Planimetria d'una família feliç

by Lia Piano

"Els llibres encara eren arbres, i allà on els posaves hi feien arrels. Si hi havia llibres volia dir que allò era casa. Finalment ens ha­víem aturat."

El pare sap dibuixar el món, desafia la força de la gravetat i construeix una embarcació de vela al soterrani. La mare és bellíssima, calça talons alts i està envoltada de piles encara més altes de llibres. La Maria, la mainadera, parla un calabrès tancat, no sap llegir i té un cor més gran que l’enorme jardí de la casa. Els fills són tres: el Marco, víctima dels primers embats de la pubertat, el Gioele, afectat per un tartamudeig incontrolable i una perillosa passió per la química, i la "tapdebassa", que des de l’alçada dels seus sis anys observa i explica. I després, hi ha la casa: la vil·la protegida per un mur a dalt del turó, amb Gènova als peus, on la família acaba d’instal·lar-se per intentar d’una vegada esdevenir normals.

Amb l’encant inconfusible d’obres com La meva família i altres animals, de Gerald Durrell, Lia Piano barreja memòria i invenció en un relat deliciós, tendre i ple d’humor i d’intel·ligència, una visió pletòrica d’un paradís –la infantesa– que en aquest cas no és perdut perquè es conserva amb tota la seva vida en aquest llibre.

Genres: Fiction

194 pages, Paperback

First published August 28, 2019

Reviews

[Annalisa · Rating 3 out of 5]

Mi aspettavo un racconto autobiografico, trovo invece una narrazione sul filo dell’iperbole, dell’esagerazione che avvolge con ironia personaggi, episodi e descrizioni, attraverso la quale in controluce sembra di poter cogliere qualche elemento di verità. Alcune pagine decisamente divertenti, nel complesso però per me non del tutto convincente.

[Xavier Pueyo Díaz · Rating 5 out of 5]

És una meravella. Una joia delicada, poètica i espiritual. Màgica. Escrita des de dins. Una delícia, mig irreal, delicat i delirant. Molt divertit, a estones. És una visió des d'una criatura, des de la seva alçada. I el final és espectacular. Tant, que no acabes de saber com acaba, però intueixes una mort felliniana, surrealista, com d'una pel·lícula bufa. Molt bo. Passa volant. M'ha agradat molt, i m'ha resultat inesperada.

[Ari · Rating 4 out of 5]

Este libro fue mi compañero de café durante muchas mañanas, simplemente porque fue una historia que me hacía sentir fresca y en casa.

Natalia tenía razón, es un libro muy especial. Sus descripciones detalladas de la casa, la dinámica familiar desde los ojos de la hermana pequeña, el humor, la inocencia y la simplicidad de ser feliz te atrapa durante la historia.

Admito que voy a extrañar a los hermanos con sus perros, sus gallinas y los regaños de María.

Gracias @nati por la recomendación y el libro, eres la mejor <3

[neus h. donate · Rating 3 out of 5]

"Els llibres encara eren arbres, i allà on els posaves hi feien arrels. Si hi havia llibres volia dir que allò era casa."

[Silvia · Rating 4 out of 5]

Non c’è dubbio questo è un libro sulla famiglia, sui ricordi d’infanzia, sulle avventure stile Goonies che si potevano vivere in un giardino selvaggio ed in una casa antica, tutta da scoprire e piena di misteriose presenze. È ironico quanto basta, come lo può essere il ricordo di chi è stato bambino divertendosi mentre cercava di interpretare il mondo degli adulti.
•
Trovo però che la più grande lezione di questa storia sia sulla “normalità”. Si perché credo che “normale”, per ognuno di noi è ciò a cui siamo “abituati”. E allora può essere normale arrampicarsi su un albero, indossare un cappello con la bandierina o lasciare la cena al fantasma che vive in casa.
•
Arriverà sempre qualcuno che dirà che ciò che facciamo “non è normale”, che ci vorrà condurre su altri binari, di un’altra normalità.
•
Anch’io ho i ricordi di me bambina e degli immancabili confronti con “le case degli altri”.
L’orto del vicino in fondo è sempre più verde.
•
Ecco io non credo che sia corretto parlare di “ricchezza nella diversità” perché nel “diverso” c’è sempre un paragone, con chi non si sa. Diverso da chi, da cosa?
Credo ci sia “ricchezza nella normalità” e ognuno di noi ha la sua e come tale andrebbe rispettata, soprattutto se rende felici, sereni, allegri ... creativi.
•
Ero affascinata dall’idea di conoscere un Renzo Piano papà, ma ho trovato molto di più, ho trovato una libertà d’animo e di pensiero, forse l’insegnamento più grande.
•
È stato difficile allontanarsi da quelle pagine di scorribande infantili, forse come lo è entrare nell’adolescenza e vedere tutto cambiare.

