What do you think?
Rate this book
Dirige tu vida: Descubre las habilidades sociales y emocionales que te conducirán al éxito personal
En la escuela aprendimos ortografía, álgebra y algunos hasta latín, pero nadie nos enseñó las habilidades necesarias para hacer frente a los obstáculos de la vida y relacionarnos con los demás. Por eso vivimos acorralados por nuestros miedos, incapaces de defender nuestros propósitos y encadenados a relaciones tóxicas.
Tanto si deseas mejorar tu vida social y sentimental como gozar de mayores oportunidades profesionales, este es un libro distinto a todo lo que estás acostumbrado. Aquí no encontrarás frases amables o mensajes motivadores cuyo efecto desaparece al cabo de unas horas.
Apoyándome en las últimas evidencias científi cas, te mostraré los hábitos prácticos que aumentarán tu confi anza, multiplicarán tu carisma y transformarán tu capacidad para conectar con las personas.
DIRIGE TU VIDA ES EL PRIMER MANUAL PRÁCTICO BASADO EN LA CIENCIA QUE TE DESCUBRIRÁ UNA NUEVA FORMA DE RELACIONARTE CONTIGO MISMO Y CON LOS DEMÁS. NO LO DEJES ESCAPAR.
304 pages, Mass Market Paperback
Published January 27, 2021
46 people are currently reading
181 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 8 of 8 reviews
April 4, 2023
El títol, el subtítol i el fet que l'autor surti a la portada em tira molt enrera, té tota la pinta de ser el típic llibre d'autoajuda barata. Jo l'anomenaria "Manual bàsic d'interacció humana". És un llibre que ens ensenya a superar els nostres bloquejos degut a inseguretats i a millorar les nostres relacions aprenent a comunicar-nos millor per tal de connectar més profundament. Tot el que hi diu és tan essencial i bàsic que no m'he deixat de sorprendre que ningú abans m'ho hagués explicat. A partir d'ara sols vull relacionar-me amb gent que s'hagi llegit aquest llibre. Combina ciència i consells pràctics a la perfecció.
A continuació còpio les notes que he anat prenent amb les idees més fonamentals:
Autoestima
No n'hi ha prou amb conèixer's acceptar-se o cridar frases motivacionals, necessitem sortir de casa i tenir experiències socials positives per fer créixer la nostra autoestima.
En un estudi els participants que donaven més importància al seu benestar reaccionaven menys davant les emocions positives. Estar més pendent de la felicitat et fa més infeliç.
No és possible una vida sense preocupacions perquè els nostres assoliments són origen de nous problemes. Ens adaptem ràpidament allò que ens fa feliços i sempre trobem nous motius de preocupació. L'ascens laboral que tan feliços ens fa és el mateix que ens produirà estrès, la persona amb qui ens casem és amb qui ens acabem discutint i el cotxe tan xulo que ens comprem és el mateix amb el que ens haurem de gastar un dineral en reparacions. Allò que ens fa sentir bé també ens farà sentir malament i viceversa. Sí perseguir la felicitat provoca el seu oposat, acceptar el patiment és el seu antídot. Mostrar les nostres debilitats ens fa persones més segures davant dels altres. Fracassar en els nostres projectes ens ensenya a tenir èxit el pròxim cop i riure'ns dels nostres defectes ens ajuda a desfer-nos dels complexes.
Repetir afirmacions positives en forma de mantres no funciona: un estudi va comprovar que els participants amb baixa autoestima en lloc d'augmentar-la van sentir-se pitjor, sols va funcionar per aquells que ja la tenien alta. El cervell no és ingenu, per dictaminar la nostra autoestima valora els nostres assoliments, les proves de reconeixement social.
Seguretat
No hem d'esperar a tenir la motivació o a sentir-nos segurs per començar a actuar. Ens hi hem de posar malgrat la mandra i la inseguretat, la consciència i la motivació vindran més tard tan bon punt ens hi haguem posat.
Visualitzar-nos assolint objectius no funciona perquè llavors la nostra ment es relaxa ja que no diferencia entre realitat i ficció.
Quan ens marquem objectius ens identifiquem amb ells i els coloquem per sobre de qualsevol altre qüestió i així és fàcil oblidar-nos del nostre benestar com els hi va passar els escaladors de l'Everest del 1996, que van aconseguir el seu objectiu d'arribar al cim a costa de la seva vida.
Enlloc d'objectius hauríem de guiar-nos per valors que ens marquen la direcció i ens ajuden a perseverar. La diferència entre objectius i valors és que els últims no es poden completar, no tenen final.
L'avantatge de guiar-nos per valors en lloc d'objectius és que si no assolim un objectiu, fracassem i això ens enfonsa tot i que l'èxit no depengui de nosaltres. En canvi, si ens guiem pels nostres valors sempre ens podem mantenir fidels a ells sense fracassar, depèn exclusivament de nosaltres.
Vivim en una cultura que posa molt de pes en els objectius per tenir èxit com ara aconseguir tal feina, comprar-se un cotxe, casar-se i tenir fills... i posa poca atenció en preguntar-nos quins valors volem seguir.
Sí sóm molt fidels als nostres valors ens permetran assolir objectius malgrat no haver-nos'els marcat.
Funcionar amb objectius no ens permet sentir-nos satisfets fins que assolim els objectius. Ens converteix en els seus esclaus disposats a fer grans sacrificis per ells. Hem de centrar-nos en els valors per poder centrar-nos en el procés i poder viure i gaudir el moment present.
La necessitat de sentir-nos bé constantment ens crema per dins perquè senzillament no és possible. Sols acceptant que fracassarem i patirem podem assolir èxits i benestar.
Les nostres pors i maldecaps vénen d'obsessionar-nos amb problemes del passat o del futur i de la incapacitat de centrar-nos en el moment present.
