Una gran novel·la d’aventures, un viatge per l’Imperi romà en què la poesia, la llengua i la traducció són el motor de l’acció.
“Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla.” Amb començament de rondalla apareix l’heroïna d’aquesta història, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i aprèn a llegir a l’ombra del seu menyspreu. Però mort el pare, morta la ràbia —i és la filla qui ha concebut l’arma del crim.
Fuig a peu amb tres esclaus. El temps és el principi de l’era cristiana; el lloc, una marca de l’Imperi romà. Travessen la frontera i aprenen a anar a palpes pel món, on els déus i les llengües varien. Què diuen els estranys amb qui topen? Què volen? A mesura que avancen, l’afany de caminar eclipsa la por i s’encomana a d’altres fugitius.
Junil a les terres dels bàrbars és la setena novel·la de Joan-Lluís Lluís i un acte de fe en la imaginació: una gran i esplendorosa novel·la d’aventures, amb les peripècies com a llenguatge i l’estranyesa com a condició.
Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 29 de juny de 1963) és un escriptor i periodista català, que redacta al diari electrònic VilaWeb i a la revista digital Esguard, així com manté una crònica titulada «A cremallengües» al setmanari Presència. Antigament havia treballat al diari El Punt i va tenir a L'Avenç la crònica «Traient la pols» sobre literatura catalana popular dels inicis del segle XX. També ha escrit textos de cançons, sobretot per al grup Blues de Picolat però també per al Casellas Sextet Folk, Sol i Serena i Joanjo Bosk.
Connecto molt amb l'estil de Joan-Lluís Lluís, i la història de la Junil i els seus companys m'ha atrapat. Tinc alguns peròs amb el final, crec que li haguessin fet falta un parell de capítols més.
No sé ni per on començar. Personatges plans, sense cap mena d'evolució. Diàlegs buits de contingut i que no porten enlloc. Tractament de la sexualitat que de tant innocent és poc creïble. Trama força previsible. És una novel·la d'aventures en un ambient històric, però no passa d'aquí. No el puc recomanar.
Hi ha un parell d'idees que no estan malament però queden allà al mig: la importància de les narracions, tant orals com escrites, i la importància de l'alfabet. Però queden ofegades per tot allò que he enumerat.
Em deixa una sensació molt similar a El primer emperador i la reina Lluna de Jordi Cussà: un altre intent de novel·la històrica d'aventures, però amb personatges buits (en aquell cas, sobretot els femenins) i amb uns diàlegs que sincerament no em crec de cap de les maneres.
I, tot i així, la gent els recomana moltíssim tots dos. Per gustos, colors, suposo.
M'hi resistia perquè la novel·la històrica no m'agrada, però tanta gent no podia estar equivocada. I no ho estava. És un gran història ”Junil a les terres dels bàrbars”. I no diria que és novel·la històrica, és una novel·la ambientada en el període de l'inici de l'imperi romà, una narració sobre la supervivència, l'amistat i la literatura (i la lectura i l'escriptura). Feia temps que una novel·la no m'enganxava tant. Com a lector, m'esperava un altre final, que crec que és una mica decebedor. Però no modifique res del que he escrit. La novel·la de Joan-Lluís Lluís mereix tots els premis que guanye. Enhorabona a l'escriptor nord-català i a l'editorial Club Editor.
Novel·la d'aventures molt clàssica, ambientada en l'imperi romà però que en cap moment té la pretensió de ser una novel·la històrica. Novel·la de viatge, de recerca i, a la fi, sobre el poder que les paraules exerceixen en les nostres vides. L'estil de Joan-Lluís Lluís és, com de costum, fluidíssim, ric i viu. Com pega, potser el tercer quart es torna reiteratiu i de vegades els personatges queden desdibuixats, però el conjunt ho compensa amb escreix.
Este libro me llegó como un regalo en la Feria de Editores del año pasado, y, como nunca fui muy fana de la mitología griega, estaba medio convencida de que no lo llegaría a leer nunca, cosa que me daba mucha lástima. Pero este año cayó la desgracia (tuve que cursar Griego de nuevo) y, para mi sorpresa, me quedé bastante enganchada con el tema. Así que, tan pronto terminé de rendir parciales de la materia, aproveché la repentina motivación para leerme esta novelita, que por fortuna disfruté muchísimo. No sabía bien qué esperar, ya que, como comenté anteriormente, no soy habitué en este tipo de lecturas. Pero fue una compañía de lo más amena, una aventura emocionante, y me alegro de haberlo conservado hasta este momento.
M'ha semblat bàsicament intrascendent i plana, amb algunes bones idees poc desenvolupades. No li poso una estrella perquè estilísticament no està mal escrita.
Junil a les terres dels bàrbars és una novel·la d’aventures, molt amable i distesa. M’ha semblat una proposta original, amb uns personatges molt diferents, però que es complementen. Junil dona títol a la novel·la, potser perquè és la líder del grup sense ni saber-ho, la que ho inicia tot. Tanmateix, hi ha altres personatges que estan molt treballats, com Dirmini, Lafàs Tresdits o Arbre.
