El dia que vaig marxar

by Albert Om

A prop de fer 50 anys, un dia lautor decideix que vol «desaparèixer dell mateix», deixar-ho tot i marxar un temps a França, a aprendre francès, la llengua que quan era petit significava per als seus pares la del país de la llibertat i que ara havia estat arraconada per lomnipresent anglès. I sen va uns mesos a Aix-en-Provence, on es troba amb ell mateix i amb el plaer de viure amb calma. Compleix així un somni que molts tenim: el de fer un canvi de vida.

«(...) volia asseurem a la terrassa dun bar, demanar un Pastís, treure la llibreta i transcriure lletres de cançons en francès de Serge Gainsbourg, de La Grande Sophie, de Benjamin Biolay o de Dominique A, i fer el que fem tots, subratllar aquelles frases que sembla que ens donin la raó en les decisions que acabem de prendre: marxar un temps a França quan tens els 50 anys a tocar, quan veus que els teus pares comencen el camí danar-sen i tu, que no tens fills, decideixes anar-ten abans, per lleugeresa, per por o potser per reunir una mica de coratge pels anys que vindran: «la vie nest pas finie, la vie nest pas passé». Ho cantava Dominique A i ho subratllava jo: la vida no shavia acabat.

Aquell temps, a França, ho volia fer tot cada dia i no sabia per on començar.»

Genres: Nonfiction

176 pages, Paperback

First published April 8, 2021

About the author

Albert Om i Ferrer (Taradell, 5 d'octubre de 1966) és un periodista català. A la televisió ha conduït o ha participat en programes com Malalts de tele, El club i El convidat, i a la ràdio ha conduït programes com L'hora del pati i Islàndia, a RAC1.

Reviews

[Magda Minguet · Rating 3 out of 5]

M’ha agradat. És fàcil de llegir i m’agrada que de les coses petites en faci una història. I m’agrada aquesta aturada a la vida per aprendre, per viure sense agenda, per ser tu sense etiquetes.
Ha trigat 20 anys en escriure un llibre que val quasi 20 euros i es llegeix en poc més de 20 minuts. Bé, màxim un parell d’hores, però ben aprofitades.

[Irene PL · Rating 5 out of 5]

Brutal. Magnífica la delicadesa cap als seus pares i el final, bonic i tendre.

[Daniel Fernandez · Rating 5 out of 5]

És fantàstic realment. És molt amè. M’ha agradat especialment la fluïdesa amb què travessa i connecta diferent temes en pocs paràgrafs, banyat de frases i temes musicals cèlebres. A més a més és un llibre amb la sensació de ser molt proper, com si t’estigui explicant un amic la història d’un període especial de la seva vida. És un enaltiment sobre els beneficis (i en la meva opinió, necessitat) de parar, desaparèixer d’un mateix, per després seguir. Jo he tingut la sort de fer-ho i m’he sentit molt identificat amb moltes de les sensacions que relata. Ho recomano.
Té de tot: humor, tristesa, romanticisme, nostàlgia... La part que no m’ha agradat és que crec que hi ha una mica d’abús en l’ús de frases en francès. Però és quelcom lleu.

[Andrés Blanco · Rating 4 out of 5]

Me ha impresionado el libro, cuenta tantas cosas que he sentido y vivido, a pesar de tener algún año más que Albert, a pesar de estar educados en ambientas totalmente diferentes, quien no recuerda esa pasión por Francia, gloriosa frase de Serrat que Albert cita en su libro, nosotros no queríamos ser ni catalanes ni españoles, queríamos ser franceses. La sensación de que Francia era la libertad, como la habíamos sentido.

Precioso homenaje a sus padres, conmovedores relatos de sus vivencias, como esa generación se sacrifica para dar a sus hijos una vida mejor que la que habían tenido (unos por la guerra otros por la inmigración). Toda un generación que encuentra una vida durísima después de la guerra y sin embargo nos deja a nosotros una vida alejada de esa problemática y que se sacrifica para que estudiemos, para que saquemos la cabeza, me ha parecido un hermoso homenaje.

Genial la reflexión sobre la necesidad de pararse en un momento en la vida y de la mentira y el contrasentido individual de no poder hacerlo.

Algunas frases conmovedoras:

Què dirà la gent?” Encara que els fills contestéssim “la gent que digui el que vulgui”, això va calant.

“Tu rai, que t’ho pots permetre, que no tens fills, que quan tornis segur que trobaràs feina.” Poder anar-te’n uns mesos és un privilegi, però tampoc no he anat set anys sota una palmera… Per tant, si bé és veritat que “jo rai”, també és veritat que cadascú troba excuses per allò que vol.

“Els pares no es moren un dia, se’t van morint.”

[Sara Tejedor · Rating 4 out of 5]

Un llibre amè, però amb un rerefons trist i nostalgic tot i els tocs d'humor. En tot cas, un llibre maco i molt intim.

[Pili Nieto · Rating 4 out of 5]

Perquè se m ha fet taaan curt

[Hugo · Rating 4 out of 5]

personal i inspirador. t’obri el camí per trobar-te a tu mateix, en un homenatge a la vida i els records.

[San · Rating 4 out of 5]

Es rápido de leer. Es entretenido para una tarde de relax.

[Lorenzo · Rating 4 out of 5]

Molt soncer i valent. M'ha agradat molt

[Marta Escolà · Rating 5 out of 5]

Albert Om reflecteix la seva essència. Té una habilitat especial per crear moments únics de les coses més petites, més senzilles, però també de les més transcendentals, tal com ha aconseguit demostrar en programes com El Convidat i sobretot a la ràdio amb Islàndia. Ens explica una experiència pròpia, una necessitat vital de fer allò que sempre havia volgut fer, allunyar-se un temps i viure una altra rutina, sense deixar de pensar en que s'iniciava un moment molt dolorós per a ell, el declivi de salut dels seus pares.

[Judit Cervantes · Rating 5 out of 5]

Curt, ràpid i àgil de llegir. M'ha agradat molt.
Explica una història personal, que sembla que t'expliqui. Et fa venir unes ganes enormes de viure quelcom semblant. Sembla una fugida ràpida per a aconseguir una millor afrontació als problemes quotidians.

[Laia Dolcet · Rating 3 out of 5]

Albert Om explica una època en què va viure a França per allunyar-se del focus mediàtic i millorar el francès. Un llibre àgil de llegir, però força banal.