexions en forma de frases lapidàries.

[Rubcc · Rating 3 out of 5]

La novela empieza de menos a más, vamos entrando realmente en la historia a medida que vamos conociendo las historias personales de los diferentes personajes. El hecho de que cada uno de ellos tengan historias y personalidades propias hace que el lector pueda encontrar conexión, sino con uno con otro. La historia que une a la familia es muy potente, pero me hubiese gustado profundizar más en las vivencias personales de cada uno de ellos.

[Cristóbal · Rating 5 out of 5]

Excel·lent no puc negar que soc un fans de Xavier bosch, però és que en aquest llibre l'ha petat, per una banda la denúncia en majúscules que fa sobre els bebés robats durant el franquisme i la transició, per altra la família model burgesa que ja no és el model que volien. El vocabulari és ric i variat alhora que tret de moments concrets tampoc se surt de la zona de confort

[Nanuk · Rating 4 out of 5]

A vegades la vida que tens no és tan simple com sembla. A vegades, descobreixes secrets que no haguessis pensat mai que et tocarien de prop.
Sense voler aproximar-se de manera molt profunda al tema dels nens robats, Xavier Bosch ha construït una novel.la que atrau. Els personatges estan molt ben definits i l'acció té un bon ritme.

[Josep Maria Zapater Mestre · Rating 4 out of 5]

Un thriller trepidant que t’atrapa i et sorprén. Ben escrit, es llegeix molt bé i t’ho passes bé. Però, tot i que hi han temes interessants com ara la relació entre germans, l’amor entre pares i fills, m’he quedat amb la sensació que només s'aprofundeix en la denúncia dels nens robats. Crec que té més força el vessant periodístic de la història que el pròpiament literari.

[Cristina Cuadrat Gonzalez · Rating 3 out of 5]

Ja m’havia llegit un parell de llibres del Xavier Bosch i en vaig quedar enamorada. En canvi, aquest se m’ha fet feixuc. No he conectat amb la història ni amb els personatges. Tot i així, li poso tres estrelles perquè, quan ja portes 300 pagines, la trama canvia i li dona l’empenta perquè no deixis el llibre a mitges.

[Jennifer · Rating 5 out of 5]

Una historia que te atrapa desde el principio. La de tres hermanos, cada uno con sus secretos y, sin saberlo, todos ellos conectados. En cierto punto el libro se hace previsible, pero está escrito de tal forma que no te hace perder el interés en ningún momento. Es el primero que leo del autor y me ha gustado mucho y lo recomiendo.

[Nil Barceló · Rating 2 out of 5]

He llegit tot el que ha escrit Xavier Bosch i aquesta novel·la no m'ha agradat. És lenta i molt descriptiva. Esperava molt més després de llegir-lo en "Algú com tu" o en els seus inicis amb la trilogia del periodista Dani Santana.

[Nuria Masana]

M'a atrapat des de la primera pàgina. M'ha emocionat i tracta un tema que s'està amagant.

[Lala · Rating 5 out of 5]

La he devorat! Una novel-la magnífica molt ben escrita que agafa com fil conductor un tema molt dur: els nens robats.

[Empar · Rating 3 out of 5]

Justet, justet.

[Sonia]

Germans Estrada, descobreixen quan mor la mare que la germana es una nena robada

[Aina Alberola · Rating 4 out of 5]

Una història trepidant, d'amor de germans. Una llibre amb fons de denuncia social molt ben escrit.
Tot i això, al meu parer, sobren descripcions i falta acció.