What do you think?
Rate this book
La gran ola
Hay días en los que la vida es bella, bellísima; hay otros, en cambio, en los que parece un verdadero infierno. Es lo que están a punto de descubrir tres primos, hijos de los tres hermanos fundadores de un grupo turístico con hoteles por todo el mundo. A los dieciocho años, disfrutan como nunca y como nadie de la inauguración de un nuevo hotel en Sri Lanka: fiestas, alcohol, submarinismo, paisajes exóticos, lujo asiático… Embriagados por la inconsciencia de la juventud y por las facilidades económicas a su alcance, muestran la actitud de quienes se saben los futuros dueños del cotarro.
Pero las cosas cambian drásticamente cuando una alerta de tsunami se difunde por todos los rincones del océano Índico. En cuestión de minutos, deberán dejar atrás la isla y todas las barbaridades que han cometido. Es el año 2004 y aprenderán que todos los actos, para bien y para mal, tienen consecuencias, y que muy probablemente esta no será la última gran ola que arrase con todo en sus vidas.
Ganadora del Premio Nacional de la Crítica de narrativa en catalán, La gran ola es una novela adictiva que se mueve entre lo apocalíptico y lo carnavalesco, y que revela a Albert Pijuan como un autor de enorme inteligencia narrativa y virtuosismo estilístico. Pijuan nos brinda una obra frenética y delirante que no deja títere con cabeza, y que esconde, tras su humor incisivo e irreverente, una crítica implacable a una élite indolente y voraz, y a la visión del mundo como resort.
Pero las cosas cambian drásticamente cuando una alerta de tsunami se difunde por todos los rincones del océano Índico. En cuestión de minutos, deberán dejar atrás la isla y todas las barbaridades que han cometido. Es el año 2004 y aprenderán que todos los actos, para bien y para mal, tienen consecuencias, y que muy probablemente esta no será la última gran ola que arrase con todo en sus vidas.
Ganadora del Premio Nacional de la Crítica de narrativa en catalán, La gran ola es una novela adictiva que se mueve entre lo apocalíptico y lo carnavalesco, y que revela a Albert Pijuan como un autor de enorme inteligencia narrativa y virtuosismo estilístico. Pijuan nos brinda una obra frenética y delirante que no deja títere con cabeza, y que esconde, tras su humor incisivo e irreverente, una crítica implacable a una élite indolente y voraz, y a la visión del mundo como resort.
240 pages, Paperback
First published October 1, 2020
8 people are currently reading
296 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 31 reviews
November 1, 2020
Doncs ha sigut una decepció. Hi entres molt bé amb un estil àgil, irònic i fresc, però la novel·la acaba sent només això, buits com els complexos hotelers que el llibre vol satiritzar: els personatges són plans, sense gaires matisos i completament odiosos; l’estil acaba cansant; el desenvolupament no té cap mena d’interés perquè no hi ha res en què agafar-te i el final no se sustena de cap manera, vol jugar amb mites ancestrals de Sri Lanka, una venjança desmesurada i un nou tsunami que ho arrasa tot sense que res acabi de lligar. I l’epíleg al més pur l’estil Indiana Jones em sembla bastant tret de la màniga. Són focs artificials, tot molt bonic, però quan s’acaben, no queda res.
October 14, 2020
Un llibre molt irregular amb moltes virtuts però alhora molts defectes. Pijuan ens narra una història en tres actes. Cada acte és una onada que s'emporta els protagonistes i genera una ressaca que deixa un panorama desolador. Els protagonistes són tres cosins, hereus d'un grup hoteler, que es troben al 2004 a un hotel del grup a Sri Lanka just abans del tsunami que hi causaria estralls. Durant la primera part se'ns descriu la misèria moral i la falta d'empatia d'una classe social que ha nascut i crescut en l'abundància i que es creu que tot està al seu abast, o del seus diners. Fins que el tsunami arriba i capgira la vida de la família.
