Em feia il·lusió llegir aquest llibre de recull de contes en català, però no ha complert les meves espectatives. Hi ha llibres més bons que altres, com és obvi, i n’hi ha bastants que personalment m’han deixat indiferent. És per això que vull recalcar els relats que més m’han agaradat, que precisament són els que m’han impactat més d’alguna forma o una altra. Em va agradar com estava escrit “Escates i tiges”, “Pedres per al kobold” ha sigut potser el meu conte preferit d’aquesta antologia, “Mal de conseqüència” em va agradar molt també, i llegir “Anit, en Martí va tornar a parlar en somnis” em va fer sentir por i tot. La resta de relats els oblidaré en quatre dies perquè no m’han semblat res gaire bo.