Fes mindfulness: tanca els ulls i visualitza un rierol, un petit riu fluint entre els clars d'un bosc, contempla la seva aigua cristalina com arrastra lentament unes fulles corrent avall. Col·loca cadascuna de les teves pors i pensaments negatius a sobre de les fulles i visualitza com són arrastrades corrent avall fins que desapareixen. L'objectiu no és deixar de tenir aquests pensaments negatius sinó deslligar-se d'ells.
Confiança
Les auto-afirmacions positives no funcionen sí no hi ha proves reals que les sostinguin. En canvi, podem reafirmar els nostres valors sense necessitat de demostrar res davant de ningú i al fer-ho millorem la nostra conducta i resultats.
Habitualment confonem les emocions, per això quan sentim por o molts nervis, com quan estem a punt de pujar a dalt d'un escenari, ho podem interpretar com si fos entusiasme i ens ajudarà a superar-ho.
Tenim una poderosa eina per superar la por al rebuig social i aconseguir més confiança en nosaltres mateixes: és la tècnica de la màscara. Per protegir el nostre estatus i evitar situacions en que pugui ser danyat és molt útil adoptar una altra identitat, disfressar-nos, posar-nos una màscara, crear-nos un alterego així si algú ens rebutja no ens està rebutjarà a nosaltres sinó el nostre personatge.
Tendim a fer-nos auto boicot, som els millors crítics de nosaltres mateixos. Per desactivar aquesta veu el millor que podem fer és practicar l'autocompassió, tractar-nos com si fóssim un amic. Tractar-te de forma amable i comprensiva, donar-te suport i perdonar-te en lloc de criticar-te i jutjar-te.
Carisma
Subestimem el poder de la comunicació perquè assumim que les seves conseqüències són responsabilitat dels altres: si algú s'enfada quan li parlem és perquè és massa susceptible, sí rebutja la nostra proposta és perquè és tancat de ment...
Necessitats humanes: vitals, llibertat, seguretat, identitat, apreci, comprensió i diversió.
Les necessitats dels individus sempre interfereixen en la interpretació d'allò que volem comunicar. Conèixer les necessitats és clau per preveure i entendre la reacció dels demés. Si algú té necessitat d'acceptació social pot interpretar com un rebuig el fet que marxem a pixar.
Quan ens enfadem en realitat estem expressant que les nostres necessitats no estan sent satisfetes. Mostrar les necessitats es veu com una debilitat així que les amaguem i intentem satisfer-les atacant als altres quan no ens les respecten. T'importa més la feina que jo! Enlloc de: necessito afecte teu. Sempre culpem als altres enlloc de veure què fem malament com ara no comunicar les nostres necessitats.
Si volem més llibertat en la relació considerem a la parella possessiva, si els amics no satisfan la nostra necessitat de diversió els considerem avorrits.
Assertivitat
L'assertivitat és el punt mig entre agressivitat i passivitat: és deixar de jutjar als altres i responsabilitzar-se de les teves emocions, defensar els teus drets i opinions. És empatia, respectar les necessitats dels altres mentre respectes les teves.
És bo començar les converses empatitzant amb l'altre, reconèixer la situació per la que està passant especialment quan no és bona i demostrar que no ets un ser insensible que només mira pels seus interessos.
Quan exposem la nostra història és important exposar-la com una interpretació nostra i no com la pura realitat començant la frase per crec o em sembla que..
Passos en la comunicació:
- els fets
- afirmació empàtica
- la teva història
- els teus sentiments
- les teves necessitats
- proposta / petició
Portem mesos sense fer res junts (els fets) i entenc que estàs ocupat amb la feina (afirmació empàtica) però em sembla com si jo no t'importés (la meva història) i això m entristeix (els meus sentiments) perquè m'agradaria que ens seguissim estimant (les meves necessitats) i per això et volia proposar de fer un viatge junts (petició).
Tres errors habituals a l'hora de fer la petició és en primer lloc dir el que no vols enlloc del que vols com ara dir "no em cridis" enlloc de "tracta'm amb respecte". El segon error és parlar d'una forma massa general sense concretar el que vols i el tercer error i més important és assegurar-te que la teva petició no es converteixi en una exigència. És millor si ho formulem en forma de pregunta.
Sí malgrat haver-te comunicat seguint tots els passos reps una negativa a la teva petició voldrà dir que suposa un sacrifici massa gran pel teu interlocutor i per tant haureu de seguir dialogant fins trobar possibilitats que satisfacin les dues parts.
Exemple de cotxe que avança temeràriament altres cotxes posant-los en risc, pensem que és un gilipolles o un boig. En canvi, si sabem què és un fill portant el seu pare que ha tingut un infart i s'esta morint canvia totalment la nostra percepció.
Per això és tan important seguir tots els passos i explicar les nostres necessitats per tal que la gent pugui entendre perquè fem les coses i això farà que la gent no ens prejutji i ser més convincents.
És clau donar tota la informació necessària per tal que el nostre interlocutor no l'hagi de completar amb la seva intuïció perquè llavors és quan fàcilment es formen prejudicis negatius. Per això sempre hem d'expresar els nostres motius i objectius.
Contínuament deixem forats d'informació en la nostra comunicació i aquest és l'origen de la majoria de malentesos i conflictes en la convivència. Mai donguem cap informació per suposat, si veiem que l'altre deixa llacunes informatives, demanem-li més informació.
Les claus de la persuasió són reciprocitat, agradar, coherència, gregarisme, escassedat i autoritat
Hem d'assegurar-nos de fer peticions enlloc d'exigències i per això hem de fer que l'altre no es senti pressionat. És útil acabar les nostres peticions afegint que són lliures de decidir o que no hi ha cap compromís i així els fem sentir lliures de decidir la qual cosa té molt més èxit.
