Eivissa, 1999. La Maria i els seu fills, l'Àngel i l'Abla, de cinc i set anys, arriben una tarda plàcida de setembre a la platja després de saber que el vol del pare, el Salvador, ha estat cancel·lat i que torna amb el darrer avió de la nit. El que passarà en aquella petita cala ho canviarà tot per sempre.
Aquesta és la increïble història del Salvador Martí, el fill que haurà de lluitar contra el destí quan rep una herència enverinada del seu pare; el noi que, avergonyit del món, trobarà ben aviat refugi a les pàgines del llibres; el poeta que buscarà el seu reflex en les paraules de les dones i els homes que, abans que ell, van saber escriure amb bellesa i veritat el seu comiat.
Aquest viatge que viurà el Salvador, a través dels personatges que anirà trobant a cada costat del mirall, és un cant a la vida que desdibuixa les fronteres entre la realitat i la imaginació, entre les obressions i els somnis, entre el bé i el mal, entre el Déu i el Diable. El protagonista veurà com s'esborren els límits entre la vida i la mort, com dues cares de la mateixa moneda. Una novel·la vital que ens parla de les segones oportunitats, de l’amor incondicional i dels somnis que ens sacsegen.
Si a alguna cosa se sentia lligat el Salvador, era a la poesia. Per a ell dir poesia era com dir bellesa, però bellesa en totes i cadascuna de les coses que sentia i que percebia, en cada detall que vivia, fins i tot en allò que li produïa rebuig. Va recordar Kerouac quan deia que estem morts perquè tot ja ha passat abans. Per tant, si tot ja ha passat abans és que tot és mort, també, pensava. La poesia era la millor eina per transformar aquella merda de món, per reviure el cadàver comú. Era evident que no calia arribar enlloc, només calia no allunyar-se gaire d'un mateix. Va fer els darrers metres sobre l’asfalt candent fins al peatge amb la pesant càrrega a l’esquena. Sabia que viatjar lliure era viatjar lleuger d’equipatge. Però també sabia que la llibertat era un pes que sovint calia traginar.
Tenia molta curiositat i ganes de descobrir la faceta literària d’en Gerard Quintana. Amb una trama massa enrevessada que en ocasions costa de seguir i fa perdre el fil i ritme de la novel·la, «L’home que va viure dues vegades» barreja i fon la vida amb la mort; i la realitat amb els somnis. El llibre narra la història d’en Salvador, un poeta que té l’oportunitat (o maledicció) de viure dues vegades i reflecteix que mai és massa tard per capgirar la nostra vida. Essent l’autor el Gerard Quintana, no és estrany que el llibre estigui farcit d’infinitat de referències musicals i literàries. Aparentment, la idea d’aquesta novel·la va néixer d’una vivència viscuda pel mateix Gerard Quintana i la seva família a Eivissa. El principi de la narració és prometedor, està molt ben escrit i capta l’atenció, però a mesura que et vas endinsant en la història, perd força i interès. A mi se m’ha fet molt llarga i no m’ha aconseguit enganxar en cap moment. Una mica decebut amb aquest premi Ramon Llull 2021.
El seu primer llibre em va agradar més, tot i que no és poden comparar perquè son històries totalment diferents. En algunes ocasions m’ha costat entendre o seguir bé tota la trama perque te un simbolisme que a vegades costa de seguir però el missatge de fons és molt bonic i el final et fa reflexionar molt sobre la vida.
El començament, és a dir les parts anomenades "inici" i "final" m'ha semblat genial, molt engrescador per inesperat. Després m'ha costat entrar a la història, m'ha resultat massa enrevessada i no l'he gaudit. El que m'ha resultat plaent és anar escoltant, mentre llegia, les cançons que l'autor menciona a tot el llarg del llibre.
well sentiments contradictoris… d’una banda fa goig llegir prosa amb aquest nivell de poesia. d’una altra… no s’entén una merda. una vegada una persona molt savia (ma germana) em va dir que no perquè no s’entenga el que dius ets més intel·ligent… doncs això pense, que potser una linia temporal més senzilla i lògica estaria millor… amb tot el final molt xulo, com l’esperava
Empecé el libro con muchas ganas, porque Gerard Quintana es una persona maravillosa y quería seguir descubriendo su forma de escribir. Digo esto porque leí su primer libro, Entre el cel i la terra y me gustó, pero me quedé con ganas de más (aunque no me acabó de enganchar y mr costó un poco leerlo).
Aún así, en esta ocasión no me ha pasado lo mismo. Con L'home que va viure dues vegades me he sentido confundida, porque iba haciendo saltos temporales y eso a mi me descoloca mucho. La verdad es que prefiero las historias que siguen una línea temporal. No digo que esta no la siga. Simplemente que va adelante y atrás y no podía seguirla muy bien.
