Demà, a les tres de la marinada

by Pere Calders

Demà, a les tres de la matinada, recull dos aplecs de Demà, a les tres de la matinada i Tres reportatges especials. Com en totes les seves obres, el lector hi trobarà abundantíssims motius de sorpresa, de reflexió i de diversió, car Calders sempre sap contar històries inesperades, insòlites. Amo i senyor del llenguatge irònic, tendre, sentimental, mofeta, amb una estima molt profunda pels seus humaníssims personatges, Calders ens ofereix la possibilitat d?una aventura l?aventura de llegir-lo. PERE CALDERS (Barcelona, 1912-1994) es donà a conèixer amb El primer arlequí (1936). El mateix any publicà la novel.la La Glòria del doctor Larén. Reflectí l?experiència de la guerra a Unitats de xoc. S?exilià a Mèxic el 1939 i no tornà a Catalunya fins al 1963. Mentrestant publicà Cròniques de la veritat oculta, Gent de l?alta vall i Demà, a les tres de la matinada. Obté el Premi Sant Jordi de novel.la amb L?ombra de l?atzavara. Més tard en publica dues mé Ronda naval sota la boira i Aquí descansa Nevares. Guanya la Lletra d?Or de 1979 amb Invasió subtil i altres contes. També són premiats Tot s?aprofita i Gaeli i l?home déu. L?any 1982 apareix L?honor a la deriva. El 1986 li fou atorgat el Premi d?Honor de les Lletres Catalanes.

88 pages, Unknown Binding

About the author

Escriptor, periodista i dibuixant. Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts. Es donà a conèixer a L'Esquella de la Torratxa (1936), revista que dirigí durant la darrera època amb Avel·lí Artís i Gener.
El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer arlequí, i la novel·la La glòria del doctor Larén (reeditada el 1994). El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l'home déu (posteriorment perduda i editada el 1986), i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc.
Arran de la guerra civil s'exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins al 1963. Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, redactà Fascicles Literaris (1958-59) i col·laborà en La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1954 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions (Gent de l'alta vall, 1957; Demà, a les tres de la matinada, 1959; Aquí descansa Nevares, 1967), constituí el volum Tots els contes (1968). Posteriorment publicà Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992) i les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964, Premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966), un recull de les col·laboracions en revistes i publicacions, El desordre públic (1985), i Mesures, alarmes i prodigis (1994, Premi Crítica Serra d'Or), selecció dels articles d'opinió publicats a la secció 'El davantal' de l'Avui.
L'any 1979 el muntatge teatral Antaviana, del grup Dagoll Dagom, sobre peces de la seva narrativa, aconseguí un èxit extraordinari de crítica i públic i desvetllà un nou interès per la seva obra, que assoleix, amb la combinació de la fantasia i de l'humor, un extraordinari to líric.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 rebé el Premi Nacional de Periodisme.
Hom ha publicat pòstumament Cartes d'amor (1996) i la novel·la La ciutat cansada (2008), inacabada. El 2009 es presentà l'edició crítica no comercial de dues altres novel·les inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny, escrites a l'inici i al final dels anys seixanta, respectivament.

Reviews

[Pepe Cantó Reig · Rating 5 out of 5]

Recordaba haber leído algo de Calders en el instituto, sin prestarle demasiada atención. Ahora, leído este petit aplec de contes, me extraña que el autor catalán no sea más reconocido en España. Son cuentos de una imaginación vividísima, divertidos, originales, con una ironía absolutamente desprovista de cinismo. El tipo de cuentos que le vuelan a uno la cabeza con su candor y que le hacen preguntarse porqué existen los bestsellers existiendo esta literatura.

[JOAN BASSETS · Rating 5 out of 5]

No sé quin escriptor comentava, fa anys, que el més difícil en literatura era el conte curt. Amb tant poques paraules definir una història, dibuixar uns personatges i crear un ambient.
Doncs bé, si voleu saber el que és escriure contes curts, cal llegir Pere Calders. Una autèntica delícia, un somriure mantingut i un plaer tot el llibre.

[Vicent · Rating 5 out of 5]

Hi ha reculls de contes molt bons, hi ha reculls boníssims, i després hi ha Demà, a les tres de la matinada, un recull de 10 contes que juguen en una altra lliga. Uns contes que desborden imaginació. Un recull que voldríeu que no s'acabàs. Una cosa tremenda. No vos el perdeu.

[Mar · Rating 4 out of 5]

M'ha agradat molt, sobretot els contes "Amor gairebé impossible" i "La verge de les vies". El "Reportatge del dia repetit" m'ha traslladat al surrealisme que hem viscut amb la pandèmia.

[Adrià Illesca · Rating 5 out of 5]

I això, senyores i senyors, això sí que és literatura. Una bonica manera de tancar l'any.

[Elena Riera Salazar]

Recull de 10 contes de Pere Calders que corresponen als volums ‘Demà a les tres de la matinada’ (1959) i ‘Tres reportatges especials’.

[Rodrigo Uriel · Rating 5 out of 5]

els he llegit en una finde sencera. són deu contes meravellosos.