Una bona estratègia de persuasió és assenyalar una bona aptitud d'algú i després demanar-li alguna cosa relacionada amb tal aptitud de forma que per coherència no s'hi pot negar. Per exemple preguntes qui està molt fort i després li demanes que t'ajudi a moure un moble.
Proximitat i Exposició, a més exposició més vincle, hauria de passar un màxim de quinze dies entre els encontres.
Similutud
Com més ens assemblem s una persona major és la connexió emocional amb ella.
La mesura amb la que ens assemblem a una parella prediu la quantitat de discussions amb ella. Acitelli douvan 1993
Hem de parlar del que ens uneix
Empatitzar
Per empatitzar en necessari estar molt atents i deixar de jutjar als altres pels seus actes, hem d intentar entendre perquè actuen així enlloc de jutjar-los pensant que simplement són així, són imbècils i prou. Necessitem Raonaments de segon ordre: no jutjar les accions per se sinó el seu origen i els seus resultats.
Fer compliments
Hem de fer compliments tan sovint com podem per tal d'apreciar la gent que ens estimem. És necessari que siguin el màxim de concrets possible per tal que siguin creïbles ja que molta gent no es creu mereixedora d'ells.
Demanar consells
Quan demanem un favor, l'altra persona es veu forçada a apreciar-nos perquè altrament no seria lògic que ens fes el favor. El millor favor que podem demanar és demanar consell ja que no suposa cap esforç i ningú s'hi pot negar i al mateix temps fem que l'altre es senti apreciat al valorar el seu coneixement.
Necessitat de comprensió: la comprensió és similar a l'apreci però no en el sentit que ens valoren sinó que empatitzen amb nosaltres, no volem que reconeguin els nostres mèrits sinó que no ens facin sentir que estem sols i que sóm bitxos raros.
Per això és necessari practicar l'escolta, deixar parlar. Quan parlem massa i volem tenir la raó això ens distancia, l'altre percep que no tenim interès en comprendre la seva perspectiva i es retira de la conversa.
Humor
L'autoboicot fa que pensem que allò que ens fa gràcia a la resta no els hi fa o què no és suficientment divertit i llavors ens posem un filtre i ens ho guardem. Per ser divertits hem d'eliminar aquest filtre i assumir que no sempre serem divertits. La gent divertida corrre riscos, saben acceptar el rebuig o el fracàs. Quan estem relaxats i deixem de preocupar-nos pel resultat la creativitat és multiplica i som capaços de dir el menys esperat en el moment més oportú. El més inesperat és el més divertit. L'humor es defineix com a sorpreses inesperades.
És important riure's d'un mateix demostrant que no tens por de ser objecte de broma, això et permet riure't dels altres sense maldat.
Exagerar molt és divertit.
Utilitzar comparacions o metàfores també és més creatiu i divertit. Per exemple si ets metge i et pregunten de què treballes dius que ets veterinari d'humans.
Evidenciar que no ets divertit també és divertit, pots dir coses com "esteu esperant a que us doni permís per riure veritat?" o "vaja, crec que m'he equivocat de públic" o "ara me n'adono que era més divertit a dins del meu cap".
Conèixer desconeguts
En primer lloc hem d'acabar amb la idea de que la majoria de gent prefereix estar sola que parlar amb un desconegut perquè ve a ser tot el contrari.
La millor manera no és trencar el gel amb frases prefabricades sinó omplint els buits d'informació per tal que l'altre no ens prejutji de forma negativa pensant que volem estafar-lo d'alguna manera. Per això és important iniciar la conversa aclarint la nostra motivació de simplement voler-lo conèixer per no avorrir-nos durant el trajecte del tren. Així, sent honestos generem confiança i és molt difícil que l'altre es tenqui.
Començar per preguntes sobre allò més bàsic que ens uneix i que les respostes no puguin ser sí o no i seguir amb allò relacionat.
És important a l'iniciar la conversa anunciar que sols pots parlar durant un breu període de temps per tal d'eliminar la preocupació de l'altre que sigui una conversa incòmode, pesada o insubstancial i que s'allargui molt.
És important donar el teu nom el més aviat possible per deixar de ser un desconegut.
Quan intentem explicar coses o convençer als altres d'alguna cosa ens estem distanciant de l'altre. El més important a l'hora de connectar amb els altres és fer-los sentir bé, traient temes de conversa que facin sentir bé l'interlocutor com ara records positius.
Quan diem que no sabem de què parlar no és que se'ns hagin acabat els temes de conversació sinó que ens auto-censurem molts temes degut a la manca de confiança. Si eliminem aquesta censura com fem amb els amics o quan anem borratxos, de cop i volta parlem pels colzes i qualsevol tonteria pot derivar en grans converses.
Una conversa ha de ser un partit de tennis i no un de frontón en el que un monopolitza la conversa. Sí fem preguntes i l'altre no ens en fa, prenguem la iniciativa de respondre nosaltres mateixos les preguntes que fem després del nostre interlocutor.
Dir el nom del teu interlocutor li genera plaer.
Sempre és millor explicar històries que qualsevol altre tipus de missatge, la gent s'emociona més i connecta més amb les històries.
Escolta activa
Callar
Per empatitzar es necessari no dir res, donar el temps per què l'altre pensi, respectar els seus silencis, deixar que sigui l'altre que guiï la conversa.
Si està exaltat, deixar que ho tregui tot sense intentar que es calmi, callar, escoltar sense donar consells o en tot cas preguntar si vol saber la nostra opinió o si vol un consell.
Repetir
Repeteix detalls que recordis de l'ultima conversa o el que acaba de dir per demostrar que estàs atent a les seves paraules.