Darrere d’aquesta història d’aventures, però, hi trobem un homenatge preciós a la lectura, a la poesia i la traducció, a l’art d’explicar històries. Com no pot agradar-nos aquesta novel·la que posa en valor allò que els lletraferits estimem tant? Com no podem sentir-nos una mica Junil i desitjar conèixer aquell autor que ens ha fet sentir tantes coses? Junil a les terres dels bàrbars també parla de la coneixença d’altres llengües i cultures, del respecte i del desig de llibertat, de no perdre l'esperança.
El llenguatge és ric però en cap moment es fa farragós. Dividida en capítols força breus i amb un narrador que ens parla en present, la lectura flueix molt àgil. És un llibre d’aquells passa-pàgines que no pots parar.
Us en recomano la lectura perquè no és un llibre que faci bola, és bonic l'homenatge que fa als llibres i perquè és senzill, però amaga grans missatges.
És un llibre fet de coses. De coses que són objecte d'afectes i d'aversions. D'imatges netes i és molt bonic i fondo. És original en el sentit primer de la paraula. Joan-Lluís, he celebrat aquesta història a cada pàgina.
Lluís és l'actual mestre de la ficció catalana. Explica històries de les quals ens pots treure lliçons. Això és el gèrmen de la literatura, això és el que a mi m'interessa.
Junil és una líder sense acabar-ho de saber. Cada vegada més persones la segueixen. Durant el llarg trajecte sobreviuen gràcies a personatges que els ajuden, gràcies a la caça i a l’ajuda mútua. I també viuen, s’enamoren, escriuen, ballen, canten i expliquen històries.
Aquest llibre narra un viatge, una aventura. La situació i els personatges fan que sigui un relat original, diferent, amb un punt èpic. I, a més a més, contínuament es referencien grans autors clàssics. Després d’aquesta lectura puc dir que he fet grans descobriments! Llegiu “Junil a les terres dels bàrbars”!
Junil és una jove que viu en l’extrem nord-occidental de l’Imperi Romà. Una tragèdia personal i familiar, i el descobriment dels versos d’Ovidi, la impulsaran a fer un viatge fins al confí oposat de l’Imperi. Però no farà el viatge sola, si no junt amb un estrafolari grup de fugitius, que es convertiran en la seua veritable família.
Novel·la original, que es podria calificar d’històrica o d’aventures, però que certament no encaixa exactament en cap d’aquestes classificacions. L’autor ens conta un viatge iniciàtic, el de Junil, però també els dels seus companys de viatge, el viatge dels perdedors de la glòria de l’Imperi cap a un futur incert; dels fugitius que busquen una destinació mítica.
Primera lectura de l’obra de l’autor, que m’anima a continuar-lo llegint.
Premi Òmnium 2021.
"De mica en mica s'adonen, com d'una realitat inqüestionable, que tant el sud com el sud-est són allà on ningú acaba arribant mai".
Prèstec de la Biblioteca Municipal “Manel García Grau” de Benicarló.
4.5 | Quina manera més bonica d’explicar una història!!! quina declaració d’amor als llibres!!! m’ha encantat especialment la manera de parlar de les llengües, del parlar, de la transmissió oral, de l’escriptura, els contes i la poseia; d’un món en que “els llibres que he llegit no ho expliquen tot”.
el títol em feia mandra i no les tenia totes, però estic molt contenta d’haver-lo llegit i sé que pensaré molt sovint en la Junil. He plorat bastant al final i crec que no era per la història sinó senzillament perquè era bonic.
M'ha agradat molt aquest llibre! L'obra ens endinsa en la història de Junil, que fuig del seu passat i de l'Imperi Romà per viure aventures perseguint un somni a les terres dels bàrbars. Amb un llenguatge ric, complex i molt elaborat, la lectura es fa molt amena i captivadora. Gran traducció! Una novel·la que combina emoció, història i reflexió, i que val molt la pena llegir.
Un petit homenatge a la cultura embolcallat en una novel·la d'aventures situada al món clàssic. Una oda a la curiositat, a descobrir el que hi ha més enllà d'allò conegut, tant a nivell geogràfic com de coneixement. I a més protagonitzada per un grup de personatges que habiten els marges socials de l'Imperi Romà, encapçalats per la jove Junil. Uns "perdedors i perdedores" sense res a perdre i molt a descobrir.
2,25/5. Realment el llibre m'ha decebut i no entenc gaire a que es deu el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'any 2021. La trama del llibre no és dolenta i, fins hi tot, es pot dir que és original, però acaba sent una lectura fluixa amb tics de novel·la juvenil on no es desenvolupen cap dels personatges i no hi ha cap unió del relat. Si no la puntuo més baix és sobretot a que se l'hi ha de reconèixer un gran coneixement de la llengua catalana, es veu un bon treball d'estudi previ sobre l'època en que s'ambienta la novel·la i que al tenir capítols curts la lectura es fa una mica amena.
