Serum nel cör del mund, e sèm andà due van i treni e van i nost penser... Se dìsfum, 'me ne l'aria, se fèm nient, el cör l'è matt, suspìren i recòrd, sèm bèj cume la föja che se lassa dal vent purtà nel vent a la sua sort. (p. 63)
Ti piassa, semper quèla, semper d'erga, aqua del ciel che vègn sensa pecâ, bèj strâd antìgh, e növ, pien de passiensa, sì nient, fì squas pèna, chì, a Milan... L'è cume stà a teater, sü la scèna, quan' che de lègn se spèta el recità, l'è cume chì nel mund, quan' che la lüna se ciama nott e amur g'à de rivà... Mia piassa lì bagnada, sgussurenta, àrbur sens'ànema, strâd sdementegâ, vardìla 'me l'è funda la tristessa! cume l'è nott el su, vöja Milan! (p. 75)
E quanti volt, se passi cunt un trenu, vedi là 'l mund e vurarìss fermàss, e là mì caminà tra i câ de prèja, furesté aj òmm, e tra de lur cercàss... Tra lur cercà come se cerca un diu, cume se lur g'avèssen 'na nutuissia, o la memoria, o, forsi, el tradiment... Ma perchè scend? In trenu sun nient olter ch'un'ànema che fiada, un spègg de lur. Se cerchi e cerchi, truvarù nagott, o forsi i nost dulur, forsi la mort. (127)