Los ángeles te miran, Abraham Corvo, y el diablo te habla. Un asesino anda suelto por Barcelona. Y solo tú puedes detenerle.
Dos jóvenes sin relación aparente son descubiertas muertas en lo que parece un asesinato ritual: en posición invertida, con la lengua arrancada y un tatuaje idéntico: unas pequeñas alas en la nuca.
Los Mossos, en medio de una situación política convulsa, pondrán en marcha una complicada investigación. Los pocos sospechosos que consiguen identificar son también víctimas de unas ansias de revancha que parecen no tener fin.
Marc Pastor vuelve a la novela negra con una obra urbana, electrizante y adictiva que rompe los cánones y nos presenta a un protagonista de lo que no se olvidan: el cabo Abraham Corvo. Mulato de ascendencia guineana, es perspicaz e intuitivo y reúne todas las cualidades que se atribuyen a un buen detective... y otra arma secreta: una pulsión oscura, una conciencia antigua capaz de mirar directamente a los ojos del mal.
Marc Pastor (Barcelona, 1977) és criminòleg i un explorador culturalment dispers. Va combatre els nazis a Montecristo i va traçar el perfil criminal de la Vampira de Barcelona a La mala dona (Ara Mini, 2017), distingida amb el premi de novel·la negra Crims de Tinta. Amb L’any de la plaga va alertar sobre una imminent invasió d’ultracossos i amb Bioko (Amsterdam, 2013) ens va descobrir una manera de viatjar en el temps. Amb Farishta (Amsterdam, 2017), segueix teixint una teranyina d'històries on predomina la ciència ficció, l'aventura i les referències pop. Ha publicat relats en diverses antologies, i, tot i que es poden llegir per separat, les seves ficcions es complementen i conformen un univers propi i únic. La seva obra ha estat traduïda a una dotzena d’idiomes, entre els quals hi ha l’anglès, l’alemany, el coreà, el turc, el txec o l’hongarès. Actualment treballa a la policia científica dels Mossos d’Esquadra.
Marc Pastor (Barcelona, 1977) is a culturally dispersed criminologist. He fought against the Nazis in Montecristo (Proa, 2007) and traced the criminal profile of the Vampire of Barcelona in La mala dona (La Magrana, 2008), a history that earned the prestigious Crims de Tinta Prize For Thrillers. With the Plague Year (La Magrana, 2010) he warned about the impending invasion of the Body Snatchers. His work has been translated into English, German, Czech, Italian and French. Currently working as a forensic detective of the Mossos d'Esquadra.
Marc Pastor (Barcelona, 1977) es criminólogo y explorador culturalmente disperso. Combatió contra los nazis en Montecristo (Proa-2007) y trazó el perfil criminal de la Vampira de Barcelona en La mala mujer (RBA, 2009), historia que le valió el prestigioso premio de novela negra Crims de Tinta. Con El año de la plaga (RBA, 2010) dio la voz de alerta acerca de una inminente invasión de los ultracuerpos. Su obra ha sido traducida al inglés, alemán, checo, italiano y francés. Actualmente trabaja en la policía científica de los Mossos d'Esquadra.
M'ho he passat molt bé escrivint-lo. Tot i que en certa manera aquesta novel·la m'ha escrit a mi. Després de l'agost, setembre i tardor del 2017, era necessària. Li poso cinc estrelles per motius sentimentals, clar.
Muy buena novela negra con un componente fantástico muy atractivo. Una historia compleja donde la tensión crece por momentos, ambientada en una Barcelona post independencia y con los Mossos en el punto de mira.
Los ángeles te miran, Abraham Corvo, y el diablo te habla.
El protagonista, el cabo Abraham Corvo, misterioso personaje con un secreto oculto que le ayuda en sus investigaciones y que te dará escalofríos cuando descubras lo que hay detrás.
Puntos muy positivos: -Los distintos personajes, cada uno de ellos muy bien descritos y que refuerzan el relato. -La trama, muy original y absorbente. Como pequeño punto negativo, la extensión en algunos temas (la independencia de Catalunya) que hacen ralentizar un poco la lectura. Pero supongo que era necesario para situarnos mejor en la historia. Recomiendo sin dudas.