Aquest llibre és el més semblant a una rondalla, una història explicada al voltant d’un foc sobre el passat, sense ser-ho, que he llegit. Una obra que podria ser perfectament literatura clàssica, una troballa descoberta de forma sorpresiva en unes restes que no s’havien trobat encara. Entretingut, molt ben escrit i ben situat i contextualitzat. En definitiva, molt recomanable.
«Junil a les terres dels bàrbars» no fa sinó confirmar que Joan-Lluís Lluís és un narrador excepcional. La lectura de la novel·la és amena, la prosa encisa i l'aventura de la Junil i els seus companys de viatge convida a passar pàgina amb la lleugeresa i la fragilitat de batre d'ales d'una papallona.
És aquesta una història en què els llibres —els papirs en aquest cas— tenen un paper rellevant pel que fa al fat de la protagonista. Als inicis de l'era cristiana i en una marca de l'Imperi romà, Junil fuig amb tres esclaus. Més tard, però, el grup augmentarà i esdevindrà una colla nombrosa a mesura que l'afany de caminar eclipsi la por i s'encomani a altres esclaus i vilatans. El trajecte serà a través de les terres salvatges dels bàrbars, uns indrets foscos i sovint inexplorats.
M'ha agradat molt el final del viatge. No l'he trobat abrupte però sí sobtat, ja que quan em pensava que em restaven unes poques pàgines per acabar-lo tan sols me'n faltaven dues, les del capítol final. L'annex m'ha semblat excepcional per inesperat: les descripcions d'alguns personatges que havien passat d'esquitllentes, dels poetes i escriptors, i, sobretot, l'apartat de les deïtats, m'han robat el cor.
Primera lectura de 2022 i un encert total. A veure si la bona ratxa segueix amb Eileen Chang. Aquest any m'he proposat intercalar la lectura d'escriptors i escriptores per assegurar-ne la paritat. Mai havia fet una planificació d'aquest tipus i, sincerament, no sé què en puc esperar, ja que per norma general soc un lector bastant erràtic, però benvinguda sigui aquesta nova normalitat.
Solo leo las sinopsis luego de terminar los libros y la de este dice bastante 🫣 no es que tira spoilers o detalles muy específicos pero siento que fue más divertido ir descubriendo la historia y los protagonistas por mi propia cuenta.
Aunque ya desde el título sabemos quién es la protagonista, la joven Junil, y cuál es su principal aventura, salir del lugar donde está y aventurarse en tierra de bárbaros, es bueno ir descubriendo motivaciones y compañeros de viaje conforme pasan las páginas.
El lenguaje, la palabra, la escritura y la lectura también siento que son personajes de la historia, tienen mucho peso y desencadenan varias situaciones.
Esta es, de base, una novela de aventuras en plena época del imperio romano, con un grupo de aventureros compuesto principalmente por ex-esclavos. Muy recomendable.
No he pogut. Les seves 100 primeres pàgines em semblen poc saboroses, els personatges plans (no diferencio els esclaus protagonistes!), els diàlegs postissos... Vindre de llegir les metamorfosis i trobar-me Ovidi aquí m'ha fet molta gràcia, i també aprendre com funcionava el mon "editorial" a l'epoca d'August, però els llibres per llegir m'urgeixen a abandonar-lo.
Llibre d’aventures a l’epoca Romana. Junil va a la recerca d’ Ovidi entusiasmada despres de llegir Metamorfosis. inicia un llarg viatge. Llibre divertit i distret.
Molt agradable i atractiva la lectura d’aquest llibre. M’ha agradat molt. Novel.la d’aventures o “road movie” diria jo, on els diferents personatges que van apareixent o s’hi van afegint comparteixen objectius, ànsies de llibertat, solidaritat i esforços en la seva comunicació. Tot en el marc històric de l’imperi romà sobre s.I aC. Deliciosa.
M'ha semblat una novel•la plena de tendresa i he volgut abraçar moltes vegades la Junil. Acompanyar-la en el descobriment i el seu amor cap a la poesia m'ha semblat tota una experiència i m'hi he trobat en molts dels seus pensaments. Joan-Lluís Lluís és sempre una bona elecció.
«Es pregunta si tots els que escriuen tenen aquelles conques blanques sense iris ni pupil·les i li sembla raonable que pugui ser així. Qui ha d'inventar tantes històries deu haver de mirar constantment dintre seu, per trobar-les i fer-les eixir, i poc temps li deu quedar per contemplar la banalitat del món.»
Una relat senzill, que narra de manera superficial els somnis i pors dels personatges a través de la seva aventura per l’Imperi Romà. Precisament és aquesta superficialitat el que la converteix en una novel·la molt fresca, de capítols curts i ràpid de llegir. M’ha generat una contradicció enorme: per una banda m’ha atrapat la frescor del relat i per l’altra, m’entristeix el potencial malgastat que tenia la història. 3 estrelles, el recomanaria.