La muntanya i la fadrinesa són dos perifèries. Perifèric és allò que no és central, allò que és extern i estrany. Extern al centre; estrany a l’hàbit. Alhora que perifèriques, les muntanyes i les fadrines són, a més a més, marges ambivalents, ja que els seus atributs oscil·len entre l’atracció i el rebuig, la temptació i l’hostilitat. I de la mateixa manera que la muntanya no és un lloc per a viure però s’hi viu, la fadrinesa no és un estat per a estar però s’hi està. Arran d’esta constatació, ens hem proposat aprofundir en les experiències d’esta condició biogràfica “marginal”. Fadrines mostra l’exploració de models no exclusius ni excloents de ser dona. El llibre present és el resultat d’eixe focus investigador.
Omg, fantàstic! Mai havia llegit cap estudi d'antropologia, però aquest llibre em va cridar l'atenció des del primer moment en què vaig llegir el seu títol. És súper interessant! Posa al teu abast diferents perspectives de la fadrinesa, del trencament social que això suposa però també de la perpetració de determinades pràctiques patriarcals. M'ha agradat molt la segona part del llibre, en què les autores han explicat tot el procés per dur a terme el treball. Molt guai.