Traduir
Intenta comprendre les emocions que hi ha darrere dels seus missatges i pregunta si va sentir tal emoció perquè pugui confirmar-la o ajudem a l'altra a trobar les seves pròpies solucions als seus problemes.
Preguntes poderoses
Ajudem als altres a trobar les solucions als seus propis problemes fent-lis preguntes que facin sentir-lo absolutament lliure per expressar-se sense límits de forma que poden buidar tot el seu interior i després sentir-se alleugerits.
Son obertes, què, com, perquè, li permeten ordenar els pensaments i identificar els recursos dels quals disposa.
Menyspreen els límits, què és impossible d'aconseguir però et faria molt feliç? Què seria necessari per fer realitat això que sembla impossible?
Fem micro expressions que duren dècimes de segons amb les quals expressem les nostres autèntiques emocions, les micro expressions no es poden falsejar. L'autèntica alegria no es pot falsejar podem fer somriures però si no es veuen arrugues a la comissura dels ulls vol dir que són falsos. Existeixen 7 expressions facials universals: sorpresa, fàstic, por, enuig (enfado), alegria, menyspreu i tristesa.
Gestos
Quan ens creuem de braços ens toquem la cara o el coll significa que estem incòmodes. Pel contrari quan ens sentim còmodes desapareix la necessitat de protegir-nos i ens obrim exposant les parts més dèbils del cos com el coll, l'estómac o la part interior dels braços i les mans.
Autoconsol. Quan estem incòmodes, tristos o decaiguts necessitem que algú ens reconforti tal i com ho feia la nostra mare acariciant-nos quan erem petits i si no tenim ningú ho fem nosaltres mateixos, ens freguem la nuca, el braç, les mans o juguem amb el cabell o els complements.
La direcció dels peus indiquen l'atracció de la persona vers una altra persona o vers marxar.
Quan exposem les nostres emocions és quan esfondrem tots els murs, transmetem prou confiança com per despullar-nos psicològicament i realment connectem, com quan diem m'alegro d'haver-te conegut, per mi el teu suport significa molt més del que creus a vegades, tinc por que la nostra relació es pugui trencar...
Donar a conèixer els nostres sentiments i exposar a les nostres debilitats fa que la gent connecti amb nosaltres
Temes per obrir-nos emocionalment: com et sents en aquest moment de la vida? què és el que més et preocupa? què és el que t'ha fet més ilusió últimament? què has après d'una relació passada? què milloraries de les teves relacions amb els amics?
La perfecció i l'hermetisme són enemics de la connexió si no semblem humans amb totes les seves vulnerabilitats i defectes no podem connectar.
El camí de l'acció té 4 passos:
Rebem informació de la realitat (parcial) això ens genera pensaments els pensaments generen emocions i actuem en funció d'aquestes emocions.
La nostra interpretació de la realitat i les nostres idees sempre són qüestionables.
Les nostres emocions és la única cosa que és inqüestionable, la resta és subjectiu i depèn de cada punt de vista.
Com més comuniquem les nostres emocions més ens comprenen i més empatitzen amb nosaltres i connectem més. Sí esperem a que altres endevinin les nostres emocions serà molt més difícil que ens entenguin i empatitzin. Les emocions es contagien per això és important intentar compartir emocions positives per generar ambients positius.
Per vincular a un nivell més profund és important conversar sobre temes amb major càrrega emocional com ara la família, les aficions, els viatges o la infància.
Tot i així tendim a amagar les nostres emocions per por a mostrar-nos vulnerables.
A continuació còpio les notes que he anat prenent amb les idees més fonamentals:
Autoestima
No n'hi ha prou amb conèixer's acceptar-se o cridar frases motivacionals, necessitem sortir de casa i tenir experiències socials positives per fer créixer la nostra autoestima.
En un estudi els participants que donaven més importància al seu benestar reaccionaven menys davant les emocions positives. Estar més pendent de la felicitat et fa més infeliç.
No és possible una vida sense preocupacions perquè els nostres assoliments són origen de nous problemes. Ens adaptem ràpidament allò que ens fa feliços i sempre trobem nous motius de preocupació. L'ascens laboral que tan feliços ens fa és el mateix que ens produirà estrès, la persona amb qui ens casem és amb qui ens acabem discutint i el cotxe tan xulo que ens comprem és el mateix amb el que ens haurem de gastar un dineral en reparacions. Allò que ens fa sentir bé també ens farà sentir malament i viceversa. Sí perseguir la felicitat provoca el seu oposat, acceptar el patiment és el seu antídot. Mostrar les nostres debilitats ens fa persones més segures davant dels altres. Fracassar en els nostres projectes ens ensenya a tenir èxit el pròxim cop i riure'ns dels nostres defectes ens ajuda a desfer-nos dels complexes.
Repetir afirmacions positives en forma de mantres no funciona: un estudi va comprovar que els participants amb baixa autoestima en lloc d'augmentar-la van sentir-se pitjor, sols va funcionar per aquells que ja la tenien alta. El cervell no és ingenu, per dictaminar la nostra autoestima valora els nostres assoliments, les proves de reconeixement social.
Seguretat
No hem d'esperar a tenir la motivació o a sentir-nos segurs per començar a actuar. Ens hi hem de posar malgrat la mandra i la inseguretat, la consciència i la motivació vindran més tard tan bon punt ens hi haguem posat.
Visualitzar-nos assolint objectius no funciona perquè llavors la nostra ment es relaxa ja que no diferencia entre realitat i ficció.
Quan ens marquem objectius ens identifiquem amb ells i els coloquem per sobre de qualsevol altre qüestió i així és fàcil oblidar-nos del nostre benestar com els hi va passar els escaladors de l'Everest del 1996, que van aconseguir el seu objectiu d'arribar al cim a costa de la seva vida.