Que en Marc Pastor tregui un nou llibre sempre és una bona notícia per als que hem seguit amb interès la seva carrera; que aquest tingui un component fantàstic, a més, és un regal (és cert que més aviat habitual, en el seu cas) per als redactors de El Biblionauta. I a nivell personal, és possible que aquesta sigui, per a mi, la millor novel·la que ha escrit aquest autor, si més no en alguns sentits. Anem a pams. Els àngels em miren és una novel·la de policies amb component sobrenatural, tot i que aquest component és més rellevant per a la construcció del protagonista principal, l’Abraham Corvo, que per al desenvolupament de la trama. Està clar que les estranyes (inquietants, també) capacitats, i particularitats, de l’Abraham Corvo, són posades a prova o exhibides en moments importants del llibre, i de fet en alguns moments la novel·la es desvia a una mena d’història d’origen molt interessant, però la sensació que em dona és que aquesta feina representa més una inversió per a futures aparicions del personatge, i fins i tot una mena de declaració d’intencions del que li agrada fer a en Marc Pastor amb la seva literatura, que un element imprescindible de la trama. Hi és, els aficionats al fantàstic en gaudirem del tot, però no defineix el llibre en sí. Tampoc vull descriure massa aquest element fantàstic perquè crec que anar-lo descobrint és un dels jocs interessants que proposa Els àngels em miren, però sí que diré que serveix, més o menys, per relacionar la novel·la amb algunes de les altres obres d’en Pastor i consolidar una mica més aquesta mena d’univers compartit que el propi autor anomena “Corvovers”. No és l’únic lligam, i és un tipus de recurs que em sembla atractiu. Un ve d’on ve, i els “crossovers” formen part del meu ADN com a lector…
No vull dir gaires coses perquè properament vindrà la ressenya detallada, però el recomano molt. És una novel·la de polis que funciona molt bé, amb una Barcelona molt propera i un retrat del funcionament dels mossos molt atractius, amb un escenari ucrònic interessant. El protagonisme està repartit de forma desigual entre un equip de polis molt carismàtic (i nombrós). Desigual, dic, perquè el nexe de l’equip, al menys desde un punt de vista narratiu (i hi ha un joc amb el tipus de punt de vista del narrador que clarament ho subratlla), és l’Abraham Corvo, “Hellboy” pels no gaire amics. Genial protagonista.
Val a dir que té un component fantàstic molt clar, divertit i desacomplexat, amb un punt morbós, que tal i com es va desenvolupant la trama té resonàncies expedient iquesques. Això hi juga un paper, però tal i com ho llegeixo més aviat sembla preparar el terreny per el que vindrà que pel que transcorre aquí. En aquest sentit és una excel·lent presa de contacte amb l’Abraham Corvo.
I de moment no dic més, només que n’he gaudit moltíssim i que el recomano a tothom. Potser no és un 5 estrelles, però amb 4 sento que em quedo curt. I sí, sé que la conya aquesta de posar puntuacions és absurda i no té cap mena de rigor, però és divertit. Així que fuck it: 5 estrelles.
¡Menuda novela! Me veo venir la resaca lectora pero vale la pena pagar el precio a cambio de lo mucho que me ha gustado. Buena historia policíaca (o novela negra, nunca me aclaro) con toques sobrenaturales en la que todo queda perfectamente hilado, con una labor de documentación admirable, una ambientación de lo más acertada y un protagonista al que me he quedado enganchada.
Hasta el año pasado no había leído nada de Marc Pastor y la publicación de La Mala Mujer fue una buena excusa para hacerlo. Me encantó. Después leí L'Horror de Rèquiem y me dejó un poco frío. Con Los Ángeles me Miran ha mejorado el sabor más bien amargo que me dejó L'Horror de Rèquiem pero no me ha encantado como si hizo La Mala Mujer.
Los Ángeles me Miran es un adictivo thriller policíaco con tintes de fantasía y ucronía (Cataluña sí se independizó). La trama está muy bien construida y tiene unos personajes de lo más creíbles. La novela cuenta con bastante dinamismo y hasta las últimas páginas consigue mantenerte enganchado para saber quién se esconde detrás de los asesinatos.
