Ein Neunzehnjähriger zieht 1973 nach West-Berlin, um der Bundeswehr zu entgehen. Sofort verfällt er dem rauen Charme der heruntergekommenen Halbstadt. Vor allem aber begreift der vermeintlich schwule Mann, dass er transsexuell ist. Mit großer Selbstverständlichkeit, Witz und Lakonie erzählt Nora Eckert von ihrem vom anfänglichen Spießrutenlauf beim Kleiderkauf über die Selbstbehandlung mit Hormonen bis zum Glücksgefühl, eine «dritte Möglichkeit» zu leben.West-Berlin in den siebziger Jahren. Ein junger Mann, kürzlich in der Stadt angekommen, erkennt, dass er nicht schwul, sondern transsexuell ist. Um die sein zu können, die sie ist, heuert er im Chez Romy Haag an, dem damals bekanntesten Travestieclub Europas. Nicht nur David Bowie geht dort ein und aus. Und alle, die diesen Clubbetreten, müssen nun an Nora Eckert vorbei, der Garderobiere in dem kleinen Etablissement in Berlin-Schöneberg. Mit Witz und Lakonie erzählt Nora Eckert von ihrem Geschlechterwechsel, von den schmerzhaften und beglückenden Erfahrungen, die damit verbunden waren. Sie berichtet von dem demütigenden Begutachtungsprozess, dem sie sich unterziehen musste, um auch «offiziell» eine Frau zu sein. Vom Berliner Arbeitsamt zur Stenokontoristin umgeschult, kehrt Nora Eckert 1982 in die bürgerliche Welt zurück. Nun stürzt sie sich in das «hochkulturelle» Nachtleben der Theater, Oper, Konzerte. Die «Schreibdame» ohne Abitur fängt Mitte der achtziger Jahre selbst zuschreiben an und wird im Nebenberuf eine vielbeschäftigte Opernkritikerin. Die Bühne, auf der sich all dies vollzieht, ist die zweite Heldin dieses Buches, das nicht zuletzt eine große Liebeserklärung ist an das wilde, hedonistische West-Berlin.
Man nimmt dieses Buch vielleicht in erster Linie in die Hand, weil man etwas über den Lebensweg eines Transmenschen erfahren möchte. Und das tut man hier auch. Angefangen von der Überzeugung des jungen Mannes, er sei schwul über die Entdeckung Trans zu sein und später das Leben als Frau, die ihr Trans sein verschweigt bis hin zu der Überzeugung, dass Frauen und Transfrauen nun einmal nicht das gleiche sind und sie ihr Transsein auch nicht mehr verheimlichen möchte. Das Buch ist zudem aber auch fabelhaft geschrieben, man mag die positive Einstellung der Protagonistin und es macht irre viel Spaß mit ihr in das freie (Nacht)Leben der 1970er in Berlin abzutauchen und all die Anspielungen auf Literatur, Film und Theater zu lesen.
Iba a ser un 4 solo por el epílogo, pero coincido con Alana: no es tanto una cuestión de fondo como de forma. Y su descaro y pocos miramientos desde luego encajan con el resto de su relato. Así que trataré de reconciliarlo.
No recordo com vaig conèixer aquest llibre ni qui me'n va parlar, però en obrir-lo us trobareu amb un pròleg excel·lent de l'Alana S. Portero.
"Flores particulares" és el recull de vivències, instants nostàlgics i contradiccions de la periodista i activista trans nora eckert.
Una biografia, unes memòries desordenades, plenes de sentit de l'humor i de referències culturals, on ens relata el que ha deixat enrere i la seva arribada al Berlín dels anys setanta.
En aquella època, les persones que no es consideraven normatives, acudien a Berlín. Una ciutat alternativa que les acollia, que traspuava llibertat i on la nit era més lluminosa que el dia.
