Aquest volum ens presenta tres històries populars de l’Edat Mitjana, autèntics best-sellers, que sorprendran i captivaran el lector modern tant per la seva frescor com perquè tenen escenes dignes del millor film de Tarantino. Amb girs inesperats, i amb uns finals que volien ser moralitzants, avui els podem llegir per primer cop en català modern, i gaudir-ne com si haguessin estat escrits abans d’ahir:
Una donzella que ha de recórrer a un truc sorprenent, inesperat i macabre per evitar que la casin amb el seu propi pare.
Dos amics d’origen social antagònic però tan semblants físicament que fins i tot la pròpia dona els confon. Es tenen una amistat tan forta que superarà tots els entrebancs i malalties i arribarà al punt que un d’ells no dubtarà a sacrificar els propis fills per ajudar l’altre. I un mestre gelós que rebrà el seu càstig, un deixeble que abandona el món i un ermità que els dona una lliçó a tots.
Les tres històries parteixen de motius folklòrics tradicionals i narren aventures trepidants i alhora reflexives, amb elements fantàstics i realistes alhora, plenes de misteris i miracles, aventures i desventures, amors, morts i mutilacions. I tot ben amanit amb girs narratius, cops d’efecte i detalls escabrosos que faran les delícies del lector modern.
Books can be attributed to "Anonymous" for several reasons:
* They are officially published under that name * They are traditional stories not attributed to a specific author * They are religious texts not generally attributed to a specific author
Books whose authorship is merely uncertain should be attributed to Unknown.
Tres contes medievals adaptats al català actual. En tots tres s'hi troben dues constants, la primera és una dosi de violència que porta a mutilacions, i l'altra és que els protagonistes són piadosos i sempre acaben protegits per Déu.
El primer, La filla del rei d'Hongria, és el més interessant i que té una història més rodona. En el cas de la 'Història d'Amic i Melis', el contingut és amè, però la manera com està narrat és una mica farragós. Mentre que el darrer, 'El fill del senescal d'Egipte', el protagonista viu un pastitx d'històries que tenen poca cohesió.
Bona la feina d'adaptació al català actual de l'editoria (adaptació, que no traducció). He trobat a faltar més d'informació sobre la història dels textos a la introducció.
L'exemple perfecte de com els contes s'utilitzaven antuvi com un adoctrinament al poble ras: pietosos, simples, plens de càstigs i recompenses segons la fe de cadascú.
Mhaa agradat. Me lhe llegit al mobil a lapp de lebiblio quan no portava un llibre a sobre i he de dir que ha estat be, mha semblat molt entretingut i per passar una bona estona
Les dues primeres (La filla del rei d'Hongria i la Història d'Amic i Melis) m'han agradat més que l'última (El fill del senescal d'Egipte). M'han recordat una mica els lais de Maria de França (que també tenien tela).
Llegit per curiositat en veure una ressenya a xarxes.
Recull de tres contes escrits entre els segles XIV i XV, d'autor desconegut i versionats a un català actual. Tres històries on veurem com una donzella evitarà el casament amb el seu propi pare, com dos amics porten a l'extrem la seva amistat i com un mestre gelós pagarà les seves males accions.
Aquest és un llibre breu que m'ha sorprès. No esperava gaudir tant d'aquestes històries de l'època medieval. En gran part és per la boníssima adaptació que ha fet la Gemma Pellissa Prades al català que parlem avui en dia, no adaptant-t'ho a un llenguatge planer, assequible i agradable. M'ha agradat molt que, al final del llibre, ens mostren una part d'un dels contes en la seva versió original, i així poder comparar-ho amb la versió adaptada i apreciar la feina feta.
Pel que fa a l'estructura dels contes, m'ha sorprès que hi ha diferents trames dins d'una mateixa narració. Trobem poca continuïtat en les històries, molts cops canvien de tema, conservant els personatges, però en circumstàncies i escenaris totalment diferents.
Els personatges tenen un fort sentit de l'honor i l'amistat, per sobre de moltes altres coses. No es valora gens la vida dels altres, ja que tenen una facilitat bastant gran per matar gent. Tenen canvis sobtats de criteri i d'humor, que els porta d'estimar molt a algú a matar-lo poc després.
Volen ser moralitzants, especialment l'últim, on la virtut i les bones obres porten a rebre beneficis a la vida terrenal i a la vida eterna.
Si aquestes són les històries que s'explicaven en aquella època, entenc que la societat seria molt similar, amb poc valor per la vida, amb molta sang i mutilacions i on la posició social donava un poder total sobre els súbdits. O potser no, per què que pensarien els historiadors del futur si només tinguessin accés alguns dels llibres que llegim ara?
Molt recomanable. Si us poseu l'armadura i agafeu l'espasa, estareu més a punt per gaudir d'aquest llibre, matar al drac i salvar la princesa (Spoiler: no surten dracs).