El problema de la novel·la és que a partir d'aquest moment l'autor és incapaç de donar una evolució als personatges que s'allunyi dels llocs comuns d'un tipus de burgesia ja de per si molt caricaturitzada a la ficció. Pijuan intenta descriure les conseqüències d'un acte de maldat molts anys després i tot queda en un exercici estilístic brillant per moments però que acaba donant la sensació que es tracta d'un corrent de paraules a dojo que vol emmascarar la buidor de la trama a costa de deixar el lector exhaust en la lectura. Tsunami té una introducció i un desenllaç, però li falta el nus.
Malgrat això, la novel·la té coses molt positives. El primer acte del llibre és brillant amb un sentit de l'humor molt ben treballat i l'estil narratiu demostra que l'escriptor sap jugar amb facilitat amb les paraules. A més a més, el final tot i ser una mica excessiu, posa en un compromís al lector obligant-lo a prendre partit i fa una reflexió molt interessant sobre la naturalesa del mal i el seu caràcter encomanadís. Quan l'autor s'endinsa en aquestes qüestions la novel·la brilla, però quan la trama se centra en la crítica a la societat de consum, al colonialisme econòmic i turístic o a la ideologia new age Pijuan no se'n surt i queda una novel·la superficial i mediocre amb petits moments de genialitat.
El problema de la novel·la és que a partir d'aquest moment l'autor és incapaç de donar una evolució als personatges que s'allunyi dels llocs comuns d'un tipus de burgesia ja de per si molt caricaturitzada a la ficció. Pijuan intenta descriure les conseqüències d'un acte de maldat molts anys després i tot queda en un exercici estilístic brillant per moments però que acaba donant la sensació que es tracta d'un corrent de paraules a dojo que vol emmascarar la buidor de la trama a costa de deixar el lector exhaust en la lectura. Tsunami té una introducció i un desenllaç, però li falta el nus.
Malgrat això, la novel·la té coses molt positives. El primer acte del llibre és brillant amb un sentit de l'humor molt ben treballat i l'estil narratiu demostra que l'escriptor sap jugar amb facilitat amb les paraules. A més a més, el final tot i ser una mica excessiu, posa en un compromís al lector obligant-lo a prendre partit i fa una reflexió molt interessant sobre la naturalesa del mal i el seu caràcter encomanadís. Quan l'autor s'endinsa en aquestes qüestions la novel·la brilla, però quan la trama se centra en la crítica a la societat de consum, al colonialisme econòmic i turístic o a la ideologia new age Pijuan no se'n surt i queda una novel·la superficial i mediocre amb petits moments de genialitat.
July 3, 2022
La novel·la té tres parts i se centra en la història de tres cosins de família rica i malcriats, fills dels propietaris d'una cadena hotelera familiar. Pijuan té un estil personalíssim, un gran sentit de l'humor i un ús de l'excés molt pertinent que fa que no hi hagin punts a part, que comencis a llegir i no sàpigues quan parar. Una espècie de deliri. Passa molt bé, molt fàcil de llegir, dels que enganxa. Això sí, els tres cosins, tot i que presentin alguna diferència entre ells, parteixen de ser l'estereotip del nen ric odiós, que existeixen sí, però aquí queda dit. La primera part em sembla brillant, l'última també molt bona, tot i que el desenllaç té algun toc que potser és massa excessiu (i l'excés ja l'he comprat eh). El meus dubtes són amb la segona part, que manté el to, però em sembla més una espera per la tercera, crec que allà hi falta alguna cosa, no sé el què.
June 6, 2024
Tsunami o del retorçament del llenguatge
Obra complexa, d’un llenguatge alambinat i sofisticat, sotmès sota la presència d’un narrador poderós i omnipresent, que recorda al Déu de l’antic testament, que mira de reüll l’acció d’un personatge la majoria dels quals no sent cap consideració o sentiment, un narrador que tritura als seus personatge i gaudeix fent-ho, un narrador hostil amb el lector, que li recorda que el món és brut, ple d’ironia (tràgica) i misèries humanes. Barrejat amb la consciència d’aquesta misèria de personatges, d’aquest miserables exemplar d’ésser humans. Una literatura de la consciència de difícil lectura, feixuga i que dona poca treva.
