What do you think?
Rate this book
Una família
Al llarg de la vida, anem entenent els nostres pares a mesura que anem trepitjant el seu mateix tros de camí. Com més anys fem, més superfície reflectim. Llegim els nostres pares a través nostre, però també ens llegim a través seu, també ells ens emmirallen. Si superem l'edat de la seva mort, el mirall ja no reflecteix res.
240 pages, Paperback
First published May 19, 2021
3 people are currently reading
152 people want to read
About the author
Toni Sala
31 books25 followersToni Sala va néixer el 2 d'abril de 1969 a la ciutat de Sant Feliu de Guíxols, població situada a la comarca del Baix Empordà. Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Girona i actualment és professor de la Universitat Pompeu Fabra i dirigeix diversos grups de lectura en biblioteques.
Va guanyar el premi Documenta amb el seu primer llibre de contes, Entomologia (1997). Amb Pere Marín (1998) es va estrenar en la novel·la. Amb els contes de Bones notícies (2001) va proposar una mirada torbadora a les intimitats de la vida en parella. Petita crònica d’un professor a secundària (2001) va donar-lo a conèixer al gran públic. Amb Goril·la blanc (2002) va introduir-se en el gènere de l’autobiografia. A Un relat de la nova immigració africana (2003) va narrar les aventures d’un gambià a Catalunya. La novel·la Rodalies (2004) li va valer el premi Sant Joan i el Nacional de Literatura. A Quatre dies a l’Àfrica (2005) va relatar un viatge al cor del continent africà. Amb Comelade, Casasses, Perejaume (2006) va perfilar tres personatges singulars de la cultura catalana actual, i amb Autoestop (2007) va oferir el retrat minuciós dels paisatges i la gent de Catalunya. Marina (2010) parteix d’un intent de reviure el paisatge físic i humà de l’adolescència. L’any 2012 va publicar, simultàniament, els assaigs de Notes sobre literatura i les dues narracions de Provisionalitat.
Va guanyar el premi Documenta amb el seu primer llibre de contes, Entomologia (1997). Amb Pere Marín (1998) es va estrenar en la novel·la. Amb els contes de Bones notícies (2001) va proposar una mirada torbadora a les intimitats de la vida en parella. Petita crònica d’un professor a secundària (2001) va donar-lo a conèixer al gran públic. Amb Goril·la blanc (2002) va introduir-se en el gènere de l’autobiografia. A Un relat de la nova immigració africana (2003) va narrar les aventures d’un gambià a Catalunya. La novel·la Rodalies (2004) li va valer el premi Sant Joan i el Nacional de Literatura. A Quatre dies a l’Àfrica (2005) va relatar un viatge al cor del continent africà. Amb Comelade, Casasses, Perejaume (2006) va perfilar tres personatges singulars de la cultura catalana actual, i amb Autoestop (2007) va oferir el retrat minuciós dels paisatges i la gent de Catalunya. Marina (2010) parteix d’un intent de reviure el paisatge físic i humà de l’adolescència. L’any 2012 va publicar, simultàniament, els assaigs de Notes sobre literatura i les dues narracions de Provisionalitat.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 22 of 22 reviews
July 12, 2021
Pensava que no ho arribaria a dir mai, però aquest és el gran text de Toni Sala. S'hi desplega tot: la crònica, el relat, el testimoni, la fotografia, l'epitafi i la Costa Brava com un paisatge de la misèria i alguns triomfs sobre la mort. A Persecució, Sala lluïa un olfacte fora mida per la criatura del marge mediàtic. Aquí, amb els tres relats sobre pare, avi i mare, l'escriptor travessa els límits de l'experiència familiar col.lectiva. Sala s'atreveix amb la malaltia, el silenci, l'educació, l'amor, la distància volguda, l'art i els deliris dels antics. Probablement no hi caiguis, però Una Família descriu exactament, si la tens o la tindràs, la teva família.
May 22, 2021
3,7
Algunes reflexions m'han encantat, alguns moments més narratius m'han avorrit.
Algunes reflexions m'han encantat, alguns moments més narratius m'han avorrit.