Además, me ha costado mucho engancharme a la historia, por lo que he comentado antes y porque la historia en si no me ha acabado de atrapar y había ciertos momentos en que no entendía mucho lo que estaba pasando.
Una novel·la poc lleugera que fa difícil seguir el ritme de la lectura. No hi he connectat i a més m'ha costat enganxar-me i seguir la trama, ja que fa simbolismes estranys.
Llibre que narra la vida de Salvador, un poeta que abans de morir el pare li fa saber una maledicció de fa 500 anys que recau sobre la família. Recorrent diferents èpoques el protagonista viatja pels carrers de Girona, Eivissa i Barcelona on la seva vida es va complicant, vivint a dos mons un real i l'altre el dels somnis en una lluita entre el bé i el mal.
Llibre més semblant a una muntanya russa, amb fragments ràpids, on la història avança i de bona lectura combinats amb altres de lectura molt densa i complexa. A part l'autor utilitza innombrables mencions culturals (música, poesia, art) moltes vegades massa descriptiva que trenca la fluïdesa del relat.
El que destacaria en positiu són les descripcions de la Girona de finals dels 80, comptant que l'autor va ser un dels seus referents socials i culturals, així com la Barcelona de principi de segle que en aquest cas sembla una extensió 50 anys després de les obres de Zafón, els mateixos carrers, barris i esglésies amb el transfons d'aquesta foscor que hi ha a algunes parts del barri gòtic de Barcelona.
[Castellano]
Libro que narra la vida de Salvador, un poeta que antes de morir su padre le hace saber una maldición de hace 500 años que cae sobre la familia. Recorriendo diferentes épocas el protagonista viaja por las calles de Girona, Ibiza y Barcelona donde su vida se va complicando viviendo en dos mundos uno real y el otro el de los sueños en una lucha entre el bien y el mal.
Libro más parecido a una montaña rusa, con fragmentos rápidos, donde la historia avanza y de buena lectura convinados con otros de lectura muy densa y compleja. A parte el autor utilza innumerables menciones culturales (música, poesia, arte) muchas veces demasiado descriptiva que rompe la fluídez del relato.
Lo que destacaría en positivo son las descripciones de la Girona de finales de los 80, contando que el autor fue uno de sus referentes sociales y culturales, así como la Barcelona de principio de siglo que en este caso parece una extensión 50 años después de las obras de Zafón, las mismas calles, barrios e iglesias con el transfondo de esa oscuridad que hay en algunas partes del barrio gótico de Barcelona.
SINOPSI: Eivissa, 1999. La Maria i els seus fills, l’Àngel i l’Alba, de cinc i set anys, arriben una tarda plàcida de setembre a la platja després de saber que el vol del pare, el Salvador, ha estat cancel·lat i que torna amb el darrer avió de la nit. El que passarà en aquella petita cala ho canviarà tot per sempre. Aquesta és la increïble història del Salvador Martí, el fill que haurà de lluitar contra el destí quan rep una herència enverinada del seu pare; el noi que, avergonyit del món, trobarà ben aviat refugi a les pàgines dels llibres; el poeta que buscarà el seu reflex en les paraules de les dones i els homes que, abans que ell, van saber escriure amb bellesa i veritat el seu comiat. Aquest viatge que viurà el Salvador, a través dels personatges que anirà trobant a cada costat del mirall, és un cant a la vida que desdibuixa les fronteres entre la realitat i la imaginació, entre les obsessions i els somnis, entre el bé i el mal, entre Déu i el Diable. El protagonista veurà com s’esborren els límits entre la vida i la mort, com dues cares de la mateixa moneda. ______________________
Hace unos días me leí este libro que me regalo @djtrabubu para el día de Sant Jordi. Este libro de Gerard Quintana tiene el premio ramón llull 2021.
El libro al principio me costó cogernel hilo pero una vez estas adentrado en la historia ya no hay quien pare de leer y quien quiera dejar de descubrir la historia del Salvador, pero sobretodo no dejas de aprender sobre la vida.
M'ha agradat força! El Gerard es un gran escriptor amb gran imaginació com demostra en aquesta novel·la més fantasiosa que l'anterior. Hauré de rellegir algun capítol per acabar d'entendre algunes coses, s'ha d'estar atent als detalls.
El llibre te un vocabulari molt ric i variat, les descripcions són molt poètiques, però aquí es perd la història, l'autor no ha aconseguit arribar a fer interessant la història, no consegueix desenvolupar la història com a creible o interessant