Obra complexa, d’un llenguatge alambinat i sofisticat, sotmès sota la presència d’un narrador poderós i omnipresent, que recorda al Déu de l’antic testament, que mira de reüll l’acció d’un personatge la majoria dels quals no sent cap consideració o sentiment, un narrador que tritura als seus personatge i gaudeix fent-ho, un narrador hostil amb el lector, que li recorda que el món és brut, ple d’ironia (tràgica) i misèries humanes. Barrejat amb la consciència d’aquesta misèria de personatges, d’aquest miserables exemplar d’ésser humans. Una literatura de la consciència de difícil lectura, feixuga i que dona poca treva.
February 21, 2025
No le quería poner una mala nota porque siento que igual no es mal libro del todo, lo que pasa que no es para mí. No me gustan los libros catastrofistas y fatalistas.
Aunque un libro te pueda hacer sentir cosas negativas, no soporto cuando un libro me lleva al límite y me hace sentir físicamente mal. Me gustaría poder dejar la ficción en la ficción y cuando pasa esto no soy capaz, me revuelve por dentro, y para mi no es algo bueno.
No lo hubiese leído de no ser porque es para clase y espero poder olvidarlo pronto porque no quiero que me siga afectando.
Aunque un libro te pueda hacer sentir cosas negativas, no soporto cuando un libro me lleva al límite y me hace sentir físicamente mal. Me gustaría poder dejar la ficción en la ficción y cuando pasa esto no soy capaz, me revuelve por dentro, y para mi no es algo bueno.
No lo hubiese leído de no ser porque es para clase y espero poder olvidarlo pronto porque no quiero que me siga afectando.
November 25, 2020
Ho sento. La manca de punts la veig forçada, l'estil és que més m'ha agradat.
July 15, 2025
He descobert Pijuan aquest any i és una de les millors coses que m'ha passat. Quin estil, quin ritme, quina gràcia! L'experimentació amb els narradors, el llenguatge i els punts de vista, la dosi justa de cinisme i ironia... m'ha encantat. I el millor de tot és que, entre el joc (temàtic i formal) i la broma, s'intueix una serietat de fons increïble: un treball d'idees i imatges que m'ha fascinat.
October 18, 2020
L’exercici d’estil és brillant. Impossible no quedar atrapat per la torrentada de paraules i el ritme: la lectura es fa hipnòtica tot i l’esforç que demana (no hi ha punts). Però crec que peca d’excés: tot és massa estirat, hiperbòlic, començant pel dibuix de personatges, i penso que això llasta les intencions crítiques de l’autor amb un determinat model de turisme depredador, de família, de diners bruts, de gent trinxada (Víctor, tete). La primera i segona parts, millor que el final. Dit això, m’agrada llegir autors i novel·les que arrisquen i miren d’explorar altres camins, sobretot en una literatura en català que moltes vegades es mou per uns paràmetres tan previsibles com avorrits.
July 30, 2021
Matisacions. La feina brillant de l'autor amb l'estil, àgil, arriscat però net d'entrebancs per a la lectura, no evita que es produeixin alguns llocs comuns es podria haver estalviat. Però si era la intenció, no problemo. M'ha recordat Besora i les peripècies de l'Urpi fins que se'm va assecar el riure de tant com pretenia provocar-lo. En aquest trobo el tractament diferent. Però, repeteixo, això ho sap l'autor.
February 24, 2022
Esperava trobar-me un relat per erudits, complex, difícil i farregós. He topat amb una història irònica, vertiginosa i amb un humor salvatge que m’ha sorprès molt gratament. Llegiu-lo!
December 29, 2024
Leyendo este libro me ha venido a la mente esa película de Denzel Washington, ‘Poseídos’, donde el espíritu de un asesino va pasando de un cuerpo a otro cuerpo solo con un mínimo roce de manos. No sabes qué cuerpo y voz hablan, porque cambian rápido, lo que sí notas es que en todos guía la pura maldad.