June 2, 2021
"Requereix paciència, capacitat d’observació, sinceritat i disposició d’ànim (sang freda també) posar-se a escriure sobre la vida pròpia, la passada i la present. Sobretot perquè la mateixa passa pel filtre —inevitable— de la família, construcció mítica que ens explica, de la què no podem escapar i de la què no sempre podem transmetre la imatge que ens agradaria: mai una família és ideal, sempre té petites arestes que la saviesa que dóna la vida no aconsegueix llimar i fer desaparèixer, però sí fer entendre al jo d’ara.
Toni Sala apunta que la família “és un conglomerat de fantasies, de vegades doloroses fins a la mort, de vegades paradisíaques, sempre transcendents”, i que les famílies “són tan insondables com els seus membres per separat”. En el present llibre ens ofereix la particular història de la seva família, els Sala i els Isern, despullant el que va ser i el que és ara i explicant sense embuts i amb una sinceritat hermosa, molt d’agrair i encomiable, dita història, que és la seva pròpia. Un exercici de sinceritat i d’amor a la família i a la veritat, ple de reflexions d’un filòsof de l’Antiguitat.
Una pel record: “Així era la plenitud: no trobar a faltar res.”" Xavier Ceresuela
Toni Sala apunta que la família “és un conglomerat de fantasies, de vegades doloroses fins a la mort, de vegades paradisíaques, sempre transcendents”, i que les famílies “són tan insondables com els seus membres per separat”. En el present llibre ens ofereix la particular història de la seva família, els Sala i els Isern, despullant el que va ser i el que és ara i explicant sense embuts i amb una sinceritat hermosa, molt d’agrair i encomiable, dita història, que és la seva pròpia. Un exercici de sinceritat i d’amor a la família i a la veritat, ple de reflexions d’un filòsof de l’Antiguitat.
Una pel record: “Així era la plenitud: no trobar a faltar res.”" Xavier Ceresuela
December 11, 2021
Alguns fragments m'han semblat sensacionals. L'autor reflecteix la dificultat de descriure les persones de la família, els problemes per comunicar-se amb el pare, amb la mare, amb l'avi i com la visió de molts episodis de la vida i de les interaccions familiars es van entenent o interpretant d'una altra manera amb la visió que dona el temps, la distància i sovint l'absència.
M'han semblat interessant algunes de les reflexions sobre la relació amb el pare i amb l'avi, el retrat de la mare, però m'ha sorprès per l'enorme distància que sembla haver-hi sempre entre ella i el fill.
Mentre llegia la darrera part, la de la mare, anava esperant alguna revelació especial, algun moment de comunicació que no s'ha arribat a donar mai.
Potser aquesta és la cosa que he trobat a faltar una mica en tot el relat; malgrat els esforços, les reflexions, les anàlisis, hi ha alguna cosa que em fa quedar amb la sensació que hi ha una distància enorme entre el narrador i tots els personatges de la narració, que malgrat ser la seva família, són molt i molt lluny i no acaben de trobar-se.
M'han semblat interessant algunes de les reflexions sobre la relació amb el pare i amb l'avi, el retrat de la mare, però m'ha sorprès per l'enorme distància que sembla haver-hi sempre entre ella i el fill.
Mentre llegia la darrera part, la de la mare, anava esperant alguna revelació especial, algun moment de comunicació que no s'ha arribat a donar mai.
Potser aquesta és la cosa que he trobat a faltar una mica en tot el relat; malgrat els esforços, les reflexions, les anàlisis, hi ha alguna cosa que em fa quedar amb la sensació que hi ha una distància enorme entre el narrador i tots els personatges de la narració, que malgrat ser la seva família, són molt i molt lluny i no acaben de trobar-se.
July 27, 2023
Com ja va fer amb 'Els nois', Toni Sala torna a ser valent i escriu sense embuts situacions dures, molt dures, però a més ho fa de la seva família i de retruc d'ell mateix. A 'Una família', a mesura que escriu sobre els pares i l'avi, construeix una autobiografia pròpia de l'època d'infantesa i joventut, amb algunes pinzellades en la seva edat adulta. Com aquells anys que el turisme es desenvolupava, també es construïa la seva família i la seva personalitat. S'allunya així de la ficció.
