A l’Elionor li agrada anar a la discoteca i passar-s’ho bé amb els amics i les amigues. No li agrada estudiar, només desitja complir setze anys per posar-se a treballar a la fàbrica. Per a fer-ho, haurà de convèncer els pares. Tots els seus plans s’enfonsen quan s’assabenta del tancament de la fàbrica. Els somnis s’esvaeixen com el fum de les seues xemeneies. Els seus i els de tot un poble que lluita contra aquest tancament.
Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, la Safor, 1967) és una escriptora valenciana que s'identifica com a catalana. Després d'un període com a analista de sistemes, va començar la seva trajectòria literària el 1998. Ha escrit principalment novel·les juvenils o infantils des d'un enfocament pedagògic, entre elles, són destacables Marina, L'últim vaixell i Et recorde, Amanda. Ha guanyat diversos premis, entre els quals el premi Barcanova de literatura juvenil el 2007 i el premi Samaruc el 2015.
Per a mi ha sigut un 3,5/5. Arrodonisc a 4 perquè el pobre llibre és invaït per alumnat d'ESO que l'ha tingut com lectura obligatòria i així puge la mitjana. És un llibre escrit de forma senzilla i entretingut. A mi em va interessar especialment la trama del poble que depén d'una fàbrica de tota la vida, que de sobte s'acaba amb la post-industrialització. Està guai com reflecteix la cadena de la classe obrera a travès de la fàbrica: naixes, creixes, entres a la fàbrica, et reprodueixes, la teua filla entra a la fàbrica i mors. Com era un llibre dels 2000 em feien por les subtrames però es nota que l'autora estava sensibilitzada amb el feminisme i el col·lectiu LGTBI+. L'únic però és que la passió del Pau i l'Elionor m'ha paregut un poc impostada i, si haguera tingut altra forma, este paral·lelisme amb Romeu i Julieta hauria estat més interessant.