[Sibilla · Rating 4 out of 5]

Il romanzo perfetto per chi ha sognato un’infanzia incantata.
Una famiglia perdutamente felice è quella che crede nella libertà, che attacca cartelli a ogni porta con scritto Vietato vietare, che vive nell’estro e nella creatività, che non conosce barriere, che costruisce uno scaffale lungo 307 metri perché i libri vanno in ogni stanza, e che stende materassi in salotto per vedere le stelle.
In questo magnifico libro, la realtà si mescola alla finzione in un connubio perfetto. Lo humor è contagioso e più di una volta mi sono trovata a ridere di gusto. Lia attraverso queste pagine ci insegna a sorridere e ridere di noi stessi , come mantra salvifico

[Irene · Rating 3 out of 5]

Va ser un llibre força divertit i curiós. Està bé. Per donar-vos-en una idea, em va recordar a la pel·lícula de Capitán Fantástico, la de la família americana súper poc convencional. Ho dic per la part de la família poc convencional, que els arguments són molt diferents. Aquest llibre, de fet, em va fer por en alguns moments que tingués una moraleja semblant a la de la pel·lícula que us he dit, però és molt diferent.

[Caro · Rating 3 out of 5]

Un poco exagerado por parte de la editorial el comparar esta novela con Mi familia y otros animales.
La novela es divertida, una familia peculiar visto desde los ojos de la hija más pequeña, cada miembro de la familia tiene un toque especial y sin olvidar a la chica calabresa que ayuda en la casa. La relación entre los hermanos, la libertad que disfrutan en una enorme casa con un espléndido jardín y un final apoteósico.

[Gemma Bravo · Rating 2 out of 5]

En realitat no l'he acabat. Ho he intentat, però m'he cansat.Tota l'estona tenia la sensació de llegir una història ja explicada, o potser afusellada d'altres. Distreta i divertida si no tens els precedents de La meva família i altres animals d'en Gerald Durrell o Som una família de Fabio Bartolomei.

[Eva · Rating 5 out of 5]

Maravillosa novela sobre la infancia peculiar de la propia escritora, en una familia singular. Descarada y fresca. De fácil y rápida lectura. Una vida políticamente incorrecta que todos hubiésemos querido vivir.

[Alax Rourera · Rating 4 out of 5]

Una lectura divertida i fàcil de llegir, una família molt disfuncional però unida, i moltes gallines.

[Natalia · Rating 5 out of 5]

un libro lleno de hiperboles, chistes y metaforas. me encanto, una vez mas demostrando al mundo que capaz ser "normal" o seguir lo que se considera comun es lo que te hace un comun, uno mas del monton. aspiro a ciertas cosas de este libro, de verdad 10/10.

espero que te guste ari

muchas gracias a la tzai<3

[Maria · Rating 3 out of 5]

3'75.

Llegit d'una volada, sens dubte és un llibre per desconnectar, passar una bona estona i riure amb aquesta família. M'ha recordat una mica als Durrell però en versió italiana. Ah, i amor infinit amb la tapdebassa, quina nena! <3

[Denise · Rating 1 out of 5]

Stucchevole

[Mayka Lozano · Rating 3 out of 5]

3,5

[Marta Folgarait · Rating 5 out of 5]

Una famiglia stramba, sicuramente fuori dalla norma, ma sicuramente felice. Una lettura leggera, simpatica ma che ogni tanto ci vuole per allegerire la giornata

[Pandèmia de llibres · Rating 2 out of 5]

2,5 ⭐

No sé que he llegit...

[Imma Permanyer · Rating 4 out of 5]

This is what I call a “Summer Book”. Personally, I miss light-hearted books that simply explain a (extra)ordinary story of a simple family or character.

I find that, these days, some authors saturate characters overcomplicating their personalities in order to develop an “interesting” and “unique” storyline. “Planimetría de una familia feliz” offers a fresh look into a fun and eccentric family, where being naive, creative and different is encouraged. The evolution of the family brings different emotions to the reader, but never fails to make you smile. You root for the characters, embracing and envying their childishness.

Piano reminds us of the undeniable power of breaking stereotypes, following your instincts, and loving your family. I got this book for Sant Jordi, and I would definitely recommend it. Not long at all, it will make anyone smile, as it certainly made me smile (and laugh), a few times, on the tube on my way to work.