No me ha gustado en algunos momentos en que se nos da excesiva información (varias páginas) sobre situaciones que provocan que la trama sea más lenta y se podrían haber contado con menos líneas. Por lo demás, un buen libro.
M'ha agradat la història, força, amb alguns peròs.
1. Però: massa noms d'unitats policials (i encara no em queda clar quina és quina i què fa cadascuna) i massa personatges, que sovint no són importants, però que tenen nom i anècdota breu, tu ho intentes memoritzar i després no torna a sortir o no és rellevant. 2. Estils i diàlegs brillants combinats amb descripcions ampul·loses i estranyes que no m'acaben de fer el pes, creant una mena de garbuix estilístic. 3. Em treu de polleguera usar el KH per J. Ho sento, no puc no puc no puc...
La ucronia de la República ha estat fascinant, i memorable també el reconeixement als Mossos, què cony!
El millor, sense dubte, el personatge d'Abraham Corvo, una joia que donarà molt de joc, segur, i que estic impacient per retrobar a la ja anunciada "El vol de l'òliba".
L’obra metaficcional i híbrida de Marc Pastor entra aquest cop al món de la novel·la negra, i per la porta gran. Pastor construeix una història policíaca amb una gran versemblança, i per si això no fos poc, la situa en una Catalunya ucrònica poc després d’haver aconseguit la independència, i la veritat és que t’acabes creient a la perfecció aquest univers alternatiu. Potser l’allau de noms, de personatges i sobretot de sigles que ajudaven a fer versemblant l’univers m’ha fet perdre el fil sovint. Entenc la decisió de l’autor, però com a lector de vegades et desorienta. Igualment és una gran novel·la que he disfrutat moltíssim. Pastor construeix un univers propi en la seua obra que no té res a envejar als de les grans sagues cinematogràfiques o literàries.
Que addictiu és aquest llibre. És un novel·la policíaca fantàstica, amb l'afegitó d'un parell d'aspectes fantàstics, però per a tots els públics. Cada cop soc més fan de l'autor.
Una novel·la de gènere negra amb una implicació molt fort del fantàstic. Després que la República de Catalunya ha guanyat per pèls la independència sota tutela internacional, dues adolescents són trobades morts sense les seves llengües amb tatuatges idèntiques d'ales d’un àngel. Abraham Corvo, de mare guineana i pare català, té algunes capacitats especials que podran ajudar amb la resolució de les assassinades en un ambient enrarida amb atemptats dels unionistes contra la nova república i molta desconfiança al cor d’un dividit Mossos d’Esquadra...
És un llibre deliciosament metaficcional amb les aparences dels personatges d’un altre llibre de l'autor, “L’any de la plaga” i referències de l’experiència de la pel·lícula adaptada d’aquest llibre. És un llibre pausat amb tocs d’humor, referències frikis genials i alguns moments que són molt durs de llegir per la subjecta tractada. La creació d’una novel·la negra amb tocs de fantasia en un món ucrònic és un encert i un triomf de les habilitats amb la ploma de l'autor. És ben escrit i vaig ser incapaç de parar de llegir-ho quan vaig arribar a l'última tercera del llibre.
Si algú em preguntés per què llegir els àngels em miren no m'ho pensaria gaire: Abraham Corvo.
Probablement la persona en qüestió em miraria amb escepticisme, i llavors jo començaria a exposar la meva opinió de manera imprecisa però molt contundent —sense spoilers, òbviament, perquè els spoilers impliquen una certa precisió i eso jamás—, i li explicaria que és una història complexa però molt ben portada, que Marc Pastor és un Escriptor Intel·ligent que et porta per on vol i et manté les ànsies de llegir fins als agraïments (inclosos).
Que la tensió i l'angoixa s'alternen amb l'humor —en totes les seves variants— i acabes rient quan no toca i amb mal cos perquè tot plegat fa una mica de fàstic si t'hi pares a pensar, però el llibre no el deixes, no.
I que l'edició d'Amsterdam és un puto goig per als sentits, així que mira, si no el vols llegir almenys olora'l.
Després hi ha els personatges. Molts personatges. Però tot i això, els acabes identificant sense gaires problemes, perquè Marc Pastor té prou amb un parell de línies per donar-los vida mentre tu encara t'estàs traient el barret. I com parlen alguns personatges, què bé que m'ho he passat.