Enlloc d'objectius hauríem de guiar-nos per valors que ens marquen la direcció i ens ajuden a perseverar. La diferència entre objectius i valors és que els últims no es poden completar, no tenen final.
L'avantatge de guiar-nos per valors en lloc d'objectius és que si no assolim un objectiu, fracassem i això ens enfonsa tot i que l'èxit no depengui de nosaltres. En canvi, si ens guiem pels nostres valors sempre ens podem mantenir fidels a ells sense fracassar, depèn exclusivament de nosaltres.
Vivim en una cultura que posa molt de pes en els objectius per tenir èxit com ara aconseguir tal feina, comprar-se un cotxe, casar-se i tenir fills... i posa poca atenció en preguntar-nos quins valors volem seguir.
Sí sóm molt fidels als nostres valors ens permetran assolir objectius malgrat no haver-nos'els marcat.
Funcionar amb objectius no ens permet sentir-nos satisfets fins que assolim els objectius. Ens converteix en els seus esclaus disposats a fer grans sacrificis per ells. Hem de centrar-nos en els valors per poder centrar-nos en el procés i poder viure i gaudir el moment present.
La necessitat de sentir-nos bé constantment ens crema per dins perquè senzillament no és possible. Sols acceptant que fracassarem i patirem podem assolir èxits i benestar.
Les nostres pors i maldecaps vénen d'obsessionar-nos amb problemes del passat o del futur i de la incapacitat de centrar-nos en el moment present.
Fes mindfulness: tanca els ulls i visualitza un rierol, un petit riu fluint entre els clars d'un bosc, contempla la seva aigua cristalina com arrastra lentament unes fulles corrent avall. Col·loca cadascuna de les teves pors i pensaments negatius a sobre de les fulles i visualitza com són arrastrades corrent avall fins que desapareixen. L'objectiu no és deixar de tenir aquests pensaments negatius sinó deslligar-se d'ells.
Confiança
Les auto-afirmacions positives no funcionen sí no hi ha proves reals que les sostinguin. En canvi, podem reafirmar els nostres valors sense necessitat de demostrar res davant de ningú i al fer-ho millorem la nostra conducta i resultats.
Habitualment confonem les emocions, per això quan sentim por o molts nervis, com quan estem a punt de pujar a dalt d'un escenari, ho podem interpretar com si fos entusiasme i ens ajudarà a superar-ho.
Tenim una poderosa eina per superar la por al rebuig social i aconseguir més confiança en nosaltres mateixes: és la tècnica de la màscara. Per protegir el nostre estatus i evitar situacions en que pugui ser danyat és molt útil adoptar una altra identitat, disfressar-nos, posar-nos una màscara, crear-nos un alterego així si algú ens rebutja no ens està rebutjarà a nosaltres sinó el nostre personatge.
Tendim a fer-nos auto boicot, som els millors crítics de nosaltres mateixos. Per desactivar aquesta veu el millor que podem fer és practicar l'autocompassió, tractar-nos com si fóssim un amic. Tractar-te de forma amable i comprensiva, donar-te suport i perdonar-te en lloc de criticar-te i jutjar-te.
Carisma
Subestimem el poder de la comunicació perquè assumim que les seves conseqüències són responsabilitat dels altres: si algú s'enfada quan li parlem és perquè és massa susceptible, sí rebutja la nostra proposta és perquè és tancat de ment...
Necessitats humanes: vitals, llibertat, seguretat, identitat, apreci, comprensió i diversió.
Les necessitats dels individus sempre interfereixen en la interpretació d'allò que volem comunicar. Conèixer les necessitats és clau per preveure i entendre la reacció dels demés. Si algú té necessitat d'acceptació social pot interpretar com un rebuig el fet que marxem a pixar.
Quan ens enfadem en realitat estem expressant que les nostres necessitats no estan sent satisfetes. Mostrar les necessitats es veu com una debilitat així que les amaguem i intentem satisfer-les atacant als altres quan no ens les respecten. T'importa més la feina que jo! Enlloc de: necessito afecte teu. Sempre culpem als altres enlloc de veure què fem malament com ara no comunicar les nostres necessitats.
Si volem més llibertat en la relació considerem a la parella possessiva, si els amics no satisfan la nostra necessitat de diversió els considerem avorrits.
Assertivitat
L'assertivitat és el punt mig entre agressivitat i passivitat: és deixar de jutjar als altres i responsabilitzar-se de les teves emocions, defensar els teus drets i opinions. És empatia, respectar les necessitats dels altres mentre respectes les teves.
És bo començar les converses empatitzant amb l'altre, reconèixer la situació per la que està passant especialment quan no és bona i demostrar que no ets un ser insensible que només mira pels seus interessos.
Quan exposem la nostra història és important exposar-la com una interpretació nostra i no com la pura realitat començant la frase per crec o em sembla que..
Passos en la comunicació:
- els fets
- afirmació empàtica
- la teva història
- els teus sentiments
- les teves necessitats
- proposta / petició
Portem mesos sense fer res junts (els fets) i entenc que estàs ocupat amb la feina (afirmació empàtica) però em sembla com si jo no t'importés (la meva història) i això m entristeix (els meus sentiments) perquè m'agradaria que ens seguissim estimant (les meves necessitats) i per això et volia proposar de fer un viatge junts (petició).
Tres errors habituals a l'hora de fer la petició és en primer lloc dir el que no vols enlloc del que vols com ara dir "no em cridis" enlloc de "tracta'm amb respecte". El segon error és parlar d'una forma massa general sense concretar el que vols i el tercer error i més important és assegurar-te que la teva petició no es converteixi en una exigència. És millor si ho formulem en forma de pregunta.