El llibre té tres parts principals que se centren en el pare, l'avi matern i la mare. Són parts molt desiguals, a la primera hi ha molt de mestratge, amb una escriptura molt potent i una estructura interessant, amb molta reflexió a partir del que es diu. La segona, en canvi, el ritme decau fins a ser una mena de successió de fets sobre l'avi que a mesura que avancen perden interès. A la tercera, dedicada a la mare, torna a aparèixer, tot i que amb menys intensitat, la capacitat de la primera part. Encara hi ha un capítol final, que es dedica sobretot a l'àvia materna, supervivent a la resta de familiars i en certa manera una projecció del mateix autor.
Toni Sala es consolida amb cada llibre que publica com un escriptor que dona robustesa a la literatura catalana, potser no arriba a tots els públics, però tenir-lo dignifica i ho ha tornat a demostrar.
El llibre té tres parts principals que se centren en el pare, l'avi matern i la mare. Són parts molt desiguals, a la primera hi ha molt de mestratge, amb una escriptura molt potent i una estructura interessant, amb molta reflexió a partir del que es diu. La segona, en canvi, el ritme decau fins a ser una mena de successió de fets sobre l'avi que a mesura que avancen perden interès. A la tercera, dedicada a la mare, torna a aparèixer, tot i que amb menys intensitat, la capacitat de la primera part. Encara hi ha un capítol final, que es dedica sobretot a l'àvia materna, supervivent a la resta de familiars i en certa manera una projecció del mateix autor.
Toni Sala es consolida amb cada llibre que publica com un escriptor que dona robustesa a la literatura catalana, potser no arriba a tots els públics, però tenir-lo dignifica i ho ha tornat a demostrar.
May 13, 2025
No sé si és un llibre al gust de qualsevol però el recomano. Toni Sala traça una autobiografia a partir del perfil del seu pare, la seva mare i el seu avi, contraposant els seus caràcters, actituds i accions.
La història es desenvolupa al litoral del nord de la Selva i del Baix Empordà, passant dels anys cinquanta fins a la vintena del segle present. Això m'agrada perquè no sempre són els espais de recreació literària -de ficció o de no-ficció- més usuals en la literatura catalana i, de retruc, l'autor ens apropa a l'experiència de les transformacions de la costa brava tot narrant els impactes econòmics, urbanístics i culturals que va causar el turisme europeu en el tardofranquisme. Si tal com ho escric jo sona historiogràficament avorrit, en el llibre és interessant i molt enriquidor.
Així i tot, el centre de la crònica volta amb relació a la percepció i l'aflicció en descobrir que els referents familiars són inestables, efímers o tramposos. És difícil no trobar-hi reflexions que puguem compartir, ja que Sala descriu molt bé aquelles sensacions que en les famílies, per simple necessitat de mantenir ordre en el nostre últim reducte de suport, és molt complicat posar sobre la taula: que dins la família hi ha mesquinesa, debilitat, por, severitat... Però no tot és gris, ni de bon tros. S'hi narren passatges ardents i amb molt de caliu, però la lògica retrospectiva entre el passat i el present és el que li dona el gust agredolç a la lectura.
En fi, un exemple bo que atorga gran potència literària a la biografia i l'autobiografia.
La història es desenvolupa al litoral del nord de la Selva i del Baix Empordà, passant dels anys cinquanta fins a la vintena del segle present. Això m'agrada perquè no sempre són els espais de recreació literària -de ficció o de no-ficció- més usuals en la literatura catalana i, de retruc, l'autor ens apropa a l'experiència de les transformacions de la costa brava tot narrant els impactes econòmics, urbanístics i culturals que va causar el turisme europeu en el tardofranquisme. Si tal com ho escric jo sona historiogràficament avorrit, en el llibre és interessant i molt enriquidor.
Així i tot, el centre de la crònica volta amb relació a la percepció i l'aflicció en descobrir que els referents familiars són inestables, efímers o tramposos. És difícil no trobar-hi reflexions que puguem compartir, ja que Sala descriu molt bé aquelles sensacions que en les famílies, per simple necessitat de mantenir ordre en el nostre últim reducte de suport, és molt complicat posar sobre la taula: que dins la família hi ha mesquinesa, debilitat, por, severitat... Però no tot és gris, ni de bon tros. S'hi narren passatges ardents i amb molt de caliu, però la lògica retrospectiva entre el passat i el present és el que li dona el gust agredolç a la lectura.