Com ella mateixa descriu, neix nen i anys després es converteix en dona. Creix en una família de classe treballadora on hi ha tensió amb el seu pare. Quan se'n va de casa, fa diferents feines en editorials i llibreries i en aquests dies comença a feminitzar el seu aspecte i a explorar. Li manquen referents i, tot i que el col·lectiu s'organitza i lluita pels seus drets, una dona trans encara podia anar a la presó.
Un nou món se li obre quan troba feina de nit en un club de transformisme. Els lluentons, l'ambient i el fet de compartir amb altres dones trans és la xarxa que necessita. Coneix gent molt interessant i hi passaven artistes, escriptores... Comença a viure com a dona de nit i de dia i li agrada agradar i sentir-se desitjada perquè la reafirma.
Fora de les nits viscudes intensament, han de conquerir els seus drets i no poden elegir lliurement a què dedicar-se ni un nom ni tantes altres coses, i han de superar molts obstacles i traves burocràtiques.
Decideix explicar-ho a la seva família i, malgrat la desorientació inicial, l'accepten. Sempre tindrà el suport incondicional de la seva mare.
Quan deixa la nit, es recicla i s'incorpora al món laboral fent de taquígrafa. Se centra en la feina i comença a anar a esdeveniments culturals on troba la seva via de fugida. Escriu ressenyes i aquestes li obren noves portes, ja que esdevé crítica cultural.
Un cop jubilada i amb l'arribada de la segona crisi existencial, revisa com ha viscut, perquè no ha trobat una persona amb qui compartir un projecte vital, perquè ha abandonat la seva lluita i quan es va tornar addicta al treball... Decideix dedicar part del seu temps a l'activisme i a escriure la seva novel·la.
Un recorrido por una vida. La necesidad de ser es un imperativo, pero sin drama. Narra su transición entre los años setenta y ochenta en Alemania. Todo su transito, su necesidad de una vida normativa en cuanto a lo laboral y lo sentimental. Me han encantado las reflexiones de los últimos capítulos, la visión que tiene como mujer trans del colectivo. Otra cosa que me ha fascinado ha sido poder ver la evolución de su autora con fotografías, eso hace que se acerque más al personaje (en este caso a la autora, pues es autobiográfico). El prólogo, de Alana Portero, es una joya que aumenta la calidad de esta novela.
Tolle Schreibweise, ein wirklich interessante Autobiographie (und Beschreibung von Berlin in den Siebzigern) und ein überzeugendes Plädoyer für die gesellschaftliche Inklusion v. trans* Menschen.
No es una autobiografía al uso. No hay un recorrido cronológico de la vida de la autora, sino un tránsito por distintos temas clave que han marcado su historia como persona trans. Es una historia sin sufrimiento, que muestra que una vida trans feliz es posible -aunque con contradicciones, como en cualquier persona. Quizá el epílogo es lo que mejor permite comprender la problemática de género actual: no hay un cuerpo equivocado, pero sí un sistema binario absolutamente restrictivo que nos constriñe a todas, cis y trans.
No sé si fui fan, creo que no. De todas las narraciones de lo trans* que he leído en los últimos años quizá esta sea la más convencional en tanto a su forma. Celebro su mirada positiva y asertiva sobre el cuerpo propio pero hay algo que no terminó de convencerme. No le encontré el fondo, lo sentí plano. Mantengo cerca la mirada mayor y reflexiva pero sentí mucha lejanía con lo narrado, sentí mucho liberalismo al final también. Creo que se puede ir más allá al contarnos y gente mucho más joven lo ha hecho mejor.
Aventuras y desventuras de una mujer trans en la Alemania de las décadas de los 70s 80s y 90s. Su transición, las trabas burocráticas, la noche, el día, la familia, etc… no tiene mucha calidad literaria y las aventuras y desventuras no son destacables. Relata esa adaptación a la “normalidad” que dentro de la complicación, está narrado en un tono bastante optimista y alegre. Mi opinión es que podéis invertir vuestro tiempo en lecturas más interesantes