(Igualada, 1978) es un escritor y editor. Ha publicado la novela "L'últim dip" con la editorial Spècula y diferentes relatos. Ha recibido la mención de honor en el Primer Premi Bagaleu de Ficció Climàtica y algunos de sus relatos han sido premiados y publicados en diferentes antologías, como “El puente eterno” (Ende interminable) o “La muerte del pirata Roberts” con Tinta Púrpura Ediciones. Es fundador y editor de la revista de cuentos y relatos ilustrados Narranación, y codirector y locutor del programa de radio del mismo nombre (emitido en Ràdio Igualada, Ràdio Vilanova del Camí y en formato pódcast). También organiza y participa en diferentes eventos culturales relacionados con la literatura y la ilustración.
Una bona mostra del relat fantàstic actual, amb molt bones apostes narratives i gràfiques que donen una visió molt moderna i agradable al format de la revista. Els relats són tots d'un nivell molt elevat. N'anomeno algun; Ester Enrich i Ruy d'Aleixo, dos mestres literaris, i la descoberta de la Berta Creus, una gran narradora també, com totes i tots els altres. M'he perdut en el relat en anglès, ja que no domino l'idioma tant com m'agradaria. En aquesta valoració no tinc en compte el meu relat, tanmateix és un honor el fet d'haver compartit espai amb tots els mestres que m'envolten, narradors i il·lustradors, començant per l'Antoni Garcés, que ha fet una il·lustració central magnífica a qui miro de fer companyia amb el meu relat, esperant que el nivell sigui com el que jo he vist en tots els companys de viatge. Destacar també l'article de l'amiga Karen sobre el gènere fantàstic que dona amb una pinzellada, un repàs a la nostra actualitat, d'on venim i on anem, si això es pot debatre. Una revista de lectura i visualització molt recomanable. No li poso cinc estrelles, perquè no em semblaria ètic, quatre ja és una valoració molt alta, que per altra banda, es mereix de sobres.
La meva quarta lectura de Narranación, aquesta vegada capítol 6. La coberta d'aquest número és el meu favorit dels tots dels números fins aquest moment i és fet per Esdras Cristóbal. La revista és sublim amb bons relats i il·lustracions.
M’ha gairebé flipat que aquest número de la revista té un relat de Ruy d’Alexio, “Dietari de 2982.” Crec que ell és uns dels meus favorits autors catalans. Però em sembla que m’agraden essencialment tots els autors catalans, però recordo gaudint molts els seus llibres “Lampun” i “Els Noms dels seus Déus” publicats per Males Herbes. Però no recordo molt d’aquests llibres perquè potser llegeixo massa i no tinc una bona memòria ha, ha, ha… Doncs, el relat és un relat de ciència-ficció amb alguns tocs de l'humor que m’han fet riure. És divertit però al mateix temps és una mica trist. No vull viure mil anys, en particular si tinc tant descendència com el protagonista. I la il·lustració d’Edu Iee pel relat és molt i molt ben fet.
Un altre relat què m’ha agradat en particular és un que també va ser en el pòdcast, “L’enviat” de Ferran d’Armengol. El relat posa una qüestió filosòfica interessant i potser una què no té una bona resposta. I l’altre relat també en el pòdcast “El telèfon” d’Ester Enrich és una mica inquietant i m'ha fet incòmode perquè el protagonista és una mica com jo, però és un relat bo.
L’article de Karen Madrid, “Hibridisme de gènere, oportunitat o inconvenient?” és interessant. Ella posa qüestions que m’han fet pensar. Personalment m'agrada l'hibridisme. Fa la vida més interessant. Ella va dir en l'article una cosa que m'ha recordat alguna cosa que George R. R. Martin va escriure sobre el plaer de trobar llibres de totes gèneres mesclats en la tenda quan ell estava un xic.
Moltes gràcies i llarga vida a la nació de contes i relats il·lustrats!