En fi, un exemple bo que atorga gran potència literària a la biografia i l'autobiografia.
May 5, 2022
Toni Sala dissecciona a la seva família amb gran sensibilitat. Reflecteix el passat tal com el recorda i és honest. Quan el que explica és cru, no ho decora. I quan recorda escenes on va ser feliç, te l'imagines.
M'he emocionat llegint les intimíssimes reflexions de Sala sobre la relació amb la seva mare i amb el seu avi. I vull fer una breu menció a les pàgines que dedica a reviure la seva adolescència a cavall a la Platja d'Aro, unes pàgines de nostàlgia compartida, només que la meva platja va ser la de Can Picafort: "Galopar et solda al cavall, us fa d'una peça i no hi ha res tan semblant al vol d'un ocell (...) El cavall és jove, musculat i precís, un mecanisme de sang i d'acer. Només has d'afluixar una mica la brida, que ell mateix t'intueixi, llavors el cavall es tensa, es tira una mica enrere, aixeca les potes de davant i arrenca de cop a galop. La terra batega, el cavall ho amplifica i ho resumeix...".
Segurament torni a llegir aquest llibre d'aquí a uns anys.
M'he emocionat llegint les intimíssimes reflexions de Sala sobre la relació amb la seva mare i amb el seu avi. I vull fer una breu menció a les pàgines que dedica a reviure la seva adolescència a cavall a la Platja d'Aro, unes pàgines de nostàlgia compartida, només que la meva platja va ser la de Can Picafort: "Galopar et solda al cavall, us fa d'una peça i no hi ha res tan semblant al vol d'un ocell (...) El cavall és jove, musculat i precís, un mecanisme de sang i d'acer. Només has d'afluixar una mica la brida, que ell mateix t'intueixi, llavors el cavall es tensa, es tira una mica enrere, aixeca les potes de davant i arrenca de cop a galop. La terra batega, el cavall ho amplifica i ho resumeix...".
Segurament torni a llegir aquest llibre d'aquí a uns anys.
May 9, 2023
Hi ha trossos que se m'han fet més feixucs, però n'hi ha de brillants.
«(...) l'exposició del desig encara em sembla una imposició que busca la complicitat de la víctima, com sempre fa la violència»
«(...) l'exposició del desig encara em sembla una imposició que busca la complicitat de la víctima, com sempre fa la violència»
July 23, 2025
Magnífic llibre.
October 1, 2023
Epopea desgarradora pero real, íntima de una familia catalana durante el siglo XX. Toni Sala, un maestro de la escritura como siempre.
January 19, 2023
Alguna teflexió m’ha semblat interessant. Però en general m’ha semblat aborrit. Això si, he après molt de cavalls
May 11, 2022
Després de l'èxit assolit amb les seves dues últimes novel·les, Els nois (2014) i Persecució (2019), Toni Sala aborda en el seu darrer llibre, Una família (2021), l'àrdua tasca d'escriure sobre els seus orígens i buscar-se en la imatge dels seus pares i del seu avi. Per a aquesta història personal, estructurada en forma de tríptic —que conformen els capítols "Pare", "Avi" i "Mare", juntament amb el breu exordi "Excursió" i el tancament "Retrat", dedicat a la seva àvia centenària—, Sala aprofita els seus records d'infància i de joventut per reflexionar sobre els lligams que ens uneixen als altres i retratar una família —la seva— que va viure molt de prop, en tant que propietaris d'un hotel, el punt àlgid del boom econòmic i turístic de la Costa Brava a les darreries del franquisme i als inicis de la transició.