Sólo el ritmo y el tono de la narración se merecen 5 estrellas, además de salir de lo previsible y políticamente correcto generando situaciones tanto delirantes como horripilantes. La historia pensada y contada desde el lado oscuro de la raza humana, con un planeta Tierra que escucha, medita y, reiteradamente, vomita y responde en forma de desastre natural.
El delirio de la coma.
Sólo el ritmo y el tono de la narración se merecen 5 estrellas, además de salir de lo previsible y políticamente correcto generando situaciones tanto delirantes como horripilantes. La historia pensada y contada desde el lado oscuro de la raza humana, con un planeta Tierra que escucha, medita y, reiteradamente, vomita y responde en forma de desastre natural.
El delirio de la coma.
Read
March 3, 2021Un altre tsunami, més o menys fantàstic.
Podeu valorar el llibre i llegir completa la ressenya d'Enric Bassegoda a: https://elbiblionauta.com/ca/2021/03/...
Podeu valorar el llibre i llegir completa la ressenya d'Enric Bassegoda a: https://elbiblionauta.com/ca/2021/03/...
September 7, 2022
Unos nacen con estrella, y otros nacen estrellaos, pero algunos de los primeros acaban en el cajón de los segundos. La gran ola es un libro acuático y viscoso cargado de dinamita, de sorna, de dinero sucio y de saliva, de olas que estallan y recuerdos que flotan. Si no podemos derrotar a la apisonadora que se pasa por el forro de la bragueta los límites planetarios, que fagocita culturas y civilizaciones para llenarse el bolsillo como una máquina tragaperras hambrienta, que le quiere poner límites al mar y disfraces cuquis a la precariedad más sangrante, siempre nos quedará reírnos de él a carcajadas, dejar al descubierto sus miserias, mostrar que el rey está desnudo. Todo esto lo hace de perlas Albert Pijuan en La gran ola, una novela delirante e inmisericorde, ganadora del Premio Nacional de la Crítica de narrativa en catalán y publicada por Sexto Piso, cuyas líneas espídicas se surfean, donde los egos de sus personajes se exhiben de forma impúdica, casi pornográfica, como cadáveres destripados en la carnicería. Un torbellino de confeti, mojitos y arena que profetiza que la gran fiesta del turbocapitalismo puede acabar en desgracia, también para los hijos de papi, especialmente para los de arriba, los que nacen con un fajo de billetes cosido al cordón umbilical, los que se divierten quemando dinero y tratan al camarero con el menosprecio burgués de los dueños del rancho.
Un suceso marcará la vida de estos primos, y la narración encendida como una bengala desde la primera página alumbrará todas sus consecuencias a lo largo de los años. No puedo evitarlo: me divierten los libros que consiguen que odiemos a sus personajes y aun así, sintamos cierta pizca de compasión ante su falta de luces, su humanidad en estado casi terminal, sus torpes intentos de salir del pozo de su miseria emocional. La gran ola nos recuerda que, al fin y al cabo, cuando el fin del mundo llegue como un tsunami voraz y luminoso, también se llevará por delante a los culpables de todo el tinglado.
Reseña entera en: https://www.literaturbia.com/2022/01/...
Un suceso marcará la vida de estos primos, y la narración encendida como una bengala desde la primera página alumbrará todas sus consecuencias a lo largo de los años. No puedo evitarlo: me divierten los libros que consiguen que odiemos a sus personajes y aun así, sintamos cierta pizca de compasión ante su falta de luces, su humanidad en estado casi terminal, sus torpes intentos de salir del pozo de su miseria emocional. La gran ola nos recuerda que, al fin y al cabo, cuando el fin del mundo llegue como un tsunami voraz y luminoso, también se llevará por delante a los culpables de todo el tinglado.
Reseña entera en: https://www.literaturbia.com/2022/01/...
September 29, 2021
En un principi m’ha semblat llegir la paròdia d'un conte de terror. Tres cosins comencen a conèixer el món que es volen menjar. Es mastega la tragèdia, potser una mica massa pel meu gust —no es pot negar que enganxa pel nas qui llegeix—. Alhora sovintegen imatges precioses, algun element màgic com l’elefant i fragments de crítica social. Bona combinació.
