What do you think?
Rate this book
L’home que es va perdre
Lluís Frederic Picàbia perd la promesa. Una mica més tard, perd la cigarrera. Més tard, encara, deu paraigües, un rellotge de polsera, una pinta de la seva mare al Cel sia, tres màquines fotogràfiques, divuit bastons, dos monocles, una maleta, quatre impermeables, tretze pipes, tres carteres, una secretària -la senyoreta Virgili-… Perdre es converteix en un ofici, en el qual Picàbia fa meravelles: un edifici de vint-i-quatre pisos de la Cinquena Avinguda de Nova York, tres elefants a la ribera d’un riu, mil vuit-cents Fords a Honduras, al mig d’un autòdrom, cinc mil criatures xineses a Tampico (Mèxic), les joies de la Corona sueca…
162 pages, Hardcover
First published January 1, 1929
2 people are currently reading
58 people want to read
About the author
Francesc Trabal
19 books6 followersFrancesc Trabal was born in Sabadell, Spain, in 1899, and passed away in Santiago, Chile, in 1957.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 6 of 6 reviews
February 10, 2015
El hombre que se perdió fue el primer libro que leí en catalán y resultó ser todo un descubrimiento. Me encantó. Por él entré en contacto con una literatura rica e ingeniosa que por lo visto es en gran medida desconocida en el resto del mundo. Veo aquí elementos de una especie de realismo mágico y humor o sátira mordaz que son muy característicos de la literatura catalana y que encuentro, también, en otros autores como Pere Calders y Pau Faner. A este último, menorquín, parece que lo ha excomulgado la Generalitat de Cataluña porque, en los últimos años, dejó de escribir exclusivamente en catalán para alternar con libros en castellano. Lo digo porque en la librería y Centro Cultural Blanquerna de Madrid, que actúa como “embajada” de la Generalitat, ya no es posible encontrar ninguna de sus obras, mientras que estas sí se vendían en los 90, cuando Faner todavía no había empezado a usar el castellano en sus historias.
Procuraré dar una breve idea de ese hombre “que se perdió”: trata sobre un millonario que un día extravía su cartera y, aunque puede prescindir perfectamente de ella, se le mete entre ceja y ceja que la tiene que recuperar. Para ello dedica, a lo largo de meses, la mayor parte de su tiempo, atención y recursos, hasta que finalmente la recupera. Pero entonces, tras la alegría inicial, le da un bajón: la búsqueda de la cartera había dado un sentido a su vida y, ahora que se queda sin objetivos, se deprime. Para combatir ese vacío, comienza a organizar “pérdidas” cada vez más espectaculares y audaces...
Procuraré dar una breve idea de ese hombre “que se perdió”: trata sobre un millonario que un día extravía su cartera y, aunque puede prescindir perfectamente de ella, se le mete entre ceja y ceja que la tiene que recuperar. Para ello dedica, a lo largo de meses, la mayor parte de su tiempo, atención y recursos, hasta que finalmente la recupera. Pero entonces, tras la alegría inicial, le da un bajón: la búsqueda de la cartera había dado un sentido a su vida y, ahora que se queda sin objetivos, se deprime. Para combatir ese vacío, comienza a organizar “pérdidas” cada vez más espectaculares y audaces...
December 1, 2024
Ressenya al blog: https://llegirperviurealtresvides.blo...
Qui no ha perdut mai unes claus o unes monedes? Qui no ha estat buscant un paraigües plegable per tot arreu sense saber ben bé on podia haver-se amagat? I els mitjons desaparellats? I les arracades (o les tanques d'arracades) que també s'amaguen qui sap on? Però… i aquella il·lusió i alegria que sentim quan trobem allò que havíem estat buscant i que havíem donat per perdut?
Aquesta joia és la que sent Lluís Frederic Picàbia, el protagonista de "L'home que es va perdre", després de perdre i retrobar una cigarrera que té un valor sentimental molt especial per ell; la hi havia regalat la seva expromesa Sílvia. Picàbia és un burgès barceloní que porta una vida monòtona i assentada, sense grans emocions ni aventures, a l'espera de casar-se amb la seva promesa, Sílvia, fins que un dia ella decideix acabar amb el nuviatge i el món de Picàbia s'enfonsa. Com una ànima en pena, es passeja per Barcelona fins que experimenta una forta emoció; la de retrobar un objecte especial que creia haver perdut per sempre.
A partir d'aquest moment, Lluís Frederic converteix el fet de perdre i trobar en el seu motiu de viure i en el seu negoci. Tanmateix, cada vegada necessita perdre “coses” més grans i impressionants per seguir sentint la pujada d'adrenalina. Així, es perden objectes en grans quantitats, persones, animals, pisos, cotxes… fins que, com diu el títol, s'acaba perdent ell mateix.
