What do you think?
Rate this book
Vladivostok
Abans de morir, la Magda, la dona del Tomàs, planejava amb ell un viatge a Vladivostok. Dos anys després, superat el dolor més intens, ell intenta trobar sentit al seu dia a dia com a vidu i jubilat: llegeix els llibres que ella va deixar pendents, recorre els turons de la seva urbanització en bicicleta i queda amb el seu millor amic, que insisteix a buscar-li una nova parella. L’estiu, però, canviarà completament amb l’arribada d’una nova veïna i el seu fill, i això farà que el Tomàs es replantegi què fer dels seus últims anys. Amb un to brutalment honest, Lluís Oliván fa un retrat d’una vellesa agredolça i d’una vida plena de contradiccions i de moments de vitalitat, i ens demostra que mentre seguim fent via podem afirmar que encara som vius.
«Lluís Oliván té la capacitat de fer entrar el lector en les vísceres dels sentiments.» Anna Ballbona Care Santos
«Expliqui el que expliqui, Oliván és capaç de crear una atmosfera, uns universos, que de per si justifiquen una lectura i que són fantàstics.» Joan Josep Isern, Cultura, Avui
«Oliván es mou amb comoditat en la curta distància que imposa en els seus relats i, com ja he dit, arriba a nivells d’excel·lència.» Víctor Gayà, El Temps
«La novel·la que ens lliura Oliván defuig reflexions transcendentals i tons elevats per construir un text d’una expressió força natural i col·loquial que, fins i tot, es permet d’involucrar el lector apel·lant-lo directament.» Jordi Marrugat, Els Marges
«Des de la seva primera novel·la, Lluís Oliván s’ha mostrat un narrador molt conscient de les condicions de la postmodernitat. […] Oliván utilitza els coneixements teòrics per explicar històries que funcionen narrativament alhora que interessen el pensament. […] L’acte de narrar esdevé un acte de coneixement i catarsi que permet “acabar de desfer els nusos” que ens llega el passat i que poden escanyar-nos.» Jordi Julià, Lletres del Grup del Llibre
«Oliván domina perfectament la creació de personatges […]. Les seves novel·les reflecteixen els problemes de la societat d’avui dia, i presenten personatges en un moment de transformació personal, possiblement de crisi. Aquests petits problemes concrets solen prendre una dimensió molt més global. […] Les novel·les d’aquest escriptor sempre permeten ser llegides com una mostra d’una problemàtica major.» Xulio Ricardo Trigo, Serra d’Or
«Les històries ens transmeten tota la seva força perquè l’autor ha sabut trobar un llenguatge precís i alhora evocador, perquè les paraules van lliscant ben endins de la nostra atenció, dotades d’una profunditat extrema. […] Alguna cosa ens diu que [aquest escriptor] comença a prendre volada, que haurem d’esperar amb candeletes obres futures.» Anna Ballbona, El 9 Nou
«En la narrativa d’Oliván fa l’efecte que res és casual, però té la virtut de fer-ho passar tot per natural, com si no pogués ser o dir-se d’una altra manera, com si ens mostrés un mirall exacte de la pell de què estem fets.» Revista de Lletres
«Hi ha un tret […] que Oliván sempre ha executat a la perfecció: l’exposició narrativa d’una conducta o d’un tipus humà mitjançant una acció concreta, dins de la qual un objecte serà crucial per simbolitzar la força expressiva d’aquell esdeveniment, d’un caràcter humà o d’una actitud moral.» El 9 Nou
«Hi ha una preocupació que titil·la amb força a les obres d’Oliván: es tracta dels conflictes familiars, les relacions complexes—fins i tot traumàtiques i irresoltes—entre pares i fills, i també les relacions de parella, la insatisfacció i el trencament.»
«Lluís Oliván té la capacitat de fer entrar el lector en les vísceres dels sentiments.» Anna Ballbona Care Santos
«Expliqui el que expliqui, Oliván és capaç de crear una atmosfera, uns universos, que de per si justifiquen una lectura i que són fantàstics.» Joan Josep Isern, Cultura, Avui
«Oliván es mou amb comoditat en la curta distància que imposa en els seus relats i, com ja he dit, arriba a nivells d’excel·lència.» Víctor Gayà, El Temps
«La novel·la que ens lliura Oliván defuig reflexions transcendentals i tons elevats per construir un text d’una expressió força natural i col·loquial que, fins i tot, es permet d’involucrar el lector apel·lant-lo directament.» Jordi Marrugat, Els Marges
«Des de la seva primera novel·la, Lluís Oliván s’ha mostrat un narrador molt conscient de les condicions de la postmodernitat. […] Oliván utilitza els coneixements teòrics per explicar històries que funcionen narrativament alhora que interessen el pensament. […] L’acte de narrar esdevé un acte de coneixement i catarsi que permet “acabar de desfer els nusos” que ens llega el passat i que poden escanyar-nos.» Jordi Julià, Lletres del Grup del Llibre
«Oliván domina perfectament la creació de personatges […]. Les seves novel·les reflecteixen els problemes de la societat d’avui dia, i presenten personatges en un moment de transformació personal, possiblement de crisi. Aquests petits problemes concrets solen prendre una dimensió molt més global. […] Les novel·les d’aquest escriptor sempre permeten ser llegides com una mostra d’una problemàtica major.» Xulio Ricardo Trigo, Serra d’Or
«Les històries ens transmeten tota la seva força perquè l’autor ha sabut trobar un llenguatge precís i alhora evocador, perquè les paraules van lliscant ben endins de la nostra atenció, dotades d’una profunditat extrema. […] Alguna cosa ens diu que [aquest escriptor] comença a prendre volada, que haurem d’esperar amb candeletes obres futures.» Anna Ballbona, El 9 Nou
«En la narrativa d’Oliván fa l’efecte que res és casual, però té la virtut de fer-ho passar tot per natural, com si no pogués ser o dir-se d’una altra manera, com si ens mostrés un mirall exacte de la pell de què estem fets.» Revista de Lletres
«Hi ha un tret […] que Oliván sempre ha executat a la perfecció: l’exposició narrativa d’una conducta o d’un tipus humà mitjançant una acció concreta, dins de la qual un objecte serà crucial per simbolitzar la força expressiva d’aquell esdeveniment, d’un caràcter humà o d’una actitud moral.» El 9 Nou
«Hi ha una preocupació que titil·la amb força a les obres d’Oliván: es tracta dels conflictes familiars, les relacions complexes—fins i tot traumàtiques i irresoltes—entre pares i fills, i també les relacions de parella, la insatisfacció i el trencament.»
