En aquesta obra, Lluís Balsells ens recrea un imaginari que fuig de la funcionalitat per oferir-nos un text que no vol ser només una història, sinó un laboratori narratiu d’imatges potents i finals que sempre fan referència a la paraula com a última i indiscutible protagonista. Uns contes que acaben creant una novel·la, una novel·la que es revela metaficció dins d’un joc d’alt valor literari.
Aparentment ‘Danielàndia’, de Lluís Balcells i editat per @editorialtripode és un recull de contes que comparteixen una Daniela com a personatge protagonista o secundari; l’aigua i referències metaliteràries. Però això és només aparentment, perquè a mesura que avances en la lectura dels contes te n’adones que a través d’ells vas descobrint fragments d’una mateixa història. És la mateixa Daniela a tots els contes; o potser, més ben dit, diferents versions de la mateixa Daniela. A ‘Danielàndia’ l’autor juga amb qui llegeix i reinterpreta els fets, aporta nous detalls... Interpreta i reinterpreta. Un experiment narratiu que potser no està fet per a qualsevol lector o lectora però que a mi m’ha semblat molt interessant, especialment totes les referències metaliteràries. Està escrit, a més, amb una narrativa molt elegant i cuidada, que m’ha agradat degustar poc a a poc. ~ Moltes gràcies @editorialtripode i @paraulesdetroia per permetre’m descobrir aquest llibre i l’autor.