La xeringa es va clavar amb certa facilitat i l’home no va tardar gaire a deixar de bellugar-se, estabornit pels efectes del fàrmac. Estirat sobre la taula del menjador, dues persones li practiquen una operació amb un bisturí. Quan acaben, amb una imperdible, subjecten una nota a la camisa del pacient.
Quan la policia de Lleida troba un professor d’institut mig estabornit i drogat a casa seva sospiten que pot haver estat víctima d’un assalt. L’home gemega de mal a les mans. Però és impossible perquè les hi han amputat.
La investigació policial intentarà descobrir qui ha pogut fer una barbaritat així, però quan una nova amputació amb bisturí els arriba des de Tarragona, sense cap connexió aparent amb la víctima de Lleida, el cas canviarà molt. Per què hi ha algú que es dedica a amputar mans amb un bisturí?
El meu segon llibre del delicte🔪 i aquesta vegada no tenim morts… tenim mutilats😰
Ambientada a Lleida, la tercera novel·la de l’autora comença amb l’agressió a un home al seu pis i continua pocs dies després amb una altra agressió exactament igual a Tarragona. A partir d’aquí, la policia comença a investigar quina relació poden tenir els crims i acabaran adonant-se que no són els únics personatges que han “perdut” les mans🙌
Per quin motiu algú es dedica a amputar mans? Quantes persones són? Com pot ser que mai deixin cap rastre a l’escena del delicte? Si bé el cas no m’ha sorprès una barbaritat (haver-me empassat senceres les 300 sèries de crims americanes que existeixen potser i només potser en té part de culpa😅), he gaudit molt de conèixer els personatges – important: s’ha de parar atenció, n’hi ha molts😂 –, de com es relacionen i dels dubtes morals que planteja la història. És un llibre per devorar, com ens tenen acostumades els Llibres del Delicte, així que no el comenceu si, com jo, heu d’entregar 250000 treballs✌🏽
Me ha gustado mucho. No había leído nada de Ramona Soler, y la verdad es que su 'Bisturí' me ha encantado. Se lee rápido, es ágil y el final súper inesperado, me ha dejado de piedra. Además, al estar ambientada en mi ciudad, Lleida, y sus alrededores, hace que la lectura sea más cercana al conocer todos los sitios en los que se va desarrollando la trama. Me gusta la historia, me gusta como la trata Ramona y el final te da un subido increíble. Como digo, no había leído ningún libro de Ramona Soler, pero si sigue la línea de 'Bisturí', os bien aseguro que no será el último. Le doy 4 de las 5 estrellas!!!
Bisturí de Ramona Solé es una interesante novela negra que me ha sorprendido por su original planteamiento y he disfrutado mucho leyendo gracias a su buen ritmo narrativo.
[4.5 ⭐] He disfrutat molt d'aquesta lectura a més, té un final que no t'esperes i qui sap si algun dia sortirà a la llum una segona part.
Per posar un però, potser l'autora hauria d'haver complicat un pèl més la trama i que no fos tant evident la identitat dels agressors, només pel fet de veure aquella evidència/prova (els que l'haguin llegit ja m'entendràn i els que no, no vull fer spoiler).
Deixant de banda la trama, és molt agradable poder llegir novel.la negre en català. Moltes felicitats a l'autora i a l'editorial "Llibres del Delicte" per fer-ho possible
Lleida torna a estar en commoció. Un professor d'institut qualsevol, amb una vida avorrida i insípida, apareix amb les mans amputades a casa seva mateix. Els mossos d'esquadra no tenen cap pista, l'escenari ha quedat net com una patena i l'agredit es nega a col·laborar. Quan unes setmanes més tard es notifica una agressió similar, aquest cop a Tarragona, es comença a dibuixar un patró i s'encenen totes les alarmes. Qui està mutilant persones que, aparentment, no tenen cap nexe d'unió entre elles? Però sobretot, per què?
Nova història negra de la Ramona Solé, ambientada a terres catalanes i en escenaris que totes nosaltres coneixem. En aquest llibre de portada esfereïdora ens trobarem bones dosis d'investigació policial amb un equip de personatges ben dibuixats i molt humans, i uns antagonistes del perfil psicopatic que donaran molta guerra. A destacar, sobretot, el dilema moral que genera l'argument, els motius que hi ha rere unes actuacions tan macabres, que ens faran pensar de quin costat preferim estar. La trama és una mica previsible, de seguida podrem intuir per on aniran els trets, per això és millor centrar-se en el desenvolupament dels fets. Personalment, no em calia tanta informació sobre la vida privada dels personatges, però també sé que això fa les delícies d'alguns lectors/es.
La Ramona és una autora amiga a qui agraeixo la gentilesa d'enviar-me un exemplar de Bisturí. Content de poder tornar-la a llegir, ja és la seva tercera novel·la en solitari!
Bisturí és un llibre àgil, ràpid, entretingut. No és una història amb molts girs ni molta tensió però la veritat que la trama és original i m’ha servit per passar una bona estona. Que estigui ambientada a Lleida, doncs és un plus perquè conec les localitzacions i fins i tot surt Juneda.
Moltes vegades he dit que em fa il·lusió rebre llibres, i molta més si són d'un gènere que m'agrada, i encara més si l'autora és una dona i és lleidatana, com jo 😉, i en aquest, gràcies a Llibres del Delicte es compleixen tots aquests requisits.
Aquest és el primer llibre que llegeixo de la Ramona Solé (i sé que no serà l'últim). Tot comença amb un assalt macabre a un professor d'institut pel qual els Mossos d’Esquadra de Lleida inicien una investigació. A través d'aquesta investigació l'autora ens ensenya quin és el dia a dia dels policies que hi intervenen, tant a nivell laboral com personal.