El que Toni Sala es proposa a Una família no és, ni de lluny, compondre un panegíric sobre els seus pares i avis, com tampoc no busca passar comptes amb ningú (encara que potser sí reconciliar-s'hi pòstumament). De manera desapassionada —fins i tot una mica freda, tenint en compte el tema—, Sala recorre a les seves vivències, a històries conegudes d'oïdes i en alguns casos a documents testimonials per explicar-nos (i explicar-se) la història de la seva família, estretament lligada a la història de Sant Feliu de Guíxols. D'aquesta manera, aquesta història íntima i personal es va fent a poc a poc una història col·lectiva, una meditació sobre el nostre llegat i un homenatge als morts que ens acompanyen, perquè tots som, al cap i a la fi, fills d'una família i d'unes circumstàncies.
En contrast amb el tema que tracta, ben punyent, l'escriptura de Toni Sala és, això no obstant, assossegada, pausada i reflexiva. Si bé és cert que el to tendeix a la grandiloqüència en alguns passatges, el llibre va guanyant en honestedat i en profunditat a mesura que avança. Les anècdotes lluminoses, tot i que de vegades aparentment trivials, que s'hi recullen s'entrellacen amb detalls més sòrdids o no tan amables sobre els retratats, perquè al final el que importa aquí és la cerca dels orígens, i totes les veritats familiars, tant les bones com les dolentes, en formen part.
Així, enfilant record rere record, l'autor compon un fresc a on trobar-se, el retrat d'una família potser atípica —encara que, ben mirat, quina no ho és?—, però representativa d'un lloc i d'un temps en substancial transformació, i que ajuda l'escriptor a donar sentit a la seva pròpia identitat. I és que, sense parlar gaire de si mateix, Sala justament en parla tota l'estona, perquè com assenyala en algun moment, a final de comptes els morts som nosaltres, és a dir: els nostres pares, avis i avantpassats que potser ja no hi són, però que portem ben endins, i que en cada nova generació reviuen, en certes manies o en certs gestos repetits, com una imatge reflectida fins a l'infinit en dos miralls confrontats.
El que Toni Sala es proposa a Una família no és, ni de lluny, compondre un panegíric sobre els seus pares i avis, com tampoc no busca passar comptes amb ningú (encara que potser sí reconciliar-s'hi pòstumament). De manera desapassionada —fins i tot una mica freda, tenint en compte el tema—, Sala recorre a les seves vivències, a històries conegudes d'oïdes i en alguns casos a documents testimonials per explicar-nos (i explicar-se) la història de la seva família, estretament lligada a la història de Sant Feliu de Guíxols. D'aquesta manera, aquesta història íntima i personal es va fent a poc a poc una història col·lectiva, una meditació sobre el nostre llegat i un homenatge als morts que ens acompanyen, perquè tots som, al cap i a la fi, fills d'una família i d'unes circumstàncies.
En contrast amb el tema que tracta, ben punyent, l'escriptura de Toni Sala és, això no obstant, assossegada, pausada i reflexiva. Si bé és cert que el to tendeix a la grandiloqüència en alguns passatges, el llibre va guanyant en honestedat i en profunditat a mesura que avança. Les anècdotes lluminoses, tot i que de vegades aparentment trivials, que s'hi recullen s'entrellacen amb detalls més sòrdids o no tan amables sobre els retratats, perquè al final el que importa aquí és la cerca dels orígens, i totes les veritats familiars, tant les bones com les dolentes, en formen part.
Així, enfilant record rere record, l'autor compon un fresc a on trobar-se, el retrat d'una família potser atípica —encara que, ben mirat, quina no ho és?—, però representativa d'un lloc i d'un temps en substancial transformació, i que ajuda l'escriptor a donar sentit a la seva pròpia identitat. I és que, sense parlar gaire de si mateix, Sala justament en parla tota l'estona, perquè com assenyala en algun moment, a final de comptes els morts som nosaltres, és a dir: els nostres pares, avis i avantpassats que potser ja no hi són, però que portem ben endins, i que en cada nova generació reviuen, en certes manies o en certs gestos repetits, com una imatge reflectida fins a l'infinit en dos miralls confrontats.