No s'han d'oblidar tampoc les referències a altres novel·les de Marc Pastor, que saps des d'un principi que n'hi haurà però anyway quina emoció quan te les trobes, no entenc res, merda per què no he llegit Bioko encara.
I acabo la ressenya com l'he començat, tornant a l'Abraham Corvo, perquè és meravellós.
Marc Pastor barreja amb encert els elements reals d'una investigació criminal, el funcionament dels cossos policials i les relacions entre els diferents agents amb una ucronia on Catalunya ha declarat la seva independència i un element fantàstic, l'agent Corvo, guineà bubi amb capacitats paranormals i la necessitat d'ingerir sang. Segons com, l'assassinat de les dues víctimes és només una excusa per introduir tots aquests elements en el relat i perd protagonisme narratiu; a banda, jo si més no m'he fet un embolic amb tant de sospitós i tants agents involucrats en la trama. Amb tot, una novel·la entretinguda i recomanable.
Un llibre fantàstic. La veritat és que no sé si sabré explicar perquè aquesta novel·la em sembla tan rodona. En primer lloc, la història. Enganxa des del principi i tot i que d'històries semblants segurament n'haurem llegit moltes, està explicada d'una manera que tot sembla nou, i donada la professió de l'autor, amb un grau de versemblança elevadíssim que permet que tant la ucronia com els tocs sobrenaturals siguin del tot creïbles, i en conjunt, tot sigui d'allò més consistent. En segon lloc, els personatges. I dic personatges perquè l'obra en la meva opinió és absolutament coral. És cert que s'atura més en algun dels mossos (Abraham Corvo, per descomptat) però tots els personatges tenen el seu rerefons i el llibre, encara que només tingui poc més de 400 pàgines, té més desenvolupament de personatges que moltes de les més aclamades sèries de l'HBO, per exemple. En tercer lloc, l'estil. Descripcions precises, mai allargades, atmosfera envolupant, diàlegs vius, humor esmolat, referències per a tothom i gens forçades; poques vegades havia vist totes aquestes virtuts juntes. El llibre no està mancat de defectes, òbviament, però personalment no en trobo cap de destacable. Això sí, m'agradaria afegir un parell de detalls. El primer és que a la mínima que es pugui, el llibre s'ha de llegir en català (no sé si n'hi ha versió castellana disponible encara) que és l'única manera de gaudir del típic "bilingüisme barceloní". El segon és que a les primeres pàgines s'ha d'estar especialment atent davant de l'allau de personatges, unitats dels Mossos, departaments governamentals, etc., que estan implicats en la trama.
El llibre t'atrapa des del primer moment per diferents motius: el cas, que et deixa amb un neguit que no desapreix fins al final; els detalls i curiositats sobre la investigació, que ho desgranen tot i et fan estar atent a qualsevol detall; i la pròpia història de l'Abraham, atípica, misteriosa, fosca, però que en molts moments et fa sentir part d'ell mateix.
La història de la República Catalana, amb una versió més cruenta de com haurien pogut esdevenir els fets de la tardor del 2017, li afegeix un punt molt interessant i en cap moment et sobra, ja que et posa en situació i defineix l'estat d'un cos de Mossos malferit en la imatge però amb força i voluntat de superar els entrebancs.
La narració té el segell únic de l'autor, que recorda en alguns punts a La Mala Dona, i és àgil, t'acompanya i et fa viure la història molt de prop. A més a més, es nota moltíssim i s'agraeix el coneixement i experiència en els procediments d'una investigació que té l'autor i no embafa com pot passar en altres casos.
També vull destacar alguns punts que m'han grinyolat mentre la llegia: - la gran quantitat de personatges, noms, càrrecs, sigles d'unitats dels Mossos i argot que et fan ballar el cap i que en moltes ocasions oblides al cap de dues línies, - la descripció tan detallada dels moments escabrosos, que si ets un xic aprensiu et pot donar una mica d'impressió, - utilitzar la grafia "kh" pel so de la "j" castellana - que només alguns personatges parlin en castellà i alguns altres que t'hi encaixaria més no ho facin
Per últim, és molt entretingut trobar noms de personatges que et recorden a algú en concret, referències a pel·lícules, còmics, sèries o altres tipus de formats d'entreteniment, i també el lligams amb altres novel·les del Corvovers, tant per personatges com per històries.