232 pages, Paperback
Published May 24, 2021
44 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 7 of 7 reviews
May 28, 2021
Quan la Magda va faltar, la vida d'en Tomàs es va quedar aturada, en standby. Ja han passat dos anys i, ara que en té 66, comença a veure que el món de fora encara belluga. L'últim projecte de la Magda havia estat fer un viatge en autocaravana fins a Vladivostok. El vehicle no s'ha mogut del pati, allà on el van deixar. Potser ha arribat l'hora de posar-lo a punt. Com també de quedar amb amics, de relacionar-se amb la nova veïna i el seu fill... de tornar a viure, en definitiva. Quan finalment s'ho permet, la seva insípida existència quedarà completament capgirada.
'Vladivostok' situa el seu protagonista, un home jubilat i vidu, al final d'un procés de dol que l'ha arrestat i l'ha apartat del món. Un món que, sabrem més tard, havia conegut molt bé anys enrere. En Tomàs rendeix tribut a la seva dona, entre d'altres maneres, llegint la pila de llibres que ella va deixar pendents de llegir i ressenyar al seu blog. Cada lectura explicarà algun dels canvis que la seva vida experimentarà ara que comença a aixecar cap. I les sorpreses que tindrà en obrir-se, canviaran la seva vellesa resignada de maneres que no s'espera.
Amb una escriptura àgil i agradable, l'autor crea una història tendra amb moments entranyables, però també agredolços, amb daltabaixos emocionals i espai pels drames personals, així com també per l'humor. Narra en tercera persona i no dubta en trencar la quarta paret. El protagonista encara el tram final de la vida amb prudència, però també amb esperança. És molt humà, tots els personatges ho són, malgrat que de la majoria no en coneixem el nom. Un llibre per passar una bona estona de lectura i reflexionar sobre com volem ser quan siguem grans.
(SERGI)
'Vladivostok' situa el seu protagonista, un home jubilat i vidu, al final d'un procés de dol que l'ha arrestat i l'ha apartat del món. Un món que, sabrem més tard, havia conegut molt bé anys enrere. En Tomàs rendeix tribut a la seva dona, entre d'altres maneres, llegint la pila de llibres que ella va deixar pendents de llegir i ressenyar al seu blog. Cada lectura explicarà algun dels canvis que la seva vida experimentarà ara que comença a aixecar cap. I les sorpreses que tindrà en obrir-se, canviaran la seva vellesa resignada de maneres que no s'espera.
Amb una escriptura àgil i agradable, l'autor crea una història tendra amb moments entranyables, però també agredolços, amb daltabaixos emocionals i espai pels drames personals, així com també per l'humor. Narra en tercera persona i no dubta en trencar la quarta paret. El protagonista encara el tram final de la vida amb prudència, però també amb esperança. És molt humà, tots els personatges ho són, malgrat que de la majoria no en coneixem el nom. Un llibre per passar una bona estona de lectura i reflexionar sobre com volem ser quan siguem grans.
(SERGI)
June 11, 2022
Em va agradar molt, tant la història com l'estil. Potser l'única cosa que no em va agradar és que no li vaig trobar sentit a la crítica que fa l'autor contra les manifestacions reivindicatives.
May 29, 2021
sé q m’ha agradat perq no m’ha enganxat gens i tot i així tenia ganes de llegir-lo
trobo que descriu les relacions socials i interpersonals d’una manera molt franca i natural
trobo que descriu les relacions socials i interpersonals d’una manera molt franca i natural
June 28, 2022
M'ha agradat força. Et pots, literalment, posar a la pell d'en Tomàs, el protagonista. M'ha agradat l'estil i con es transmet la història.
Read
December 19, 2024Una veu realment alliçonadora, que parla sobre l'arrepentiment, l'amor i el que és fer-se gran. Un narrador irònic que cala.
January 30, 2025
"Hi ha llibres que sembla que parlin de tu, que et llegeixin per dins"
M'agradat força. Fer-se gran, un home sol. Sensacions i vivències que podrien ser teves. Relacions, amistats... Viu la vida sense saber gaire cap a on el porta, podríem ser qualsevol de nosaltres. Tal com diu: "la vida s'ha de celebrar".
https://x.com/ArturColl/status/188172...
M'agradat força. Fer-se gran, un home sol. Sensacions i vivències que podrien ser teves. Relacions, amistats... Viu la vida sense saber gaire cap a on el porta, podríem ser qualsevol de nosaltres. Tal com diu: "la vida s'ha de celebrar".
https://x.com/ArturColl/status/188172...
August 9, 2022
No fu ni fa... Crec que no acaben de treure tot el suc que podrien als personatges i a la trama. Em vaig quedar amb ganes de saber més i d'explorar més enllà del que ens narra el personatge. Però per passar l'estona està bé i és entretingut.
Displaying 1 - 7 of 7 reviews