November 26, 2025
La família d’en Toni Sala que podria ser qualsevol família. L’autor relata estupendament les relacions interpersonals en el sí d’una família: secrets, vergonyes, admiracions, fracassos, conductes heretades, líders, i tot allò relatiu a les relacions familiars. A més, m’ha agradat molt l’espai-temps on es situa la història: segona meitat del segle XX a la vall d’Aro, marcat pel desenvolupament del turisme i totes les conseqüències que va suposar pels oriunds del territori.
July 10, 2021
Toni Sala repassa la seva història familiar i els seus records d'infantesa i joventut, i ho fa amb una prosa elegant i continguda, lluny de sentimentalismes, com mana la tradició catalana. Com a teló de fons, el llibre ens mostra la transformació de la Costa Brava amb l'aparició de la indústria turística.
July 19, 2021
"Avui aquesta tristesa em posa a dintre la meva mare. La mantinc a l’hotel, sola amb els gossos, preguntant-se a si mateixa, coincidint amb mi, vivint-nos, l’estranyesa, la tristesa de la tristor. Potser és desemparament, el mateix que detectem a la mirada de les bèsties, sense déus ni transcendències que els en puguin salvar."
June 18, 2022
Potser li posaria més un 3,5. A mi m'agraden molt les autobiografies. En aquesta Toni Sala ens explica com va viure la seua primera etapa de la vida dins del negoci familiar, un hotel. Planteja reflexions i transmet sentiments comuns amb la resta de famílies.
June 4, 2021
Pompa i circumstància. Però la prosa és molt bonica.
November 3, 2021
Un retrat evocador i descarnat d’una família, que és potser també la nostra. És un llibre que t’interessa i t’angoixa alhora quan el llegeixes, que et fascina i que et llança a una nostàlgia terrible, per tot allò que va ser, per tot allò que podria haver estat. En algun tram potser més feixuc, té una arrencada i un final esplèndids.
February 16, 2022
Lèxic impressionant,mirada profunda i poètica sobre una família
January 4, 2024
Deu haver estat difícil escriure aquest llibre i parlar de la família sense barrejar-hi les emocions.
August 17, 2022
"Al llarg de la vida, anem entenent els nostres pares a mesura que anem trepitjant el seu mateix tros de camí. Com més anys fem, més superfície reflectim. Llegim els nostres pares a través nostre, però també ens llegim a través seu, també ells ens emmirallen. Si superem l'edat de la seva mort, el mirall ja no reflecteix res."
Crec que aquest únic paràgraf que acompanya la contracoberta descriu molt bé el que un/a descobreix dins d'aquest llibre.
Amb una capacitat descriptiva captivadora, Toni Sala s'obre en canal per retratar la seva vida i la seva persona a través de la seva família.
El llibre està dividit en 4 parts ("pare", "avi", "mare" i "retrat") i, en cada una, descobrim una persona amb un passat familiar i històric i un present familiar i històric diferent. Entenem la personalitat, valors i motivacions que han governat les seves vides. Vides marcades, inevitablement, per la càrrega familiar que duen a l'esquena, pel moment històric que els toca viure i per les persones amb qui coincideixen.
Així i tot, tal com diu el mateix Sala "les famílies són tan insondables com els seus membres agafats per separat" i és que fer un retrat com aquest, tot i la gran profunditat i recerca històrica que fa l'autor, sempre quedarà curt en comparació a la vida mateixa.
Crec que aquest únic paràgraf que acompanya la contracoberta descriu molt bé el que un/a descobreix dins d'aquest llibre.
Amb una capacitat descriptiva captivadora, Toni Sala s'obre en canal per retratar la seva vida i la seva persona a través de la seva família.
El llibre està dividit en 4 parts ("pare", "avi", "mare" i "retrat") i, en cada una, descobrim una persona amb un passat familiar i històric i un present familiar i històric diferent. Entenem la personalitat, valors i motivacions que han governat les seves vides. Vides marcades, inevitablement, per la càrrega familiar que duen a l'esquena, pel moment històric que els toca viure i per les persones amb qui coincideixen.
Així i tot, tal com diu el mateix Sala "les famílies són tan insondables com els seus membres agafats per separat" i és que fer un retrat com aquest, tot i la gran profunditat i recerca històrica que fa l'autor, sempre quedarà curt en comparació a la vida mateixa.
Displaying 1 - 22 of 22 reviews