Les sospites que l’Albertine manté relacions amoroses amb altres noies determinen el narrador a sotmetre-la a interrogatoris cada vegada més inquisitius, a partir dels quals ell reflexiona a l’entorn de la possessió, l’enamorament i la gelosia. Per altra banda, la insistència amb què li demana explicacions fa que l’Albertine s’adoni que, per continuar fruint dels avantatges de la seva situació de mantinguda i alhora poder disposar de la seva llibertat, d’ara endavant haurà de saber dosificar amb molta cura les mentides i les mitges veritats. En aquest volum hi ha també trames secundàries de gran importància, com la vetllada musical organitzada pel baró de Charlus a casa dels Verdurin, a la qual han estat convidades algunes de les filles de les famílies de més renom de l’aristocràcia. El fet que aquestes invitades, meravellades per l’èxit de la vetllada, en felicitin el baró i no pas l’autèntica amfitriona, la senyora Verdurin, fa que aquesta ordeixi una venjança per enfonsar el baró de Charlus davant dels membres del seu cercle i miri de fer que aquest i el violinista Morel, que sap que són amants, acabin renyint.
Marcel Proust was a French novelist, best known for his 3000 page masterpiece À la recherche du temps perdu (Remembrance of Things Past or In Search of Lost Time), a pseudo-autobiographical novel told mostly in a stream-of-consciousness style.
Born in the first year of the Third Republic, the young Marcel, like his narrator, was a delicate child from a bourgeois family. He was active in Parisian high society during the 80s and 90s, welcomed in the most fashionable and exclusive salons of his day. However, his position there was also one of an outsider, due to his Jewishness and homosexuality. Towards the end of 1890s Proust began to withdraw more and more from society, and although he was never entirely reclusive, as is sometimes made out, he lapsed more completely into his lifelong tendency to sleep during the day and work at night. He was also plagued with severe asthma, which had troubled him intermittently since childhood, and a terror of his own death, especially in case it should come before his novel had been completed. The first volume, after some difficulty finding a publisher, came out in 1913, and Proust continued to work with an almost inhuman dedication on his masterpiece right up until his death in 1922, at the age of 51.
Today he is widely recognized as one of the greatest authors of the 20th Century, and À la recherche du temps perdu as one of the most dazzling and significant works of literature to be written in modern times.
Aquest cinquè volum de la Recerca ens mostra un protagonista més tortuós i turmentat, un maltractador psicològic capaç de considerar-se víctima tot i saber que la presonera és ella, Albertine. Un vaivé d'emocions perfectament descrites, així com el retrat despietat d'una societat capaç d'enfonsar una de les seves il·lustres figures, el baró de Charlus, en un atac de gelosia com si fos un d'aquests programes del cor tan populars en televisió. Una meravella literària que ens deixa fragments com aquest: "Perquè el vent del mar ja no li inflava la roba, perquè, sobretot, jo li havia tallat les ales, ella havia deixat de ser una Victòria, era una feixuga esclava de qui jo m'hauria volgut despendre."