Primavera de bèsties

by Miquel Mas Fiol, Pere Riera (Pròleg)

Una professora és acusada d’adoctrinament després d’haver triat una cançó suposadament polèmica al Festival de Primavera que es celebra cada any a la seva escola. El que a primera vista podria semblar un problema passatger, s’acaba convertint en un autèntic terrabastall que sacsejarà tots els membres de la comunitat educativa. Fins a quin punt les exigències d’una minoria poden arribar a condicionar les decisions de tot un centre educatiu?

Primavera de bèsties és un drama social inspirat en fets reals que posa el dit a la nafra de les manipulacions ideològiques, els conflictes d’interessos i la crispació com a eina per arribar al poder.

109 pages, Paperback

Published October 20, 2020

Reviews

[Alcedo atthis · Rating 5 out of 5]

Un radiografia molt intel·ligent de les dinàmiques que han d’afrontar els professors a les escoles. Aconsegueix transmetre una angoixa i una frustració semblants a les que han de sentir els mestres, dia rere dia, quan, més enllà de les dificultats d’educar i ensenyar als alumnes amb un projecte educatiu sòlid (com si no n'hi hagués prou amb això), topen amb les barreres, traves i qüestionaments que els posen pares, companys i superiors. Tot plegat, construeix un espectacle grotesc protagonitzat per bèsties quimèriques disfressades amb americanes i jaquetes Burberry que fingeixen viure en una amistosa primavera plena d’afanys de poder, perversió i covardies. Al centre, el debat perpetuo de si és lícit que els professors exposin als alumnes la seva ideologia. No saber la lletra de la cançó en qüestió li atorga complexitat i poliedrisme al debat. Sí, d’acord, si estem parlant d’”Agafant l’horitzó” de Txarango tots ens posarem de part de la Marta... però, i sí un professor fes cantar el “Cara al sol” als nostres fills al festival de final de curs? Potser llavors seríem el Víctor. Al final, totes dues són cançons i com diu la Xesca: “haurem d’acceptar que un dia hi haurà cançons que no es podran escoltar.”¿?

[Ionuț · Rating 3 out of 5]

Un llibre que ecografia veritablement com és el pa de cada dia d'un professor enmig d'un context cada vegada més crispat i pol•laritzat. Coses a tindre en compte? La capacitat de l'autor de transmetre eixa tensió breu i intensa (trobe que el gènere ajuda a complir esta finalitat). Què no m'ha agradat? A la millor, l'argument m'arriba una mica tard i el motiu pel que explota se'm fa una mica absurd (supose que eixa era la seua intenció).

[Maria Maraques · Rating 3 out of 5]

Molt ben narrat, però el tema, tot i ser molt interessant, m'ha arribat una mica tard.