"L'home que es va perdre" és una novel·la surrealista que parodia les peripècies de Lluís Frederic per abordar una qüestió transcendental: la pèrdua de la pròpia identitat (que en aquesta novel·la és portada a l'extrem).
Ja havia llegit una altra obra de Trabal, Quo vadis, Sànchez?, en aquella ocasió amb un acompanyament docent que em va permetre copsar detalls i matisos que, probablement, en aquesta ocasió m'he perdut.
En general m'ha agradat abordar aquest clàssic de la literatura catalana, m'ha semblat una lectura interessant, però cap a la meitat de la història se m'ha fet una mica pesada i repetitiva tanta pèrdua. El final, però, m'ha semblat molt bo.
Qui no ha perdut mai unes claus o unes monedes? Qui no ha estat buscant un paraigües plegable per tot arreu sense saber ben bé on podia haver-se amagat? I els mitjons desaparellats? I les arracades (o les tanques d'arracades) que també s'amaguen qui sap on? Però… i aquella il·lusió i alegria que sentim quan trobem allò que havíem estat buscant i que havíem donat per perdut?
Aquesta joia és la que sent Lluís Frederic Picàbia, el protagonista de "L'home que es va perdre", després de perdre i retrobar una cigarrera que té un valor sentimental molt especial per ell; la hi havia regalat la seva expromesa Sílvia. Picàbia és un burgès barceloní que porta una vida monòtona i assentada, sense grans emocions ni aventures, a l'espera de casar-se amb la seva promesa, Sílvia, fins que un dia ella decideix acabar amb el nuviatge i el món de Picàbia s'enfonsa. Com una ànima en pena, es passeja per Barcelona fins que experimenta una forta emoció; la de retrobar un objecte especial que creia haver perdut per sempre.
A partir d'aquest moment, Lluís Frederic converteix el fet de perdre i trobar en el seu motiu de viure i en el seu negoci. Tanmateix, cada vegada necessita perdre “coses” més grans i impressionants per seguir sentint la pujada d'adrenalina. Així, es perden objectes en grans quantitats, persones, animals, pisos, cotxes… fins que, com diu el títol, s'acaba perdent ell mateix.
"L'home que es va perdre" és una novel·la surrealista que parodia les peripècies de Lluís Frederic per abordar una qüestió transcendental: la pèrdua de la pròpia identitat (que en aquesta novel·la és portada a l'extrem).
Ja havia llegit una altra obra de Trabal, Quo vadis, Sànchez?, en aquella ocasió amb un acompanyament docent que em va permetre copsar detalls i matisos que, probablement, en aquesta ocasió m'he perdut.
En general m'ha agradat abordar aquest clàssic de la literatura catalana, m'ha semblat una lectura interessant, però cap a la meitat de la història se m'ha fet una mica pesada i repetitiva tanta pèrdua. El final, però, m'ha semblat molt bo.
February 1, 2019
¿No heu llegit encara Francesc Trabal? Una absolut descobriment. L'argument ja el teniu més amunt: ¿Què pot passar-li a un home que s'aficiona perdre coses?
Una escriptura pulcra, sarcàstica, a voltes dolça, a voltes mordaç. Una trama plena de girs absolutament delirants que l'emparenten amb la literatura bizarra del segle XXI, un llibre que sembla un divertimento i prou, però que quan has enllestit et deixa amb la boca oberta i pensant: ¿Va ser escrit l'any 1929? Imprescindible per entendre l'entrada de la literatura catalana a la més absoluta modernitat, i sobre tot, per descobrir el gran mestre de Quim Monzó.
Una escriptura pulcra, sarcàstica, a voltes dolça, a voltes mordaç. Una trama plena de girs absolutament delirants que l'emparenten amb la literatura bizarra del segle XXI, un llibre que sembla un divertimento i prou, però que quan has enllestit et deixa amb la boca oberta i pensant: ¿Va ser escrit l'any 1929? Imprescindible per entendre l'entrada de la literatura catalana a la més absoluta modernitat, i sobre tot, per descobrir el gran mestre de Quim Monzó.
January 22, 2021
bffff a veure aquest em va agradar molt sobretot la idea principal, l'únic que a mesura que avança el llibre s'hi barreja una història d'amor que recordo molt mainstream i que no anava en la línia principal que m'agradava tant però per la resta molt guai!
March 28, 2021
No està malament...
July 14, 2023
Lectura força entretinguda. Si l’encares amb les expectatives que li corresponen segons el context, és una obra prou bona.
Displaying 1 - 6 of 6 reviews