Perfecto, simplemente perfecto. Si te gusta el rollo Seven, noir y/o thriller, este es tu libro. Es de esos libros que no puedes dejar y no quieres que acabe.
Primer contacte amb l’escriptor i ha superat la nota de llarg. Abraham Corvo és un protagonista atractiu per diferents motius però, sobretot, perquè te n’adones que li encanta la seva feina i no és gaire ortodoxa resolent els problemes. Increïble la descripció dels Mossos. És fàcil fer-se un embolic amb tantes unitats o noms però aquesta és la realitat, un crim no es resol per una sola persona sinó per el treball grupal. I també m’ha encantat com explica el canvi a la República (he patit, sí ho dic) perquè l’he sentit molt real, gens ensucrat, fosc i amb tants problemes per resoldre per endavant que fa feredat. Incís. Li vaig regalar el llibre al pare i em va dir m’ha agradat molt però moltes paraules no les entenia. Algunes, catalanes que no solem utilitzar i altres, paraules que hem adaptat de l’anglès o que són més habituals en gent jove. A mi no m’ha suposat cap problema, a ell tampoc perquè l’ha disfrutat igualment, però pot ser important per alguns lectors.
Que bé li senta al Marc Pastor tornar a la novel·la negra i a Barcelona com a escenari! Amb una trama forta, amb elements ben originals, un protagonista magnífic i un context interessant. A més embolcalla de realisme i rigorositat el procés d'investigació, recordant sovint a The Wire: quantes persones arriben a participar en un cas i què complexe és una investigació policial! Això, però, no fa perdre el ritme de la història, que és trepidant. Els àngels em mirem és el típic llibre per llegir en 4 dies durant les vacances. Tinc molt bon record de La mala dona i L'any de la plaga però crec que aquest és el seu millor llibre!
Marc Pastor ho ha tornat a fer. Amb descripcions que et fan visualitzar amb tot luxe de detalls cada una de les escenes, ens introdueix de ple en una història policíaca que volem que es resolgui i duri per sempre a parts iguals. Aplaudeixo els tocs d'humor, les milers de referències frikis i els "guinyos" a altres novel•les del mateix Pastor. Tornar a retrobar-se amb Victor Negro és genial! Un autor que val la pena seguir!
Llegir en Marc Pastor no decep mai! Retorn a la novel·la negra, però com a 'La mala dona' no només novel·la negra. Els amants del fantàstic també tenim la nostra ració. En aquest aspecte, m'ha convençut més tot allò referent al tema de la possessió demoníaca del prota que no el context ucrònic d'aquesta futura República catalana, que pel meu gust ha ocupat massa pàgines per la importància relativa que té en la trama de la novel·la. En qualsevol cas, el final, excel·lent, promet alegries a tutiplen!
Opinión muy personal (obvio): es una novela impresionante.
La oscuridad y crudeza, el tono policiaco, ese rollo de serie televisiva (de las buenas, buenas), Corvo y sus cosas, el toque Hellblazer... un conjunto de elementos irresistibles a ritmo de rock progresivo.
Un True Detective ambientado en una Barcelona ucrónica con alma de primer episodio de una serie de novelas.
Situando la narración una vez más dentro de su muy particular Corvoverso —aunque, como el resto de las obras que se sitúan en el mismo, la novela sea totalmente independiente—, Pastor factura una intensa e inmersiva novela negra con un componente ucrónico de trasfondo, una pseudo fantasía urbana de investigación policiaca con un humor ácido y negro que se adapta a la perfección al tono en ocasiones bastante descarnado y brutal del relato. Se trata de una historia escrita por «uno de los nuestros», en la que se pueden rastrear con gran satisfacción una buena cantidad de referencias cinematográficas, comiqueras, literarias, seriéfilas o musicales comunes a muchos de los lectores objetivo de la novela. Guiños y detalles, por otra parte, incluidos de forma de lo más natural y que en nada entorpecen el buen discurrir de la narración para quien no comporta los mismos referentes. Intriga policiaca, novela negra, thriller, fantasía sobrenatural, ucronía, brujería y magia negra, asesinatos rituales, cultura pop, viejos rencores y venganzas… El autor hibridiza los géneros de una forma tan interesante como satisfactoria. No va más.
