La propaganda política

by Jean-Marie Domenach

Este libro enfoca uno de los fenómenos característicos y dominantes de la época contemporánea, con miras a proporcionar una clave interpretativa.

Dentro del contexto histórico del proceso de urbanización e industrialización crecientes, el tema es abordado con referencia a sus fuentes e innovaciones técnicas no menos que a su matriz ideológica y, en especial, al sistema comunista y al sistema nacionalsocialista.

Realizada con justeza, la obra ostenta el rasgo distintivo de aprovechar la rica información empírica de las batallas de propaganda política libradas con motivo de la Segunda Guerra Mundial. Llena así un vacío en la escueta bibliografía de psicología social aplicada que circula en español.

Genres: Nonfiction

135 pages, Paperback

First published January 1, 1950

Reviews

[Parmida Rezai · Rating 4 out of 5]

Billigt solgt, billigt købt!


Om kollektive egoproblemer, drømme,

La propaganda politique a capté cette rêverie que chaque homme entretient sur ses origines et son avenir, rêverie d’enfance et désir caresse du bonheur.
p.87-88
Comme le rêve, la propagande contribue à nous faire vivre une autre vie, une vie par procuration.
p.88

Som taler til en udbenet [désosées, fremragende ord] population,

Notre époque est tout cela: ère des masses (…) - coagulées en foules délirantes par le magie hitlérienne - diluées en une opinion publique passive et amorphe, imbibée des produits digestibles de la technique américaine. Dans tous les cas la propagande déferle sur des collectivités désossées.
p. 118

, (1950)

[Victor Volpe · Rating 5 out of 5]

Very good introduction to the topic. Clear, concise and very well organized. Worth reading.

[oriol abelanet]

Llibre amb moltíssima informació. Me’l vaig llegir amb la convicció que cal formar-se i segueixo pensant el mateix. Cal que siguem forts i estiguem a l’alçada. La propaganda no és sinó un símbol d’implicació política de la societat, sinònim de salut democràtica. Malgrat això, cal no caure en tendències totalitàries o completament uniformes. Conclusions previsibles: educació, esperit crític, democratització dels mitjans d’informació i llibertat.

«La llibertat no s’ensenya, però l’educació li prepara el terreny. La llibertat, com totes les coses humanes, no funciona vàlidament sinó sobre un fons d’hàbits adquirits.»

[Enhoe · Rating 4 out of 5]

Although interesting, it fails to explain some of his conclutions which make them in nothing more than mere opinion, it needs more reference and argumentation in some points, specially at the begining

[Diego · Rating 5 out of 5]

Bastante puntual en cuanto al tema. De lectura sencilla.

[Esteban Candia · Rating 5 out of 5]

Lo estudié en la facultad, 1994, aprox., en las clases de Daniel Sinópoli.