L'ávia tota la vida que ha fet mitja. És el que més li agrada del món. I decideix que donará la primera bufanda que va fer, quan era molt petita, a la seva neta però les coses no sempre surten com una s'espera. Però al final, com una metáfora de la vida, tot torna a començar.
Aquest àlbum és una petita joia, un àlbum d'aquells que quan l'acabes fas: "oooooh, però que bonic!" Els motius? Aquí us en deixo només uns quants, espero que us semblin suficients! - Perquè la història que s'explica és tendra i emotiva. - Perquè ens fa viatjar al passat i ens reconcilia amb el present. - Perquè ens parla de com les petites coses són a vegades les més importants. - Perquè hi ha moltes històries que parlen del vincle entre avis i néts, però no totes ho fan així de bé. - Per les il·lustracions, són molt característiques. - Pels canvis de ritme. - Per la part de la història que s'explica amb paraules i per la part que ho fa, només amb dibuixos.
Amb aquest àlbum he tingut clar que Jacques Goldstyn es mereix un lloc privilegiat als nostres prestatges, no només per aquest àlbum, també per tots els que hem llegit fins ara. Quina delícia!