[Meli · Rating 4 out of 5]

Me compré esta pequeña gran novela en la tienda del Centro Botín en Santander. No conocía a la autora, pero ahí estaba llamándome, con esa portada que me trasladaba a una infancia feliz, esa infancia que tenemos en nuestro ADN, a veces real, a veces imaginada, y siempre deseada. La historia de una familia extraordinaria en un mundo real que por más que intenta ceñirla a unas reglas, horarios, costumbres no lo consigue. todo narrado desde el punto de vista de una niña, esa que mira todo con ojos nuevos, esa que todos llevamos dentro.

[Rubén · Rating 5 out of 5]

Delicado, emotivo y muy divertido. La autora nos narra con gran sentido del humor y a través de sus ojos de niña los años que pasó junto a su familia en la casa familiar de Génova. Una familia totalmente disfuncional y alejada de la "normalidad" aunque... ¿Qué significa en realidad ser "normal"? ¿Y quién quiere ser "normal"?

[Giorgia Scalise · Rating 4 out of 5]

Il libro è meraviglioso, nonostante la copertina inguardabile. Lia Piano ha una voce fresca, vivida, fatta di colori, odori... sensazioni nitidissime, nell'assurdo mondo della casa che ospita la nana e la sua famiglia felice.

[Belén Ch. · Rating 3 out of 5]

Entretenidillo, un poco plano. Lo mejor la atmósfera creada, el ambiente y la relación entre los hermanos. Me parece muy generosa la comparación con Mi familia y otros animales. No sé si la traducción es regular o si es q está escrito de forma extraña.

[Giulia Giacomelli · Rating 5 out of 5]

Stile fenomenale e fresco per raccontare, dal suo buffo punto di vista, l'infanzia molto naive di una bambina che si destreggia fra le sfortunate avventure di una famiglia decisamente sui generis. L'ho adorato, lo consiglio assolutamente!

[Olga · Rating 5 out of 5]

Genial!

[Mireia V. Font · Rating 5 out of 5]

Un llibre molt d’estiu. Bonic i tendre. Perfecte per llegir a la platja o de vacances.

[Vicenç Estruch · Rating 1 out of 5]

Radiografia d’una familia estravagant que vol ser normal. No he sabut identificar cap realitat que m’enganxes. M’he aburrit molt

[Angy · Rating 5 out of 5]

Meravellós!!!!!!!!!!!

[Dolors · Rating 4 out of 5]

Història d'una família instal.lada en la hipèrbole, vista amb els ulls de la filla més petita. Dels llibres que deixen amb un somriure als llavis.

[Laia • vidaentrellibres · Rating 3 out of 5]

és una novel·la breu en què la protagonista -una petita tapdebassa de sis anys- fa una radiografia de la seva família. Una família que lluita "per ser normal" al centre d'una Gènova particular.

Hi ha un pare que construeix una embarcació de vela al soterrani de casa, una mare amb talons envoltada de llibres, un germà -el Marco- al cor de la pubertat i l'altre germà -el Gioele- que tartamudeja mentre experimenta amb la química. I hi ha la Maria, la mainadera, que és analfabeta però no d'emocions. I finalment hi ha la tapdebassa, la protagonista de 6 anys que ens narra la història, i que des dels seus ulls d'infantesa dibuixa la seva família. Imperfectes però plens d'humor.

Una oda a les famílies, a les seves singularitats i personalitats. Perquè la família perfecta no existeix, però com apunta el llibre "el que sí que existeix és molt de marge de millora".

M'ha agradat, bastant, comença molt bé i va baixant la intenistat de la història, o així ho he viscut jo. Però és un relat emblemàtic com pocs.

[Sara · Rating 3 out of 5]

“A casa nostra le parole correvano come nuvole. Il canto di Maria, le sillabe di Gioele”

“Avevamo imparato che se non riesci alla prima devi riprovare, ma se fa ancora schifo alla trentesima forse lo devi ripensare. E che tutto, ma proprio tutto, pesa. E se decidi si sollevarlo devi tenerne conto”

“Stavamo per salpare: addio maestra Luciana Meghini vedova Canizzi, addio Marinella. Lascio a voi la cotoletta alla milanese senza masticare a bocca aperta. Ricordateveli voi tutti i prima: le mani prima di mangiare, il Padre Nostro prima di dormire, la mano davanti alla bocca prima di sbadigliare. Giocateci voi con la Barbie reginetta del ballo”

“Avevo capito che in tutte le preghiere c’era sempre, più o meno nascosto, un ricatto. Tu dai una cosa a me, io ne do una a te”