Sí malgrat haver-te comunicat seguint tots els passos reps una negativa a la teva petició voldrà dir que suposa un sacrifici massa gran pel teu interlocutor i per tant haureu de seguir dialogant fins trobar possibilitats que satisfacin les dues parts.
Exemple de cotxe que avança temeràriament altres cotxes posant-los en risc, pensem que és un gilipolles o un boig. En canvi, si sabem què és un fill portant el seu pare que ha tingut un infart i s'esta morint canvia totalment la nostra percepció.
Per això és tan important seguir tots els passos i explicar les nostres necessitats per tal que la gent pugui entendre perquè fem les coses i això farà que la gent no ens prejutji i ser més convincents.
És clau donar tota la informació necessària per tal que el nostre interlocutor no l'hagi de completar amb la seva intuïció perquè llavors és quan fàcilment es formen prejudicis negatius. Per això sempre hem d'expresar els nostres motius i objectius.
Contínuament deixem forats d'informació en la nostra comunicació i aquest és l'origen de la majoria de malentesos i conflictes en la convivència. Mai donguem cap informació per suposat, si veiem que l'altre deixa llacunes informatives, demanem-li més informació.
Les claus de la persuasió són reciprocitat, agradar, coherència, gregarisme, escassedat i autoritat
Hem d'assegurar-nos de fer peticions enlloc d'exigències i per això hem de fer que l'altre no es senti pressionat. És útil acabar les nostres peticions afegint que són lliures de decidir o que no hi ha cap compromís i així els fem sentir lliures de decidir la qual cosa té molt més èxit.
Una bona estratègia de persuasió és assenyalar una bona aptitud d'algú i després demanar-li alguna cosa relacionada amb tal aptitud de forma que per coherència no s'hi pot negar. Per exemple preguntes qui està molt fort i després li demanes que t'ajudi a moure un moble.
Proximitat i Exposició, a més exposició més vincle, hauria de passar un màxim de quinze dies entre els encontres.
Similutud
Com més ens assemblem s una persona major és la connexió emocional amb ella.
La mesura amb la que ens assemblem a una parella prediu la quantitat de discussions amb ella. Acitelli douvan 1993
Hem de parlar del que ens uneix
Empatitzar
Per empatitzar en necessari estar molt atents i deixar de jutjar als altres pels seus actes, hem d intentar entendre perquè actuen així enlloc de jutjar-los pensant que simplement són així, són imbècils i prou. Necessitem Raonaments de segon ordre: no jutjar les accions per se sinó el seu origen i els seus resultats.
Fer compliments
Hem de fer compliments tan sovint com podem per tal d'apreciar la gent que ens estimem. És necessari que siguin el màxim de concrets possible per tal que siguin creïbles ja que molta gent no es creu mereixedora d'ells.
Demanar consells
Quan demanem un favor, l'altra persona es veu forçada a apreciar-nos perquè altrament no seria lògic que ens fes el favor. El millor favor que podem demanar és demanar consell ja que no suposa cap esforç i ningú s'hi pot negar i al mateix temps fem que l'altre es senti apreciat al valorar el seu coneixement.
Necessitat de comprensió: la comprensió és similar a l'apreci però no en el sentit que ens valoren sinó que empatitzen amb nosaltres, no volem que reconeguin els nostres mèrits sinó que no ens facin sentir que estem sols i que sóm bitxos raros.
Per això és necessari practicar l'escolta, deixar parlar. Quan parlem massa i volem tenir la raó això ens distancia, l'altre percep que no tenim interès en comprendre la seva perspectiva i es retira de la conversa.
Humor
L'autoboicot fa que pensem que allò que ens fa gràcia a la resta no els hi fa o què no és suficientment divertit i llavors ens posem un filtre i ens ho guardem. Per ser divertits hem d'eliminar aquest filtre i assumir que no sempre serem divertits. La gent divertida corrre riscos, saben acceptar el rebuig o el fracàs. Quan estem relaxats i deixem de preocupar-nos pel resultat la creativitat és multiplica i som capaços de dir el menys esperat en el moment més oportú. El més inesperat és el més divertit. L'humor es defineix com a sorpreses inesperades.
És important riure's d'un mateix demostrant que no tens por de ser objecte de broma, això et permet riure't dels altres sense maldat.
Exagerar molt és divertit.
Utilitzar comparacions o metàfores també és més creatiu i divertit. Per exemple si ets metge i et pregunten de què treballes dius que ets veterinari d'humans.
Evidenciar que no ets divertit també és divertit, pots dir coses com "esteu esperant a que us doni permís per riure veritat?" o "vaja, crec que m'he equivocat de públic" o "ara me n'adono que era més divertit a dins del meu cap".
Conèixer desconeguts
En primer lloc hem d'acabar amb la idea de que la majoria de gent prefereix estar sola que parlar amb un desconegut perquè ve a ser tot el contrari.
La millor manera no és trencar el gel amb frases prefabricades sinó omplint els buits d'informació per tal que l'altre no ens prejutji de forma negativa pensant que volem estafar-lo d'alguna manera. Per això és important iniciar la conversa aclarint la nostra motivació de simplement voler-lo conèixer per no avorrir-nos durant el trajecte del tren. Així, sent honestos generem confiança i és molt difícil que l'altre es tenqui.
Començar per preguntes sobre allò més bàsic que ens uneix i que les respostes no puguin ser sí o no i seguir amb allò relacionat.
És important a l'iniciar la conversa anunciar que sols pots parlar durant un breu període de temps per tal d'eliminar la preocupació de l'altre que sigui una conversa incòmode, pesada o insubstancial i que s'allargui molt.
És important donar el teu nom el més aviat possible per deixar de ser un desconegut.