Tot i que pels fets que es relaten, una història de revenja per maltractaments i abusos, podria ser una història molt macabra, l'autora no s'hi recrea gens. On sí que entra en més detalls és en la construcció dels personatges, potser en algun cas una mica massa, però no és gens exagerat.
Si us agraden els llibres d'investigació policial, i també d'investigació periodística (i saber com interactuen totes dues professions), i que mostrin el costat fosc de l'ésser humà, aquest llibre us agradarà segur.
Coneixeu l'editorial Llibres del Delicte? En algun cas us n'he parlat. La seva missió és editar llibres del gènere negre escrits per autors catalans i recuperar la tradició d’excel·lents autors i col·leccions d’obres que des de sempre ha situat la novel·la negra com un dels gèneres tradicionals de la literatura catalana.
ESPAÑOL:
Muchas veces he dicho que me hace ilusión recibir libros, y más aún si son de un género que me gusta, y más si la autora es una mujer leridana, como yo 😉, y con este, gracias a Llibres del Delicte, se cumplen todos estos requisitos.
Este es el primer libro que leo de Ramona Solé (y sé que no será el último). Todo empieza con un macabro asalto a un profesor de instituto por el cual los Mossos d'Esquadra de Lleida inician una investigación. A través de esta investigación la autora nos enseña cual es el día a día de los policías que intervienen en ella, tanto a nivel laboral como personal.
Aunque por los hechos que se relatan, una historia de venganza por malos tratos y abusos, podría ser una historia muy macabra, la autora no se recrea en ello. Donde sí que entra en más detalle es en la construcción de los personajes, quizás en algún caso demasiado, pero no es exagerado.
Si os gustan los libros de investigación policial, y también de investigación periodística (y conocer como interactúan las dos profesiones), y que muestren el lado más oscuro de los seres humanos, este libro os gustará seguro.
¿Conocéis la editorial Llibres del Delicte? En algún momento os he hablado de ella. Su misión es editar libros del género negro escritos por autores catalanes y recuperar la tradición de excelentes autores y colecciones de obras que desde siempre ha situado a la novela negra como uno de los géneros tradicionales de la literatura catalana.
M'he quedat una mica a mitges amb aquesta novel·la negra...El desenllaç me'l vaig veure venir moooolt d'hora (tot i que el gir final, final, finalíssim no se'm va passar pel cap en cap moment).
És àgil de llegir i l'he finiquitat en un dia però se m'ha quedat curtet. Trobo que és molt bon llibre per sortir d'un bloqueig lector perquè de seguida t'atrapa.
Es un libro que engancha, pero al terminarle siento que me falta algo, una segunda aparte o algo, ya que he terminado y me he preguntado "¿y? ".
Estoy igual que cuando le he empezado, me ha faltado más misterio, más come dura de cabeza por parte de la escritora hacia los lectoras a la hora de averiguar quién era el/la culpable.
Bona feina de Ramona Solé, que demostra controlar els ritmes narratius i ho fa amb destresa. Es nota el treball de documentació i recerca oferint-nos un treball molt digne amb tocs frenètics cap al final del relat on s'accelera el ritme de les escenes, gairebé cinematogràfiques. Molt bon treball.
"Bisturí" de Ramona Solé ens submergeix en una trama original ambientada a Lleida, on un professor d'institut es troba amb les mans amputades. La mort no sempre és el pitjor càstig és una frase que defineix aquesta novel·la. Després de l'agressió del professor d'institut, n'apareixen d'altres, i les víctimes ja no ens semblen gaire víctimes. Malgrat que té un inici i personatges interessants he trobat la trama previsible, Crec que hi ha un debat interessant sobre la revenja, la justícia i les conseqüències de les decisions, però aquests debats es perden una mica en una trama que m'ha resultat poc complexa. De seguida intuïes per on anava la cosa i la trama perdia tensió. És un thriller àgil i entretinguda, molt ben escrit i ambientat.
Tot i que inicialment em vaig agobiar amb tantíssims noms i càrrecs de mossos d'esquadra, he de dir que la novel·la és d'aquelles que enganxen. Ben filada i amb un ritme xulo, una molt bona novel·la negra!
A un hombre le cortan las manos. Le dejan un papel con la explicación t se lo traga. No duce nada. Quien está tomando las manos de las personas,? Muy bueno
"La mort no és sempre el pitjor càstig" és una frase que defineix perfectament aquesta novel.la negra on, tot i l'aparença de la portada, no hi trobarem escenes excessivament cruels. Cruels son els fets que motiven que a determinades persones se'ls amputi les mans. Un acte que preten fer justícia, que busca el patiment de qui tant mal ha fet. Sovint les penes o sancions imposades en un jutjat ens semblen "poca cosa" en comparació al mal que s'ha generat a les víctimes i, en aquesta novel.la, hi ha qui es pren la justícia per la ma. La primera escena és d'allò més impactant i et genera necessitat de llegir per saber més sobre el cas. Els policies, Mossos d'Esquadra que duen a terme la investigació son personatges molt ben definits i podem conèixe'ls més enllà de la seva feina. Relacions d'amistat , relacions familiars i amoroses i unes localitzacions de la ciutat de Lleida molt ben definides donen forma al Bisturí que no cesa.
Arribat al final de la lectura t'adones que no estàs al final del cas i que una segona part ha de resoldre els dubtes pendents.
En aquesta novel.la no mor ningú. És un fet que m'ha agradat força i fins i tot hi havia moments de la lectura que ha deixat d'importar-me excessivament qui eren els autors dels fets i he gaudit molt de les relacions personals de l'equip d'investigació i dels procediments policials.