Quan estàs desitjant que un llibre s'acabi i continuament estàs buscant informació per confirmar que té errades (quilos i litres al segle XIV, juntament amb concordats amb la Santa Seu, vidres en finestres de llocs de mala mort i confessionaris com els actuals, per exemple) és que no és un bon llibre. I és una pena, perquè hi tenia esperances en començar, ja que, comparat amb el primer de la saga, "El pont dels jueus", semblava que l'autor havia evolucionat amb els anys. Però no.
Hi trobem un protagonista, Kim, amb qui no pots empatitzar de cap manera: es passa la novel·la amb els ulls plens de llàgrimes quan recorda; amb quinze anys i sense esforç sedueix una noia extraordinària i força més gran; volta per Barcelona durant més de mitja història com a secundari i de manera precipitada soluciona el problema que és l'origen de la trama. L'autor s'ha documentat molt per explicar la vida de les comunitats jueves al segle XIV, però ha convertit la seva obra en una mena del libre de text on els personatges, a les converses, ens donen tota la informació sense que vingui al cas, posant siempre les dades per davant de la trama. A això hem de sumar un munt d'escenes innecesàries, uns dolents molt dolents i uns bons que cansen... total, una novel·la poc aconseguida. Sí que he après detalls de la vida quotidiana de l'època, però poca cosa més. Em sap greu, perquè és una feina d'anys de l'autor, però no la recomano gens.