A mida que avanço em pregunto si estic davant d’un subgènere de literatura d’hotels. Alhora, no em distreu el canvi de tercera a primera persona que practica la veu narrativa i m’atrau el personatge de la Nu amb la maleta plena de llibres amics i el projecte de pel·lícula amb la càrrega irònica corresponent.
A la tercera part, la cosa es complica: han de convergir tots els fils de la trama i, amb una certa dificultat, ho fan.
Em quedo amb la imatge de l’elefant retrobat que vull entendre com aquell que ningú vol veure, però que quan apareix trenca alguna cosa més que la vaixella.
A mida que avanço em pregunto si estic davant d’un subgènere de literatura d’hotels. Alhora, no em distreu el canvi de tercera a primera persona que practica la veu narrativa i m’atrau el personatge de la Nu amb la maleta plena de llibres amics i el projecte de pel·lícula amb la càrrega irònica corresponent.
A la tercera part, la cosa es complica: han de convergir tots els fils de la trama i, amb una certa dificultat, ho fan.
Em quedo amb la imatge de l’elefant retrobat que vull entendre com aquell que ningú vol veure, però que quan apareix trenca alguna cosa més que la vaixella.
April 5, 2021
És un llibre irregular. Comença amb molta força, molt de ritme, atrapa molt, la història és brutal, i en moments delicada. És sobretot a la tercera part on decau, com si li faltés edició, esporgar algunes parts...
Però ja es veu que hi ha una fusta d'escriptor boníssima!
Però ja es veu que hi ha una fusta d'escriptor boníssima!
May 7, 2021
M'ha agradat bastant, és un bon llibre, diferent, l'estil narratiu és una aposta arriscada que tanmateix t'arrossega a avançar pàgina sense adonar-te'n. L'estructura de la tercera part però, amb les breus interrupcions per afegir la llegenda, tot i que acaba encaixant, li fa perdre força i ritme.
November 8, 2021
Sátira implacable y brutal que no salva a nadie: a todos los retrata en su ridiculez y en su hipocresía, con una prosa que va como un torrente arrastrándote por toda la historia. Novela que engancha pero que abruma en sus muchos excesos. Un 3,5 ⭐
June 5, 2022
Per a mi va ser un gran descobriment. Quina manera més plaent de llegir una història! Una història que a priori no despertava el meu interès però que l'estil de l'autor va convertir en una lectura de les que més he gaudit. Molt recomanable!
November 19, 2025
4 pelat. Un començament SÚPER potent (que dark tot) i un desenvolupament bastant divertit :D el final no sé si m’encanta, se lin va una mica L’Olla perquè es noti que és el final i em vaig cansar un pel (una mica com a the substance)
June 3, 2021
Una història esbojarrada, uns personatges inconscients i unes localitzacions tropicals són el còctel perfecte perquè aquesta novel·la capti l'interès des de la primera pàgina. Pràcticament l'he devorat, ja que m'ha agradat la construcció dels tres personatges principals i la manera com un narrador omniscient es focalitza en cadascun d'ells per conèixer les seves pors, deliris i misèries, alhora que també entreteixeix les catàstrofes externes amb les internes amb gran encert i solvència.
July 19, 2021
Llàstima que a la tercera part punxi una mica. Les dues primeres són brutals!!!
January 28, 2022
Muy impresionantes su estilo discursivo y las escenas jocosas y delirantes, pero me ha interesado poco. Como un cuento largo bien redondeado, entretenido.
March 31, 2022
Una primera part molt fascinant i ben estrucurada. Les dues parts que venen després són també bones, però l'estructura argumental segueix un ritme massa trepidant, com el mateix estil de la novel·la.
June 12, 2022
Trepidant i colpidor, com un tsunami
October 7, 2022
Un tres i mig.
November 24, 2022
Bé, però el final molt coix. Una mica massa de palla pel meu gust, cosa que ha fet que se'm endarrerís molt la lectura.
September 11, 2023
Molt random però ha sigut divertit de llegir.
August 23, 2025
domini genial de l’estil - m’ha sorprès moltíssim per la narració i el to
Displaying 1 - 30 of 31 reviews