Quan intentem explicar coses o convençer als altres d'alguna cosa ens estem distanciant de l'altre. El més important a l'hora de connectar amb els altres és fer-los sentir bé, traient temes de conversa que facin sentir bé l'interlocutor com ara records positius.
Quan diem que no sabem de què parlar no és que se'ns hagin acabat els temes de conversació sinó que ens auto-censurem molts temes degut a la manca de confiança. Si eliminem aquesta censura com fem amb els amics o quan anem borratxos, de cop i volta parlem pels colzes i qualsevol tonteria pot derivar en grans converses.
Una conversa ha de ser un partit de tennis i no un de frontón en el que un monopolitza la conversa. Sí fem preguntes i l'altre no ens en fa, prenguem la iniciativa de respondre nosaltres mateixos les preguntes que fem després del nostre interlocutor.
Dir el nom del teu interlocutor li genera plaer.
Sempre és millor explicar històries que qualsevol altre tipus de missatge, la gent s'emociona més i connecta més amb les històries.
Escolta activa
Callar
Per empatitzar es necessari no dir res, donar el temps per què l'altre pensi, respectar els seus silencis, deixar que sigui l'altre que guiï la conversa.
Si està exaltat, deixar que ho tregui tot sense intentar que es calmi, callar, escoltar sense donar consells o en tot cas preguntar si vol saber la nostra opinió o si vol un consell.
Repetir
Repeteix detalls que recordis de l'ultima conversa o el que acaba de dir per demostrar que estàs atent a les seves paraules.
Traduir
Intenta comprendre les emocions que hi ha darrere dels seus missatges i pregunta si va sentir tal emoció perquè pugui confirmar-la o ajudem a l'altra a trobar les seves pròpies solucions als seus problemes.
Preguntes poderoses
Ajudem als altres a trobar les solucions als seus propis problemes fent-lis preguntes que facin sentir-lo absolutament lliure per expressar-se sense límits de forma que poden buidar tot el seu interior i després sentir-se alleugerits.
Son obertes, què, com, perquè, li permeten ordenar els pensaments i identificar els recursos dels quals disposa.
Menyspreen els límits, què és impossible d'aconseguir però et faria molt feliç? Què seria necessari per fer realitat això que sembla impossible?
Fem micro expressions que duren dècimes de segons amb les quals expressem les nostres autèntiques emocions, les micro expressions no es poden falsejar. L'autèntica alegria no es pot falsejar podem fer somriures però si no es veuen arrugues a la comissura dels ulls vol dir que són falsos. Existeixen 7 expressions facials universals: sorpresa, fàstic, por, enuig (enfado), alegria, menyspreu i tristesa.
Gestos
Quan ens creuem de braços ens toquem la cara o el coll significa que estem incòmodes. Pel contrari quan ens sentim còmodes desapareix la necessitat de protegir-nos i ens obrim exposant les parts més dèbils del cos com el coll, l'estómac o la part interior dels braços i les mans.
Autoconsol. Quan estem incòmodes, tristos o decaiguts necessitem que algú ens reconforti tal i com ho feia la nostra mare acariciant-nos quan erem petits i si no tenim ningú ho fem nosaltres mateixos, ens freguem la nuca, el braç, les mans o juguem amb el cabell o els complements.
La direcció dels peus indiquen l'atracció de la persona vers una altra persona o vers marxar.
Quan exposem les nostres emocions és quan esfondrem tots els murs, transmetem prou confiança com per despullar-nos psicològicament i realment connectem, com quan diem m'alegro d'haver-te conegut, per mi el teu suport significa molt més del que creus a vegades, tinc por que la nostra relació es pugui trencar...
Donar a conèixer els nostres sentiments i exposar a les nostres debilitats fa que la gent connecti amb nosaltres
Temes per obrir-nos emocionalment: com et sents en aquest moment de la vida? què és el que més et preocupa? què és el que t'ha fet més ilusió últimament? què has après d'una relació passada? què milloraries de les teves relacions amb els amics?
La perfecció i l'hermetisme són enemics de la connexió si no semblem humans amb totes les seves vulnerabilitats i defectes no podem connectar.
El camí de l'acció té 4 passos:
Rebem informació de la realitat (parcial) això ens genera pensaments els pensaments generen emocions i actuem en funció d'aquestes emocions.
La nostra interpretació de la realitat i les nostres idees sempre són qüestionables.
Les nostres emocions és la única cosa que és inqüestionable, la resta és subjectiu i depèn de cada punt de vista.
Com més comuniquem les nostres emocions més ens comprenen i més empatitzen amb nosaltres i connectem més. Sí esperem a que altres endevinin les nostres emocions serà molt més difícil que ens entenguin i empatitzin. Les emocions es contagien per això és important intentar compartir emocions positives per generar ambients positius.
Per vincular a un nivell més profund és important conversar sobre temes amb major càrrega emocional com ara la família, les aficions, els viatges o la infància.
Tot i així tendim a amagar les nostres emocions per por a mostrar-nos vulnerables.
December 19, 2020
Es bastante practico y dice algunas cosas que pueden ayudarte mucho a mejorar tu confianza y autoestima sin ser lo tipico de, se tu mismo y esas cosas que no ayudan nada
Lo recomiendo pero tampoco espereis ninguna maravilla
Lo recomiendo pero tampoco espereis ninguna maravilla
November 9, 2021
El libro que necesitaba !
Es un libro práctico, lleno de información y muchos ejercicios. Ahora es hora de seguir aplicando lo aprendido. Muchas gracias Pau por realizar esta joya!
Es un libro práctico, lleno de información y muchos ejercicios. Ahora es hora de seguir aplicando lo aprendido. Muchas gracias Pau por realizar esta joya!
