Santiago Rusiñol fue un humorista genial y una personalidad deslumbrante del modernismo. Fue, además, uno de los maestros de Josep Pla, quien le dedicó un admirativo libro y estuvo presente en su fallecimiento en Aranjuez, cuyos jardines el artista, ya muy enfermo, se hallaba pintando en esa época. Porque es en su calidad de pintor –entre las numerosas actividades que practicó como teatro, novela, música, periodismo, promoción cultural y coleccionismo– como Rusiñol resulta más recordado en la sus admirables retratos y sus jardines. Pájaros de barro es una excelente muestra de las calidades de humorista irresistible y agudo observador social de Rusiñol. El libro nos presenta un divertidísimo abanico de personajes prototípicos de la época –principios del XX– a la vez que ofrece un precioso documento de la España popular y pintoresca de ese tiempo. Pero por encima de eso, Pájaros de barro, tras su comicidad, quiere ser –el mismo Rusiñol lo señala en su preámbulo– una melancólica e intemporal meditación sobre la cruel frustración a que la existencia acostumbra a someter a las siempre sobredimensionadas expectativas humanas.
Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) Autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista. Va iniciar la seva carrera creativa com a pintor, i amb posterioritat es va dedicar a la literatura amb més de noranta títols de tots els gèneres. En teatre, primer va fer petits monòlegs i, de seguida, obres com L'alegria que passa (1891) i El Jardí abandonat (1900), d'alt contingut simbolista. Format a París, va ser un dels precursors del modernisme a Catalunya, amb plataformes com El Cau Ferrat, a Sitges, o Els Quatre Gats, a Barcelona. Es va convertir en un dels escriptors més reeditats de la seva època. D'una de les seves novel·les més conegudes, L'auca del senyor Esteve (1907), en va fer una versió teatral, que ha esdevingut un clàssic del teatre català.
Llegir “Ocells de fang” et fa sentir, en part, una mica com ells. L’escriptura de Rusiñol caricaturitza uns personatges amb atributs fàcils de compartir a petits trets, però alhora molt llunyans en la seva totalitat. Ha estat refrescant llegir aquesta joia en català, un català bonic i cuidat, i també molt ben adaptat a l’actualitat amb els seus matisos d’època. Tot i estar format per petites narracions, no és un llibre per a qui vulgui una lectura lleugera; s’ha d’estar atent per copsar tota la informació que l’autor et presenta. Ara tinc ganes de tornar-lo a llegir d’aquí a un temps.