Internet ha esdevingut una extensió de les nostres ments, hi estem permanentment connectats, contínuament distrets. Les plataformes digitals canalitzen cada cop més activitats: hi estudiem, treballem o comprem tot el que necessitem, ens hi informem, socialitzem, entretenim i aparellem, ho acaparen tot. A mesura que ens rapten més i més atenció, esdevenen l'autèntica interfície a través de la qual experimentem la vida. Cada cop ens costa més trobar-nos o fer res per altres mitjans i els temps de pandèmia que vivim ho accentuen encara més. Som addictes a les xarxes socials o és simplement la nova normalitat a la qual ens hem adaptat oblidant com era la nostra vida abans?
La nostra creixent dependència del mòbil i les pantalles no es deu a una debilitat individual: ens estem enfrontant a les empreses més poderoses del planeta competint per captar la nostra atenció, el bé més escàs i valuós en l'economia que vivim.
'La nostra atenció ha estat raptada' analitza les xarxes socials que habitem: com funcionen, com ens manipulen, com ens exploten i s'aprofiten de les nostres debilitats? Quins efectes tenen sobre la nostra psique, les nostres relacions i la nostra societat?
No es queda en la crítica, també proposa estratègies personals i polítiques per rescatar la nostra atenció i construir espais virtuals més saludables i enfocats al bé comú i no únicament al d'unes empreses ubicades a Silicon Valley.
Soc prou conscient del mal ús que faig del mòbil i de com d'enganxada hi estic, però llegir aquest llibre m'ha ajudat a refermar-ho i m'ha fet reflexionar sobre certs aspectes. Ara només falta posar en pràctica algunes coses i fer canvis d'hàbits. Potser es fa una mica repetitiu en algunes parts i això fa que la lectura s'allargui, però planteja un tema que afecta la gran majoria i que és important tenir ben present.
En general, penso que l'assaig està molt bé. Últimament li dono bastantes voltes al narcisisme imperant i a les seves conseqüències, així doncs el llibre m'ha donat més munició.
M'he sentit molt identificat quan explica que abans quan anaves a un Casal estava mal vist anar amb un dispositiu que no funcionés amb programari lliure i que ara aquesta batalla s'ha perdut totalment. Jo soc com soc i penso com penso, gràcies a aquell caldo de cultiu que es respirava en aquell moment.
Alhora, penso que es podria fer una esporgada en algunes seccions. També penso que si respira cert tuf tecnòfob en algunes pàgines i anècdotes personals, encara que digui que no hi està en contra. Per acabar, no comparteixo la divisió en 5 eres, perquè les tres darreres les unificaria.
Tinc tot el llibre ple d'anotacions. Crec que és un llibre genial per a un Club de Lectura.
En general m'ha semblat una lectura interessant. Tot i que hi havia comparacions amb les quals no estava d'acord i a voltes crec que divagava una mica quant al tema que tractava. Les solucions que proposa, son útils, tot i que moltes se'ns pot ocórrer a qualsevol persona. Potser la part més interessant ha estat els estudis i articles que utilitza l'autor per sostenir la seva posició.
deixantde banda les comparacions amb el menjar i algunes possibles faltes prtografiques trobades, es un 10 de llibre. us animo a llegirlo i a deixar el mobil.
Com parlar amb un amic sobre la obsessió amb les xarxes. Un llibre que t'abdueix fàcilment i ajuda a ordenar les idees sobre tot això que ens passa amb les noves tecnologies. La veritat és que jo el necessitava i espero que marqui un punt i a part amb la meva relació amb les xarxes. Simplement, gràcies Na Pai!
Na Pai dissecciona les xarxes socials i ens convida a reflexionar sobre quin ús en fem i per a què, ja que les conseqüències no són banals i afecten a moltíssimes esferes de les nostres vides, tan en l'àmbit individual com en el col-lectiu.
Intentaré aplicar les eines de sentit crític que proposa a per empoderar-me i intentar recuperar una major sensació de control sobre la meva capacitat de concentració i esquivar els perills invisibles d'aquesta economia de l'atenció (he acabat les conclusions lleugerament inquiet pensant que realment Huxley a "Un món feliç" potser no planteja una societat tan allunyada de la realitat i que el soma pot ser més real del què sembla)
Es nota un gran treball en la recopilació de dades en les referències però alhora té una estructura que, tot i les gairebé 400 pàgines, el fa molt amè de llegir. Molt recomanable
N'he gaudit força. Missatge interessant tot i que quant als continguts l'he trobat una mica irregular en el sentit que barreja fragments plens de generalitats, fragments molt concrets i pràctics, fragments de vivències personals. Estil molt proper a l'oralitat informal. Estructura poc clara. Força errades menors (diacrítics, paraules repetides...). Recomanable en conjunt.
Imprescindible lectura! "Les xarxes estan dissenyades per oferir-nos gratificació immediata i sense fi, minen la nostra capacitat de parar i pensar profundament sobre les coses de la vida. Per sort, els llibres sí que tenen fi. Ha arribat el moment de parar i pensar."