Una noia viu els canvis de l'adolescència en un idíl·lic internat femení al bell mig de la campanya, pràcticament aïllat de la resta del món. A petició d'una de les seves professores, escriu en un quadern la crònica dels seus dies de llum i dels seus dies foscs, i el resultat és una història corprenedora plena de bellesa i misteri.Íntima i èpica, poètica i directa, fantàstica i vera, aquesta narració singular farcida d'enigmes i de sensualitat ens porta a indrets desconeguts per camins poc fressats. Llegir-la és descobrir un nou món de vius colors i potser també d'ombres inesperades. Voleu penetrar els seus secrets? La present edició integral és l'única reconeguda per la seva autora: completa, genuïna i rigorosament revisada, amb milers de diferències respecte a altres edicions.
Obra de ciència-ficció feminista, amb un argument original en la literatura catalana com és un món postapocalíptic on només han sobreviscut les dones i creen un règim pacífic i equilibrat amb la naturalesa. Utopia/distopia crítica bastant més interessant per l’ús del llenguatge que per la trama, que no sorprèn gaire.
Només amb un parell d'idees realment interessants no es fa una bona novel·la, i menys si està escrita amb un llenguatge tan artificial i que en certs moments s'arriba a fer feixuc.
(Possiblement si no hagués estat un pèl condicionada i algunes coses m'haguessin semblat una mica bèstia li hauria posat 3 estrelles).
Una distopia diferent, en un món on només queden dones, amb un llenguatge arcaïtzant i feminitzat (el pronom de complement indirecte en plural no és "els" o "-los" enclític sinó "les" i els participis dels verbs estan en femení molt sovint). També es pot llegir com una al·legoria sobre la transfòbia.
Es molt llarga la llista dels homes que han contribuït a fer millor la nostra societat, malauradament també n’hi ha hagut d’altres que han ocasionat molt dolor i destrucció a la nostra societat. Com sempre els “dolents” fan més soroll que els bons, i amb un pensament esbiaixat per aquests fets es pot arribar a pensar que eliminar la maldat del món passa per erradicar els homes. D’això i de molt més, ens parla la novel·la premiada amb el “Premi Roc Boronat” del passat 2020.
“Y” de la Violeta Richart, editat per Amsterdam.
La història ens situa en un futur sense concretar, pacífic i civilitzat, on trobem una societat utòpica on tothom viu en harmonia amb la natura, amb la particularitat que només hi conviuen les dones. Seguirem la veu d’una noia adolescent, que té les preocupacions pròpies de la seva edat: el primer amor, el despertat sexual, els dubtes sobre el futur... Però amb un tema que la neguiteja molt i, es que no li ha vingut la primera menstruació i a la resta de les seves companyes, si. En aquesta societat, es celebra la primera comunió quan les noies tenen la seva primera menstruació, essent un ritus per a festejar el pas a la vida adulta. A l’intentar buscar respostes al que li pot passar, descobrirà un secret sobre ella mateixa, a la vegada que s’anirà esquerdant la perfecció del món que l’envolta.
La novel·la ens presenta una societat única i exclusivament organitzada per dones, dels homes no se’n té noticia. No sabem què se n’ha fet, ni tampoc quant temps d’allò que al llibre s’anomena “món antic”. El poc que sabem, es que els homes es van extingir juntament amb un món que ells governaven i que anava cada cop pitjor.
El nou món que es planteja en la novel·la està orientat a viure amb harmonia amb la natura i a respectar el cicle natural de les coses. Trobem referències a l’ús que en fan de les energies renovables i on la tecnologia està orientada a fer el món més sostenible.
Un dels aspectes més destacats de la novel·la és la feminització del llenguatge, com ens trobem en una societat formada totalment per dones, la llengua també ha evolucionat i resulta molt interessant la naturalització de l’ús del gènere femení al llarg de tota la lectura.
“Y” és un clam feminista que ens vol fer crítics amb la nostra societat, per tal que revisem el sistema de valors imposats i acceptem la diferència sense por ni prejudicis.
Les critiques mediocres al llibre, com la mínima ressonància que ha tingut, demostra que ser escriptor de talent en aquest petit pobre país, no paga la pena. Millor vendre ensaïmades.... Sra Richart, un llibre exquisit. Si em permet de dir-ho, amb un deute amb Margaret Atwood que no li resta valor, ans al contrari. Gràcies.
Tot i que saps què passarà, vols continuar llegint. Utilitza un llenguatge diferent, i tot i no ser la meva obra distòpica preferida, planteja un escenari interessant. Potser esperava quelcom diferent del final i per això no li poso la cinquena estrella, però val la pena llegir-lo.
Un estil d'escriptura molt bonic i interessant, però m'hauria agradat mes desenvolupament del món on viuen, la premisa es molt original i no s'explota prou. El final no m'ha agradat, per ser força decepcionant, però entenc que es com tenia que ser.
Un llibre corprenedor, al que només l'hi vull retreure una cosa: trobo a faltar la revolta, enlloc de l'acceptació. Però és un llibre per llegir Val molt la pena. I no en dic res més perquè seria un "spoiler", i no desitjo fer malbé una lectura tant bonica.
M'agrada la idea de la novel•la però se m'ha fet llarga la primera part en que s'explica com les dones d'aquest nou món fan el seu dia a dia. El descobriment de l'amor que s'hi fa és tendre. Tan tendre com dura es fa l'última part. M'ha agradat llegir-lo però tenia ganes d'acabar-lo.