Magnífica novela de Marc Pastor en el que conviven una apasionante y muy adictiva trama detectivesca acerca del asesinato de dos adolescentes, un relato fantástico protagonizado por un investigador con unos dones muy especiales, un retrato del funcionamiento de los estamentos policiales catalanes que haría las delicias de David Simon, y una localización reconocible (es un placer para cualquier habitante de Barcelona deleitarse con el retrato de los escenarios sobre los que, en algunos casos, hemos pateado con frecuencia) pero ligeramente diferente, en una de las sorpresas más inventivas y originales del libro. Multitud de personajes bien definidos, referencias y guiños a la cultura popular muy bien utilizadas (a veces como cortina de humo para despistar al lector), un relato construido con interludios de otros relatos que entran y salen de la novela como muñecas rusas inquietas y una trama inteligente y coherente. No es poco. Sería una primera temporada de una serie magnífica y deja con ganas de más. Escuchado en formato audio, el trabajo en la narración de Jordi Coromina solo puede tildarse de espectacular.
Aquesta és una ressenya SLM perquè de pressa no sabria dir molt més que... LLEGIU el llibre. Tant si us agrada la novel•la negra, us encurioseix que passi a Barcelona, com si sou més de gènere fantàstic i coneixeu el Corvovers; aquest llibre és per a vosaltres.
He disfrutat molt llegint-lo. I he marcat coses per aprendre a saber escriure com Marc Pastør. I no m'ho esperava No m'esperava utilitzar quasi 100 punts de post-it per destacar emplaçaments de Bcn, punts interessants narratius, píndoles que serveixen per anar parlant de la ucronia, o els aspectes que enllaça del Corvovers.
Per això, m'ho vull repassar una mica, reposa i refredar les idees. I en una ressenya més correcta, us adjuntaré fotos.
Impressionant com fer un procedimental amb aquest realisme i nivell de detall sense que decaigui el ritme. Com a coses que m'han encantat destacaria l'us del doble narrador, la part fantàstica de la història i la cruesa de les descripcions. Tant sols espero que per assolir la independència no hagi de passar tot el que passa en aquesta historia. Espero amb candeletes el retorn d'Abraham Corvo.
M'ha fet bola, massa detall, massa llarg i sobretot massa tècnic. El que en destaquen com a molt bo (la part on demostra conèixer l'ofici) a mi no m'ha agradat. Però m'han agradat MOLT els fragments en cursiva (😜) i els 2-3 capítols finals.
Desde que leí 'Farishta' que empecé a stalkear en redes a Marc Pastor.
Qué elemento :-) . Después leí 'L'Horror de Réquiem' y me gustó, claro que me gustó.
Tengo el la cabeza todos los título de las obras de Marc Pastor y decidí hacerme con esta edición dedicada de 'Los Àngeles Me Miran' en castellano.
Bueno, a falta de leer (el que viene siguiente en mi cola es Bioko a recomendación de Marc) otras obras del autor, en esta identifiqué los suficiente elementos como para entrever una cosa que desconocía pero que otr@s ya sabían: el CorvoVerse. Vi guiños a Farishta, vi guiños al Horror de Réquiem (o a su autor) vi guiños a otras obras aún no leídas de Marc. Para mí Los Ángeles es como un Infinity War de Marvel, atando muchos cabos sueltos.
En cuanto a su lectura, os encontraréis cara a cara con el Estilo de Marc. Disfrutaréis la lectura y os quedaréis con ganas de más más más más más más.
Inicialment la meva intenció era no puntuar-lo. Les primeres 150 pàgines em van costar molt, no entrava a la història, tenia un cacau mental amb els personatges, tot i que segurament tot això és més degut al meu estat anímic que a la novel·la. A partir d'aquí tot va canviar, em vaig enganxar totalment i l'he acabada a una velocitat vertiginosa. No hi ha cap trama que em sobri, crec que el final està molt ben trobat, veure com l'autor imagina que podria haver estat la resolució del conflicte català amb la república catalana m'ha fascinat. Un llibre per a tothom a qui li agradi gaudir llegint.