July 8, 2022
Un muy buen libro, este si que me ha gustado, recomendado al 100%
April 12, 2023
Para mí, el mejor libro de inteligencia emocional que he leído hasta la fecha. Claro, conciso, con un montón de ejemplos prácticos y muy fácil de leer. Me ha encantado!
December 19, 2023
Buenisimo
Muchos tips sencillos y a veces hasta obvios pero que uno pasa por alto y por eso se pierden interacciones valiosas con otras personas
Muchos tips sencillos y a veces hasta obvios pero que uno pasa por alto y por eso se pierden interacciones valiosas con otras personas
March 17, 2021
Es para ti si: quieres mejorar tu confianza y relaciones sociales con estrategias que funcionan
Tras más 10 años investigando la ciencia del desarrollo personal, decidí escribir una obra que recogiera lo mejor de cada uno de los libros anteriores. Y este es el resultado.
Dirige Tu Vida es un manual práctico, un viaje sorprendente por las últimas evidencias científicas que te ayudará a desarrollar los hábitos que aumentarán tu confianza, multiplicarán tu carisma y fortalecerán tu capacidad para conectar con las personas.
Después de una infancia marcada por mi timidez y falta de autoestima, en Dirige Tu Vida que querido compartir contigo los aprendizajes, influenciados por mi trabajo como investigador del desarrollo personal, que me permitieron dejar atrás mis miedos y dar un giro radical a mi vida social.
Aunque con su título pueda parecer genérico, en sus tres capítulos (confianza, carisma y conexión) encontrarás conceptos científicos que te harán dudar de todo lo que conocías sobre la autoayuda, como reconocen la mayoría de lectores en sus opiniones.
Tras más 10 años investigando la ciencia del desarrollo personal, decidí escribir una obra que recogiera lo mejor de cada uno de los libros anteriores. Y este es el resultado.
Dirige Tu Vida es un manual práctico, un viaje sorprendente por las últimas evidencias científicas que te ayudará a desarrollar los hábitos que aumentarán tu confianza, multiplicarán tu carisma y fortalecerán tu capacidad para conectar con las personas.
Después de una infancia marcada por mi timidez y falta de autoestima, en Dirige Tu Vida que querido compartir contigo los aprendizajes, influenciados por mi trabajo como investigador del desarrollo personal, que me permitieron dejar atrás mis miedos y dar un giro radical a mi vida social.
Aunque con su título pueda parecer genérico, en sus tres capítulos (confianza, carisma y conexión) encontrarás conceptos científicos que te harán dudar de todo lo que conocías sobre la autoayuda, como reconocen la mayoría de lectores en sus opiniones.
Tras más 10 años investigando la ciencia del desarrollo personal, decidí escribir una obra que recogiera lo mejor de cada uno de los libros anteriores. Y este es el resultado.
Dirige Tu Vida es un manual práctico, un viaje sorprendente por las últimas evidencias científicas que te ayudará a desarrollar los hábitos que aumentarán tu confianza, multiplicarán tu carisma y fortalecerán tu capacidad para conectar con las personas.
Después de una infancia marcada por mi timidez y falta de autoestima, en Dirige Tu Vida que querido compartir contigo los aprendizajes, influenciados por mi trabajo como investigador del desarrollo personal, que me permitieron dejar atrás mis miedos y dar un giro radical a mi vida social.
Aunque con su título pueda parecer genérico, en sus tres capítulos (confianza, carisma y conexión) encontrarás conceptos científicos que te harán dudar de todo lo que conocías sobre la autoayuda, como reconocen la mayoría de lectores en sus opiniones.
Tras más 10 años investigando la ciencia del desarrollo personal, decidí escribir una obra que recogiera lo mejor de cada uno de los libros anteriores. Y este es el resultado.
Dirige Tu Vida es un manual práctico, un viaje sorprendente por las últimas evidencias científicas que te ayudará a desarrollar los hábitos que aumentarán tu confianza, multiplicarán tu carisma y fortalecerán tu capacidad para conectar con las personas.
Después de una infancia marcada por mi timidez y falta de autoestima, en Dirige Tu Vida que querido compartir contigo los aprendizajes, influenciados por mi trabajo como investigador del desarrollo personal, que me permitieron dejar atrás mis miedos y dar un giro radical a mi vida social.
Aunque con su título pueda parecer genérico, en sus tres capítulos (confianza, carisma y conexión) encontrarás conceptos científicos que te harán dudar de todo lo que conocías sobre la autoayuda, como reconocen la mayoría de lectores en sus opiniones.
July 13, 2023
Es el mejor libro sobre habilidades sociales que me he leído nunca.
En el blog de Pau Forner ya hay muchísimo material increíble, así que pensaba que el libro sería una recopilación de todo. Cuál fue mi sorpresa al encontrarme con unas páginas en las que se explicaban muchísimos conceptos más, claros y perfectamente aplicables.
Desmiente mitos, explica las razones por las que nos da miedo dar el paso, y pone ejemplos de personas que lo consiguieron a base de salir de la zona de comfort.
No puedo hacer otra cosa que recomendar el libro una y mil veces. Es una de las mejores inversiones que puede hacer cualquier tipo de persona.
En el blog de Pau Forner ya hay muchísimo material increíble, así que pensaba que el libro sería una recopilación de todo. Cuál fue mi sorpresa al encontrarme con unas páginas en las que se explicaban muchísimos conceptos más, claros y perfectamente aplicables.
Desmiente mitos, explica las razones por las que nos da miedo dar el paso, y pone ejemplos de personas que lo consiguieron a base de salir de la zona de comfort.
No puedo hacer otra cosa que recomendar el libro una y mil veces. Es una de las mejores inversiones que puede hacer cualquier tipo de persona.
Displaying 1 - 8 of 8 reviews